Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
SURT ANTERIOR
Orgànuls cel·lulars delimitats
per membranes
ESQUEMA
RECURSOS
INTERNET
8

SURT ANTERIOR
Esquema de continguts Orgànuls
delimitats
per membranes
El reticle
endoplasmàtic
L’aparell de
Golgi
Els lisosomes Els vacúols
Els peroxisomes
i els glioxisomes
Els mitocondris
Els cloroplasts El nucli cel·lular
Característiques
del nucli
L’embocall nuclear
El nuclèol
Cromatina i
cromosomesActivitats i laboratori

SURT ANTERIOR
Recursos per a l’explicació de la unitat
El reticle
endoplasmàtic
rugós
El reticle
endoplasmàtic
llis
Aparell de Golgi Lisosomes Vacúols
Peroxisomes,
activitat
oxidativa
Mitocondris Cloroplasts
WEB
El nucli,
característiques
L’embolcall
nuclear
El nuclèol La cromatina Els cromosomes Activitats i
laboratori

SURT ANTERIOR
Marta TrencEl reticle endoplasmàtic

SURT ANTERIOR
Introducció (RE)
• El reticle endolpasmàtic és un
sistema de membranes format per
cisternes, vesícules i túbuls
sinuosos.
• S’esten per tot el citoplasma i es
comunica amb la membrana nuclear
externa.
• Forma un únic compartiment amb un
espai intern anomenat lumen.
• Hi ha dos tipus:
– Reticle endoplasmàtic rugós (RER)
– Reticle endoplàsmatic llis (REL)
El reticle endoplasmàtic rugós

SURT ANTERIOR
• El RER es caracteritza per tenir ribosomes a la cara citoplasmàtica
(cara externa)
• Esta format per cisternes comunicades entre si.
• Es comunica amb el REL i amb l’espai intermembranal.
• Les seves funcions bàsiques són:
– Sintetizar les proteïnes i els fosfolípids
que formen la membrana
– Sintetitzar proteïnes de secreció
(glicoproteïnes)

SURT ANTERIOR
Síntesi de proteïnes a la membrana del reticle endoplasmàtic rugós
SEGÜENT

SURT ANTERIOR
• El REL es caracteritza perquè no té ribosomes.
• Esta format per una xarxa de túbuls units al RER.
• La seva membrana té una gran quantitat d’enzims.
• Esta molt desenvolupat a les cèl·lules intersticials, on sintetizen
molts esteroides.
• Les seves funcions principals són:
– Sintetizar, transportar i emmagatzemar
lípids
– Destoxificació de les cèl·lules.
– Participació en la contracció dels músculs
estriats.
El reticle endoplasmàtic llis

SURT ANTERIOR
Esther ArnalL’aparell de Golgi
Forma part del sistema endomembranós cel·lular.

SURT ANTERIOR
Està format per…
Dictiosomes: 4-8 cisternes (sàculs discoïdals ) i vesícules de secreció.
Està polaritzat perquè té dues cares:
• Cara cis/de formació: convex, petit i fi. Orientada al reticle endoplasmàtic rugós.
• Cara trans/de maduració: còncava, gran, gruixuda. Orientada a la membrana
citoplasmàtica.
Vesícula de
secreción

SURT ANTERIOR
Com funciona?
La cara cis rep vesícules de trancisió de l’embolcall nuclear i del reticle
endoplasmàtic.
Avança pel dictiosoma fins la cara trans.
El contingut molecular es concentra i s’acumula a els lisosomes i les vesícules
de secreció.
Les vesícules de secreció es fusionen amb la membrana plasmàtica, la fan
crèixer i vessen el seu contingut al medi extern (exocitosi).
Els lisosomes porten enzims digestius als vacúols digestius.
Funcionament de l’aparell de Golgi
Funcions
• Maduració, acumulació, transport i secreció
de proteïnes procendents del reticle endoplasmàtic.
• Glicosilació de lípids i proteïnes.
• Síntesi de polisacàrids

SURT ANTERIOR
Estructura del complex de Golgi

SURT ANTERIOR
Els lisosomes
TORNA
Andrea Carrera
Membrana plasmàtica amb proteïnes
glicosilades per la part interna.

