La població i els sectors econòmics.

1. La població

Autora: "Srta Inma".

La demografia és l’estudi estadístic de la població humana en diversos àmbits com la distribució, evolució, estructura i característiques generals.

Per a poder recollir les dades que ajuden a fer els estudis estadístics, és necessari saber la quantitat de persones que hi viuen i les seves característiques individuals. Per a poder-ho fer, hi ha els mecanismes de: el cens, el padró i el registre civil.

• El cens és un recompte de la població que es realitza cada determinat període i s’obté a partir de l’aplicació d’una enquesta.
• El padró és un registre que realitza l’ajuntament de tots els habitants del municipi.
• El registre civil s’encarrega de constatar fets relacionats amb l’estat civil de la població com els naixements, defuncions i els matrimonis.

 Classificació de la població.

Amb les dades proporciones pels mecanismes que aporten les entitats oficials, la població es pot classificar en funció de les necessitats dels estudis demogràfics, les principals són:

                Per edats:

•  Població jove: de 0 a 14 anys.
•  Població adulta: de 15 a 64 anys.
•  Població anciana: més de 64 anys.

                Per sexes:

• Homes.
• Dones.

                Estat civil:

• Solter – soltera.
• Casat – casada.
• Divorciat – divorciada.
• Vidu – vídua.

                Nacionalitat: 

• País de naixement.

En vols saber més?

Un percentatge és una quantitat de referència que es fa sobre 100 elements. D'aquesta manera, el 20% indica que són 20 elements de cada 100...

En aquest vídeo, hi ha un poble imaginari de 100 persones.

Productora: "INEDifusion".

Et toca a tu.

1.1. Creixement demogràfic.

La població, a l'estar formada per persones, està en constant  increment o disminució dels seus integrants. Les causes poden ser naturals (naixements i defuncions) o socials (moviments migratoris).

 La població incrementa el nombre a causa de la natalitat i la immigració.

• La natalitat és la quantitat de naixements.
• La immigració és la quantitat de gent que arriba d’un altre lloc.

 Però també pot baixar el número de persones a causa de la mortalitat i la emigració.

• La mortalitat és la quantitat de defuncions.
• L'emigració és la quantitat de gent que marxa a un altre lloc.

 La diferència entre les causes naturals de creixement s’anomena Creixement natural. Per a calcular-la es fa aquesta resta:

                Creixement natural:  naixements menys defuncions.

Si el resultat d’aquesta resta és positiu, indica que la població està creixent, en canvi, si el resultat és negatiu, vol dir que la població està disminuint.

A la diferència entre les causes socials de creixement demogràfic se l'anomena Saldo migratori. Per a calcular-la es fa la resta:

               Saldo migratori:  immigració menys emigració.

 Amb aquesta dada es coneixen els moviments de la població. Si el resultat de la resta és positiu, indica que hi ha un augment de la població a causa de l’acollida de gent provinent d’altres llocs.

Abans de començar, repassa el capítol 1: "La població", del temari sense oblidar de tornar a mirar el vídeos ja que també poden sortir preguntes, i contesta el qüestionari.

Aquesta activitat no és avaluable però sí que et pot ajudar a saber quins coneixements necessites tornar a repassar.

El pots fer totes les vegades que vulguis abans de passar al qüestionari d'avaluació.

Aquesta activitat ÉS AVALUABLE  i tan sols tindràs una oportunitat per a fer el qüestionari amb un límit de temps de 10 minuts.

Abans de començar, repassa el capítol 1: "La població", del temari i si no ho tens segur.

2. Densitat de població.

Per a saber si un territori està molt o poc poblat es fa mitjançant la densitat de població.

Per a calcular la densitat de població es necessita saber l’extensió del territori en km² així com la quantitat de gent que hi viu i aplicar la fórmula:

 Densitat de població:   Quantitat d’habitants / Extensió del territori.

Si vols conèixer quina és la població i la superfície de la teva comarca, juntament amb la densitat de població, ho pots fer mirant aquesta taula de l’Institut d’estadística de Catalunya.

https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=249

(Però si no ho pots veure bé, pots consultar les dades del 2019 a l'arxiu: "Població a Catalunya - any 2019.jpg" que pots trobar la carpeta: "Material de consulta" situada a l'inici del tema.)

