A la xarxa Internet, els ordinadors poden comunicar-se seguint dos models: a) client-servidor i b) d’igual a igual.

El model client-servidor s’estableix entre un ordinador que consulta informació (client) i un altre que proporciona un servei o informació (servidor). Aquest model és el que s’estableix quan es consulta un web.

Ara bé, el model es va veure superat amb la Internet 2.0. Aquesta tecnologia es fonamenta en la interactivitat dels llocs web en què els usuaris passen de ser consumidors d’informació a potencials creadors. Així, apareixen els blogs, wikis, xarxes socials, etc., és a dir, entorns per compartir recursos en línia, com vídeos, fotografies, plataformes educatives, etc., la qual cosa va suposar un salt qualitatiu importantíssim.

En la relació d’igual a igual (en anglès, peer to peer, P2P), cada ordinador pot actuar com a client i com a servidor d’altres de connectats a la xarxa. És un sistema per compartir fitxers de manera descentralitzada. Aquest model de comunicació, punt a punt, és el que utilitzen els webs de compartició de fitxers i les aplicacions de telefonia per Internet.


Darrera modificació: dilluns, 27 de març 2023, 08:49