SURT ANTERIOR
Formació d’un lisosoma
SEGÜENT

SURT ANTERIOR
Els lisosomes
SEGÜENT
Aporten els enzims necessaris per fer la digestió de la matèria orgànica de la
cèl·lula.
L’enzim més important és la fosfatasa àcida.
Per al bon funcionament d’aquests enzims els lisosomes necessiten mantenir un
pH= 3-6, per tant hi introdueixen protons a l’interior mitjançant el consum d’ATP.
El els organismes la digestió pot ser:
- Extracel·lular: les vesícules de secreció expulsen els enzims a l’exterior
- Intracel·lular: els lisosomes s’uneixen a un vacúol que conté la matèria que
s’ha de digerir

SURT ANTERIOR
Els lisosomes
SEGÜENT
Lisosoma primari
A l’interior només té enzims digestius

SURT ANTERIOR
Lisosoma secundari
Conté substrats en via de digestió
perquè l’ha unit a un vacúol amb
matèria orgànica.
N’hi ha 2 tipus:
1. Vacúols digestius o heterofàgics
El substrar procedeix de l’exterior de
la cèl·lula: ha entrat per fagocitosi o
pinocitosi.
2. Vacúols autofàgics
El substrat procedeix de l’interior de
la cèl·lula.
Els lisosomes

SURT ANTERIOR
Lisosomes especials
L’acrosoma dels espermatozoides:
és un lisosoma 1ari on s’emmagatzemen enzims que digeriran la membrana fol·licular de l’òvul
perquè es doni la fecundació.
Els grans d’aleurona de les llavors:
són lisosomes 2aris que emmagatzemen proteïnes.
Quan es planta una llavor els grans d’aleurona
absorbeixen l’aigua, els enzims s’activen i la llavor germina.
Els lisosomes

SURT ANTERIOR
Alba DomenechEls vacúols
Són orgànuls construïts per una membrana.
Tenen diferents orígens:
-reticle endoplasmàtic
-aparell de Golgi

SURT ANTERIOR
Funcions:
• Acumular gran quantitat d’aigua 
Augment de volum de la cèl·lula  Turgència cel·lular
• Emmagatzemar substàncies específiques: reserves energètiques
elaborades per la mateixa cèl·lula (proteïnes) i productes de rebuig
(antocianòsids)
• Transportar substàncies entre orgànuls del sistema endomembranós
Els vacúols

SURT ANTERIOR
Els vacúols
Diferències entre els vacúols de cèl·lules animals i vegetals:

SURT ANTERIOR
• Semblants als lisosomes però contenen enzims oxidatius.
• Pertanyen a la cèl·lula animal (ronyons i fetge).
• Vesícules de 0,1 - 0,5µm de diàmetre.
• Procedeixen de la membrana del RE.
• Contenen molts tipus d’enzims.
Els peroxisomes Carla Domenech

SURT ANTERIOR
Activitat oxidativa dels peroxisomes

SURT ANTERIOR
Hi ha al voltant de 26 tipus enzims oxidatius.
Els més importants són:
l’oxidasa: utilitza oxigen per reaccionar amb substàncies orgàniques
perjudicials (àcid úric, àcid làctic,...) i produir aigua oxigenada.
la catalasa: elimina l’aigua oxigenada (tòxica) gràcies a les substàncies
tòxiques oxidables (metanol, etanol , ...) que actuen com a substrat i així
s’eliminen les dues  Com a resultat s’alliberen molècules d’aigua i
energia en forma de calor.
Si s’uneixen dues molècules d’aigua oxigenada la catalasa les
transforma en aigua i oxigen.
Activitat oxidativa dels peroxisomes: enzims implicats

SURT ANTERIOR
Els peroxisomes
Funcions:
• Desintoxicació
(per això els peroxisomes són abundants en hepatòcits i cèl·lules del ronyó).
• Degradació dels àcids grassos en molècules més petites.
Aquest procés es dóna a l’interior dels peroxisomes, tot i que el procés final
serà als mitocondris, on s'acabaran d’oxidar.

SURT ANTERIOR
• Són un tipus de peroxisomes exclusius de
les cèl·lules vegetals.
• Contenen els enzims responsables del
cicle de l’àcid glioxílic, una variant del
cicle de Krebs*, que permet sintetitzar
glúcids a partir de lípids.
• Essencials en les llavors de germinació 
a partir de reserves lipídiques sintetitzen
glucosa i es nodreix d’ella fins que
germina, estén les fulles i pot fer la
fotosíntesi.
*Cicle de Krebs explicat a la diapositiva núm.30
Els glioxisomes
Vídeo: peroxisomes i glioxisomes

SURT ANTERIOR
Els mitocondris
Són orgànuls de les
cèl·lules eucariotes que
s'encarreguen d'obtenir
energia mitjançant la
respiració cel·lular.
Gerard Fernández

SURT ANTERIOR
Activitat metabòlica del mitocondri:
Hi destaquen els següents procesos:
La respiració cel·lular, que té dues estapes:
Cicle de Krebs, a la matriu mitocondrial.
Cadena respiratòria, a la membrana interna.
La β-oxidació dels àcids grassos
…
Els mitocondris

SURT ANTERIOR
Respiració cel·ular i cicle de Krebs
A la respiració cel·lular s'uneixen
l'hidrogen procedent de la matèria
orgànica i l'oxigen de l'aire que respirem.
S'allibera energia, que s'emmagatzema a
les molècules d'ATP gràcies als enzims
de ATPsintetasa.
El cicle de Krebs és una successió de
reaccions químiques que formen part de
la respiració cel·lular en totes les
cèl·lules aeròbiques (que utilitzen
oxigen). En els organismes aeròbics, el
cicle de Krebs és part de la via
catabòlica que realitza l'oxidació dels
hidrats de carboni, àcids grassos i
aminoàcids fins a produir CO2, alliberant
energia en forma utilitzable.