Depenent del resultat, normalment es classifiquen els territoris en poc poblats o més poblats.

Com a exemple de densitat de població en els següents mapes la pots observar als territoris de Catalunya (2006), Espanya (2018) i Europa (2017), que a l’actualitat, poden haver variat.

(Clica damunt els mapes per fer-los una mica més grans)

(Autors dels mapes: Borja Vilallonga i Dieghernan)

Es prou evident quines són les zones més i menys poblades.

Segons aquest mapa de Catalunya, al 2006:

• Les zones de població més densa eren el Barcelonès, Tarragonès, Vallès Occidental i Maresme.
• Les zones amb menys densitat de població eren el Priorat, Terra Alta, i les comarques del nord de la província de Lleida.

 Segons aquest mapa, a Espanya, a l’any 2018:

• Algunes de les zones més poblades eren:  la costa mediterrània i nuclis de població com Madrid, Sevilla, Córdoba, Bilbao, Oviedo…
• Algunes de les zones menys poblades eren: tot el centre de la península a excepció de la província de Madrid i els municipis més importants.

Segons aquest mapa, a Europa, per països, a l’any 2017:

• Alguns dels de més densitat de població eren:  Alemanya, Països Baixos, Anglaterra…
• Alguns dels de menys densitat de població eren: Noruega, Suècia, Finlàndia, Letònia…

Tasca: Quina és la densitat de població de la teva comarca?

Amb les dades aportades en aquest capítol, has de trobar quina és la densitat de població de la teva comarca.

Pots buscar-les en aquest link.

https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=249

Quan ho hagis trobat (o calculat), per a poder fer el retorn amb les dades, clica damunt la icona

Et toca a tu.         

Abans de començar, repassa el capítol 2: "Densitat de població", del temari sense oblidar de tornar a mirar el vídeos ja que també poden sortir preguntes, i contesta el qüestionari.

Aquesta activitat no és avaluable però sí que et pot ajudar a saber quins coneixements necessites tornar a repassar.

El pots fer totes les vegades que vulguis abans de passar al qüestionari d'avaluació.

Aquesta activitat ÉS AVALUABLE  i tan sols tindràs una oportunitat per a fer el qüestionari amb un límit de temps de 5 minuts.

Abans de començar, repassa el capítol 2: "Densitat de població", del temari i si no ho tens segur.

3. Piràmide de població.

Productora: "INEDifusion".

La piràmide de població és una representació gràfica de les edats i el sexe de la gent que permet ràpidament, visionar la quantitat de gent jove, adulta, de gent gran, d’homes i de dones així com l’evolució de les problemàtiques o benestar social. 

3.1. Interpretació i comparació

Parts de la piràmide.

Una piràmide de població està dividida en tres parts clarament diferenciades:

Una part central (1) on els números són les edats de la població agrupades generalment de cinc en cinc anys. Una part dreta (2) que acostuma a correspondre a les dones, i una part esquerra (3) que acostuma a fer referència als homes.

L’eix de sota (4), és la quantitat de població a la que correspon el grup d’edat marcat per l’eix central (1).

Una característica destacable és que mentre que la part corresponent als homes la quantitat parteix de l’eix central i augmenta cap a l’esquerra, a la part corresponent a les dones la quantitat també comença a l’eix central i augmenta en aquest cas cap a la dreta.

Lectura

Una lectura correcta de la piràmide de població ajuda molt a conèixer la situació actual de la gent que integra un territori així com les etapes de crisis històriques.

Una piràmide de població de forma triangular (a) indica una població predominantment jove, en canvi, una piràmide quadrada, indica un envelliment.

Una base estreta (aproximadament fins als 20 anys) indica una baixa natalitat, mentre que si es ampla indica una alta natalitat i el relleu generacional assegurat.

El cos central fa referència a l’edat adulta i inclou la majoria de la població (entre els 20 i els 60).

Si el vèrtex (majors de 60 anys) és molt alt i arriba a edats molt avançades, indica una mortalitat baixa i un augment de l’esperança de vida.

Amb aquest vídeo podràs reforçar el que has aprés en aquest apartat.

Autora: "Cristina Losada Vieiro".

