Un bon anunci explica una història: el guionatge

1. Començant la producció

El procés de filmació requereix temps, i cada fase de la producció és crítica per a la creació d’un producte amb èxit. És essencial que abans de gravar es defineixi clarament el propòsit de la producció.És molt important:

• Desenvolupar una idea, missatge o concepte
  
• Investigar i analitzar el públic objectiu
  
• Explorar quin gènere s'adapta millor al seu concepte.
  

1.1. Desenvolupar la idea

Per tal de poder començar a treballar, es necessita definir la idea que es vol transmetre en la gravació. Una de les possibles formes per començar a definir-la és el Brainstorming, que ja coneixeu i heu fet servir. En aquest cas podeu fer servir fulls de paper grans i fer un mapa mental de dos o tres possibles idees conceptuals (quantes més opcions millor)

• Escriviu paraules, frases, línies o poemes per ajudar a despertar la vostra imaginació
  
• Escolliu un objecte inusual o bé quotidià per fer-lo servir com a dispositiu per conduir la narració de la vostra història. Un joc de taula, un aparell de cuina o fins i tot una eina de jardineria poden inspirar idees creatives, abstractes o curioses.
  
• Tallar articles de diari i fotos de revistes o fer servir velles fotografies poden ajudar-vos a escollir un possible missatge o esdeveniment a explorar.
  
• Penseu en les vostres pròpies experiències. Teniu alguna història que us apassionaria explicar?
  

1.2. El públic objectiu

El següent pas en el procés de pre-producció és definir el públic objectiu i considerar les possibilitats de producció que connectaran millor amb aquesta audiència. Els membres de l’audiència observen, escolten i responen de diferent manera. Teniu en compte que aquest públic és, també, a qui va dirigida la vostra aplicació i que ja heu definit en el mapa d’escenaris.

Si la producció és l’eix principal, el seu èxit depèn d’ una profunda recerca i comprensió inicial del públic objectiu.

1.3. Selecció del gènere

Els vídeos, tant els narratius com els no narratius, poden classificar-se pel seu gènere, el qual està basat en codis i convencions compartits o recognoscibles com l’estructura, el contingut, el patró o l’estil.

Els gèneres actuals han evolucionat com a resultat de barrejar i adoptar  convencionalismes d’un o més gèneres populars.

Mireu diferents anuncis del mateix gènere i identificareu els convencionalismes que comparteixen i l’estil que tenen en comú, com per exemple:

• La trama argumental
  
• Els convencionalismes temàtics
  
• La ubicació i l’entorn
  
• El tipus de personatges
  
• Les imatges visuals i els símbols
  

Durant la planificació de la pre-producció, cal seleccionar el gènere que dóna millor suport al missatge que es vol transmetre. Heu de considerar:

• Els valors i l’actitud del vostre públic objectiu
  
• Com els valors i actituds del públic objectiu podrien determinar la manera com els convencionalismes en la producció s'utilitzen a l’hora de fer el vídeo.
  
• L’impacte que els valors i les actituds de l’audiència tenen en la selecció d’un gènere determinat per transmetre el missatge.
  

2. Estructura de la narracció

Una producció atractiva sovint s’atribueix a una narrativa ben desenvolupada i a l’habilitat d’usar amb eficiència i estil les tècniques de producció. Abans d’escriure un guió, és de gran ajuda explorar les possibilitats narratives de la forma que heu escollit. També hauríeu de considerar on els elements particulars de la producció poden recolzar les vostres idees sobre la narració o proporcionar-vos oportunitats per experimentar-hi i desenvolupar un toc d’estil personal. Això assegurarà l’enriquiment visual del vostre resultat i transmetrà idees complexes, evocant una resposta del vostre públic objectiu molt més profunda i significativa.

Un coneixement bàsic dels principis de la narrativa ajuda a estructurar la narració de la vostra història. Considereu la importància de la narrativa en el vostre dia a dia i com diferents versions d’una mateixa història que poden captivar-nos depenen de convencionalismes similars a l'hora d’explicar-la. Els següents elements d’una història són comuns en totes les formes visuals de narrativa:

• L’argument
  
• Seqüències d’obertura i tancament
  
• Els personatges
  
• L’escenari
• Conflictes o causa i efecte
  
• El punt de vista
  

2.1. L'argument

Mentre que construir personatges ben desenvolupats és fonamental pel procés narratiu, l’eix principal de la història o argument que condueix els esdeveniments en la pantalla és igualment important. Tradicionalment, les narracions convencionals estan basades en una aproximació lineal en tres actes a la història

Fent servir targetes o notes tipus post-it, escriviu cada esdeveniment de la narració en targetes separades i endreceu les targetes una al costat de l’altra en una progressió lineal, des del principi fins el final. Un cop heu fet això, dividiu els esdeveniments en tres parts diferents: orientació, complicació i resolució . Considereu el següent:

Act 1- Orientació: Com s’introdueixen a l’audiència els personatges i la seva situació? Quins esdeveniments provocaran una alteració i atrauran a l’audiència al món de la narració?

