La tipografia, juntament amb el color i el dibuix, han estat tradicionalment les eines del dissenyador gràfic. Amb la revolució digital i l'accés a l'ordinador s'han confós aquestes eines d'ofici, que exigeixen un intens coneixement, amb les eines que fan possible generar solucions gràfiques (programari). Aquesta democratització del disseny ha generat un gran intrusisme professional i un empobriment gradual dels comunicats visuals que constantment ens envolten.
La tipografia és, a més a més, l’única eina exclusiva del dissenyador gràfic, ja que d'altres com la forma, el color o la composició són comunes a totes les disciplines artisticocreatives. Per això, i davant un panorama de competència salvatge, el domini i control de la tipografia la converteix d'eina a arma decisiva i factor diferencial del bon dissenyador.
- Professorat editor: Judith Gràcia Mont
- Professorat editor: David Obiols Alonso