ZL4ACR11_Comentari de text_4A
Llegeix el text i contesta a les preguntes subsegüents.
Creant drets
Els drets no són una cosa que existeixi ja donat en la naturalesa i que nosaltres ens limitem a descobrir, com els cromosomes o els continents. Els drets els creem nosaltres mitjançant les nostres convencions. Així que la pregunta rellevant no és "quins drets té tal criatura?", Sinó "quins drets volem que tingui?". L'evolució cultural incideix en la nostra sensibilitat davant els dolors i interessos aliens i lentament transforma les nostres preferències i opinions, els nostres valors i convencions. A l'Edat Mitjana només s'atribuïen drets (furs o privilegis) a grups reduïts d'éssers humans: el rei, els aristòcrates, els monestirs, certs gremis o ciutats. Al segle XVIII va quallar la idea de concedir drets a tots els homes. En 1791, Thomas Paine va escriure l'obra clàssica The rights of man (Els drets de l'home). A l'any següent, Mary Wollstonecraft va publicar el seu pamflet Vindication of the rights of women (Reivindicació dels drets de les dones). La tesi que les dones poguessin tenir drets semblava tan treta de polleguera que aquest mateix any (1792) va ser ridiculitzada per Thomas Taylor en el seu pamflet irònic Vindication of the rights of brutes (Reivindicació dels drets dels bruts), en el qual reduïa l'absurd la pretensió que les dones poguessin tenir drets, aplicant els mateixos arguments als animals. En qualsevol cas, els drets de les dones i dels animals no humans no serien presos seriosament fins ben entrat el segle XX.
Davant del consens moral ja assolit i plasmat en la legislació positiva, en cada època hi ha el que podríem anomenar la frontera de la moral, aquelles reivindicacions morals noves sobre les quals no hi ha consens algun (més aviat semblen ridícules a la majoria tradicionalista), però sobre les que ja es discuteix activament. Els drets de l'home del segle XVIII eren (com en la democràcia atenesa clàssica) els drets del ciutadà home i lliure. La frontera de la moral va passar primer per l'ampliació del dret a la llibertat, és a dir, per l'abolició de l'esclavitud, el que als Estats Units va arribar a provocar una guerra civil. A principis d'aquest segle, la frontera de la moral passava (i en algunes zones continua passant) per l'extensió dels drets a les dones. La pretensió que les dones poguessin votar era objecte de broma i broma. Avui dia la frontera de la moral passa per qüestions com ara l'extensió del dret de residència als estrangers i del dret a no ser torturat als animals no humans.
Què significa crear un dret per a alguna cosa o algú? Seguint Kelsen, significa establir una obligació (o prohibició o restricció) per als altres. Per això els animals o els nens poden tenir drets sense tenir obligacions. Que alguns tinguin dret a la vida o a la llibertat consisteix en que als altres els estigui prohibit matar-los o esclavitzar-los. La llibertat de premsa és la prohibició de la censura. El dret de les vaques sueques a sortir de passeig un cop al dia és l'obligació dels seus amos de treure de l'estable. I el dia que a Espanya es respecti el dret de les gallines o dels toros a no ser torturats, això significarà la prohibició de les bateries intensives on les gallines viuen en condicions infernals i l'abolició de les curses de braus.
La reflexió moral racional porta a la universalització rellevant de les normes i drets. No té sentit estendre als homes el dret de les dones a avortar, ja que els homes no es queden embarassats. No té sentit estendre als éssers humans el dret de les gallines a estirar les ales, ja que no tenen ales, i tampoc ho té aplicar a les gallines la llibertat de premsa, ja que no escriuen. El que sí que fan les gallines i altres animals és patir. Per això té sentit compadir-se dels animals, capaços de patir, i estendre a tots ells el dret humà a no ser torturat, és a dir, a no ser sotmès per la força a dolors atroços innecessaris. El dia en què la compassió per les criatures es generalitzi entre els ciutadans, crearem per convenció legislativa el dret animal a evitar la tortura. Aquest dia serà un gran dia per a la moral i per a tots els animals (inclosos els humans). Mentrestant, anem reivindicant, a veure si l'exemple s'estén.
Implica això que ens oblidem dels apressants problemes humans, de les mines antipersona, de les violacions, de les matances ètniques? És clar que no. És natural i moral que una mare estimi més als seus fills que als del veí i es preocupi més per ells, però això no és raó per picar o maltractar els fills del veí.
Jesús Mosterín és professor d'investigació a l'Institut de Filosofia del CSIC i premi Ortega i Gasset 1999 pel seu llibre Visquin els animals!
- Fes un resum de les idees principals del text. (4 punts) Extensió màxima: 8 o 10 línies.
- Explica la següent afirmació: "el consens moral ja assolit i plasmat en la legislació positiva" . (2 punts) Extensió màxima: 4 o 5 línies.
- Explica l'oració següent: "El dia en què la compassió per les criatures es generalitzi entre els ciutadans, crearem per convenció legislativa el dret animal a evitar la tortura".(2 punts) Extensió màxima: 4 o 5 línies.
- Què diria Nietzsche d'aquest text? (2 punts) Extensió màxima: 4 o 5 línies.
Fes