A. Estructures d’armadura

Les estructures d’armadura estan formades per un conjunt d’elements resistents (com ara barres, tubs, pilars, bigues, travessers o cables), units o engalzats entre si, que constitueixen l’esquelet o carcassa de diversos tipus d’objectes o de construccions. Les més usuals són les estructures metàl·liques i les de formigó.

Segons la disposició dels seus elements, podem classificar aquest tipus d’estructures en: tramades, triangulades i penjants.

Estructures tramades

Aquestes estructures estan formades per barres verticals (columnes i pilars) i barres horitzontals (bigues) que s’uneixen entre si de forma rígida per aconseguir formes tridimensionals. Els materials més utilitzats en aquest tipus d’estructures són el formigó armat (que incorpora barres d’acer corrugat dins l’estructura de formigó), l’acer i, en menor mesura, la fusta. Són les estructures utilitzades en la construcció de cases i d’edificis.

Estructures triangulades

El gran desenvolupament de les estructures metàl·liques va tenir lloc a partir de la revolució industrial del segle xix. La pedra i la fusta van començar a ser substituïdes per l’acer, que es podia treballar més fàcilment unint peces senzilles i formant triangles, que és la forma geomètrica més simple que proporciona rigidesa, més resistència i resulta més lleugera. Tres peces unides formant un triangle constitueixen una estructura rígida encara que les seves unions no ho siguin. Gairebé totes les grans estructures metàl·liques són triangulades: cobertes de naus, grues de construcció, torres d’alta tensió, etc.

Estructures penjants

Les estructures penjants són les que suporten el pes de la construcció per mitjà de cables o barres (anomenats tirants) que van units a peces de suport. Són utilitzades en ponts, envelats, etc.