L3ACR1 Comentari de text
Comenta el següent text, analitza l'estructura de la cançó i comenta i contextualitza el la figura de Dale Hawkins a partir del següent text.
Explica els termes i expressions que apareixen subratllats
http://youtu.be/N0L44Zea9Ms
Dale Hawkins, el 'rockabilly' dels pantans
L'autor de la cançó 'Susie Q' no va guanyar res amb ella
Delmas Dale Hawkins, primerenca estrella del rockabilly (fusió de rock and roll i country), va morir el 13 de febrer, als 73 anys, a Arkansas. Cantant, guitarrista i productor d'èxit, els seus més de 50 anys de carrera van quedar resumits en una sola cançó de dos minuts: Suzie Q, quatre acords de cadència oscil.lant i una veu que gemegava per l'amor d'una noia.
Hawkins va venir al món durant la Gran Depressió, el 1936, en una de les zones més pobres i apartades dels Estats Units: la petita comunitat agrícola de Gold Mine (Louisiana). En aquesta regió de pantans i caimans, el petit Dale va créixer escoltant velles balades franceses, el gospel de les parròquies i les lletanies blues de les plantacions de cotó. El seu pare, músic de country, va morir en un incendi i al nen el van enviar a estudiar a Shreveport, als marges del riu Vermell. Allà, una ràdio local emetia les primeres cançons d'Elvis Presley, que començava a agitar les consciències i els malucs del Estats Units més profund. En Shreveport el que es portava era l'swamp rock, rock de pantà, gresol de rock, blues i country del qual Hawkins seria un dels primers i més importants exponents.
La cançó per la que encara se li recorda, Suzie Q, va ser gravada el 1957. Hawkins assajava amb una guitarra que s'havia comprat amb el que havia estalviat venent diaris pel carrer. Seva era la lletra, però el memorable riff era de James Burton, que més tard tocaria a la banda del mateix Elvis. La van gravar en un matí, pagant $ 25 per llogar un estudi. La cançó comença amb un esquella de vaca que sona insistentment i al qual s'uneixen les cordes de Burton i els udols de Hawkins.
Totes les versions
Tot i que va ser un gran èxit, cap dels dos veuria un cèntim, ja que la discogràfica es va quedar amb tot. Suzie Q va ser versionada, entre d'altres, pels Rolling Stones, The Velvet Underground i Bruce Springsteen, però va ser la Creedence Clearwater Revival, el 1968 i passant pel tamís de la psicodèlia, la que va ajudar a posar una altra vegada de moda.
Pioner entre pioners, Hawkins va ser el primer blanc a tocar al teatre Apollo de Harlem, catedral de la música negra, l'estiu de 1957, quan arribava a les llistes d'èxits amb temes com La-Do-Donada o Back to school blues. Al cim de la seva carrera, va presentar un programa de televisió, The Dale Hawkins Show, amb actuacions en directe i convidats de la categoria de Dizzy Gillespie.
En remetre la febre del rockabilly, va decidir deixar la carretera i treballar produint a grups com The Unique i The Five Americans. Fins a la dècada dels vuitanta, quan la seva addicció a les amfetamines el va obligar a retirar-se a Arkansas, el que va ser la seva llar des de llavors. Quan va aconseguir desenganxar-se, va viure un temps de donar xerrades motivacionals per a executius i va obrir una línia telefònica d'ajuda per evitar suïcidis entre adolescents. El 1986, va instal.lar un estudi de gravació a casa seva i va tornar a la carretera. Tenia 50 anys i tornava a tocar en bars i festes de poble. Després de tres dècades sense compondre noves cançons, va treure dos discs que van rebre bones crítiques: Wildcat Tamer (1999) i Back down to Louisiana (2007).
Encara que no quedi rastre del tupè de Hawkins ni del seu balanceig de cames, en les radiofórmules encara es deixa caure de tant en tant Suzie Q, amb la seva aparent innocència rockabilly i aquests versos que porten repetint mig segle: "M'agrada com camines, m'agrada com parles, dius que seràs veritat, dius que seràs meva ...".serás mía...".
Miquel Calzada
El Pais 23 FEB 2010