Els compostos orgànics estan formats per carboni i per pocs elements més; entre aquests, els més freqüents són H i O , sovint el N i, encara que amb menor assiduïtat, el S, el P i alguns halògens. Malgrat això, l'elevada capacitat de combinació del carboni juntament amb la possibilitat de formar cadenes carbonades estables de qualsevol longitud fa que el nombre de compostos orgànics sigui pràcticament il·limitat.
Per poder assignar a cada un d'aquests compostos un nom diferent, la IUPAC (International Union of Pure and Applicated Chemistry) aconsella de seguir unes normes arbitràries i força estrictes, elaborades en 1969 i publicades en forma de llibre en 1971.
En el cas més senzill el nom establert per la IUPAC consta de dues parts: l'arrel i un (o més) sufix.
Les arrels dels noms dels compostos orgànics ens informen del nombre d'àtoms de carboni que formen la cadena principal (cadena de carbonis més llarga). Són:

Els sufixes indiquen la presència en la molècula de determinats àtoms o agrupacions atòmiques, anomenats grups funcionals, o altres elements com poden ser els enllaços múltiples (enllaços dobles i triples), que condicionen el comportament i les propietats de la substància i ens permeten classificar-la en un dels diferents grups de compostos establerts i que es poden veure a l' índex de la part esquerra de la pàgina.

Exemples:

Età: Consta d'una arrel et- que ens informa que la cadena principal està formada per dos àtoms de carboni. El sufix -à indica que es tracta d'un hidrocarbur (compost format solament per C i H) i a més saturat, és a dir, que tots els enllaços entre carbonis són senzills.
Propè: L'arrel prop- indica una cadena de 3 C, mentre que el sufix -è informa que es tracta d'un hidrocarbur insaturat amb un doble enllaç C=C.
1-butanol: L'arrel but- indica una cadena de quatre àtoms de C. El sufix -ol (-anol) ens informa que es tracta d'un alcohol. El localitzador 1- ens dóna la posició en la cadena del grup -OH característic d'aquests compostos.

Per caracteritzar els compostos que s'estudiaran en les lliçons següents utilitzarem :

• Fórmules moleculars.
• Fórmules semidesenvolupades.
• Diagrames lineals.
• Models moleculars.

Fórmula molecular	Fórmula semidesenvolupada	Diagrama lineal	Model molecular
C3H8
C7H16
C4H6O
C4H7O2

Les dues primeres ja han estat descrites a la lliçó anterior. Cap d'elles dóna cap informació sobre la geometria de la molècula.
Amb el diagrama lineal es representen mitjançant una línia segmentada les cadenes de carboni que constitueixen l'esquelet de la molècula. S'ha suprimit l'escriptura dels àtoms més comuns, els C i els H. Cada vèrtex representa un àtom de C. El nombre d'H es pot determinar fàcilment a partir de la tetravalència del C.
Amb aquests diagrames podem representar d'una manera còmode i fàcil les molècules orgàniques i fer alhora una primera aproximació a la seva geometria ja que els angles i els plegaments de les cadenes que ens indiquen aquestes representacions són molt més properes a la realitat.