Els moviments d'avantguarda

1. Els moviments d'avantguarda

Els moviments d'avantguarda són el conjunt de moviments artístics que van aparèixer a Europa i Amèrica a la primera meitat del segle XX i que van revolucionar el concepte d'art.

L'avantguarda és la primera línia d'atac d'un exèrcit. Els moviments d'avantguarda estan al capdavant de la revolució artística. Estan en contra de les normes de l'art acadèmic tradicional i a favor de la llibertat creativa, l'experimentació, el joc, la fantasia, la imaginació i l'originalitat.

Les avantguardes inclouen tot tipus de creadors i de disciplines. Els artistes d’avantguarda consideren que la complexitat de la societat moderna industrial no pot ser representada per l'art tradicional. Molts d'ells trobaran en l'art africà, en l'art de la Polinèsia i en l'art dels períodes romànic , ibèric i paleolític formes artístiques més autèntiques, originals i lliures i oposades a l'art acadèmic bast en unes normes.

altres artistes deixaran d'interessar-se per representar el món real i s'interessaran pel món dels somnis, per les imatges impossibles de veure amb els ulls de la raó.

Molts artistes d'avantguarda van iniciar la seva formació es escoles tradicionals, però posteriorment van renunciar als coneixements acadèmics per realitzar una obra moderna i personal.

L'art modern menysprea la idea tradicional que l'obra d'art es basa en el virtuosisme de l'artista per a representar la realitat. L'art modern dóna més importància a la mirada de l'artista, a la capacitat de veure la realitat d'una manera original, amb ulls nous.

L'art modern no vol representar la realitat, això ja ho fa la fotografia, sinó que vol inventar-la.

2. Fauvisme

Els fauvistes van aparèixer a França. Eren coloristes i vitals amb un estil primitivista i lliure.

El color és la característica principal del fauvisme. El color s'aplicava a la pintura sense respectar els límits de les formes que representen. Dóna més importància a la pintura que al dibuix. D'aquesta manera, creen un estil directe basat en la pinzellada lliure i el color viu.

L'estil salvatge i colorista d'aquest artistes va fer que un crític els anomenés fauves (feres).

Henri Matisse va ser el pintor més important d'aquest moviment i del qual també van formar part André Derain, Maurice Vlaminck, Raoul Dufy i Kees Van Dongen.

Émile Charmy és un exemple més d’aquestes dones artistes que van ser oblidades per la Història de l’Art i que recentment s’estan intentant recuperar.

  Mme. Matisse, 1905.  Henri Matisse.

  London Bridge, 1906. André Derain

3. Cubisme

Quan fem una fotografia, fem una imatge en què només es veu allò que s’observa des d'un punt de vista concret. Això és el que ha fet tradicionalment la pintura, especialment des de la invenció de la perspectiva en el Renaixement (en la pintura en perspectiva tenim un únic punt de vista, veiem el que hi ha representat com ho veuria l'ull humà).

en canvi, en la pintura cubista pretén representar, en la superfície plana del quadre o del paper, una imatge des de diferents punts de vista al mateix temps. La pintura cubista crea imatges amb un aspecte fragmentat i de formes geomètriques, oposades a les imatges creades en perspectiva.

El cubisme està influït per les idees de Cezanne (que pretenia reduir les formes a elements geomètrics com el cilindre, l'esfera i el con) i per l'art primitiu d'Àfrica i Oceania.

Pablo Picasso, George Braque i Juan Gris són els representants més destacats del moviment.

  Les senyoretes d’Avinyó, 1907. Pablo Picasso

   Naturalesa morta amb flors, 1912. Juan Gris

4. Futurisme

És un moviment d'avantguarda d'origen italià. El seu creador va ser l'escriptor Filippo Tomaso Marinetti (1876-1944). En el Manifest futurista de 1909, els futuristes van expressar les seves idees sobre l'art i la societat.

Els seus temes preferits són la velocitat, el moviment i la transformació de la societat i la ciutat modernes, que mostren a través de la representació de màquines, fàbriques, aeroplans, locomotores, l'anar i venir dels vianants pels carrers, el trànsit dels cotxes...de tot allò que significa novetat i avenç tecnològic.

Els futuristes admiren la modernitat, el poder de la màquina i la tecnologia i rebutgen el passat: "Destruïm els museus, les biblioteques i les acadèmies".

Liubov Popova (1889-1924) fou una pintora i dissenyadora tèxtil associada a les avantguardes de l’època, entre elles el Futurisme.

  Dinamisme en un automòbil, 1911. Luigi Russolo

  Formas únicas de continuidad en el espacio, 1913. Umberto Boccioni

5. Expressionisme

L'expressionisme es va desenvolupar a Alemanya i al nord d'Europa entre 1905 i 1930. La seva preocupació principal és l'ànima humana i per això el sentiment per sobre del pensament.

L'expressionisme té una visió pessimista de la societat i expressa una forta crítica social. La influència de l'art primitiu fa que aquest estil sigui poc naturalista i sembli més una caricatura, ja que es deformen i es distorsionen les figures per a expressar el dolor provocat per la situació social i per les angoixes de l'existència.

  Nollendorfplatz, 1912. Ernst Ludwig Kichner

6. Dadaisme

El Dadaisme és el moviment més radical de les avantguardes. El grup dadà es va formar el 1915 durant la primera guerra mundial (1914-1918). La bogeria de la guerra va fer que els dadaistes reneguessin de totes les formes tradicionals de la cultura europea.

Els dadaistes no volien crear un estil nou, volien provocar, escandalitzar i burlar-se dels valors burgesos tradicionals que havien portat Europa a la destrucció i la mort. Per als dadaistes, l'art ja no podia reflectir res, perquè la realitat ja no existia. la realitat era un món en guerra. El dadaisme és antiart, antiliteratura, anticultura.

Els dadaistes van començar reunint-se al  Cabaret Voltaire de Zuric. Allà feien reunions en que barrejaven diverses formes d'expressió provocatives i subversives. Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans per a la creació, des de la pintura i el ready-made fins a la poesia fonètica i la performance (acció artística realitzada en directe davant del públic).

  Font, 1917. Ready-made de Marcel Duchamp

  Parata amorosa, 1917. Francis Picabia

7. Abstracció

  Composició num, 8. 1939-1942. Piet Mondrian

8. Surrealisme

El poeta André Breton va ser l'aglutinador del surrealisme. El 1924 va publicar el Manifeste du surréliame, en què s'exposen les característiques principals del moviment.

El surrealisme s'interessa per manifestar l'inconscient. Per als surrealistes, la bellesa està en l'atzar, en tot allò que no està controlat per la raó. La frase del Compte de Lautréamont "No hi ha res més bell que la trobada fortuïta d'un paraigua i una màquina de cosir sobre una taula de dissecció", conté l'essència del moviment.

L'automatisme i els somnis són els dos pilars del surrealisme que permeten trencar la barrera de la raó i entrar a l'inconscient.

L'automatisme consisteix a escriure o dibuixar sense que intervingui la raó. d'aquesta manera, es vol fer sortir de l’inconscient idees, sensacions i desitjos.

els somnis són la font inesgotable d'imatges i significats fantàstics utilitzada pels surrealistes. Les imatges oníriques apareixen en la nostra ment quan no actua la barrera de la consciència i de les normes culturals.

Les teories de Sigmund Freud sobre l’inconscient i els somnis van tenir una gran influència en els surrealistes.

Remedios Varo (1908-1963) va ser una pintora surrealista mexicana d’origen català.