Les gràfiques que són una piràmide, també indiquen que durant molts anys, la població no ha sofert cap crisi important. Observa, com a exemple, aquesta gràfica de la població a Europa.

 Si s’analitza de dalt a baix, és fàcil d’observar que dels 100 fins als 70 anys, la piràmide és molt aplanada. Indica que cada any els naixements eren molt més nombrosos que l’any anterior, de fet, correspon a l’època de la postguerra de la segona guerra mundial que va del 1939 al 1945, i que a la gràfica correspon a la població que té 80 anys.

La segona part, s’acaba cap al 1965. Va ser una època de gran expansió econòmica i millora del benestar, però a partir del 1970, amb la “Primavera de Praga”, va començar una època de molta por a una possible tercera guerra mundial que juntament, amb la crisis del petroli de 1973 i successives crisis econòmiques però també socials, al no poder compaginar treball amb família va fer davallar els naixements fins al 2005 on comença tímidament, gràcies sobretot a la immigració, a augmentar. Però al 2008 va sobrevindre la gran crisi immobiliària mundial i els naixements van tornar a caure.

Tasca: Et toca fer una piràmide de població.

Aquesta tasca consisteix en fer una piràmide de població. Pots escollir la comunitat autònoma que vulguis o la ciutat que més t'agradi però, si ho fas, també has de comunicar el lloc d'on has aconseguit la informació.

Trobar les dades és una tasca complicada, per això, la recomanació és que la facis o d'Espanya o de Catalunya, i per facilitar-te la feina, aquí tens un parell de links:

Dades d'Espanya any 2020: 

https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=34964#!tabs-tabla

Dades de Catalunya any 2020:

https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=34964#!tabs-tabla

En cas que no hi puguis accedir, també pots aconseguir les dades als fitxers adjunts o a l'apartat de "Material de consulta" d'aquest tema.

La piràmide la pots fer manual (dibuix) o fent servir un programa que realitza gràfiques.

Quan tinguis la gràfica feta, l'envies, clicant a la icona de sota, a la retroacció. 



Et toca a tu.

Abans de començar, repassa el capítol 3: "Piràmide de població", del temari sense oblidar de tornar a mirar el vídeos ja que també poden sortir preguntes, i contesta el qüestionari.

Aquesta activitat no és avaluable però sí que et pot ajudar a saber quins coneixements necessites tornar a repassar.

El pots fer totes les vegades que vulguis abans de passar al qüestionari d'avaluació.

Aquesta activitat ÉS AVALUABLE  i tan sols tindràs una oportunitat per a fer el qüestionari amb un límit de temps de 10 minuts.

Abans de començar, repassa el capítol 3: "Piràmide de població", del temari i si no ho tens segur.

4. Evolució de la població als segles XX i XXI

Al segle XX i sobretot al XXI on la globalització va creixent, es fa més difícil entendre els fets particulars d’una zona sense tenir en consideració la resta del territori. Una guerra que afecta directament a un país també ho fa indirectament als països veïns. Per aquesta raó, en aquest apartat s’analitza conjuntament l’evolució de la població a Catalunya, a Espanya i a Europa.

Fins a meitat del segle XX la població ha estat en un continu creixement alterat mínimament en valors absoluts per algunes èpoques de crisis naturals o de guerres com:

• La primera guerra mundial (1914-1918) on va haver una forta davallada demogràfica sobretot dels països en conflicte com França, Alemanya, Rússia, i l’imperi Otomà però que es va recuperar ràpidament 
• La gran pandèmia de la grip (1918-1919) afectant principalment a l’Europa de la  primera postguerra mundial i en menor mesura a Espanya en una petita davallada demogràfica que es va veure ràpidament compensada amb un baby boom.
• Espanya, que no va participar a la primera guerra mundial, sí que va patir un temps més tard una davallada demogràfica a causa de la guerra d’Àfrica (1921-1927) mentre que a Europa hi va haver una forta emigració a d'altres països durant la dècada dels anys 30.
• La guerra civil a Espanya (1936-1939) va significar un cert decreixement sobretot en els homes a causa de la mortalitat que a Catalunya va ser poc significatiu, en canvi, sí que va ser considerable per la forta emigració cap a països europeus a causa de la postguerra civil.
• La segona guerra mundial (1939-1945) va tenir les mateixes similituds que la primera guerra mundial però en aquesta ocasió, també va haver una important moviment migratori dels països mediterranis cap al centre d’Europa, i del nord d’Àfrica cap a França.

