Sant Jordi 2024: Records

Page 1

23 D'ABRIL 2024
SANT JORDI Records

És amb un gran plaer que us presentem l’edició número VIII de la Revista de Sant Jordi del curs 2023- 2024, una publicació que reflecteix l'essència i la vitalitat de la nostra comunitat escolar En aquesta ocasió, ens emociona compartir amb vosaltres un recull de relats, reflexions i memòries profundament personals sota el tema central dels RECORDS personals

Un cop més hem volgut donar veu al nostre alumnat, qui amb la seva mirada fresca i autèntica, han compartit les seves experiències, pensaments i emocions més íntimes Des dels moments més tendres i emotius fins als reptes superats i les rialles compartides, cada pàgina d'aquesta revista és un testimoni vibrant de les seves vides.

Com cada any també farem una exposició de fotografies amb el mateix tema per poder gaudir dels moments que han marcat les seves vides, des de petits instants de quotidianitat fins a moments d'èxit i superació. Aquesta exposició és un testimoni visual dels records que ens uneixen com a comunitat i ens recorda la importància de preservar i compartir les nostres vivències més precioses

En aquests temps de canvi i incertesa, és més important que mai abraçar i valorar els nostres records i vivències personals A través d'aquesta revista, esperem inspirar-vos a reflexionar sobre els vostres propis records i a valorar-los com a tresors preciosos que enriqueixen les nostres vides.

Desitgem que aquesta edició de la Revista de Sant Jordi del 2024 us emocioni, us inspiri i us recordi la bellesa i la importància dels vostres propis records i vivències personals.

FELIÇ SANT JORDI 2024!

L’equip docent

Sant Jordi 2024 revista literària 1 CFA Montserrat Roig
Índex
COMPETIC.........pàg. 2 Anglès 1..............pàg. 13 Anglès 2..............pàg. 23 Anglès 3..............pàg. 40 Castellà 1............pàg. 50 Castellà 2............pàg. 62 Castellà 3............pàg. 75 Català 1...............pàg. 81 Català 2...............pàg. 90 GES 1...................pàg. 94 GES 2...................pàg. 98 Els profes!...........pàg.102
Presentació

Tintaipètals

La claror s’obre lloc entre les escletxes dels finestrons mal tancats, i el xiscle viu de les orenetes convida al nou dia. L’aire que es respira és més càlid que dies anteriors. Fa olor a paper d'impremta i aroma a flors vermelles tallades.

Avui es treballa, però amb sensació de dia festiu.

Camisa i pantalons recollits dels fils dels estenedors i sabates polides. S’esperen fins a quarts de quatre al peu del llit per a ser lluïdes al teu costat.

Et recolliré, com cada any. A l'estació, quan surtis de la feina I farem de la tarda, la nostra diada especial.

Sant Jordi ens està esperant. Per compartir, llibre, flors i petons de primavera.

He encontrado un viejo amigo que me contó una historia muy bonita sobre la festividad de Sant Jordi. Es tradicional en Cataluña regalar una rosa de color rojo a la chica que tú aprecias más y ella te corresponde con un libro, es un símbolo de aprecio hacia las dos personas.

Me gustó mucho saberlo, y se lo agradecí, ya que el saber no ocupa lugar. Luego de estar conversando sobre cosas de nuestra vida, y de tomar unos cafés en el bar de la plaza, nos despedimos muy afectuosamente, como dos buenos y viejos amigos de siempre.

Sant Jordi 2024 revista literària
Lluís Alvira
CFA Montserrat Roig 2
COMPETIC 1 Laleyenda
1
Juan Arumi
COMPETIC

Debonmatí

Atardecer

Un bon dia d’hivern vaig aparèixer, amb ulls sorpresos, en aquest planeta Al meu voltant hi havien quatre o cinc persones que em miraven amb una expressió que em va semblar que ratllava l’espant

Jo em vaig començar a sentir una mica neguitós i el meu cap no parava d’intentar trobar una explicació a tot el que estava passant De sobte vaig tenir moltes ganes de pixar i encara que em feia una mica de vergonya deixar-me anar davant de tota aquella gent no vaig poder retenir-me més i va sortir-me un rajolinet de pipi, amb tan mala sort que vaig disparar directament a l’ull de la dona que estava ajaguda al meu costat

Tot això que he dit crec que m’ho he inventat o no.

