ESSERS VIUS
| lloc: | Escola Marta Mata |
| Curs: | Classe Mar Cantàbric |
| Llibre: | ESSERS VIUS |
| Imprès per: | Usuari convidat |
| Data: | dimarts, 18 de juny 2024, 15:59 |
1. Introducció: La cèl·lula
Productora del vídeo: "Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA"
Les cèl·lules són les unitats de vida més petites i senzilles que existeixen. Les persones, animals i plantes estan formats per cèl·lules però, aquestes només es poden observar amb un microscopi, ja que són minúscules.
La cèl·lula acompleix tres funcions vitals, és a dir, s’alimenta, modifica les substàncies que obté de l’entorn; allibera energia i llença les restes, es relaciona amb el medi exterior i interior i es reprodueix, separant-se en dues o més cèl·lules que seran iguals a la primera. És la divisió cel·lular.
2. Les parts de la cèl·lula
Ilustrador : José Alberto Bermúdez
Productora del vídeo "Happy Learning Español".
Vols saber-ne més ?
Productores dels vídeos: "Tovi El Topo" i "Perucultural Académico".
3. Tipus de cèl·lules
Els éssers vius estan formats per cèl·lules però no en la mateixa quantitat ni estructura. Així, trobem éssers formats per moltes cèl·lules, anomenats éssers pluricel·lulars, com els animals, les plantes, molts tipus de fongs...
Altres éssers vius estan formats per una cèl·lula. S’anomenen éssers unicel·lulars , com els protozous, el parameci, els bacteris...
Les cèl·lules no són totes iguales. N’hi ha de dos tipus: les cèl.lules eucariotes i les cèl·lules procariotes.
Les cèl·lules eucariotes tenen el material genètic dintre del nucli mentre que, les cèl·lules procariotes, tenen l’ADN estès pel citoplasma.
Les cèl·lules eucariotes són les que formen el nostre cos i poden ser d’origen vegetal i d’origen animal segons la funció que realitzen.
És important saber que els virus no estan formats per cèl·lules. Per poder viure s’endinsen dins les cèl·lules d’altres organismes.
Il·lustrador: Tiger66, Miguelferig, Inmaculada Gisbert Mulet
Clica damunt la imatge i veuràs els tipus de cèl·lules explicats.
VÍDEO CÈL·LULES EUCARIOTES I PROCARIOTES.
Productora del vídeo: "Smile and Learn - Español"
Productora del vídeo: "Happy Learning Español"
Activitat Jclic de les cèl·lules.
4. Per a què serveixen les cèl·lules ?
Els éssers pluricel·lulars estan formats per una gran diversitat de cèl·lules que s’organitzen segons la funció a realitzar, donant lloc als teixits. Així, distingim :
· * teixit muscular: integrat per cèl·lules musculars. Dona lloc als músculs i a alguns òrgans ( cor ) , ens facilita mantenir la posició, etc.
· * teixit nerviós: format per neurones que reben estímuls externs i els transformen en respostes motores o d’altres tipus.
· * teixit epitelial: format per cèl·lules epitelials. Protegeix la part interna del cos, genera substàncies necessàries per a l’organisme o n’elimina (suor), etc.
· * teixit sanguini: les plaquetes, els globuls vermells i els globuls blancs estan submergits en un líquid, el plasma. Els globuls vermells no tenen
nucli i els blancs sí que en tenen.
· * teixit ossi: format per cèl·lules òssies i un component mineral que les cobreix. El conjunt d’ossos forma l’esquelet.
El mateix passa amb les plantes. Els teixits conductors transporten l’aliment per l’interior de la planta; els teixits protectors, protegeixen l’exterior de la planta, com l’escorça, etc.
Il·lustradors: José Alberto Bermúdez, Inmaculada Gisbert Mulet, BioEnciclopedia
Productora del vídeo: "Happy learning Español"
El conjunt de teixits que realitza una funció específica dona lloc als òrgans, com el cor, la llengua, etc.
Tant el cor com la llengua estan formats per teixit muscular. En el primer cas, envia la sang a les cèl·lules del cos i, en l’altre, facilita els moviments de la llengua i, el teixit nerviós, permet reconèixer els gustos.
Il·lustradores: Lauracarmen, Inmaculada Gisbert Mulet
El conjunt d’òrgans que realitzen la mateixa funció constitueixen un sistema.
