5. Internet de les coses
Vivim en un món connectat. Al nostre voltant hi ha milers de milions de dispositius que es comuniquen entre si, units alhora a la xarxa de xarxes: Internet. I cada dia que passa la xifra es multiplica, sense entreveure-se’n un límit.
La Internet de les coses (IoT, sigla del terme en anglès, Internet of things) és un concepte tecnològic que ens parla de la interconnexió digital de tota mena d’objectes quotidians a través d’Internet: telèfons intel·ligents, automòbils, televisors, rellotges,
electrodomèstics, atenció a la salut, roba i molt més.
Esquema bàsic de funcionament de la Internet de les coses.
Les dades enviades pels objectes, un cop són a Internet, poden ser tractades a través d’aplicacions específiques per tal d’activar alarmes, fer informes, anàlisis, etc. Aquestes aplicacions també poden servir per enviar ordres als objectes per tal que realitzin funcions específiques. Per exemple, un automòbil pot enviar a Internet dades de l’estat del motor, i el fabricant, utilitzant aplicacions específiques, les pot analitzar i, en cas que sigui necessari, avisar el conductor de la necessitat d’anar al taller per dur a terme alguna operació de manteniment o reparació.
Aquesta tecnologia té aplicacions en àmbits molt diversos: seguretat, domòtica, ramaderia, vendes, mobilitat, salut, assistència a persones dependents, etc.
Un exemple d’aplicació en l’àmbit de la seguretat són les alarmes antirobatori. Consten d’un conjunt de sensors i càmeres que es connecten a una petita central. Aquesta central envia la informació a un servidor ubicat a Internet (al núvol). La connexió dels sensors i càmeres a la central pot ser via wifi o via ràdio. La connexió de la central a Internet pot ser a través de l’encaminador (router) o bé de telefonia mòbil 4G i 5G. Un cop la informació és al núvol, tant l’empresa de seguretat com el propietari del lloc on està instal·lada l’alarma, poden accedir-hi i ordenar accions utilitzant aplicacions específiques per a ordinador o dispositiu mòbil.
Un altre exemple pot ser el termòstat del sistema de climatització d’un habitatge o d’un local. A través d’Internet transmet el valor de la temperatura i si el climatitzador està activat o desactivat. L’usuari, amb el seu dispositiu mòbil i una aplicació específica, pot accedir a aquestes dades i activar o desactivar el climatitzador o bé canviar el valor de la temperatura desitjada.
Hi ha granges d’animals amb sensors per mesurar-ne les constants vitals i la geolocalització i enviar-les a Internet. Mitjançant aplicacions específiques, s’aconsegueix tenir els animals sempre localitzats i dosificar el tipus i la quantitat de menjar que reben en funció del seu estat de salut. L’avantatge de transmetre les dades a Internet és la facilitat d’accedir-hi des de qualsevol lloc.