Però degut sobretot a la crisi del petroli al 1975, per primera vegada, la piràmide demogràfica es va invertir a tota Europa, inclosa Espanya i Catalunya. Es va registrar una baixada de la natalitat fins el 2005 que no es va superar fins a l'arribada de la immigració provinent d’Àfrica i d’Amèrica central i del sud.

Malauradament, al 2008 es va esdevenir la crisis immobiliària provocant una forta crisi econòmica i fent que una bona part de l’immigració de començament del segle XXI retornés al seu país d’origen, augmentant més el decreixement dels naixements.

Ara ja tens tots els coneixements que necessites per a poder interpretar correctament una piràmide de població.

Aquesta pertany a Alemanya, país directament implicat en les dues guerres mundials i actualment d'un gran poder econòmic.

Tens la tasca d'interpretar i enviar les teves conclusions per a ser qualificades sobre la piràmide en funció dels coneixements apresos.

També pots trobar el mateix arxiu de la piràmide a l'apartat: "Material de consulta".

Abans de començar, repassa el capítol 4: "Evolució de la població als segles XX i XXI", del temari sense oblidar de tornar a mirar el vídeos ja que també poden sortir preguntes, i contesta el qüestionari.

Aquesta activitat no és avaluable però sí que et pot ajudar a saber quins coneixements necessites tornar a repassar.

El pots fer totes les vegades que vulguis abans de passar al qüestionari d'avaluació.

Aquesta activitat ÉS AVALUABLE  i tan sols tindràs una oportunitat per a fer el qüestionari amb un límit de temps de 5 minuts.

Abans de començar, repassa el capítol 4: "Evolució de la població als segles XX i XXI", del temari i si no ho tens segur, pots fer l’autoavaluació totes les vegades que vulguis.

5. Els moviments migratoris.

Causes que justifiquen els moviments migratoris:

• Pobresa i manca de treball.
• Desastres naturals.
• Guerres i persecucions polítiques.

Conseqüències dels moviments migratoris:

• La pobresa i la manca de treball disminueix en el lloc de procedència, mentre que augmenta en el lloc d’acollida.
• Les guerres provoquen grans desplaçaments demogràfics que poden crear camps de refugiats on es viu en condicions molt dures.
• La piràmide demogràfica s’altera notablement ja que a l'emigrar els més joves, la societat natal s’envelleix mentre que s’enriqueixen sobretot els centres urbans del lloc de destí.
• La coexistència de diferents cultures, tot i enriquir a la societat, pot degenerar en situacions de rebuig.

Refugiats i desplaçats.

Segons el conveni de Ginebra de l’any 1951, un refugiat és una persona que es troba en un país que no és el propi “… a causa de fonamentats temors de ser perseguit/da per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques…”

Els desplaçats són persones que per causes polítiques o naturals han marxat de casa seva i s’han instal·lat en un altre lloc del mateix país.

Productura del vídeo: "Grupo REFORMA".

Abans de començar, repassa el capítol 5: "Els moviments migratoris", del temari sense oblidar de tornar a mirar el vídeos ja que també poden sortir preguntes, i contesta el qüestionari.

Aquesta activitat no és avaluable però sí que et pot ajudar a saber quins coneixements necessites tornar a repassar.

El pots fer totes les vegades que vulguis abans de passar al qüestionari d'avaluació.

Aquesta activitat ÉS AVALUABLE  i tan sols tindràs una oportunitat per a fer el qüestionari amb un límit de temps de 5 minuts.

Abans de començar, repassa el capítol 5: "Els moviments migratoris", del temari i si no ho tens segur, pots fer l’autoavaluació totes les vegades que vulguis.

6. Situació i classificació de la població segons l'economia.

Productora del vídeo: "Happy Learning Español".

La població, depenent del treball es classifica en:

• Població activa: És la poblacio compresa entre els 16 i 67 anys que treballen o poden fer-ho.

                  o   Població ocupada: població que tenen un treball.

                  o   Població desocupada: població que no treballen però que podrien fer-ho.

• Població inactiva o no activa: És la població de 16 anys o més gran, que per edat o discapacitat no poden treballar o no busquen feina com els jubilats, estudiants que encara no han treballat i les persones que s’ocupen de casa seva o cuiden a malalts.

La població activa ocupada treballa en tres sectors econòmics: primari, secundari i terciari, sent aquest últim sector el més important per la quantitat de gent que hi treballa tot i que depenent de la comarca, els sectors primari o secundari poden tenir major rellevància.

• Les activitats del sector primari són: l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria.
• Les activitats del sector secundari són: la indústria, la construcció i l’artesania.
• Les activitats del sector terciari són: els serveis com el comerç, turisme, educació, seguretat, sanitat, administració, cultura, etc.

En vols saber més?

Et toca a tu.

6.1. El sector primari.

Tant a Catalunya com a Espanya o a Europa, el sector primari és el que ocupa a menys persones (2% a Catalunya, i el 4% a Espanya) de la població activa.

Les activitats del sector primari són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria. O també es pot interpretar que és el sector que obté els recursos de la natura.

Agricultura (cultiu de la terra).

Dins del sector primari, és on més gent hi treballa.

Depenent del tipus de conreus es classifiquen en:

• Conreus de secà, on el rec és bàsicament de la pluja. Els cultius principals són el cereals, la vinya i l'olivera.
• Conreus de regadiu on el rec és proporcionat per la gent que hi treballa. Es cultiva arròs, fruites i hortalisses.

 Ramaderia (Animals).

És la segona secció dins del sector primari on més gent hi treballa.

Depenent del tipus de bestiar, es classifica en:

• Bestiar porcí (porcs). És el més abundant, sobretot a Catalunya.
• Bestiar oví (ovelles). A Catalunya és poc productiu.
• L’aviram (aus com la gallina). Estés per tota la geografia espanyola.

Per a repassar els conceptes de l'agricultura i la ramaderia, fes aquest jclic.

Pesca.

Al nostre país hi ha dos tipus de pesca.

• Pesca costanera. Prop de la costa, els pescadors acostumen a sortir molt aviat per retornar al port el mateix dia.
• Pesca d’altura. Lluny del port, es fa amb grans vaixells que pesquen principalment als oceans i, evidentment, els pescadors són lluny del seu port durant setmanes i fins i tot mesos.

Mineria (extracció dels minerals com el ferro o el carbó de la terra).

A Espanya, i encara més a Catalunya, degut a l’exhauriment dels jaciments (esgotament de les mines), hi ha poca activitat minera, quedant únicament emmarcat dins d’aquest sector, com a secció més productiva, les pedreres d’on s’extreuen roques com el marbre, el granit o la pissarra (roca laminada, ideal per als teulats inclinats de les cases on neva).

Sector primari a Europa.

El sector primari a Europa es caracteritza per un alt nivell de tecnificació i especialització.

A les grans planes europees el cultiu principals són els cereals, la patata i la remolatxa mentre que al mediterrani són la vinya, l’olivera i les hortalisses. Al Nord, destaca la silvicultura on es conreen arbres com a matèria primera del paper i dels mobles.

Es practica la ramaderia intensiva en granges i el principal tipus de pesca és la d’altura.

En vols saber més?

Et toca a tu.

6.2. El sector secundari.

A Europa en el sector secundari hi treballa aproximadament un 30% de la població mentre que a Espanya tan sols ho fa un 22%. A Catalunya, el percentatge puja al 25%.

Les activitats del sector secundari són la indústria, la construcció i l’artesania. És a dir, es dediquen a la transformació de les primeres matèries en productes elaborats.

La indústria.

Depenent dels tipus de productes que surten de les fàbriques, les indústries es classifiquen en:

• Indústria de base. Fabriquen matèries primeres per a d'altres indústries. Com a exemples són: la siderúrgica (obtenció de l’acer), la metal·lúrgica (obtenció d’altres metalls com l’alumini), química (obtenció de derivants del petroli).
• Indústria de bens d’equipament. Fabriquen màquines o peces per a d'altres indústries. Com a exemples serien els motors o la robòtica industrial.
• Indústria de bens de consum. Fabriquen productes que van directament al consumidor. Com a exemples seria la tèxtil o l’alimentària.

Repassar els diferents tipus d'indústria fent aquet jclic.

La construcció.

Agrupa a la construcció d’infraestructures com carreteres, ferrocarrils, ports, ponts… i també d’edificis i cases.

Sector secundari a Europa.

Tot i que no és el principal sector a Europa, sí que té més rellevància que a Espanya. El sector de la indústria té un fort pes específic a l’economia europea.

Destaquen la metal·lúrgia i la química com a indústries de base.

En vols saber més?

 Et toca a tu.

6.3. El sector terciari.

És el sector que ocupa a més treballadors fent que sigui, a nivell econòmic, el més important. A Catalunya s’hi dedica el 73% de la població, a Espanya el 74%.

Les activitats del sector terciari són els serveis com el comerç, turisme, educació, seguretat, sanitat, transport, administració, cultura, etc.

Comerç.

És la venda dels productes generats pels sector primari i secundari a la població.

El comerç pot ser interior o exterior.

En el comerç exterior hi ha dos tipus:

• Comerç d’exportació (el país d’origen ven el seu producte a un altre país).
• Comerç d’importació (el país compra el producte a un altre país d’origen).

En tota transacció internacional, sempre hi ha un país que compra (importa) i un altre que el ven (exporta).

En el comerç interior, el producte es distribueix dins del mateix país.

Transport.

Poden ser de persones o de mercaderies i depenent del tipus de vies que fan servir es classifiquen en:

• Transport terrestre. Principalment amb camió i tren.
• Transport marítim amb grans vaixells que atraquen als ports.
• Transport aeri. Principalment de passatgers.

Turisme.

A Espanya, segon país més important del món en nombre de visitants, el sector turístic ocupa al 12% de la població. A Catalunya arriba al 14%, sent un sector molt important per a l’economia del país.

Aquest sector inclou els llocs d’hospedatge, agències de viatge, acompanyants, restauració…

El nostre país destaca en el turisme de sol i platja, però també en el cultural gràcies al gran patrimoni històric i artístic.

Sector terciari a Europa.

És el sector més important a Europa a l’àmbit d’ocupació.

El principal tipus de comerç és pincipalment intraeuropeo tot i que va creixent el comerç extracomunitari.

La xarxa de comunicacions europea és molt bona tant per via terrestre, com per la quantitat i importància dels ports i aeroports.

Els principals països turístics europeus són França, Espanya i Itàlia.

En vols saber més? 

Et toca a tu.

Repassa els tres sector econòmics.

Abans de començar, repassa el capítol 6: "Situació i classificació de la població segons l'economia", del temari sense oblidar de tornar a mirar el vídeos ja que també poden sortir preguntes, i contesta el qüestionari.

Aquesta activitat no és avaluable però sí que et pot ajudar a saber quin coneixements necessites tornar a repassar.

El pots fer totes les vegades que vulguis abans de passar al qüestionari d'avaluació.

Aquesta activitat ÉS AVALUABLE  i tan sols tindràs una oportunitat per a fer el qüestionari amb un límit de temps de 15 minuts.

Abans de començar, repassa el capítol 6: "Situació i classificació de la població segons l'economia", del temari i si no ho tens segur, pots fer l’autoavaluació totes les vegades que vulguis.

7. Quin és el camí de la tomata al quètxup?

Amb tot el que has après, ja pots respondre a la pregunta dels nostres protagonistes que es van fer al començament, recordes?

L'odissea de la tomata fins al plat és molt llarga, tant, que millor presentar-la en diapositives:

Fins aquí el tema, ara cal comprovar tot el que has après.

Abans de començar, repassa tot el tema de "La població i els sectors econòmics" sense oblidar de tornar a mirar el vídeos ja que també poden sortir preguntes, i contesta el qüestionari.

Aquesta activitat no és avaluable però sí que et pot ajudar a saber quins coneixements necessites tornar a repassar.

El pots fer totes les vegades que vulguis abans de passar al qüestionari d'avaluació.

Aquesta activitat ÉS AVALUABLE  i tan sols tindràs una oportunitat per a fer el qüestionari amb un límit de temps de 20 minuts.

Abans de començar, repassa tot el tema: "La població i els sectors econòmics", i si no ho tens segur, pots fer l’autoavaluació totes les vegades que vulguis.