Observen per primera vegada com es fusionen dues estrelles
Les dues estrelles, en la nebulosa Henixe 2-428, s'aproximen de forma lenta i acabaran fusionant-se en una supernova d'aquí a 700 milions d'anys
BarcelonaUn equip d'astrònoms ha identificat dues estrelles massives al cor de la nebulosa planetària Henize 2-428. A mesura que les dues orbiten l'una al voltant de l'altra, es van acostant lentament fins a arribar a fusionar-se. Ara bé, que ningú contingui la respiració: segons els científics la fusió tindrà lloc d'aquí a uns 700 milions d'anys. Serà aleshores quan les dues estrelles tindran matèria suficient perquè es produeixi l'enorme explosió que doni forma a la supernova.
La parella d'estrelles que s'aproximen i que formaran la supernova són dues nanes blanques. Es tracta, de fet, de restes d'estrelles; són molt petites però extremadament denses, amb una massa total d'aproximadament 1,8 vegades la del Sol. Mai fins ara els astrònoms havien vist res de semblant. Quan les dues estrelles acabin per fusionar-se en el futur es produirà una explosió termonuclear descontrolada. El resultat final serà el naixement d'una supernova.
La descoberta de la parella d'estrelles ha estat, com passa sovint, casual. Els astrònoms no buscaven futures supernoves, sinó que volien esbrinar per què hi ha estrelles que, en les etapes finals de les seves vides, produeixen nebuloses asimètriques amb estranyes formes. Un dels objectes que estudiaven era la inusual nebulosa planetària coneguda com a Henize 2-428. Va ser aleshores quan van descobrir les dues estrelles en curs de col·lisió.
El treball, publicat a la revista 'Nature', dóna suport a la teoria segons la qual les estranyes formes d'algunes nebuloses podrien estar causades per la presència d'estrelles dobles. La importància del descobriment és que permet veure en la pràctica allò que fins ara era només una teoria.
Les dues estrelles estan prou a prop l'una de l'altra perquè, segons la teoria d'Einstein de la relativitat general, vagin apropant-se cada vegada més, creixent en espiral a causa de l'emissió d'ones gravitacionals, abans d'acabar fusionant-se en una única estrella. L'estrella resultant, d'aquí a 700 anys, serà tan massiva que res no podrà impedir que es col·lapsi primer i, posteriorment, exploti com una supernova.
