Comentari de text: Què és el Tercer Estat? Sieyés, E. J.

 

“El pla d’aquest escrit és molt simple. Ens plantegem tres preguntes:

1a Què és el Tercer Estat ‘. Tot.

2a Què ha estat fins el present en l’ordre públic?. Res.

3a Què demana?. Esdevenir alguna cosa.

(…) Qui gosaria dir que el tercer estat no conté en ell mateix el que es necessita per formar una nació complerta? És un home fort i robust que encara té un braç encadenat. Si es fes desaparèixer l’ordre privilegiat, la nació no seria menys sinó més.

I què és el tercer estat? Ho és tot, però un tot travat i oprimit. I què seria sense l’ordre privilegiat? Ho seria tot, però un tot lliure i florent. Sense ell no pot funcionar res, tot funcionaria infinitament millor sense els altres. (…)

Primera petició: Que els representants del Tercer Estat no siguin elegits més que per ciutadans que pertanyen veritablement al Tercer Estat …

Segona petició: que els seus diputats siguin iguals en nombre als dels dos ordres privilegiats …

Tercera petició: que els Estats Generals votin no per ordres, sinó per caps … en aquest estat de coses, què li queda per fer al Tercer Estat si vol veure’s en possessió dels seus drets polítics d’una manera útil a la nació? … el Tercer Estat s’ha de reunir a part, no concorrerà amb la noblesa i el clergat. “

Sieyès, E.J.  Què és el Tercer Estat?, gener de 1789

1.- Es tracta d’una font primària o secundària?. Raona la resposta.

Es tracta d’una font primària, l’autor publica el text al gener de 1789, poc abans de l’esclat de la Revolució Francesa.

2.- Indica la idea central del text. 

La idea central del text és la importància del Tercer Estat dins de la societat francesa.

3.- Qui és l’autor del text? Quina teoria política defensa? Quins arguments utilitza per defensar-la? Raona les teves respostes.

L’autor és Emmanuel Joseph Sieyés, eclesiàstic, escriptor i polític francès. En el text Sieyés defensa les idees de la Il·lustració i per tant l’establiment d’un model polític liberal on el poble, el Tercer, Estat tingui el paper que li correspon. En les peticions, l’autor demana l’elecció dels representants del Tercer Estat per ciutadans del mateix ordre social (concepte de sufragi), que tingui igual representants que els dos estaments privilegiats i que les votacions es facin per representants i no per estaments. Finalment, Sieyés apunta la necessitat de crear una assemblea on estiguin representats únicament els membres de l’estat pla.

4.- Assenyala el context històric del text.

El text es publica just abans dels esdeveniments que coneixem com la Revolució Francesa. El text s’inscriu en la crisi política, social i econòmica de l’A.R., prèvia a la convocatòria d’Estats Generals de Lluís XVI (primavera de 1789). El document forma part del memorial de greuges que cada estament redactava abans de la convocatòria d’Estats Generals i reflecteix perfectament el malestar del poble davant els abusos dels estaments privilegiats.

Quant a Josep Maria Bofarull

He estat educador, docent i formador al llarg de 33 anys, especialment de Geografia i Història i en general de les ciències socials a diferents nivells educatius. El temps passa, tempus fugit deia Virgili, i el setembre de 2020 em vaig jubilar. La qual cosa ha provocat que la meva dedicació professional ha canviat d’intensitat i d’àmbit. Les ciències socials, i especialment la geografia i la història, han format part de la meva vida professional i privada. Sempre m'han interessat els moviments socials com a instruments de transformació dels segles XIX i XX i els moviments de protesta i antiglobalització de principis del segle XXI, que porten qüestionant durant anys el procés econòmic i tècnic-científic del capitalisme, que ha dominat l’escenari global des de la revolució industrial del s. XVIII, generant unes particulars circumstàncies en la distribució dels diners, el poder i els recursos a escala mundial, i que és responsable directe dels processos de repartiment desigual de la riquesa i de les crisis climàtiques, econòmiques, migratòries, socials i darrerament sanitàries del món globalitzat en les darreres dècades. El bloc que esteu consultant és el resultat de sis anys de treball amb els meus alumnes de geografia de 2n de batxillerat. Hi trobareu multitud d’entrades sobre el temari de PAU, però també un seguit de continguts que pretenen aportar un petit gra d’arena a la comprensió del món actual amb esperit crític. En un moment històric en què sembla que les grans idees han perdut credibilitat, i com diu Zygmunt Bauman a Temps líquids amb un estat que ja ha perdut la seva autoritat, i intenta legitimar-se a partir d’una fórmula política alternativa que bescanvia llibertat per seguretat, és necessari mantenir una mirada oberta a tot el que passa. Penso que les ciències socials ens poden donar aquesta mirada.
Aquesta entrada ha esta publicada en 1r Trimestre, Tema 2. Les revolucions polítiques (1776-1848). Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari