L1ACR8_El cel a l'estiu
[Aquesta tasca és només de resposta en línia, sense enviament de cap fitxer adjunt. Teniu explicat com fer-ho a
l'Espai d'acollida i també en aquest ENLLAÇ]
Sovint a l'estiu el cel nocturn és excepcional. A partir de la posta de sol, es poden veure els quatre planetes més brillants del nostre Sistema Solar: Venus -el punt més brillant de la claror de crepuscle del vespre-, Júpiter -no brilla tant, però amb una telescopi senzill en podem veure els seus satèl·lits-, Saturn -el que destaca menys tot i ser del més grans i tenir els anells-, i Mart -de color taronja vermellós. I en
la nit més avançada veure la Via Làctia, captar estrelles fugaces, localitzar constel·lacions... |
|
1.(1p) La Via Làctia i el Sistema Solar són conjunts de diferents elements. Feu-ne una comparació.
2.(1p) Els planetes i les estrelles "brillen" en la nit, però la seva lluminositat no té el mateix origen. Busqueu informació i expliqueu-ho.
3.(2,4p) Endreceu els planetes que es podien veure aquest estiu (en tots els casos de menor a major):
a) segons la proximitat al sol
b) segons la seva grandària
c) segons la durada de la traslació (indiqueu-la)
4.(1p) Expliqueu, amb paraules pròpies, què vol dir que l'Univers està en expansió.
5.(1,6p) Algunes nits Saturn es podia veure a la constel·lació de Sagitari i Mart a prop de Capricorni. Compareu les constel·lacions i les galàxies.
6.(1p) A la constel·lació de Sagitari, l'estrella més brillant és Kaus Australis que es troba a 145 anys llum. Quan mirem aquesta estrella, és com mirar el passat. Justifiqueu per què.
7.(2p) A quina distancia en km es troba aquesta estrella? Feu constar tots els càlculs i no us descuideu les unitats.