Maravillosodíaenlanieve

Mi imaginación se va irremediablemente a un atardecer cerca del mar, donde creo conseguir una sensación de paz, tranquilidad y evasión cuando paseo cerca de la orilla de la playa.

Poder adentrarme como extraña en un mundo que no me pertenece, en un fondo azul chapoteando con olas, enredando con la arena con juegos de niños aunque con edad de otoño, ver alejarse los rayos de sol poco a poco hacia un infinito indescriptible e inalcanzable y observar como osada detective la particularidad de detalles que la gente en la arena expresa con sus conductas y actuaciones al finalizar un día cualquiera

Era una mañana nublada, pero había mucho entusiasmo y buena disposición para ir de paseo a la montaña Al llegar al sitio donde debíamos dejar aparcado el coche ya se respiraba mucha paz Estábamos maravillados al ver las montañas completamente blancas Por si fuera poco empezó a nevar

Fue muy agradable ver la destreza con la que nos deslizábamos y las risas cuando caíamos mal o terminábamos medio enterrados en la nieve. Después de muchas horas (que por cierto se hicieron cortas) hubo que parar para comer y emprender camino de regreso

Fue el día más bonito e inolvidable del presente invierno

Sant Jordi 2024 revista literària 3 CFA Montserrat Roig
COMPETIC 1
Lamaravillosa experienciade serabuela

El Sisimite

Aún recuerdo el momento, cuando me dieron la noticia de que iba a ser abuela Una noticia en ese momento no muy grata, lo reconozco, por la juventud de mi hija (22 años) y el momento tan difícil en que nos encontrábamos (en medio de la pandemia)

Pero al ver crecer esa barriguita, cada día, crecía en mí un sentimiento maravilloso! Cuánto amor tenía en mi corazón y aumentaba día a día ¡Hasta que por fin llegó! ¡Un gran día!

Hace 3 años, 8 meses y 17 días vino al mundo mi nieta! Mi preciosa ANIA. Y ahora soy la abuela más feliz que puede existir en este mundo, cada día doy gracias a la vida y a mi hija, por tan grande regalo

Rebeca Lira

COMPETIC 1

Dolçosrecords

El Sisimite era una especie de mono conocido como Itacayo Es un monstruo grande con cara de mono parecido al temible Pie Grande y al Yeti del Tibet

El gran mono habitaba en las cuevas en lo profundo e inaccesible del bosque, se alimentaba de frutas y vagaba libremente por las montañas más altas

El gran Sisimite bajaba de las montañas a los lugares más cercanos en busca de mujeres, a las que secuestraba y se las llevaba a sus cuevas Una de las mujeres que secuestró ( alrededor de 11 meses y con la que tuvo 3 hijos) logró escapar de la cueva y llegar al otro lado del río.

El Sisimite trató de alcanzarla, pero no cruzó y se quedó con sus hijos, a quienes lanzó al agua para que el río se los llevara.

Sant Jordi 2024 revista literària
COMPETIC 1
CFA Montserrat Roig 4

Elmillor viatgea Londres

Un dia vaig anar amb tota la meva família a l’ aeroport

Quan vam arribar a Londres varem anar a fer un tour i després quan va acabar el tour, vam anar a l’hotel, l’àvia i jo dins de l'habitació Però feia molt de fred i se’m van quedar els dits de les mans rígids Tot i que portava guants no va funcionar, em moria de fred . També va nevar.

Ens vam quedar quatre dies i també va venir la nostra cosina Ens ho vam passar bé, però el meu germà no va poder venir.

Mar

1

Records de viatges

Lasanitatal’Àfrica

Tot era a punt per iniciar el viatge, feia temps que el teníem pensat, com fer-ho, el material que portaríem, la quantitat...etc.

L’organització, que sempre és complicada, no sé com ho vàrem fer, però tot va sortir perfecte. La responsabilitat de cadascú es va fer evident.

A l’arribada a l’aeroport de Gambia els amics que ens esperaven i la nostra il·lusió de retrobar-nos va ser molt emotiva.

Ens vam traslladar a les cases que estaven a prop de l’hospital.

Al matí ben d’hora, ens apropem al centre sanitari amb la furgoneta, vàrem deixar el material sanitari, i ens van ensenyar el centre, com era la seva distribució i les mancances què es trobaven.

