L4ACR2_Cervell masculí i femení
Ahir la xarxa va fer-se ressò d’un estudi que analitzava diferències en el cervell entre homes i dones i els titulars eren d’allò més satisfactoris: “el cervell no té sexe” o “els escàners proven que no hi ha cervells ‘masculins’ o ‘femenins’”. Molt satisfactori ja que hi ha implícit el missatge que no hi ha diferències entre homes i dones al cervell, de manera que en el fons som iguals i la discriminació de les dones no s’aguanta per enlloc.
Satisfactori però erroni. Ens agradi o no, els cervells dels homes i els de les dones són diferents. Altra cosa és justificar a partir d’això cap mena de discriminació. Homes i dones hem de tenir dret a les mateixes oportunitats, a cobrar el mateix per fer la mateixa feina, a ser feliços per igual, a viure la vida en llibertat de la mateixa manera, a fer el que ens vingui de gust amb el nostre cos i a tot el que ens pugui passar pel cap. Però els nostres cossos són diferents, i el cervell també.
El que buscaven en aquest estudi eren diferències anatòmiques dins els cervells. Zones amb més o menys substància blanca o substància gris… nivells de connexions entre zones cerebrals… gruix de l’escorça cerebral… el que sigui que es pugui detectar amb un escàner. I el que han trobat és que no hi ha estructures anatòmiques consistents que diferenciïn entre homes i dones. No tant perquè tots siguin iguals sinó perquè, quan es mira amb tant detall, tots són diferents. Les diferències que puguis trobar entre persones són molt més marcades que les diferències entre homes i dones.
Però això és en relació a l’aspecte, la forma, l’estructura… Limitar-se a això seria com dir que dos llibres són iguals perquè tenen el mateix número de pàgines i estan enquadernats de la mateixa manera. L’important en els cervells és la manera com funcionen a nivell fi. Com responen les diferents neurones a diferents estímuls. I resulta que fins on sabem (i això sempre es pot reavaluar), sí que hi ha diferències en la manera com processen la informació els homes i les dones. I per tant, la manera com treballen el cervell masculí i femení. Segurament les diferències són molt menys marcades del que suggereixen els tòpics i els estereotips, però hi són.
Si agafes una rata femella i la sotmets a estrès, els nivells de noradrenalina a l’escorça prefrontal augmentaran notablement. Si fas el mateix a un mascle, els nivells de noradrenalina de l’escorça prefrontal disminuiran notablement. Mateixa estructura, mateix neurotransmissor, diferent resposta. No és sorprenent ja que el bany hormonal en el que s’han desenvolupat no és el mateix, de manera que hi haurà subtils diferències en metabolisme, generació de neurotransmissors o nivells de receptors neuronals que faran que les coses és no es processin exactament de la mateixa manera.
Tot plegat és una mica recargolat. Però el rerefons és senzill. Sembla com si per defensar que homes i dones han de ser iguals en drets i deures (que sí hauríem), també hem de ser iguals biològicament (que no ho som).