Guió radiofònic

GUIÓ RADIOFÒNIC

LOCUTOR: Esteu sintonitzant Ràdio Tretze, que us ofereix l'espai El Soterrani. En el nostre capvespre, música, entrevistes, jocs i amable companyia. (Música de la sintonia.)

LOCUTORA: I tot seguit, a l’hora en punt, les darreres notícies arribades a la nostra redacció.

LOCUTOR: En les Primeres Jornades Jurídiques Internacionals Aeronàutiques, s’ha trobat la mesura més eficaç per eliminar la pirateria aèria. Els segrestadors d’avions seran obligats a escriure, amb una mà lligada a l’esquena, la frase "No segrestaré avions" deu milions de vegades.

LOCUTORA: Notícia d’última hora: Una plaga de mamífers-estàtua envaeix la Rambla de Barcelona i alguns punts del Port Olímpic. Aquests animals, per sobreviure, depenen del camuflatge: senten una predilecció especial pels centurions romans, les monges o l’estàtua de la llibertat. És l’únic animal que funciona amb monedes, com les cabines de telèfon. [1]

LOCUTORA: El vostre rellotge serà sempre un "Claramunt".

LOCUTOR: Rellotges "Claramunt" per arribar sempre a punt!(Música o efectes especials.)

LOCUTORA: Sempre a punt i línia oberta als nostres estudis. Rellotges "Claramunt" farà lliurament d’un lot dels seus productes a l’oient que ens telefoni primer, i que ens doni la resposta adequada al següent enigma. Atenció...

LOCUTOR: El nostre col·laborador, el professor Martínez, només el llegirà una vegada!

PROFESSOR MARTÍNEZ: [2] Al món de l'Imaginari hi ha dos territoris que estan a tocar l’un de l’altre. Són Veritona i Mentidelles. Els habitants de Veritona sempre diuen la veritat, mentre que els de Mentidelles tot allò que diuen és mentida.

Un bon dia el Joan Petit Quanballa es va trobar perdut per aquell indret i volia saber si era a Veritona o a Mentidelles.

Així, tot ballant, primer amb el dit, dit, dit i després amb la mà, mà, mà, després amb el colze, colze, colze, es va trobar una cabana on vivia un noi. El Joan Petit Quanballa li va preguntar si ell era realment d'allà i el noi li va contestar que no.

Podríeu dir-nos on estava el Joan Petit Quanballa i com ho sabeu?

LOCUTOR: Molta sort, bons amics! (Efectes especials. Sona el telèfon.)

OIENT 1r.: Molt bona nit. Miri: jo trucava per això de l’enigma. Francament, no sé la solució. Ja és ben complicat això de ser de Mentidona o de Veritelles... Però, voldria aprofitar per saludar i dedicar una cançó a...

PROFESSOR MARTÍNEZ: Ho sentim molt, però aquest no és l’objectiu del nostre espai, haurà de trucar més tard. Gràcies. (Efectes especials. Torna a sonar el telèfon.)

OIENT 2n.: Escolti... Escolti... No el sento bé!

PROFESSOR MARTÍNEZ: Parli! Parli! Endavant!

OIENT 2n.: Em sembla que ja tinc la resposta a l’enigma.

PROFESSOR MARTÍNEZ: A veure... Endavant! Pensi que el premi pot ser per a vostè!

OIENT 2n.: El Joan Petit es troba a Mentidelles.

PROFESSOR MARTÍNEZ: Felicitats! Ja té la meitat del premi... Ara m'ha de dir la segona part de la resposta. Com ho sap?

OIENT 2n.: És ben senzill... Si el Joan Petit estigués a Veritona i el noi que troba fos realment de Veritona, hauria hagut de dir que sí. Tanmateix, si el noi fos de Mentidelles també hauria dit que sí. Per altra banda, si el Joan Petit estigués a Mentidelles i el noi que trobés fos d'allà, li diria una mentida, per tant li diria que no. Mentre que si el noi que trobés fos de Veritona, també li diria que no. Per tant si li han contestat que no és que és a Mentidelles.

PROFESSOR MARTÍNEZ: Magnífic! Les nostres més sinceres felicitacions. Em pot dir el seu nom, sisplau? Es diu... ( Efectes especials: es talla la comunicació.) Escolti... Escolti... Desafortunadament s’ha tallat la comunicació. Una ocasió perduda, però el joc és el joc, si no hi ha nom, no hi ha premi. Bé, l’espai de l’enigma dels Rellotges Claramunt s’ha acabat. Bona nit i fins demà, que els proposarem un nou enigma. (Música o efectes especials.)

LOCUTORA: I tot seguit, un dels espais més esperats del programa: el consultori sentimental de Josefina Margalef, que cada nit està amb nosaltres per donar-nos els seus savis consells... Bona nit, padrina.

JOSEFINA MARGALEF: Bona nit, nena. Avui els meus consells van dirigits a totes les admiradores del meu estimat fillol Andreu. Després de l’allau de cartes d’admiradores de totes les edats, que afirmaven estar bojament enamorades de l'Andreu, no me n’he pogut estar d’obrir els ulls d’aquestes pobrissones ànimes en pena i posar a la llum la trista realitat del meu fillol. (Efectes especials o música.)

Estimades admiradores de l'Andreu:

En primer lloc, i encara que us sembli cruel per part meva, he de dir-vos que no sou gaire originals. Totes esteu enamorades del nen, i el fet que sigueu rivals entre vosaltres és un problema més que s’afegeix al reguitzell d’inconvenients que us exposo tot seguit.

Pel que fa a les "manies", té tendència a posar-se el dit al nas. Constantment. I, tot seguit, amaga la mà sota la taula o la cadira més pròxima, no em feu dir per què. Només es renta les dents quan ha d'anar al dentista -un cop cada dos anys, si fa no fa- o després d’haver menjat torró de Xixona o un caramel d’aquells de cafè amb llet de la Viuda de Solano, que s’enganxen als queixals i fan tanta ràbia. A això s’afegeix l’inconvenient que fuma com un carreter, i gairebé sempre de franc.

Però allò que ho supera tot són els peus. L'Andreu, nenes, va néixer amb els peus morts. Més que morts, els té com de zombi. El formatge més pudent del món és glòria en comparació amb els peus del nen. I el pitjor és que quan arriba a casa, la primera cosa que fa és treure's les sabates i els mitjons i vinga burxar entre els dits. És insuportable. Penseu que jo tinc una ampolleta de colònia i un mocador al costat de la tele, per quan arriba ell. A més, suposa un derrotxe de mitjons impressionant. Cada dia, un parell de mitjons nous que he de llençar, perquè s’han podrit. Els de Punto Blanco ja ens han fet una placa com a millors clients.

Si després d’aquest rosari de pegues us continua fent tilín, penseu que haureu de fer cua. A l'Andreuet li agraden molt les mosses. Jo les anomeno "les nòvies-mitjó", perquè li duren més o menys igual. Penseu que té una agenda d'embolics tan gran que va haver de contractar una gestoria perquè li portés la cosa.

Esperant que no vulgueu patir més del que la vida ja us té preparat, un petó ben fort de la vostra padrina Josefina.

LOCUTORA: Ja ho sabeu, doncs, amics. Aquests són els consells de Josefina Margalef, que la setmana vinent, a la mateixa hora, tornarà a ser amb nosaltres per respondre les vostres cartes.

LOCUTOR: I fins aquí El Soterrani. El programa que cada vespre us acompanya a Ràdio Tretze, la vostra ràdio. Bona nit amics! Fins demà! (Música de la sintonia.)