2.3.Telefonia, ràdio i televisió
La telefonia ha permès la comunicació de veu persona a persona, de manera bidireccional, primer en ubicacions fixes mitjançant cable i, posteriorment, en ubicacions mòbils amb la telefonia sense fil. També ha evolucionat de la tecnologia analògica a la digital.
La telefonia requereix d’una infraestructura complexa per interconnectar els telèfons fixos i els mòbils i en diferents parts del planeta. Els canals de transmissió per on viatgen els senyals són diversos: cable de coure, fibra òptica, ones electromagnètiques.
La telefonia mòbil es basa en la transmissió bidireccional d’ones electromagnètiques, de manera que una xarxa d’antenes terrestres dona servei de cobertura als terminals de la seva àrea. Aquestes antenes estan connectades a centrals que gestionen el trànsit telefònic. La seva distribució és estratègica per tal de no deixar àrees sense cobertura. La distància entre antenes pot estar entre 800 m i 8 km.
Distribució de les antenes de telefonia mòbil per crear les zones o cel·les de cobertura.
Els telèfons mòbils que estan operatius i tenen cobertura estan localitzats per l’antena que els dona servei i formen part d’una base de dades d’ubicació.
La ràdio és un sistema de comunicació que empra les ones electromagnètiques com a canal de transmissió. S’utilitza per a comunicacions bidireccionals, entre punts fixos o mòbils, com els bombers, la policia, els vaixells i els avions, els taxis, l’exèrcit, etc.
La radiodifusió és un sistema de comunicació unidireccional per a la distribució de notícies, música, debats, publicitat, programes, etc., que s’emet per a una audiència de radiooients.
La modulació d’amplitud (AM) i la modulació de freqüència (FM).
Per fer l’emissió, el centre o dispositiu emissor genera una ona electromagnètica, d’una freqüència fixa, anomenada portadora. La informació se sobreposa en la portadora, en un procés anomenat modulació. Hi ha diverses tècniques de modulació: la modulació d’amplitud (AM) i la modulació de freqüència (FM).
ç
Estudi de radiodifusió.
En la modulació d’amplitud, l’ona de so modifica l’amplitud de l’ona portadora, que manté fixa la freqüència.
En la modulació de freqüència, l’ona de so modifica lleugerament la freqüència de l’ona portadora, la qual manté fixa l’amplitud.
La banda comercial d’FM és la que té més acceptació per la seva major qualitat de so i la resistència a les interferències. Els receptors capten a través de l’antena les ones de ràdio i és amb el sintonitzador que l’usuari selecciona la freqüència de l’emissora que vol escoltar. L’electrònica de l’aparell elimina la portadora i recupera el senyal del so que l’amplifica per ser escoltat.
La televisió és un dels mitjans de comunicació que ha tingut més impacte en el segle xx. Des de les primeres emissions en blanc i negre, amb transmissió analògica, fins a les actuals en color d’alta definició, en transmissió digital, la televisió ha experimentat uns canvis importantíssims.
A la televisió digital terrestre i la televisió per satèl·lit hem d’afegir-hi la televisió per cable i per Internet. Aquestes tecnologies han trencat la limitació de la distància i han sumat noves prestacions.
En el centre emissor, els senyals d’imatge i de so comprimits modulen una ona portadora, de manera semblant a l’emissió analògica de ràdio, però amb una tècnica digital, la qual li dona el nom de televisió digital terrestre (TDT). Aquesta tècnica permet disposar de més canals de televisió.
Sistema d’emissió de televisió per TDT.
Al receptor de televisió hi arriben els senyals captats per l’antena, i en l’etapa de sintonització se selecciona la portadora del canal de televisió que es vol veure. El senyal seleccionat passa l’etapa de descodificació que separa els diferents components: imatge, so i altres dades per enviar-los als circuits de tractament específics: àudio, imatge i dades.
Sistema d’emissió de televisió per TDT.
iCat FM és una de les emissores que també emet a través d’Internet.