SURT ANTERIOR
Origen del mitocondri
Es considera que es van originar a partir de bacteris facogitats per
cèl·lules, que no van ser digerits, sinó que es van quedar en simbiosi al
citosol. En aquest medi es dipositava la suficient matèria orgànica i a
canvi, cedien part del seu ATP a la cèl·lula.
Els mitocondris

SURT ANTERIOR
Cloroplasts: estructura
TORNA
Clàudia Giménez

SURT ANTERIOR
• Són orgànuls que tenen el pigment fotosintètic clorofil·la.
• La clorofil·la és de color verd i per això els vegetals poden fer la fotosíntesi.
• La fotosíntesi és un proçés en què es transforma l'energia lumínica en energia
química, que s'emmagatzema a les molècules d'ATP i s'utilitza per sintetitzar
matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.
• Són orgànuls que produeixen energia.

SURT ANTERIOR
• A l'estroma hi ha molts sàculs aplanats, es diuen tilacoides o lamel·les.
• Tenen pigments fotosintètics a la membrana, que es diu membrana
tilacoïdal.
• Els tilacoides poden estar a l'estroma i es diuen tilacoides d'estroma. Poden
ser petits , en forma de disc i estsar un sobre l'altre, i es diuen tilacoides de
grànul, ja que cada pila es diu grànul.
• A la membrana dels grànuls estan els sistemes enzimàtics que perceben
l'energia lluminosa, transporten electrons i fromen ATP.
Cloroplasts

SURT ANTERIOR

SURT ANTERIOR
Funcions
Realització de la fotosíntesi.
L'ATP s'utilitza a l'estroma per sintetitzar
glúcids i precursors de lípids a partir de
matèria inorgànica.
A l'estroma es fa la biosíntesi de les
proteïnes.
Els cloroplasts són un tipus de plasts, que
només estan a les parts verdes de les
plantes. En canvi, els plasts estan a totes
les cèl·lules vegetals.
Cloroplasts

SURT ANTERIOR
Tipus de plasts:
Els cloroplasts, que tenen
pigments
Els leucoplasts, són incolors i
estan a les cèl·lules
meristemàtiques.
D'aquests deriven els cloroplasts,
si la llum estimula la síntesi de la
clorofil·la.
Si després es converteixen en
magatzems de midó es diuen
amiloplasts.
Si emmagatzemen proteïnes es
diuen proteoplasts.
Cloroplasts

SURT ANTERIOR
Micrografia del nucli i el nuclèol d’una cèl·lula pancreàtica
SEGÜENT
NUCLI:
Amb embolcall nuclear
(membrana doble)
Envolta el material genètic cel·lular (ADN)
en forma de fibra + o - condensada:
cromatina
Ple de líquid: nucleoplasma
Amb 1-2 corpuscles rics en ARN: nuclèols

SURT ANTERIOR
NUCLI EN INTERFASE (= NUCLI EN REPÒS)
Coberta intacta
Fibres de cromatina esteses : transcripció d’ADN a ARN
Es prepara per a duplicar l’ADN a la divisió cel·lular
NUCLI EN DIVISIÓ
Condensació de la cromatina  cromosomes (forma de bastó)
Desapareix l’embolcall nuclear  cromosomes queden al citoplasma
La divisió pot ser
Micrografia del nucli i el nuclèol d’una cèl·lula pancreàtica
MITOSI (2 cèls filles clòniques)
MEIOSI (4 cèls filles amb ½ mat. genètic)

SURT ANTERIOR
Ultraestructura del nucli
SEGÜENT

SURT ANTERIOR
Característiques del nucli
Nombre: 1 (generalment) o més
Forma: En cèl·lules vegetals, discoïdal i lateral
En cèl·lules animals, esfèric i central
Altres
Mida: 5-25µm de diàmetre
+ gran en cèls + actives