Act 2- Complicació: Quines complicacions hauran d’afrontar els personatges? Quins passos donaran per aconseguir els seus objectius i resoldre els seus problemes?

Act 3- Resolució: Com es lligaran totes les cues de la història? Quin serà el resultat de cada conflicte?

Encara que l’aproximació en tres actes s’usa comunament, considereu com les expectatives de l’audiència i la nostra pròpia experiència natural influencien la manera com les històries s’estructuren en la pantalla. Es poden canviar les expectatives de l'audiència sobre la narració alterant-la d’una forma no lineal. L’ús de “flashbacks”, progressions circulars o inclús narracions múltiples en la mateixa història poden sacsejar les expectatives de l’audiència.

2.2. Seqüències d'obertura i tancament

La seqüència d’obertura introdueix a l’audiència a un món on la normalitat a la pantalla es veu interrompuda per un fet brusc o inesperat. S’estableixen personatges i es suggereixen les possibilitats narratives mentre el cicle causa-efecte atrau a l’audiència dins del viatge narratiu que se’ls acosta. La seqüència d’obertura també estableix els temes subjacents que s'exploraran en la producció.

Haureu d’assegurar-vos que la vostra seqüència d’obertura efectivament captura l’atenció de l’audiència i que aquesta es manté fins el final. Assegureu-vos de què podeu contestar les següents preguntes:

• Com s’establiran els personatges principals i la localització de la vostra història?
  
• Què serà el que activarà el cicle causa-efecte de la vostra història?
  
• Quines possibilitats narratives es suggeriran a l’audiència?
  
• Quina és la resposta prevista de l’audiència? Què veuran, escoltaran i sentiran?
  

Igualment important per a la construcció de qualsevol narració visual és la seqüència de tancament. La intenció principal d’aquesta és resoldre tots els problemes centrals i les preguntes, indicant la conclusió del viatge emocional tant dels personatges com de l’audiència. És important construir una seqüència final que, efectivament, condueixi a la conclusió de la història. Quan estructureu la seqüència de tancament, considereu:

• Com es resoldran tots els conflictes principals?
  
• Com es desenvoluparan els personatges centrals? Canviaran? I, si és així, com?
  

Tingueu sempre presents les expectatives de la vostra audiència prevista i recordeu que les preguntes sense resposta o un forat en el tancament de la història podrien donar lloc a la insatisfacció d’alguns membres de l’ audiència. 

2.3. Els personatges

En aquest punt de la planificació, hauríeu de començar a delinear i refinar els personatges que conduiran la vostra història. És important tenir en consideració la resposta de l’audiència quan es construeixen els personatges que apareixeran a la pantalla.

Identifiqueu de més a menys importants els personatges que conduiran la vostra narració, i construïu una sèrie de perfils que descriguin:

• L’edat i l’aparença ( incloent característiques físiques, preferències en el vestir, to de pell, tipus de cos i talla)
  
• Expressions, diàleg i to de veu
  
• Llenguatge corporal i modismes
  
• Fortaleses, debilitats i creences
  
• Relacions amb els altres personatges (incloent conflictes que, potencialment, podrien sorgir quan aquests personatges interaccionen)
  

Una vegada heu construït els vostres personatges, escriviu una descripció d’un paràgraf sobre cadascun d’ells. Penseu com els estereotips o caricatures comuns podrien ser-vos útils per construir els personatges secundaris, en especial quan es desitja una reacció específica de l’audiència.

Els personatges de la pantalla sovint posseeixen valors considerats importants per a la societat i poden ser una representació o reflex de la societat en general. La capacitat dels membres de l’audiència d'involucrar-se en la història de la pantalla, es veu reforçada quan la seva pròpia actitud es reflecteix en els valors dels personatges que estan veient. És essencial construir personatges les paraules i accions del quals reflecteixin les seves creences i valors. Penseu en la possibilitat d'estendre els perfils dels personatges incloent la següent informació:

• Què és important per a cadascun d’aquests personatges? En què creuen? Quins són els seus valors? Com es reflectiran aquests en les seves accions i paraules?
  
• Quins temes sorgeixen dels valors dels personatges?
  