El sistema nerviós està format pels òrgans dels sentits, els músculs, les articulacions i altres parts del cos.
El conjunt de sistemes que treballa coordinadament dona lloc als aparells. Un exemple seria l'aparell locomotor que està format pel sistema ossi i el sistema muscular.
Il·lustradors: José Alberto Bermúdez, Inmaculada Gisbert Mulet
Il·lustradors: José Alberto Bermúdez, Inmaculada Gisbert Mulet
Finalment, la coordinació conjunta dels sistemes i aparells formen l’organisme, és a dir, l’ésser viu.
Il·lustradors : Lighttruth , Inmaculada Gisbert Mulet
En els éssers unicel·lulars, com que estan formats per una sola cèl·lula, aquesta ha de realitzar totes les funcions.
Si vols fer aquesta activitat, clica damunt la imatge. Som-hi !!
5. Els éssers vius.
Quan anem d’excursió, sortim a passejar per la natura o visitem el zoo observem que hi ha molts elements que ens envolten: pedres, ocells, aigua, mosquits, plantes, lleons, etc. Alguns d’aquests elements tenen característiques semblants però també hi ha diferències. La seva classificació es realitza considerant aquestes característiques; així s’agrupen en éssers vius i éssers inerts.
Autora del vídeo: Raquel Martínez.
Els éssers vius estan formats per cèl·lules, realitzen les tres “ funcions vitals “: neixen, es relacionen amb l’entorn i moren. A més a més, també duen a terme el cicle de la vida, és a dir, néixer, alimentar-se, créixer, relacionar-se amb l’entorn, reproduir-se i morir.
Autor del vídeo: Josep Tébar Sifre.
Els éssers vius es classifiquen en cinc grans regnes:
- el regne dels animals
- el regne de les plantes
- el regne dels fongs
- el regne de les moneres
- el regne dels protists
Els éssers inerts no tenen vida i no compleixen cap de les característiques dels éssers vius. Se’ls considera objectes o materials. Per exemple, una pedra és un element inert que es pot trobar a la natura i una goma també ho és però l’han creat les persones.
5.1. Els cinc regnes
El regne dels animals.
Hi ha una gran quantitat i varietat d’animals i, l'agrupació és extensa. A partir de les mateixes característiques es classifiquen en:
-
Es desplacen volant,
nedant, caminant o reptant.
- Són heteròtrofs, és a dir, que s’alimenten d’altres éssers vius. Així, es classifiquen en herbívors ( es nodreixen de plantes ), carnívors (es nodreixen d’animals ) o omnívors (es nodreixen de plantes i animals).
- Es classifiquen en vertebrats i invertebrats. Els vertebrats tenen una columna vertebral i un esquelet intern mentre que els invertebrats no tenen columna vertebral i neixen d’ous.
- Els òrgans dels sentits i el sistema nerviós els facilita la interacció amb l’entorn.
Vols saber-ne més ?
Productora dels vídeos: "Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA"
El regne de les plantes.
Característiques de les plantes:
- Tenen arrel, tija i fulles.
- Són organismes pluricel·lulars.
- Nutrició autòtrofa, és a dir, fabriquen el seu propi aliment. Les arrels absorbeixen les sals minerals i l’aigua que hi ha al sòl.
- Realitzen la fotosíntesi. Per dur-la a terme necessiten la llum del Sol i el diòxid de carboni que hi ha a l’aire, juntament amb les sals minerals i l’aigua que són absorvides per les arrels de la planta. És a les fulles on es realitza el procés de la fotosíntesi, mitjançant el qual s’obté la matèria orgànica imprescindible per a la vida de les plantes.
- No es desplacen però sí que es mouen perquè necessiten la llum del Sol per fer la fotosíntesi.
- S’agrupen en : falgueres, plantes amb llavor i molses.
Vols saber-ne més ?
Productora dels vídeos: "Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA"
El regne dels fongs.
Característiques dels fongs:
- No es desplacen.
- Són organismes unicel·lulars (el llevat ) o pluricel·lulars.
- S’alimenten de residus d’éssers vius. En funció de la manera d’alimentar-se distingim: paràsits, viuen aprofitant-se d’altres éssers vius, perjudicant-los i originant malalties; simbiòtics, viuen associats a un altre organisme i es beneficien mútuament (líquens) i sapròfits, converteixen la matèria orgànica morta en sals minerals, beneficioses per a les plantes.
- No realitzen la fotosíntesi.
