Divendres passat els alumnes de 4t d'ESO vam poder gaudir de la xerrada de Sandra Zambrano sobre la
situació a Hondures.
Sandra Zambrano és una hondurenya responsable d’una organització al Districte Federal, que té coma objectiu principal lluitar contra la SIDA, però també lluita pels drets humans i els problemes del crim organitzat i el vandalisme.
En 2008 la pobresa a Hondures estava gairebé estesa a tot arreu, per la qual cosa molta gent no aconseguia treball, els joves tenien difícil accedir a l’educació, la gent perdia casa seva i intentava fugir cap als Estats Units, aleshores es trobaven una gegantesca tanca “Prohibit passar”. Per aquest motiu es van formar nombroses bandes criminals urbanes amb gent jove, que feien tot tipus d’actes criminals, sent el segrest exprés l’acte delictiu més comú (de fet s’ha convertit en un esteorotip de la gent llatina). La Sandra ens va posar l’exemple de quan van segrestar la seva filla durant quatre hores, va confessar que en aquell moment es volia morir.
La Sandra també ens va comentar que els nens a una edat primerenca ja són delinqüents, i ens va parlar de la preocupant i elevada discriminació sexual.
Finalment va assegurar que es troba millor aquí a Espanya que a Hondures.
En la meva opinió, el govern hondureny hauria de reaccionar i fer el màxim possible perquè tot torni a la normalitat. Tal vegada els polítics llatins no siguin tan professionals, però crec que ho poden fer si s’hi posen.
Uriel Valle, alumne de 4t d’ESO C.