Els protocols de comunicació permeten la comunicació entre els ordinadors que estan dialogant, enviant i rebent dades. A Internet el protocol emprat és el TCP/IP, sigla de transmission control protocol/Internet protocol, que actua com a sistema operatiu de la xarxa i que gestiona operacions com ara dividir la informació en paquets, crear un sistema d’adreces, encaminar els paquets per la xarxa i detectar errors en les transmissions de dades.


IP en una xarxa local

Quan una informació surt d’un ordinador, el protocol la divideix i empaqueta afegint dades a cada paquet per assegurar que arribaran a la destinació adequadament i la informació es recompondrà correctament.

Per encaminar els paquets sense error, la xarxa necessita un sistema d’identificació de tots i cada un dels ordinadors connectats. Aquesta designació es fa amb un identificador o adreça IP o IPv4, que s’ha d’assignar manualment o bé automàticament a cada dispositiu connectat. És un conjunt de quatre blocs numèrics, de tres xifres cadascun (amb un valor que pot variar entre 0 i 255), separats per punts, que identifica l’ordinador de manera única. Accedir a un servidor de pàgines web significa accedir a l’adreça IP del seu servidor. Per evitar aquesta nomenclatura numèrica, a l’hora de consultar un lloc web, se substitueix per una adreça amb un nom que sigui significatiu del lloc: aquest format rep el nom d’adreça URL (uniform resource locator). Per exemple: http://ca.wikipedia.org. Per navegar amb els noms literals d’un web cal que hi hagi un servidor que faci d’intèrpret dels URL i els tradueixi a la seva adreça IP. Això és justament el que fa el servidor de noms o DNS (domain name service) que està a Internet.


Darrera modificació: dilluns, 27 de març 2023, 08:48