2.4 Sistemes de posicionament terrestre

T’has preguntat alguna vegada com funciona un receptor de GPS per determinar la seva posició en coordenades geogràfiques?

Els antics navegants determinaven la posició amb instruments manuals, com l’astrolabi, fixant-se en la posició de les estrelles. A l’hemisferi nord la referència és l’estel Polar, i a l’hemisferi sud, l’estrella del Sud. El sistema requereix moltes correccions, ja que la Terra no és absolutament esfèrica.

En primer lloc, cal entendre com funciona el sistema de coordenades geogràfiques per situar qualsevol punt del globus terraqüi.

El sistema es fonamenta en coordenades esfèriques, que tenen dos valors: la latitud (l) i la longitud (L), que s’expressen en graus, habitualment decimals. La latitud correspon a la coordenada vertical (direcció nord-sud), i la longitud, a la coordenada horitzontal (direcció est-oest).

El globus terraqüi es divideix en latitud (vertical) i longitud (horitzontal). El centre de coordenades es troba en l’encreuament del meridià de Greenwich i l’equador.

Amb aquest sistema, el globus queda dividit en quatre quadrants:

El sistema de posicionament terrestre GPS (global positioning system) és el sistema predominant, tot i que n’hi ha d’altres. Tots es basen en un conjunt de satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra. Aquests satèl·lits envien un senyal radioelèctric contínuament a la Terra, que els receptors empren per calcular la posició. Fa falta la connexió a un mínim de tres satèl·lits. Com més satèl·lits connecti l’aparell receptor, més exacta serà la determinació de la ubicació, amb un error màxim que pot estar entre ± 15 m i ± 2 m.

Aquesta tecnologia està integrada en moltes aplicacions que estan a l’abast del públic: navegadors per al desplaçament en vehicle o a peu, geolocalització, etc.

Els telèfons intel·ligents incorporen l’electrònica per determinar el posicionament GPS i aplicacions que en fan ús.