Malgrat les malalties greus que tenien, mai oblidaré les seves abraçades, els seus ulls i el somriure d’aquells infants.

Al finalitzar el viatge vàrem col·laborar i donar suport en el seu programa en contra de l’ablació infantil.

Ens van dir fins aviat, amb una forta abraçada i ulls plorosos.

Rosa
Sant Jordi 2024 revista literària 5 CFA Montserrat Roig
COMPETIC Rosa Cajigós COMPETIC 1

Lamevailla

Cap Pacha ni discos ni clubs a EIVISSA, cap platja amb guiris cremats Baluard de Dalt Vila i la porta on els humans - esclaus encade Palaus fortificats, passadissos l’església plena i buida amb tres i un capellà de parla rara i amb acce

L’Eivissa lliure de COVID

La meva casa- hotel sense a on vaig viure com regal d’aniversa en companyia de un vell jueu- anglès qu un fontaner argentí que hi treb i un eivissenc gran de cabell b Ah.. i una altra ànima lliure que

Les meves altres dues case

Una senyorial amb balcons i te I una més de pedra amb cortines blanq

Una dona amb mocador vestida

Que portava un capaç ple de barres

I una altra

“Son muy raros, no entienden español. Cuando mi marido llegó con la elèctrica alemana no tenían ni agua ni lu”

Un monument als hippies amb la canalla caminant a la recerca del paradís perdut

Una illa boja i eterna. Camins d’argent de la lluna en el mar

Et portaran on vulguis, has de saber demanar. Les blanques ermites, molins blancs de vents.

L’aigua turquesa Pirates Mercaders. Rodamons. Vaixells...

Sant Jordi 2024 revista literària
CFA Montserrat Roig 6
COMPETIC 1
Elena Vorontsova Korepanova

Elmeumillor viatgefamiliar

El dimecres 6 de desembre de 2023 tota la família menys la meva tieta i la meva mare vam anar a Disneyland Paris Vam fer el viatge amb una furgoneta de 8 places En arribar era molt tard, vam descarregar la furgoneta plena de maletes i ens vam instal·lar al bungalou.

El dijous 7 de desembre havíem d'aixar-nos molt aviat per preparar els entrepans per dinar a dintre del parc Vam pujar a moltes atraccions i vam veure espectacles A la nit vam tornar al bungalou per fer el sopar i anar a dormir.

El divendres 8 ens vam tornar a aixecar molt aviat per tornar-nos a muntar a les atraccions i visitar a les princeses amb la meva cosina petita que també anava disfressada.

El dissabte 9 un altre cop, molt, molt d’hora vam sortir per muntar a les atraccions Al vespre passaven carruatges amb dibuixos dels personatges Disney. Tot era fantàstic, hi havia un espectacle de llums i un hotel amb un ascensor terrorífic

El diumenge 11 havíem de marxar del bungalow. Abans ens vam parar a posar benzina a i més tard per dinar.

Vam arribar a Barcelona molt tard i cansats M’ho havia passat superbé

Lanaturalezaentodosuesplendor

Voy a relatar y expresar una de mis vivencias llenas de emociones, realizada durante mis vacaciones del año pasado en el mes de agosto. Para mí rememorar es volver a vivir cada acontecimiento de cada día, por lo tanto, me llena de alegría el alma

Por primera vez viajé a conocer los Picos de Europa. Se observa un hermoso panorama, fantástico y espectacular lugar Me hospedé en Cabrales, está en la parte oriente de ASTURIAS Allí se elaboran los quesos más ricos del mundo Mi inquietud era saber por qué son los más ricos y caros del mundo y fui a presenciar la exposición de la elaboración de los quesos Mi sorpresa y desconocimiento fue grande No podía creer lo que mis ojos veían: que después de elaborarse por las manos expertas, estos quesos artesanales pasan a una fermentación que tienen que estar en unas cuevas dentro de las montañas en plena naturaleza para adquirir la maduración necesaria Pueden estar entre dos y cuatro meses

Observar palpar y deleitar fue increíble, sobre todo lo maravilloso y mágico de estar dentro de las cuevas, donde comprendí por qué es uno de los mejores manjares de las mesas y los más caros del mundo. Este lugar tiene un hermoso encanto, es un paraje de ensueño

