L4ACR1_Enunciat i tramesa activitat Art Català del Segle XIX (s1)
Activitat art català del segle XIX
Recordeu:
Aparelleu cada una de les característiques artístiques de la columna esquerra de la taula dels moviments artístics.
-
-
1. Anecdotisme
2. Expressió dels sentiments
3. Sensualitat burgesa
4. Natura com a font d’inspiració
5. Descobriment de l’Edat Mitjana
6. Importància arts decoratives
7. Reivindicació llibertat de l’artista
8. Plantejaments expressionistes
9. Subjectivisme i fantasia
10. Compromís social
11. Paisatgisme
12. Testimoniatge del temps
a. Romanticisme
b. Realisme
c. Modernisme
d. Postmodernisme
- Col·loqueu el número dins de la casella segons correspongui:
Romanticisme
Realisme
Modernisme
Postmodernisme
2. Dins la pintura catalana, el capdavanter del realisme fou el pintor ( ). Però el qui va assolir una major projecció internacional fou el reusenc ( ); un pintor, aquest, caracteritzat pel seu estil ( ).
3. Els dos pintors modernistes catalans més importants són Santiago Rusiñol i ( ); dos pintors que evolucionen cap a gustos decididament burgesos palesos en les composicions que aquest darrer va realitzar per al Cercle del ( ). Coetanis d’ells són altres pintors que s’inclinen per l’impressionisme o bé s’apropen al ( ), tal com posen de manifest les obres d’Alexandre de Riquer, Josep Maria Tamburini i, sobretot, ( ). Una segona generació modernista, caracteritzada per plantejaments de caràcter més expressionista i la tendència cap la representació de temes ( ), com poden ser les gitanes de ( ) , els pobres de( ) o els vells de l’època ( ) de Picasso.
4. Davant la minva de la qualitat estètica dels productes de decoració derivada de l’aplicació dels processos introduïts per la Revolució Industrial, sorgí un moviment de renovació que a Catalunya tingué com a exponent destacat les denominades Indústries Artístiques de ( ); una iniciativa, aquesta, que en el camp de les arts decoratives s’avançava a moltes altres que amb idèntic objectiu es donaren durant el ( ).
5. Durant el segle XIX la burgesia desplaça la vella aristocràcia i, fins i tot, els sectors eclesiàstics del seu paper tradicional com a promotors de realitzacions artístiques. Això comporta una clara voluntat de definir una identitat catalana propiciada per la ( ) i una creixent obertura cap als horitzons artístics europeus que abocarà en el ( ); un moviment, aquest, que situarà l’art català de vell nou en una posició destacada en el panorama artístic internacional.
-