activitats: Pràctica: Lectura

Com utilitzar les pestanyes

Llegeix la informació que trobaràs a continuació i practica. Quan hagis acabat, torna al menú principal per començar a realitzar les unitats d'avaluació.

Les unitats amb més d'un text inclouran pestanyes. Per practicar, clica les pestanyes per visualitzar cada text.

Un cop hagis finalitzat la pràctica, fes clic al botó "Acaba la pràctica", que trobaràs més a baix per tornar a la pàgina principal.

ELS HOMES TAMBÉ PORTAVEN TALONS

Els talons van ser un símbol d'estatus per als homes abans que els portessin les dones. A més, no és l'única peça que portaven homes i que ara es considera pròpia de la moda femenina: al llarg de la història, també han portat faldilles i maquillatge. Per què van deixar de fer-ho?

Els primers a portar talons van ser els genets perses al segle X, per mantenir les botes en els estreps amb més facilitat. Al segle XVII, la moda dels talons va arribar als aristòcrates europeus, que els van convertir en símbol de virilitat i poder militar. Durant el regnat de Lluís XIV de França, com més alts i més vermells eren els talons, més poderós era qui els duia. El rei només permetia els talons d'aquest color a les persones més properes. Al segle XVIII els talons arriben al calçat femení i acaben superant en altura al masculí. Amb la Revolució Francesa desapareix el taló per a homes, ja que s'associava a l'aristocràcia. Però no ho fa del tot, com encara s'aprecia en alguns models de botes.

Homes i dones hem compartit al llarg de la història moltes de les peces i complements que avui considerem majoritàriament femenins. Des de l'antic Egipte hi ha perruques, maquillatge, faldilles, túniques... També ha passat amb els colors: el rosa no sempre va ser un to femení i el blau no sempre es va identificar amb el masculí.

Túniques, togues i faldilles

La faldilla va ser una peça masculina habitual en altres èpoques: egipcis, grecs, romans i asteques portaven túniques, togues i faldilles, perquè eren fàcils de fabricar i de portar. Els pantalons s'usaven sobretot per muntar a cavall.

A partir del segle XIV ja comença a haver-hi una diferència en la confecció de peces per a un o altre sexe. La major diversificació comporta també que la moda es converteixi en un instrument de rivalitat social dins d'una societat fortament jerarquitzada. Així i tot, els homes encara no passen exclusivament als pantalons, com mostra el fet que el 1701 el tsar Pere I aprovés una llei que obligava tots els homes russos a portar pantalons, amb l'excepció de grangers i clergues.

CARTA AL DIRECTOR

Divendres, 24 de novembre del 2017

Sr. director del Diari,

Només cal mirar un catàleg de publicitat de joguines, d'aquests que ara deixen sovint a les bústies de les cases, per adonar-se dels colors diferencials dels productes dirigits a nenes i a nens. Fullejant-ne les pàgines, quan hi predomina el rosa és per a nenes, i quan predomina el blau, per a nens.

Quan es deixarà de reproduir estereotips tan arcaics? O és que no poden gaudir de tota la gamma de colors siguin d'un sexe o de l'altre? Les joguines podrien contemplar totes unes possibilitats cromàtiques que queden centrades en allò que algun dia algú va establir i es continua repetint sense més sentit que el comercial.

Des de petits els nens ja aprenen que hi ha colors que són per a nens i colors que són per a nenes. Just en les joguines i jocs primerencs haurien de poder aprendre els colors, saber distingir-los, veure'ls combinar-se, jugar-hi, i tot sense cap limitació en la tria ni, per descomptat, cap pretesa ideologia falsament inherent aplicada amb un significat sexual o de gènere.

EL ROSA I EL BLAU

Estimada filla (i, per extensió, estimades totes), aquest dimarts és el nostre dia, que és un dia dedicat a les causes que podrien anar millor. Per entendre’ns: no hi ha Dia Mundial de la Pizza, però sí que hi ha Dia Mundial de la Salut. Nosaltres som més com la salut. Se’ns troba a faltar quan no hi som, però quan hi som no sempre se’ns tracta bé.

Un any més, doncs, parlarem d’estereotips i repetirem que aquests estereotips es fomenten des del bressol, quan vestim les nenes de rosa i els nens de blau. A tu, filla, als vuit anys, no t’agrada gens el rosa. L’associes a la cursileria i la pelleringa. Però va haver-hi un temps, quan en tenies entre tres i cinc, que el rosa et tornava boja. Ton pare i jo mai vam influir en aquest sentit. Quan tenies mesos, et posàvem roba moderna que ens havien regalat; bodis on deia “Rock and roll star” i tot això. Però quan vas aprendre a parlar demanaves vestits amb llacets i collarets. La roba més brillant i amb més farbalans de les botigues xineses era la que volies. Odiaves els pantalons, perquè deies que eren “de nen”. I tinc una teoria, sobre això: diria que dels tres als cinc anys els nens i les nenes físicament s’assemblen molt. Les tietes els confonen. “Què ets? Un nen o una nena, tu?” Potser en aquesta etapa les criatures demanen una distinció física acceptada per tothom. Ara, als vuit anys, ja fan cara de nens o de nenes, però, a més a més, com als grans, en general els ajuden els cabells. Les nenes, com les dones, solen dur cabells llargs. I aquesta distinció, per cert, s’accepta sense problemes. Sé que quan siguis gran no seràs cursi, però també espero que un dia, si vols, donis una nova oportunitat al rosa i al princesisme. Salta d’un cantó a l’altre si et ve de gust. Mira’m. Jo faig maratons amb samarreta, però també em poso talonarros i em pinto els llavis. Es tracta, filla, de voler-ho tot.

Empar Moliner

Acaba la pràctica

Darrera modificació: dimecres, 6 de març 2019, 09:38