- Alguns fongs fan bolets. Els bolets col·laboren en la descomposició de les fulles i d’animals morts transformant-los en aliment per a les plantes.
- Es reprodueixen per espores.
Les floridures, els llevats i els fongs paràsits s’inclouen dins el regne dels fongs.
Les floridures apareixen en els aliments i en les restes de menjar però, també s’utilitzen per donar gust i color a alguns formatges.
Els llevats són fongs que es nodreixen d’altres substàncies i les modifiquen formant-ne de noves. Aquest procediment s’anomena fermentació. Un exemple el trobem en el suc de raïm que es converteix en vi.
Els fongs paràsits viuen en organismes vius, plantes o animals i, s’alimenten d’ells.
Vols saber-ne més ?
Productora del vídeo: "Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA"
El regne de les moneres.
- Les moneres són organismes microscòpics (de 3 a 5 µm) i unicel·lulars, és a dir, sense nucli ( cèl·lules procariotes). Inclouen el grup dels bacteris. Les algues blaves, també anomenades “cianobactèries “, es situen dintre del grup dels bacteris. Viuen en medis aquàtics amb nutrició osmòtrofa.
Els bacteris són organismes microscòpics i unicel·lulars. Presenten diferents formes: esfèrica, amb forma de vara, d’espiral ... Com que no tenen nucli, el material genètic es troba al nucleoide, situat al citoplasma.
Es localitzen a tot el medi: a l’aire, a la boca, als aliments, a la pell, al sistema digestiu ... Però on principalment són necessaris, és a la natura, on desfan la matèria orgànica.
Vols saber-ne més ?
Autor del vídeo: "Fernando Higuera"
Productora del vídeo: "CuriosaMente".
El regne dels protists.
Els protists es caracteritzen per ser organismes unicel·lulars o pluricel·lulars formats per cèl·lules eucariotes que no contenen teixits diferenciats. Acostumen a viure en medis aquàtics. Alguns protists poden causar greus malalties als humans.
En aquest grup s’inclouen els protozous i les algues.
Els protozous són:
- organismes unicel·lulars
- es mouen
- alimentació heteròtrofa. S’alimenten de cèl·lules vives o de residus orgànics
- viuen en medis aquàtics
- alguns contribueixen amb l’elaboració de compostos orgànics i d’altres originen malalties com la malària i la malaltia de la son.
El parameci i l’ameba són protozous. El parameci es caracteritza per capturar l’aliment movent els cilis ( pelets que l’envolten ) i l’ameba agafa l’aliment envoltant-lo amb el seu cos.
La majoria de les algues viuen en medis aquàtics o llocs amb força humitat, realitzen la fotosíntesi (autòtrofes ) i podem trobar algues unicel·lulars i pluricel·lulars.
Vols saber-ne més ?
Autors dels vídeos: "Octavio F Servin" i Lucio Arturo Flores Coila".
Un cas especial són els virus, que no s’inclouen en cap de les classificacions anteriors, ja que no es consideren éssers vius. Això vol dir que no estan formats per cèl·lules ni presenten les característiques dels éssers vius. Els virus provoquen malalties com la grip, la xarampió, l’hepatitis, la varicel·la, etc.
Productora del vídeo: "CuriosaMente".
Autora: "Balma Ventura Tena".
Clica damunt de la imatge per fer aquesta activitat. Endavant !!
5.2. Animals vertebrats i animals invertebrats
La classificació dels éssers vius és força àmplia però, cal recordar-ne i aprofundir en una: animals vertebrats i invertebrats.
Els animals vertebrats tenen esquelet intern, anomenat endoesquelet i, columna vertebral. Es classifiquen en cinc grups: mamífers, peixos, ocells , amfibis, i rèptils.
MAMÍFERS:
- Tenen potes (mamífers terrestres), ales ( els que volen ) o aletes (mamífers aquàtics ).
- Cos embolcallat amb pèl.
- Segons la seva alimentació són carnívors, herbívors o omnívors.
- Respiració pulmonar.
- Reproducció vivípara, és a dir, les cries neixen del ventre de la femella.
PEIXOS:
- Tenen aletes per desplaçar-se.
- Són animals ovípars (neixen d'ous)
- La majoria són carnívors.
- El cos està cobert d’escates toves.
- La respiració és per brànquies.
Productor del vídeo: "Happy Learning Español".
