El dimarts 13 d’octubre, l’alumnat de 1r de Batxillerat va participar en la
xerrada-col·loqui “Veritats i mentides sobre el cervell i l’aprenentatge” a càrrec d’Anna Forés,
professora de Neurodidàctica de la Universitat de Barcelona, amb qui ja portem sis cursos col·laborant en projectes relacionats
amb la neuroeducació.
L’Anna acaba ara de publicar un fascinant llibre sobre els neuromites a l’educació on a partir de l’anàlisi dels errors més comuns sobre el funcionament del cervell, per parlar sobre com cal encara l’educació i l’aprenentatge per tal de treure el màxim profit de les nostres capacitats. I això és el que també va fer aquest dia a partir d’una selecció d’imatges desconcertants i d’interpel·lacions provocadores que van donar pas un diàleg molt viu amb l’alumnat, replet d’exemples, anècdotes i referències inspiradores.
En destaquem algunes de les conclusions sobre l’aprenentatge d’aquesta xerrada-col·loqui amb l’Anna:
Per dominar una matèria, cal dedicar-li hores. Així de senzill. Els investigadors han demostrat que per assolir el nivell d’expert en qualsevol àmbit es necessiten unes 10.00 hores.
El que pensem sobre nosaltres mateixos, sobre allò que estudiem o sobre les nostres possibilitats d’èxit condiciona moltíssim els resultats finals perquè des del primer moment predisposa la nostra fisiologia i la nostra psique a treballar de manera positiva o de manera negativa.
Cal utilitzar la imaginació com a aliada per preveure els escenaris i les situacions futures. Això ens ajudarà a sentir-nos competents quan arribi el moment.
Per avançar en el nostre procés d’aprenentatge, cal activar la nostra curiositat, fer-se preguntes, posar en qüestió les nostres certeses, sortir de la nostra zona de confort. Aquesta és la via per trobar primer la motivació i, desprès, la passió per aprendre. L’esperit de recerca constant porta a la fruïció i al gaudi d’aprendre.
Per aprendre, cal concentrar la nostra ment i això s’aconsegueix si el cervell (l’escorça prefrontal) és capaç de connectar determinats circuits cerebrals i d’inhibir d’altres irrellevants i que ens distreuen. Per tant, l’aprenentatge comporta un esforç continu i perseverant d’atenció i d’autocontrol, que es recolza en la motivació i en la curiositat per conèixer coses noves i en la nostra actitud positiva vers l’aprenentatge. En el moment d’estudiar, tot el que ens distregui i ens interrompi compromet seriosament el nostre procés d’aprenentatge.
L’exercici físic regular millora notablement el nostre rendiment.
És fonamental dormir adequadament per poder treure profit de la nostre capacitats.
Hem de comprovar si les nostres estratègies d’aprenentatge són massa pobres i reiteratives, si són les adequades per a cada matèria. El millor aprenentatge és el que es realitza quan utilitzem molts canals sensorials a la vegada (per exemple, quan a més d’escoltar, prenem apunts, fem esquemes, fem exercicis, interactuem amb el professor i els companys, utilitzem fonts diversificades d’informació).
Els somnis i les metes positives estimulen els centres cerebrals que ens obren a noves possibilitats de millora i de superació.
I, per sobre de tot, cal donar sentit vital al nostre aprenentatge enriquint el món que ens envolta amb el millor de nosaltres mateixos.