Aquesta és la meva mare, l'Ana. És infermera i es passa de 8 a 10 hores a l’hospital cada dia. Està sent unes setmanes molt dures, però per gent com ella, encara més. Té por, no ho diu, però jo ho sé. Porta mitja vida treballant a l’hospital, curant a gent i traient un somriure a tothom. Quan he llegit aquesta frase, ella ha estat la primera persona en què he pensat. És dona, mare, lluitadora, imprescindible, però sobretot, és persona!
