Morfologia - Declinació i conjugació
* L'augment (només en l'impf i l'aor IND)
L'augment verbal
L'augment és una característica morfològica pròpia dels temps de passat del mode indicatiu [1].
Pot ser de dos tipus:
1. Augment sil·làbic. Consisteix a introduir una vocal ε al davant de l'arrel verbal. Duen aquest augment tots els verbs l'arrel dels quals comença en consonant.
2. Augment temporal. És el propi dels verbs l'arrel dels quals comença amb una vocal. Consisteix en l'allargament d'aquesta vocal, responent a les següents pautes:
Vocals simples |
α > η Exemple: pres. ἀκούω > impf. ἤκουν (escolto > escoltava) ε > η Exemple: pres. ἐλαύνω > impf. ἤλαυνον (empenyo > empenyia) ο > ω Exemple: pres. ὁτρύνω > impf. ὤτρυνον (incito > incitava) |
Diftongs amb semivocal ι |
αι > ῃ Exemple: pres. αἵρω > impf. ᾗρον (aixeco > aixecava) ει > ῃ Exemple: pres. εἰκάζω >impf. ἤκαζον (igualo > igualava) οι > ῳ Exemple: pres. οἰκτείρω > impf. ᾤκτειρον (complanyo > complanyia) |
Diftongs amb semivocal υ |
αυ > ηυ Exemple: pres. αὐξάνω > impf. ηὔξανον (augmento > augmentava) ευ > ηυ Exemple: pres. εὑρίσκω >impf. ηὕρισκον (trobo > trobava) |
Sense variacions gràfiques |
ι > ι Exemple: pres. ἱκετεύω >impf. ἱκέτευον (prego > pregava) υ > υ Exemple: pres. ὑβρίζω > impf. ὕβριζον (sóc superbi> era superbi) ου > ου Exemple: pres. οὐτάζω >impf. οὕταζον (fereixo> feria) |
Altres augments temporals:
-
El verb ἔχω ('tenir') fa l'imperfet εἶχον.
-
El verb ᾄδω ('cantar') fa l'imperfet ᾖδον.
Augment de verbs amb preverbi |
En els verbs compostos amb preverbi, l'augment (sigui sil·làbic, sigui temporal) se situa entre el preverbi i l'arrel verbal. A més, la vocal final del preverbi desapareix davant l'augment, excepte en el cas d' ἀμφί, περί i πρό.
L'augment sil·làbic ε se situa entre el preverbi i l'arrel (βαλλ-). La vocal ο (òmicron) final del preverbi cau en entrar en contacte amb l'augment.
De nou, l'augment sil·làbic es col·loca entre el preverbi (περί) i l'arrel (βαιν-). Però en aquest cas no es perd la vocal final del preverbi. |
NOTES:
[1] Es troba en dos temps d'indicatiu del verb grec: l'imperfet i el seu correlat puntual, l'aorist (que s'estudia parcialment a Grec I bloc 2).