2.5.2 La roda
Un dels invents més notables de la humanitat és la roda. Les seves aplicacions són moltes: el transport de càrregues amb carros, la politja, la roda hidràulica, el torn, la roda de molí, etc.
A. La politja i el polispast
Una manera fàcil i còmoda d’aixecar pesos verticalment és mitjançant l’ús de la politja o corriola.
Com es pot observar, tot i la comoditat de la corriola, no ens serveix per amplificar la força. Ara bé, si fem que la politja sigui mòbil, podrem duplicar la força que apliquem.
Si fixem un extrem de la corda reduïm la força a la meitat, però cal estirar el doble de cable!
Si encara volem incrementar més la nostra força, llavors hem de fer una combinació de politges; és el que anomenem polispast. En funció del nombre de politges mòbils que fem servir, podem obtenir avantatges mecànics més grans.
Exemples d’ús del polispast.
Els polispasts estan formats per politges fixes i politges mòbils. L’expressió que ens determina la força que hem de fer és aquesta:
- F = força necessària per elevar la càrrega
- R = valor de la càrrega
- n = nombre de politges mòbils
Per calcular la longitud de corda estirada podem fer servir l’expressió:
F · l1 = R · l2
- l1 = longitud de la corda estirada
- l2 = alçada que puja la càrrega
a) Polispast de dues politges. b) Polispast de quatre politges.
Quan resolem problemes de polispasts en els quals disposem de més d’una politja, és important determinar el nombre de politges mòbils, ja que aquesta dada és la que ens permet reduir la força que haurem d’aplicar.
Si, en fer els càlculs, obtenim com a resultat un nombre amb decimals (com ara 6,3), haurem de concloure que les politges mòbils necessàries són 7, ja que si n’hi poséssim 6 faríem curt. Evidentment, no podem fer un polispast amb 6,3 politges mòbils.