• Quines estratègies narratives addicionals podrien enfortir la connexió de l’audiència amb cada personatge? Els flash-backs o flash-forwards (escenes amb salts en el temps enrere o endavant) o inclús la veu d’un narrador en off (VO) podrien enfortir el desenvolupament dels personatges?

2.4. L'escenari

Totes les formes de narrativa visual són dependents de la localització on té lloc l’acció. El realisme és imperatiu per a què els membres de l’audiència estiguin convençuts que els esdeveniments desplegats a la pantalla i les localitzacions on aquests tenen lloc són reals. L’escenari té el poder de fer la història real per a l’audiència.

Abans de seleccionar les localitzacions en les que la vostra història serà desplegada, considereu aquestes preguntes:

• Quines seran les localitzacions que s’establiran en la vostra narració?
  
• El gènere de la història i la narració influencien en l’ambientació?
  
• Com reforçarà l’ambientació l’acció en la pantalla de la vostra història?
  
• Com responen els personatges als escenaris que els envolten?
  
• Com es podria fer servir l’escenificació per construir una atmosfera emocional que contribuís o es relacionés amb la història?
  
• Com pot contribuir l’ambientació a enfortir el compromís de l’audiència amb la història?
  

2.5. Causa i efecte

La narració causa-efecte està integrada a la progressió de la narració i al compromís de l’audiència amb els esdeveniments en pantalla. Sovint són una sèrie d’esdeveniments imprevistos els que fan progressar la història i desencadenen l’efecte que finalment conduirà la narració a una resolució final. Generalment, els personatges són els agents de la causa-efecte ja que són ells els que responen i reaccionen als esdeveniments de la història. Quan comenceu a construir i desenvolupar l’estructura causa-efecte de la vostra història, responeu les següents preguntes:

• Quins esdeveniments en pantalla seran els que iniciaran el cicle causa-efecte?
  
• Què motivarà als personatges a respondre? Com ho faran? 
  

Comenceu per exposar les vostres idees visualment, ressaltant els personatges que faran que l’acció s’esdevingui i la progressió lògica dels esdeveniments que seran resultat directe de l’acció.

2.6. Punt de vista

En moltes històries, el punt de vista s’estableix a través del personatge protagonista i l’audiència es posiciona adoptant la perspectiva del personatge per la forma com aquest experimenta els esdeveniments que tenen lloc a la pantalla.

Amb la vostra idea en ment, exploreu la relació entre la caracterització, el punt de vista i el posicionament de l’audiència considerant el següent:

• Des del punt de vista de qui serà explicada la història?
  
• Com podrien proporcionar els altres personatges punts de vista alternatius?
  
• Com la possibilitat d’històries paral·leles o interconnectades podrien proporcionar més oportunitats per a la vostra audiència de reaccionar a diferents punts de vista?

3. El guió gràfic o storyboard

Un guió gràfic (storyboard) és la interpretació visual en dibuixos o fotografies d’un guió o història. La intenció del storyboard és proporcionar a l’equip que està fent el projecte imatges seqüencials relacionades amb el guió que descriuen l’acció, localització i els moviments de la càmera. Això possibilita a l’equip entendre completament la visió del guió.

Aquest important document de treball permet discutir i planejar diversos aspectes de la història com per exemple: preparació tècnica; modes; temporització; disseny dels escenaris; escenes perilloses; efectes especials (SFX) i efectes visuals (VFX)

Els storyboards comuniquen a l’equip de producció informació molt específica que cobreix tots els aspectes del procés de filmació i representen les preses de la càmera o “set-ups” necessaris per explicar la història, seqüència o acció particular. Per aquesta raó, es dibuixen fent servir un llenguatge determinat.

Juntament amb els dibuixos o fotografies, es fan servir d'altres símbols, com les fletxes. Les fletxes es fan servir per descriure el moviment tant de la càmera com dels subjectes dins del fotograma.

4. El guió narratiu

És el moment de començar a escriure el vostre guió. Aquesta és la vostra oportunitat de donar cos i vida a les idees que van sorgir en la vostra planificació inicial de la narració i que heu anat descrivint. Visualitzeu com les vostres idees escrites poden comunicar-se a través d’imatges en moviment i sons durant l’etapa de producció.

• Descomponseu la història en escenes, i assegureu-vos que cada escena té algun tipus d’acció que faci avançar la història. Això proporcionarà un major marge d'intensitat narrativa i de compromís de l’audiència.
  
• Assegureu-vos que el guió explica la història visualment. L’acció en pantalla, els esdeveniments i l’atmosfera són tan importants com el diàleg entre els personatges. Escriviu sobre què escoltarà l’audiència així com sobre què veurà.
  