Sant Jordi 2024 revista literària 7 CFA Montserrat Roig

Descobrintel món

Unviatgeinoblidable

Era Setembre de 1979, faltava poc per culminar la meva secundària, quan la professora de geografia, Alícia, ens va proposar fer un viatge al nord de Perú, a les "Lomas de Lachay"

Érem sis companyes molt unides, ens vam alegrar molt per aquesta notícia, i pensant que era un viatge de relaxació vam acordar portar tocadiscs, roba d'estiu, menjar i begudes

Fins que arribà el dia, què contentes estàvem, vam pujar al bus, ens vam asseure juntes com sempre En el trajecte anàvem cantant fins que vam arribar, però per a la nostra sorpresa tot era diferent del planificat

El lloc estava envoltat de dunes, i el bus ja no podia avançar perquè el temps no ajudava; feia fred, plovia i vam haver de caminar gairebé dues hores Ens vam adonar que els nostres plans havien fracassat.

No obstant això en arribar al lloc ens vam quedar impressionades en veure un paradís de flora i fauna, vam descobrir una gran varietat de plantes i animals, i vam recollir diverses formes de fulles Vam menjar dempeus

A la tornada, acabem cansades i ens quedem adormides. Per fi arribem, obrim els ulls, ens mirem i riem d'aquest viatge inoblidable.

Quin viatge!!!

Unviatgeamblamevafamília

El 2022, la meva família i jo vam fer un viatge a Espanya Era estiu i feia molta calor Quan érem a Madrid, la sensació era de 40 graus Vam caminar molt i vam conèixer molts llocs bonics També vam estar a Andorra, on ja feia una mica de fred. Recordo que quan vam arribar a l'alberg va començar a ploure pedra. Allà, vam anar a veure les muntanyes on es practica l'esquí, però com que no hi havia neu, no hi havia ningú a les muntanyes Era un dia molt bonic, el cel estava clar i no bufava gaire vent. Més tard, vam anar a Salou, a un parc que es diu "Port Aventura", i vam passar tot el dia allà Les cues eren llargues i esperàvem molt de temps perquè ens toqués el torn, però vam anar a gairebé totes les atraccions Aquest dia va ser un dels millors de la meva vida; veure les cares que feien els meus pares mentre estaven a la muntanya russa va ser la millor part Per acabar, vam anar a Cambrils, on viu una amiga dels meus pares, per sopar amb ella.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 8
Alan Ferreira COMPETIC 2 Matí

Recuerdos

Me miro en el espejo antes de salir de casa y de repente me doy cuenta de que me hecho mayor ¿Cuándo apareció esa arruga en el entrecejo? ¡Estas arrugas ya no sé corrigen ni con el corrector de ojeras! ¡Oh, Dios como pasa el tiempo!

Recuerdos

Me viene a la mente la casa grande donde vivía con mis 6 hermanos Nos levantábamos temprano las cuatro hermanas más pequeñas, el colegio estaba lejos Pero a mí no me importaba caminar, había más de 30 minutos hasta llegar a la escuela. A veces salía más temprano e íbamos a casa de dos hermanas y subíamos a esperarlas hasta que estuvieran listas Me sentaba en el sofá del comedor y echaba mano de una colección de libros de comics: El Capitán América, Capitán Trueno, El Guerrero del antifaz, entre otros

Recuerdo también una vecina que sacaba a pasear a su ganso La verdad, que no he vuelto a ver ninguna mascota como aquella.

Los días de lluvia saltábamos sobre los charcos y llegábamos a casa empapadas Otras veces movíamos los árboles y el agua caía sobre nosotras.

Me gustaba correr y era muy buena en las carreras de sacos Me habían puesto un mote, todas lo teníamos: yo era Sky el canguro, ya sabéis por qué.

En mi casa siempre había animales: conejos y gallinas cuando vivía mi padre Más adelante gatos Vivíamos en una casa grande con patio y terraza Los gatos podían entrar y salir de casa a sus anchas. Yo dormía en una habitación que daba al patio con mi hermana Jeny Por la noche el patio se llenaba de gatos Me acuerdo de los nombres de algunos: Shiva, Bunty, Diana

Bunty era un gato con la cola gris, una mancha negra que le tapaba un ojo, su cuerpo era blanco Un día mientras yo leía en la azotea vi que salía del patio de mi vecina Isabel con un pescado en la boca, se lo come y vuelve otra vez al patio de Isabel La escucho: - Bribona, ¿qué haces robándome el pescado? El gato vuelve a la azotea y corre por las escaleras hasta llegar al patio de mi casa

