Música popular en el segle XX: pop-rock
3. Orígens
El rock neix al sud dels EEUU prenent el millor de la música que sonava a l'època de la postguerra: de la música negra el blues, jazz, soul i el rhythm & blues i de la música blanca, el country & western i la música lleugera.
De tots aquests estils, el rock en pren alguna característica:
The Golden Gate Quartet Ray Charles
Johnny Cash Frank Sinatra
Música negra | Música blanca |
---|---|
Sentit de ritme i de la forma | Sentit de la melodia i l'harmonia |
Blues: cant trist, construït en frases de 12 compassos, una roda d'acords (sobre la tònica, la dominant i la sotsdominant). B.B. King, Ray Charles. Jazz: basat en la improvisació, el swing i lesblue notes, i en la interpretació de les big bands. L. Armstrong, Duke Ellington, M. Davis. Gospel: cant religiòs polifònic, a cappella o amb acompanyament instrumental. Aretha Franklin, Golden Gate Quartet. Soul: estil dels cinquanta, derivat del blues. Significa "cantar amb l'ànima". Otis Reeding. Rhythm and blues: blues electrificat i interpretat amb un ritme fort. |
Country: música popular americana d'arrel blanca. Kenny Rogers, Johnny Cash. Música Lleugera: música popular americana, melòdica i ballable. Frank Sinatra, Bing Crosby. |