• Desenvolupeu el conflicte a partir d’un incident principal. Si la pel·lícula té una durada inferior a 5 minuts, un únic conflicte pot ser suficient; altrament podria ser massa complex.
  
• Mentre escriviu el guió del diàleg, tingueu clar què voleu que diguin els vostres personatges i perquè ho diuen. Considereu alternatives de diàleg com la veu en off, accions o gests per transmetre emocions o idees més profundament.
  
• Els clixés no són realistes. Eviteu escriure un diàleg que sigui melodramàtic o excessivament emocional.
  

5. El guió de rodatge

Un cop s’ha completat el guió, es hora de construir el guió de rodatge. Aquest document descriu i comunica les vostres idees visuals per a cada escena. El guió de rodatge hauria de treballar juntament amb el guió, proveint descripcions detallades de tots els elements visuals que donaran forma a la vostra història indicant on i quan fer servir una càmera determinada, així com els moviments i els angles de cada escena del vídeo.

Exploreu diferents possibilitats estètiques quan interpreteu el vostre guió. Una aproximació realista dicta que les tècniques que utilitzeu crearan la il·lusió de la realitat. Això inclou rodar amb continuïtat. Quan planegeu les transicions en el rodatge, assegureu-vos que l’acció i els moviments dels actors entre preses són suaus, continus i lògics. L’audiència no hauria de percebre els talls entre preses individuals.

Els guions de rodatge es disposen en format de taula en la qual les escenes es divideixen en funció de l’acció de l’escena. El guió de rodatge inclou descripcions detallades del tipus de rodatge i dels continguts visuals i sonors que han de ser capturats per a cada aspecte de l’escena.

Recordeu indicar notes aclaridores sobre com realitzar les transicions entre cada presa del rodatge. El guió de rodatge i el storyboard haurien de fer servir termes de direcció abreujats per especificar l’emplaçament i el moviment de la càmera.

• Definiu amb claredat la direcció visual de la vostra producció i les tècniques que millor combinaran amb aquesta direcció.
  
• Numereu les preses i les escenes
  
• Indiqueu al llarg del guió la distància de la càmera, els seus angles i moviments.
  
• Doneu una duració estimada de cada presa
• Descriviu l’acció a la pantalla
  
• Indiqueu les tècniques d’il·luminació.

6. Tècniques de càmera i so

1. Close-up

Un enquadrament CU mostra el rostre de l’actor alhora que permet a l’audiència jutjar la reacció del personatge a allò que està passant. Un CU també pot centrar-se en un objecte significatiu.

2. Point-of-view shot (POV)

Un POV és quan la càmera comparteix el punt de vista del personatge, donant la sensació que aquesta està mirant a través dels seus ulls.

3. Extreme close-up (ECU)

Les preses ECU es fan servir per emfatitzar el dramatisme i poden revelar emocions intenses o altres detalls importants.

4. Mid shot (MS)

Els MS mostren els actors de la cintura cap amunt i són més utilitzats per mostrar l'acció i el diàleg.

5. Reverse shot (RS)

Un RS es filma a partir del corresponent o oposat punt de vista de la presa anterior (per exemple, tallar entre dos personatges parlant entre si o tallar al subjecte del POV)

6. Wide shot (LS)

Els LS mostren tota la persona o tot l’objecte com a part del paisatge. La presa és sovint un pla general, i això pot ser anomenat una presa d'obertura, ja que estableix la ubicació i sovint el moment i ambient de l’escena.

1. High camera angle (HCA)

La càmera es posiciona en un angle per sobre de l’acció mirant cap a baix.

2. Low camera angle

La càmera es posiciona en un angle des de sota de l’acció, mirant cap a munt.

3. Eye level (EL)

La càmera es situa a la mateixa alçada que l’acció.

1. Zoom

La càmera apropa la imatge per mostrar un detall o allunya la imatge per mostrar més part de l’escena.

2. Pan (panoràmica)

La càmera es mou des d’un costat de l’acció a l’altre, seguint l’acció o mostrant a l’audiència més parts de l’escena.

3. Tilt (picat)

La càmera bascula amunt i/ avall de l’escena

La inclusió d’un efecte de so particular, ja sigui diegètic (que els personatges de la pantalla el poden sentir) o no diegètics (que els personatges no el poden sentir) sovint es fa servir per donar més impacte dramàtic a l’escena.

1. Veu en off (Voiceover) (VO)

Es tracta de la veu d’un personatge ( o narrador) narrant esdeveniments o expressant la seva perspectiva sobre l’acció que té lloc en pantalla.

2. Voice off-screen (OS)

Es tracta de la veu d’un personatge que és part de l’escena però que en aquest moment no surt a la pantalla.