TEMA 8: ORGÀNULS CEL·LULARS DELIMITATS PER MEMBRANES

Presentación del tema: "TEMA 8: ORGÀNULS CEL·LULARS DELIMITATS PER MEMBRANES"— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 8: ORGÀNULS CEL·LULARS DELIMITATS PER MEMBRANES

2 1. El reticle endoplasmàtic.

3 REr: presenta ribosomes a la cara citoplasmàtica
REll

4 Funcions Síntesi de proteïnes i fosfolípids
Afegeix la part glucídica a les glicoproteïnes Produeix vesícules amb proteïnes de secreció Molt desenvolupat en les cèl.lules amb funció secretora ( pàncreas) Cançó RER

5 REll: no té ribosomes. Xarxa de túbuls unit al REr
REll: no té ribosomes. Xarxa de túbuls unit al REr. Membrana amb molts enzims.

6 Funcions Síntesi , emmagatzematge i transport de lípids (excepte àcids grassos) - Important en les cèl.lules dels ovaris i testicles: Síntesi d’hormones sexuals (esteroides) Detoxificació Intervè en la contracció muscular: Bombeja calci al citosol

7

8 2. Aparell de Golgi CARA CIS CARA TRANS

9

10 Lisosomes: Petits. Contenen enzims digestius
2 tipus de vesícules: Lisosomes: Petits. Contenen enzims digestius Vesícules de secreció: Grans. Es fusionen amb la membrana plasmàtica FUNCIONS: Maduració, acumulació, transport de proteïnes procedents del RE Glicosilació de lípids i proteïnes Síntesi polisacàrids: Paret cel.lular i matriu extracel.lular Video formació vesícules AG

11 3. Lisosomes Procedeixen de l’Aparell de Golgi Contenen enzims: Hidrolases àcides (Fosfatasa àcida...). Per digerir la matèria orgànica Necessiten un pH àcid per funcionar: Bombegen protons cap a l´interior Els enzims és poden abocar a l´exterior o fer la digestió dins seu Lisosoma primari: Té enzims dins seu Lisosoma secundari: S’ha unit a un vacúol i està en procés de digestió Per què els lisosomes no digereixen la seva pròpia membrana? Video lisosomes Vídeo liposomes

12 Lisosomes especials Acrosoma dels espermatozoides: Hi ha enzims que poden digerir la membrana de l’òvul. Grans d’aleurona: S’hi emmagatzemen proteïnes que es mantenen en estat cristal.lí fins que les llavors es planes i amb l’aigua s’activen els enzims

13 4. Vacúols Els vacúols de les cèl.lules animals provenen de l’aparell de Golgi i RE i s’anomenen VESÍCULES Els vacúols dels vegetals són molt grans. Es formen per unió de vesícules de l´Aparell de Golgi. Quan la cèl.lula madura els vacúols creixen i poden ocupar el 90% de la cèl.lula FUNCIONS (Vacúols vegetals) Acumular aigua Emmagatzemar substàncies: Reseva Rebuig: Antocianòsids: Color als pètals, color col lombarda, aubergínia… Verins: Alcaloides (Cocaïna ,morfina..I Minerals: CaCO3 Transport de substàncies: CLATRINA

14

15 5. Peroxisomes i glioxisomes
Vesícules procedents del RE Contenen enzims: oxidasa i catalasa Oxidasa: Oxiden substàncies perjudicials (Àcid úric, Acid làctic...), donen lloc a H2O2, que alhora també és tòxic per les cèl.lules. Catalasa: Descomposa el H2O2 en oxigen i aigua 2 H2O2 (l) → 2 H2O (l) + O2 (g)      ΔHº = −196,0 kJ Funció de detoxificació. Abundants en fetge i ronyó.

16 Video peroxisomes

17 5.2- Glioxisomes Cèl.lules vegetals
Permeten sintetizar glúcids a partir de lípids: Germinació de les llavors

18 6. Els mitocondris

19

20 Funcions: Respiració cel
Funcions: Respiració cel.lular Procés d’oxidació de molècules orgàniques per a obtenir energia Memebrana mitocondrial externa: Penetren substàncies del citosol Membrana mitocondrial interna: Crestes mitocondrials: Hi ha la cadena transportadora d’electrons o cadena respiratòria Hi ha les ATP sintetases: S’intesi d’ATP (Fosforilació oxidativa) Matriu: Enzims, per portar a terme el C. De Krebs i la B- oxidació dels AG ADN mitocondrial Ribosomes mitocondrials Origen: Teoria endosimbiont

21

22 7. Els cloroplasts

23 Funció: Fotosíntesi La clorofil
Funció: Fotosíntesi La clorofil.la transforma energia lluminosa en energia química Membrana plastidial externa: Permeable Membrana plastidial interna: Proteines translocadores. Estroma: DNA plastidial Enzims que participen en la fase fosca de la fotosíntesi ( sintetizar glúcids a partir d’ATP) Plastoribosomes Inclusions de midó i lípids Tilacoides: De grana (els apilats) i d’estroma Hi ha els fotosistemes: pigments clorofílics encarregats de captar la llum i obtenir energia en forma d’ATP Origen: Teoria endosimbiont

