ZL4ACR_Comentari de text


Llegiu amb atenció els següent text i contesteu les preguntes subsegüents.

De la paraula llatina mores (costums) procedeix el nostre terme moral. El conjunt dels costums i normes d'un grup o una tribu constitueix la seva moral. Cosa molt diferent és l'ètica, que és l'anàlisi filosòfica i racional de les morals. Mentre la moral pot ser provinciana, l'ètica sempre és universal. Des d'un punt de vista ètic, l'important és determinar si una norma és justificable racionalment o no; la seva procedència tribal, nacional o religiosa és irrellevant. La justificació ètica d'una norma requereix l'argumentació en funció de principis generals formals, com la consistència o la universalitat, o materials, com l'evitació del dolor innecessari. Per descomptat, el que no justifica èticament res és que alguna cosa sigui “tradicional”.

Algunes persones semblen incapaces de treure’s les seves “orelleres” tribals a l'hora de considerar l’acabament del maltractament públic dels toros. No els importa la lògica ni l'ètica, ni el patiment ni la crueltat, sinó només l'origen del costum. [...] Sempre resulta sospitós que una pràctica rebutjada en gairebé tot el món sigui defensada en uns pocs països amb l'únic argument de ser tradicional en ells. A part d'Espanya, les corridas es mantenen sobretot a Mèxic i Colòmbia, dos dels països més violents del món. Altres països més suaus de Llatinoamèrica, com ara Xile, Argentina o Brasil, fa temps que les van abolir. Les normes més respectables acostumen a ser universals. Tot el món està d'acord que no s'ha de matar al veí, ni mutilar a la veïna, ni cremar el bosc, ni assaltar el viatger. Per desgràcia, en molts llocs hi ha costums locals cruels, sagnants i injustificables, encara que no per això menys tradicionals. De fet, moltes salvatjades són tradicionals allí on es practiquen.

Els que escrivim i polemitzem contra la pràctica abominable de l'ablació del clítoris de les adolescents en diversos països africans rebem amb freqüència la rèplica que la nostra crítica és inadequada i fins i tot colonialista, ja que no té en compte que es tracta de pràctiques tradicionals d'aquests pobles i que les tradicions no es poden criticar.

Òbviament, les corridas de toros no tenen gens a veure amb l'ablació del clítoris, ni són comparables amb ella; no obstant això, els defensors d'ambdues pràctiques utilitzen de manera similar l'argument de la tradició per a justificar-les. L'única conclusió que podem treure és metodològica: la tradició no justifica res. (...)

Als enemics dels toros, és a dir, als defensors de les corridas, una vegada gastats els cartutxos mullats de les excuses analfabetes, com que el toro no pateix, només els queden dos arguments: que les corridas són tradicionals i que la seva abolició atemptaria contra la llibertat.

Queda l'argument de la llibertat, basat en la incomprensió del concepte i en l'absència de cultura liberal. La llibertat que han propugnat els pensadors liberals és la de les transaccions voluntàries entre éssers humans adults: dos humans adults poden interaccionar entre ells com vulguin, mentre la interacció sigui voluntària per ambdues parts i no agredeixin a tercers.

Cap liberal no ha defensat un presumpte dret a maltractar i torturar a criatures indefenses. De fet, els països que més han contribuït a desenvolupar la idea de la llibertat, com Anglaterra, han estat els primers que han abolit els encierros i les corridas de toros. Curiosament, i és un símptoma del nostre endarreriment, la mateixa discussió que estem tenint ara a Espanya i sobretot a Catalunya, ja es va tenir a Gran Bretanya fa 200 anys. Els pares del liberalisme van prendre partit inequívoc contra la crueltat. Ja llavors, enfront del groller sofisma que, ja que els cavalls o els toros no parlen ni pensen en termes abstractes se’ls pot torturar impunement, el gran jurista i filòsof liberal Jeremy Bentham assenyalava que la pregunta èticament rellevant no és si poden parlar o pensar, sinó si poden patir. Quan, en el Parlament de Catalunya, Jorge Wagensberg mostrava un a un els instruments de tortura de la tauromàquia, des de la divisa fins a l’estoc, passant per la pica del picador i les banderilles, i preguntava: "Crieu que això no fa mal?", un calfred recorria l'espinada dels assistents.

JESÚS MOSTERÍN La España negra y la tauromaquia(Adaptat d’El País 11/03/2010)

Preguntes:

  • Quina diferència hi ha entre ètica i moral segons Mosterín?
  • Mosterín està a favor o en contra de les corridas?  Quins arguments esgrimeix?
  • Fes un resum del text en sis línies com màxim.