2n SEMESTRE

Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Teoria i context” del 2n semestre de 4t curs. Busca donar a l'alumne una base per entendre el present de la innovació, tant en l'àmbit de les arts, les arts aplicades i el disseny, com en el tecnocientífic i social, que li permeti situar-se en aquest context i poder especular i anticipar situacions futures.

L'assignatura planteja una anàlisi de la figura del comissari en l'ecosistema de la cultura i l'art contemporanis. En les últimes dècades del segle XX es va produir una implosió de l'estructura institucional de la cultura: es van construir, van renovar i van ampliar museus, centres d'art, centres culturals, galeries, biennals, etc. En aquest context institucional apareix i es desenvolupa la figura del comissari d'exposicions com un agent que omple de continguts els espais de les institucions. El comissari d'exposicions:

-   Duu a terme una activitat híbrida, que traça ponts entre la producció cultural i el públic.

-   Exerceix una feina de mediació i al mateix temps la seva pràctica es relaciona amb l'escriptura i la reflexió sobre la producció cultural.

-   Desenvolupa un vessant creatiu i es relaciona i identifica directament amb algunes pràctiques artístiques. Molts productors culturals han fet del retalla i enganxa o de la citació una part fonamental del seu treball continuant així la llarga tradició de la cultura contemporània ancorada en el collage i el ready-made.

-   I el comissariat, com un discurs o idees embastades a través de les produccions d'uns altres, també pot ser vist des de l'òptica de la cita i el apropiacionisme.

Davant el que han estat els discursos dominants en l‘educació, que avui es manifesten insuficients, trobem una àmplia varietat de models, teories i pràctiques pedagògiques que al tombant de segle han aportat corrents innovadores al context educatiu actual. Aprofitant aquest context, en aquesta assignatura combinarem la relectura de les pedagogies progressistes que han marcat el segle XX amb el treball de camp de diferents propostes que avui aborden nous horitzons educatius i noves formes d’ensenyar i aprendre.

L’assignatura posa l’accent en les variades articulacions entre art/disseny i pedagogia que tenen lloc en l’educació formal, la no formal i la informal. I ho fa explorant les metodologies i pràctiques que principalment es donen en l’àmbit de l’escola, la institució cultural i l’autogestió ciutadana. Aquestes pedagogies apunten a restituir els valors de la participació democràtica, del sentit comunitari i de la pràctica dialògica.

Els continguts de la matèria s’organitzaran al voltant de diferents estudis de cas situats en el context de Barcelona, un territori altament abonat en aquest camp de pràctiques, que ens facilita conèixer en primera persona el què, com, per què i per a qui de la ma de mediadors, educadors i creadors.