Me acuerdo de jugar en la calle a esconder tesoros, de saltar con la cuerda, o las veces que subíamos a la montaña que teníamos al lado de casa y bajar con un cartón en el culo deslizándonos por la tierra Cuando hacíamos casitas en los árboles con trozos de tela, cuerda, cartones, plástico Algunas veces llegaba a casa con alguna herida en las rodillas o con magulladuras en diferentes partes del cuerpo Ya sabía que me ganaría alguna bronca y me pondrían alcohol, yodo en la herida

Cuando era pequeña me gustaba cantar canciones en diferentes idiomas, que solo existían en mi imaginación

Me encantaba leer Tuve la gran suerte de tener en mi madre una gran lectora y mi casa estaba llena de libros Una vez al mes llamaba a la puerta un vendedor de Círculo de Lectores y algunas veces podíamos elegir en la revista: libros de aventuras, por autores (Agatha Christie, Enid Blyton, Julio Verne, Charles Dickens) entre otros.

Y ahora me pregunto: ¿Cuándo deje de soñar?

Sant Jordi 2024 revista literària 9 CFA Montserrat Roig
Marta Angela García Macdaid COMPETIC 2 Tarda

SanPancracio

Finals dels 60 i 70 era el col·legi on vaig estudiar E.G.B, situat al carrer Badajoz 130 al barri del Poblenou.

Era un centre parroquial, l'ensenyament era religiós i modern. Les classes eren mixtes, a una banda les noies i l´altre els nois, a l'hora de l'esbarjo el mateix elles al pati petit i nosaltres al pati gran, on no podem jugar a “ balonpie ni frontón “ com deia el cartell de la paret. El transcurs del temps no perdona i cada vegada el cartell era més petit e il·legible.

Tot estava dirigit per Mossèn Santiago, persona molt i molt culta que creia en la seva feina. Cuidava de tothom anéssin o no a misa, fossis o no cristià (era el meu cas).

Tant la logística com l´economia eren precàries per no dir nul·les, l'organització era perfecta. Els nois jugàvem a Handbol i les noies a Basket. Llums, porteries, cistelles, pintar, la roba, els desplaçaments, sortides culturals, cinema, teatre....... no faltava de res a Sant Pancras, on ja havien catalanitzat el nom. (Ara a Google diu Pancraci)

Tot això és aconseguit gràcies al treball dels pares que volen sortir del blanc i negre per deixar-nos una societat en color.

Guardo molts i bons RECORDS. El millor els amics, encara ens veiem i fa més de 50 anys.

L’aniversari

Quan s’acosta de nou el teu aniversari, un altre cop em ve a la memòria el dia que en vas fer nou.

Deurien ser cap a tres quarts de vuit del matí quan et vaig despertar: portava en una mà la Duna, a la que li havia posat un bonic llaç vermell al voltant del coll, i l’altra mà una magdalena, que feia de suport per poder sostenir l’espelma encesa en forma de nou; de fons s’escoltava la cançó: Per Molt Anys!!!! del Club Super3 i que jo cantussejava a mitja veu.

Quan vas aconseguir obrir els ullets, la teva cara era una barreja d’emocions: alegria, sorpresa.... vas bufar l’espelma amb els ulls tancats i vas demanar un desig, tot seguit et vaig fer un petonarró i et vaig anar donant mil i un petits regals... Feia poc, al costat de la meva feina, havien obert una casa de joguines on hi teníem petits jocs molt originals.

Aleshores vas començar a desembolicar, un a un, els petits regals: un espiral d’acer, un io-io de fusta, uns mini tampons de lletres, un joc de butxaca, papers de coloraines amb gomets super divertits.... va ser un despertar màgic.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 10

Margarides

Avui passejant amb el meu gos vaig decidir prendre un cafè al mercat, davant de la floristeria

Unes tímides margarides sortien altes en una cantonada, petites nombroses i amb uns vistosos pètals blancs

De seguida les vaig comprar i amb entusiasme vaig trucar a la meva padrina que viu a la Corunya per dir-li afectuosament entre rialles, que la portava a casa en forma de ram

Acomodant a casa el ram i tallant les tiges, la fragància va inundar el pis i una càlida sensació de benestar va despertar un record adormit