OCELLS:
- Reproducció ovípara, és a dir, neixen de l’ou.
- Tenen dues potes i dues ales per volar, tot i que algunes aus no poden volar com l’estruç, la gallina...
- Tenen respiració pulmonar.
- Són carnívors, herbívors o omnívors.
- Cos embolcallat amb plomes.
AMFIBIS:
- Respiració branquial (les cries) i posteriorment, quan són adults, respiren pels pulmons i per la pell.
- Tenen molt evolucionades les dues potes del darrere, ja que estan adaptades per facilitar l'impuls en la realització de salts (granota). Les altres dues potes del davant són més curtes.
- Cos nu i humit.
- Majoritàriament són carnívors.
- Les cries es mouen nedant.
- Experimenten la metamorfosi.
RÈPTILS:
- Cos recobert d’escates dures.
- Tenen potes molt curtes excepte la serp que no en té. El fet de tenir potes curtes fa que s'hagin d’arrossegar per desplaçar-se.
- Respiració pulmonar.
- Són carnívors.
- Reproducció ovípara.
Els animals invertebrats no tenen esquelet intern ni columna vertebral i alguns tenen esquelet extern anomenat exoesquelet.
Es classifiquen en sis grups: cucs, esponges, mol·luscs, artròpodes, celenterats i equinoderms..
Productora del vídeo: "Smile and Learn - Español".
CUCS:
- Realitzen el desplaçament movent el cos.
- Segons la seva forma de vida poden ser aquàtics o terrestres.
- El fet de no tenir esquelet, el seu cos és tou adoptant la forma cilíndrica o aixafada.
ESPONGES:
- Viuen fixes al fons del mar.
- Cos ple de porus per on passa l’aigua i entren els nutrients.
- Es reprodeixen de manera sexual i asexual.
- Són animals aquàtics.
MOL·LUSCS:
- Es desplacen nedant o arrossegant-se.
- Cos tou protegit per una o dues closques.
- Majoritàriament són aquàtics encara que els terrestres acostumen a viure en llocs força humits.
- Els aquàtics tenen respiració branquial i els terrestres, pulmonar.
Productora del vídeo: "Happy Learning Español".
ARTRÒPODES:
- Cos amb esquelet extern.
- Potes articulades, antenes i ulls (simples o compostos ).
- Poden ser aquàtics i terrestres.
- Es mouen nedant (gamba), volant ( papallona ) o caminant (cranc).
- Reproducció ovípara.
- Es diferencien quatre grups: aràcnids ( aranyes, escorpins... ), miriàpodes ( centpeus), crustacis (crancs, gambes ... ) i insectes (mosca ... ).
Productora del vídeo: "Happy Learning Español".
CELENTERATS:
- Cos en forma de bossa, tou i gelatinós. Tenen tentacles al voltant del cos on es troba el verí.
- Són animals carnívors.
- Alguns viuen fixes al sòl marí i d’altres es desplacen (meduses).
- Cos en forma de bossa, tou i gelatinós. Tenen tentacles al voltant del cos on es troba el verí.
- Animals aquàtics.
EQUINODERMS:
- Alguns viuen fixats al sòl marí i d’altres es desplacen pausadament( estrella de mar ).
- Cos amb diferents formes i coberts d'espines.
- Respiren per les brànquies.
Aquí teniu dos Jclics divertits i interessants !!
Vols saber-ne més ?
Productora del vídeo: "Happy Learning Español".
Productora del vídeo: "Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA"
Productora del vídeo: "Happy Learning Español".
6. El microscopi: un forat al petit món !
El microscopi és un objecte que ha contribuït en l'evolució de la ciència i dels estudis científics, mèdics, etc.
En primer lloc, és adequat escoltar el vídeo sobre l'origen del microscopi, els tipus de microscopis que hi ha i les parts del mateix.
Productora del vídeo: "Cienciasdelasalud".
Productora del vídeo: "Telescopios Chile".
Ara que ja teniu coneixença sobre l'origen del microscopi, és important saber les parts i el nom de les mateixes. Aquí teniu un vídeo on us les presenten i us faciliten activitats per saber si les recordeu. Endavant !!
Productora del vídeo: "Ligt-microscope.net"
L'activitat consisteix en la construcció d'un microscopi i, posteriorment, l'observació de materials de diferent origen. Podeu anotar en una llibreta el nom de l'objecte a observar, forma, mida, color, característiques, etc.
