Quan un material costa molt de ratllar, foradar o tallar per un altre, com ara el vidre o l’acer, diem que es tracta d’un material dur. Tanmateix, si el material (guix, argila, etc.) és molt fàcil de ratllar o de penetrar, diem, aleshores, que és tou.

La duresa és la resistència que oposa un material a ser ratllat, penetrat o tallat.


El diamant és el material més dur que es coneix. Altres objectes fabricats amb materials durs són les broques d’acer i vídia (compost ceràmic) i les fulles de serra circulars per tallar metalls i fustes.


Darrera modificació: dilluns, 3 d’octubre 2022, 22:30