SURT ANTERIOR
Embolcall nuclear
Parts:
- Membr. ext: Amb ribosomes adossats
Comunica amb el REr (i mtxes funcions)
Espai perinuclear
- Membr. int: Amb prot. de membrana
(ancoren la làmina nuclear, fixen la cromatina
i estan relacionades amb els porus)
- Làmina nuclear: Consitució dels cromosomes
Distribució de la cromatina al nou nucli
Formació de l’embolcall nuclear de la cèl. filla
- Porus nuclears: Complex del porus nuclear
Regula l’intercanvi de substàncies
Funcions:
Separa citoplasma de nucleoplasma
Intercanvia substàncies pels porus

SURT ANTERIOR
El nuclèol
SEGÜENT
Corpuscle esfèric sense membrana, a l’int. del nucli interfàsic
Desapareix en la divisió cel·lular
Apareix quan els cromosomes es desespiralitzen
Fabrica l’ARN n (nucleolar), que es transformarà en ARNr
(ribosòmic)
El nucleoplasma
Medi intern del nucli: dispersió col·loïdal en estat de gel.
Format per proteïnes, nucleòtids d’ARN i ADN, aigua i ions.
Conté una xarxa de prot. fibril·lars que manté fixos el nucleòl i
les fibres de cromatina.

SURT ANTERIOR
La cromatina
Són filaments d’ADN condensat en ≠ graus
Es forma per la descondensació dels cromosomes
Cromatina
en repòs
(fibra de 10nm)
Funcions de la cromatina:
- Conté la informació
biològica de l’organisme:
Info sobre la seva estructura i
funció. La cromatina duplica
aq. informació abans
- Proporciona la informació
genètica necessària per
efectuar, mitjançant la
transcripció, la síntesi dels
diferents ARN:
L’ARN polimerasa transcriu
l’eucromatina (10nm) però no
l’heterocromatina (≥30nm) pq
està més condensada.

SURT ANTERIOR
Estructura de la cromatina en collaret de perles
SEGÜENT

SURT ANTERIOR
La cromatina
- Eucromatina
Es descondensa durant la interfase,
es transcriu, està activa.
- Heterocromatina
No es descondensa durant la interfase,
roman inactiva.
2 tipus:
• H. constitutiva
Sempre condensada, inactiva.
Als centròmers i telòmers
• H. facultativa
En algunes cèls condensada,
en altres no condensada (activa, es transcriu)

SURT ANTERIOR
Els cromosomes
TORNA
Estructura en forma de bastonet formada per la fibra de cromatina de 30 nm (ADN +
histones) condensada.
Núm. de cromosomes constant en totes les cèls somàtiques d’una mateixa espècie.
Ex: Humans 2n=46 (cèls amb 46 cromosomes)
Quan s’inicia la divisió cel·lular es duplica l’ADN  2 fibres d’ADN idèntiques
formant les cromàtides
2 cromàtides
Cromosoma metafàsic
2 cromosomes d’1cromàtide
Cromosoma anafàsic

SURT ANTERIOR
Morfologia dels cromosomes anafàsic i metafàsic
= centròmer
Actua com a COM
S’hi fixen els
microtúbuls, que
formen part del fus
acromàtic
Constricció 2ària on
es troben els gens q
codifiquen l’ARNn
Funció bàsica dels cromosomes:
Repartiment de la informació
genètica de la cèl mare en les cèls
filles.
L’ADN de cromosomes es troba
inactiu pq està massa empaquetat

SURT ANTERIOR
Estructura del cromosoma metafàsic
SEGÜENT

SURT ANTERIOR
Tipus de cromosomes
Cromosomes observats amb
el microscopi electrònic.
SEGÜENT

SURT ANTERIOR
Diploïdia i cromosomes sexuals
SEGÜENT
Organismes diploïdes (2n):
Tenen 2 exemplars de cada cromosoma en les cèls somàtiques. n = núm de cromosomes diferents
Cada cèl. (excepte els gàmetes) té 2 jocs de cromosomes (un patern i un matern).
Són homòlegs els que tenen informació (= o ≠) per al mateix caràcter.
Les cèl·lules haploides (n) són les cèls reproductores: òvul i espermatozoide.
Tenen la meitat d’informació genètica

SURT ANTERIOR
El cariotip
Cariotip: Conjunt de tots els
cromosomesd’una cèl·lula, ben
separats entre si.
Idiograma: Representació gràfica o
fotogràfica de les parelles de
cromosomes homòlegs, de més gran a
més petit
Heterocromosomes:
Cromosomes sexuals
Autosomes

SURT ANTERIOR
Activitats: estructures membranoses cel·lulars
SEGÜENT

SURT ANTERIOR
Activitat: el cariotip
SEGÜENT

SURT ANTERIOR
Laboratori: plasts i vacúols
TORNA

SURT ANTERIOR
Enllaços d’interès
Biostudio (animations)
PASSA AL WEB
Chromosome structure
PASSA AL WEB

Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

Similar to Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes

Similar to Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes (20)

More from CC NN

More from CC NN (20)

Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes