L3ACR21 Activitat : La regulació dels comportaments socials S2A
Teniu present que:
- Per fer aquesta activitat disposeu només d'un intent.
- El temps per lliurar l'activitat és el termini del Lliurament.
- L'activitat val el 60% de la qualificació del Lliurament.
Llegeix el text següent i contesta les preguntes que es plantegen a continuació:
Les normes dels usos elementals
Les normes elementals de la convivència social són normatives al grau màxim, en possessió de major intensitat [...], algunes de les quals tenen un contingut de valor moral, i d’altres són moralment indiferents. Les seves formes concretes poden divergir segons les èpoques i els estrats socials, però totes expressen, en substància el mateix interès social. [...] Quan per a indicar l’inici de la comunicació se saluda recíprocament; quan en esdeveniments socials distints es posen ornaments adequats; quan estableixen les seves relacions personals en determinades cerimònies (jurament de sang, matrimoni [...]), els homes no fan més que desenvolupar, en múltiples variants, sempre la mateixa funció social.
Per variades, distintes i articulades en els seus tipus, les normes dels usos elementals tenen sempre i només una funció: regular les formes més generals de la convivència humana. Per això, hom les troba en cada època i en cada classe social, tot i que sota la forma de cerimònies distintes.
[...]
Entre les característiques comunes dels usos elementals que regulen la convivència social, se situa, sobretot, el fet que aquests -considerant les cerimònies particulars vigents en una època- són seguits amb escassa diferència d’intensitat . En el fons, tots fan funerals als més apropats (aquells que el volien i aquells que no el volien, aquells que creuen en el més enllà i aquells que no hi creuen), tots saluden quan entren en un local (sia amb cordialitat o amb brusquedat, però roman l’observança de l’ús).
D’això es desprèn que l’observança d’un ús (i de les seves cerimònies) que regula la convivència social no ens diu res sobre la personalitat de l’home concret, a l’igual que no és indicatiu el fet que begui d’un got o empri el ganivet i la forquilla. El llenguatge, en canvi, no és en absolut indiferent a la personalitat: àdhuc la veu (la inflexió) reflecteix, en cert grau, la personalitat d’aquell qui parla.
Ágnes Heller, Sociología de la vida cotidiana, Barcelona, 1977, pp. 275-277
1) Què entén l'autora per «normes elementals de la convivència»? (màxim: 75 paraules).
2) Explica quin sentit té en el text l'observança d'un ús. (màxim: 85 paraules).