1. El procés tecnològic de la comunicació

Comunicar és transmetre informació entre un emissor i un receptor. Però perquè hi hagi comunicació cal considerar un conjunt d’elements que la fan possible. Si vas pel carrer i una persona estrangera et parla en un idioma que no entens, i ella no parla el teu, us podreu comunicar? Segurament, haureu d’utilitzar altres recursos no verbals. Has pensat a comunicar-te amb signes o a dibuixar en un full?

D’antic, les diferents societats humanes han buscat la manera de comunicar-se, de prop i a distància, i que la informació es mantingui per ser recuperada en altres moments. Des de les pintures rupestres, l’escriptura jeroglífica, els llenguatges orals, els símbols alfabètics, fins als codis digitals actuals, i els diferents suports de la informació: tauletes d’argila, pergamí, paper, discos magnètics, memòries flaix, etc.

El canal de transmissió és el mitjà físic per on es transmet la informació. Són canals de transmissió: l’aire, els cables conductors, les fibres òptiques, l’espai estratosfèric. La tecnologia ha aportat solucions per incrementar la distància de transmissió de la informació: la telegrafia, la telefonia mòbil, la televisió per satèl·lit, etc. També ha proporcionat suports per a l’emmagatzematge de la informació: papir, paper, discs de vinil, cintes magnètiques, discs durs, etc.