El So

Característiques

El micròfon

El so directe es considera un vessant més tècnic que artístic. Si bé és cert que els especialistes en aquest camp tenen grans coneixements de models de micròfons, de les característiques i de les prestacions que poden donar en cada situació, amb això no n'hi ha prou. Un bon tècnic de so directe ha d'educar l'oïda i la sensibilitat per a enregistrar el so amb la màxima claredat i fidelitat possible, però donant-li una personalitat pròpia, un estil definit.

Per seleccionar un micròfon, hem de tenir en compte les característiques següents:

SENSIBILITAT. És la capacitat del micròfon de respondre al senyals sonors molt dèbils. Per exemple, el micròfon de condensador és molt sensible.
FIDELITAT. Expressa la capacitat del micròfon per convertir fidelment l’ona sonora en senyal d’àudio. Per fidelitat entenem la semblança del so captat o reproduït amb el real, essent molt important mantenir la capacitat de registre de qualitat. Dependrà del comportament del micròfon amb la freqüència sonora. Quan parlem d’un micròfon d’alta fidelitat, ens referim a un micròfon que registra el so amb precisió. La resposta en freqüència te dos aspectes: el rang i la forma. El rang fa referència a la quantitat de l’espectre sonor que el micròfon sent, fins a 20.000 Hz. La forma fa referència a la qualitat o timbre, que determinarà la semblança al so d’origen, o fidelitat.

3. DIRECTIVITAT. És la capacitat del micròfon per rebre millor els sons procedents d’unes direccions determinades en comptes d’unes altres. La directivitat està relacionada amb la freqüència.

Segons la directivitat, els micròfons es classifiquen en:

OMNIDIRECCIONAL. Capten per igual el so en totes les direccions. S’utilitza per a freqüències baixes. Per exemple, és molt útil per captar el so ambient. A aquest grup hi pertanyen els micròfons que utilitzem amb l’equip informàtic.
DIRECCIONALS O CARDIOIDE. Tenen una àrea de captació privilegiada a la part frontal i una àrea morta a la part posterior. S’utilitzen en llocs amb molt soroll d’ambient per restar-lo en benefici d’un so concret, per exemple la veu d’un locutor. Les retransmissions esportives es fan mitjançant aquest tipus de dispositiu.
BIDIRECCIONALS. Capten bé el so procedent de dues direccions oposades i el cancel·len en les seves perpendicularitats. Resulten molt útils en les entrevistes; són els que es col·loquen sobre la taula quan un personatge es troba davant d’un altre.

La presa de so directe consisteix a captar bé els sons que ens interessen i a evitar els que no siguen convenients, en un plató, un estudi, una sala de concerts, un escenari, un interior natural, un exterior, etc.

Si tenim poc pressupost, cal emprar micròfons versàtils, mentre que si disposem de més diners, podem tenir models específics per a cada font de so –algunes marques tenen models concrets per a cada instrument musical.

On es nota més la diferència entre un micròfon de gran qualitat i un de gamma baixa és en les respostes en freqüència fora de l'eix de captació. El primer la manté igual i el segon no.

Per a escollir el micròfon adient, les tres qüestions més importants que cal tenir en compte són: quin nivell tindran els senyals que s'han d'enregistrar, en quin marge de freqüències estaran i quines seran les condicions acústiques del lloc –si és un interior, compte amb l'excessiva reverberació, i si és un espai obert, alerta amb el soroll.

Pel que fa al cinema o la televisió, la feina en un plató sempre facilita la captació de so directe perquè està condicionat acústicament. Amb un o dos micròfons de canó es poden sonoritzar la majoria de les escenes. A més, es poden mantenir força distants de la font sonora.
En els interiors naturals, si hi ha reverberació, com més a prop es posi el micròfon dels actors, millor.
Abans d'un rodatge és essencial que el responsable de so directe pugui anar a totes les localitzacions conflictives per a comprovar-ne l'acústica.
En els interiors i exteriors conflictius –massa vius o massa sorollosos– no hi ha més remei que optar per la tècnica multi microfònica i posar mini càpsules sense fils als actors que intervenen en l'escena.
Segons la posició del micròfon i el nombre de fonts sonores que hagi de captar, hem de pensar quina resposta directiva ha de tenir la seva càpsula.