24 Altres plasts (o plastidis)
Presents en totes les cèl.lules vegetals Cromoplasts: Contenen pigments (Tomata)

25

26

27 Per a què serveixen? Els cromoplasts (tomates madures) deriven dels cloroplasts (tomates verdes). Hi ha altres cromoplasts que emmagatzemen altres pigments com el carotè en la pastanaga. Les flors vistoses també tenen cromoplasts. La funció evolutiva dels cromoplasts sembla ser l'atracció dels animals ja sigui per polinitzar (cas de les flors) o per dispersar les llavors (cas dels fruits) I la pastanaga, per què deu ser taronja, si no es flor ni fruit???

28 Amiloplasts: Reserva de midó

29

30 8. El nucli Embolcall nuclear Nucleoplasma Nuclèol Cromatina (DNA)

31 Nucli en interfase Nucli en divisió

32 Cèl. lula en divisió: Canvia el nucli. - Cromosomes
Cèl.lula en divisió: Canvia el nucli - Cromosomes - Mem nuclear desapareix Mitosi: Cèl.lula filla mateix nombre de cromosomes que la mara Meiosi: Cèl.lula filla meitat de cromosomes que la mare

33

34 Característiques Nombre: 1 però de vegades més (cel.lules musculars, alguns protozous) Forma: en cèl·lules vegetals, discoïdal. en cèl·lules animals: central. Mida: variable. RELACIÓ NUCLEOPLASMÀTICA RNP= Vn/(Vc-Vn)

35 Cèlules de la musculatura estriada

36 Eritròcits

37 Embolcall nuclear

38 Funcions Separar el nucleoplasma del citosol Regula intercanvi substàncies (Porus): Enzims, Ribosomes, ARNm, Histones.... La làmina nuclear intervè en la constitució dels cromosomes

39 Nuclèol

40 Nuclèol Format per RNA i Proteïnes:
Zona fibrilar: Interior. RNA nucleolar Zona granular: Perifèria. RNA ribosòmic, formen les subunitats ribosòmiques que sortiran pels porus al citosol, per a la síntesi de proteïnes. Funció: Fabricar el RNA nucleolar (RNAn), precursor del RNAr Com es forma: l’ADN té uns gens que codifiquen per aquesta mena de RNA (estructures plomoses). Quan l’ARNn s’ajunta amb proteïnes i es condensa es forma la zona granular (RNAr)

41 Cromatina

42 Tipus de cromatina La cromatina està formada per l´ADN unit a les histones formant “el collaret de perles” (Filamentt nucleosòmic). Pot adoptar una més condensada, tipus Solenoide. Heterocromatina(300) No és descondensa durant la interfase (quan la cèl.lula no es divideix). Perifèria del nucli. Tinció amb colorants bàsics. No es pot fer la transcripció Constitutiva: Es mantè condensada en totes les cèl.lules. No té informació genètica. Inclou als centròmers i telòmers Facultativa:Diferent als distints tipus cel·lulars Depèn de les cèl.lules es condensa o no. Conté informació sobre tots aquells gens que no s’expressen. Eucromatina (100): Es descondensa durant la interfase. disseminada per la resta del nucli i no visible amb el microscopi. Representa la forma activa de la cromatina, la qual es transcriu de DNA a molècules de RNAm.

43 Funcions cromatina Informació biològica de l’organisme. Es duplica abans de la divisió del.lular. Aquestes dues molècules formaran les dues cromàtides del cromosoma. Porta la informació per sintetzar els diferents RNAs

44 Cromosomes metafàsic

45 Cromosomes. Telòmers Un telòmer és una regió de l'ADN repetitiu situada als extrems dels cromosomes, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts. El telòmer és un topall disposable, que és consumit durant la divisió cel·lular i que és recreat per un enzim, la telomerasa inversa transcriptasa.

46 Característiques Nombre constant en totes les cèl.lules d’una espècie
La fibra de cromatina de 300 A encara es condensa més. Les cromàtides d’un cromosoma són idèntiques (duplicació de l´ADN durant interfase). En l’última fase de la mitosi (anafase) tenim cromosomes amb una cromàtida. Funció: Repartir la informació genètica cap a les cèl.lules filles. El DNA està inactiu (no es pot transciure, degut al seu elevat empaquetament)

47 Tipus de cromosomes

48 Cariotip Amniocentesi:

49 Idiograma

50 Humans 46 cromosomes: 44 autosomes i 2 heterocromosomes Dones XX
Homes XY El Y és petit En les femelles un dels X es condensa totalment durant la interfase (hetrocromatina constitutiva) i forma el Corpuscle de Barr: estructura compacta en la perifèria del nucli interfàsic . OBSERVACIÓ CORPUSCLE DE BARR