De petita a casa dels meus avis, que vivien en un frondós bosc de Galícia, m'escapava a jugar a un prat proper ple d'aquestes flors, les agafava amb delicadesa i feia collarets unint les tiges, que desprenien la mateixa olor que estava evocant a casa meva

La felicitat d'aquell moment és indescriptible i les margarides són inspiradores tant per a mi com per a Rubén Darío amb la seva poesia i per descomptat, per als amants indecisos

Per mi no hi ha dubte: “Sí, m ´estima”

Recuerdosdemiinfancia

Yo nací en un bonito pueblo de Andalucía, aunque más tarde vine con mi familia a Barcelona Esos tiempos de mi infancia son como un collage de colores y olores que a veces nunca olvido. Las calles eran angostas y empedradas, y cada rincón guardaba risas y sonidos alegres Las campanas de la iglesia marcaban el paso del tiempo, y en primavera, el aroma a azahar llenaba el aire

Los días soleados eran pura diversión, explorando campos dorados y olivares interminables Las tardes se pasaban jugando al escondite y compartiendo historias con mis amigos, que eran como una familia extra

Aunque ahora estoy lejos, esos recuerdos de mi infancia en Andalucía son como tesoros especiales. La gente cálida y los paisajes sencillos de mi pueblo siguen siendo un lugar especial en mi corazón, un refugio nostálgico que siempre llevo conmigo.

Sant Jordi 2024 revista literària 11 CFA Montserrat Roig
Ana Mª Martín COMPETIC 2 Tarda

Adiósalapeseta

El 1 de Enero del 2002, la despedida de la peseta se convirtió en el acontecimiento més importante Los escaparates tenían los precios en ambas monedas, y la gente calculaba mentalmente Nos despedíamos de aquellos billetes y monedas que nos habían acompañado desde siempre.

La medianoche llegó con uvas, cava y un cambio simbólico. El euro, con sus rostros desconocidos, ocupó el escenario financiero La transición fue como un suspiro, un adiós a la peseta que dejaba tras de sí una estela de recuerdos En los días siguientes, las calles se adaptaron a la nueva moneda, pero la añoranza persistía como una sombra.

Hoy, el euro domina, pero en un rincón de mi memoria, las pesetas descansan como reliquias de un tiempo ya pasado

Núria Dobón COMPETIC 2 Tarda

Barcelona,ciutatolímpica

Recordo el dia en què el president del comitè Olímpic, el sr. Samaranch va anunciar “i la guanyadora és La Ville de Barcelone” i, comunicant que, al cap de pocs anys, Barcelona esdevindria ciutat olímpica. En aquells moments jo estava estudiant Turisme i ens vàrem emocionar tots moltíssim.

L'any 1992 a Barcelona va ser un any inoblidable per a mi. Recordo com la ciutat es va transformar davant dels meus ulls amb l'arribada dels Jocs Olímpics. Vaig viure l’emoció i l'energia vibrants que omplien els carrers mentre es preparaven per aquest esdeveniment mundial. Vaig presenciar com zones abans oblidades, com la Vila Olímpica i el Poblenou, es convertien en símbols de modernitat i vitalitat, tot i que jo encara no hi vivia.

Va ser una època de gran orgull per a tots nosaltres, veient com Barcelona s'enlairava cap a una nova era de reconeixement global.

Però amb el temps vaig ser conscient dels desafiaments i les tensions que acompanyaven aquesta transformació. Vaig veure com els preus de l'habitatge pujaven i com alguns barris històrics, com ara el Poblenou, patien els impactes de la gentrificació.

Malgrat tot, el record de l'any 1992 a Barcelona sempre perdurarà a la meva memòria.

2

Sant Jordi 2024 revista literària
CFA Montserrat Roig 12
Mònica Rabassa COMPETIC Tarda

Mymemories

My first job was as an apprentice in an office, buying and selling vehicles.

I visit my uncles and cousins at the weekends

I watch a movie with my brother or have coffee with him

I take a walk with my sister

How much fun I have playing with my great nephew and playing dominoes with my sister and brother-in-law

Veridiano Serrano

English 1 Morning

Abirthwithoutafather

I remember very little about the day my daughter was born.

In the morning, I arrived at the hospital with my wife who immediately went to the operating room.

