El llenguatge de la literatura

La llengua és el material bàsic de l’art de la literatura de la mateixa manera que els colors ho són per a la pintura i el marbre ho és per a l’escultura. I de la mateixa manera com els colors i el marbre són treballats per a crear l’obra d’art, també així ho ha de fer la llengua. Combinar sons, paraules i frases de manera que sonin bé, que siguin estètiques i que, alhora, expressin i comuniquin allò que l’autor vol transmetre: amor, alegria o tristesa.

TEXT 1

El llimac

Sóc un mol·lusc sense closca,
D’aire fastigós i trist
Exposat a trepitjades
Del distret que no m’ha vist.

Poruc avanço i avanço,
Deixant pel meu senderó
baba clara i enganxosa;
Com si fos calumniador

Amb una mena d’angúnia
Dins de l’herba jugo a fet;
I és la cosa que més temo
La sabata d’un distret.

TEXT 2

El llimac: m. Nom donat als gasteròpodes pulmonats, de cos allargat, sense closca aparent i amb la pell del dors solcada de plecs longitudinals. Quan s’arrosseguen deixen un rastre mucó
Darrera modificació: dimecres, 15 de desembre 2010, 17:35