I went in, labor began and I fainted! I only saw the end of the birth, when the nurse showed me my daughter.

We always laugh when we remember it. An unforgettable day.

Renato Prezia

English 1 Morning

English 1 students’ sweet memories

Ausfahrt

It is Saturday, it is a sunny day I am in the car on holiday with my husband.

We are in Germany, let's go to Freiburg by highway!

I carry the map to guide him We see signs that say " Ausfahrt", one, two, three, four "Ausfahrt"

My husband asks me Is this a big city?

Oh my God !!! " Ausfahrt" is EXIT

Cruz Zuazo

English 1 Morning

Sant Jordi 2024 revista literària 13 CFA Montserrat Roig

TriptoJapan

I remember my trip to Japan with much affection.

I fly from Barcelona to Paris and then to Tokyo, with the company "Japan Airlines” and after that, from Tokyo to Naha island Okinawa.

My son Andrés is waiting for me at Naha airport. I have tremendous joy. He studies Japanese with a scholarship from the Japanese government. I stay in his small apartment.

We visit the island of Zamami. It is small, there are not any hotels, there is a campsite and we spend the night. I like Zamami !!!

I fly to Tokyo with my son and we visit: the Tokyo Tower, Ueno Park and “Sakura”, Yokohama, Kamakura and the Great Buddha that is very tall and impressive.

We sleep in Enoshima, a typical Japanese Royakan which is a house where you sleep on the ground and there is a big bath with hot water.

A very happy trip.

Myfavouritetrip

I think that I have many beautiful memories in my life but my best memories are trips, for example a trip with my wife to Kenya in Africa. This country is very special and nice, their people are friendly.

In my trip, I saw wild animals and impressive nature. We remember the smile of the children, the red color of the earth and blue sky.

I also remember the good food. In Africa the weather is warm during the day it is very hot , but it is a beautiful country.

Jordi 2024 revista literària
Sant
CFA Montserrat Roig 14
Nelida Ferrero English 1 Morning José Antonio Sánchez English 1 Morning

Renatoistoblame

It is Tuesday It is half past twelve I am in my English class My teacher Mar says: - Renato, where are you from? - I´m from Brazil - he responds.

My classmates Renato, Milena and Alan are Brazilian. I think: "Wow, Brazil...!"

I remember my first trip to Brazil; I am already in Rio do Janeiro; it is February 8th; people sing and dance on the streets I hear "samba" all over It is hot; Ipanema beach invites you to swim In the "bondinho" (cable-car) I go up "Pao d´Ázucar"to see the "Cristo Redentor"

Achangeofcountry

In the evening, I play football in Copacabana Beach It continues the massive party of the city It is beautiful to see the wonderful mixtures.

There is a "bloco" on every street, where I enjoy dancing and "carioca" music I stand on a "bloco", but a policeman says something to me that I don´t understand

- Sorry? - I tell her. And I hear again:

- Vicente, the class is over!!! Do exercise number four for Thursday. You are in the clouds!!! - My teacher says this to me a little angry

- Sorry, Mar; I´m not in the clouds; I´m in Brazil Renato is to blame!

My name is Milena I am Brazilian This month my family and I celebrate one year living in Barcelona

The beginning was difficult and lonely Adapting to the new country, new language and new customs was difficult, especially for me. I left my job and my parents in Brazil.

A few days after we moved, my husband started working and my daughter started studying at primary school. I decided that I would also like to learn and began my studies in Spanish and English Today I love living in Barcelona Little by little I am finding my place here

Sant Jordi 2024 revista literària 15 CFA Montserrat Roig
Vicente Cubero English 1 Morning Milena Barros de Moraes English 1 Morning

Thehappyschool

In my school, the English teacher says every day:

- Good morning, boys and girls.

- Good morning Mr.Garcés.

- How are you?

- Fine, thank you, and you?

- Fine

My school is very big. The timetable is from 9 to 12 am and from 3 to 6 pm We have piano, drawing, sports and other lessons. I do theater, one, two, three.....I have the role of Don Cicuta

The name of the piano teacher is Magda, she is very young All the children are very happy

1 Morning

Agreatday

Today is a big day. I am going to do a lot of things.

I get up at 6 a.m. First yoga, then a good breakfast, later with my bike, I go to the beach, I sit and read my best book in the sun. At 12:30 a.m. I go with my friends to a Japanese restaurant and then in the afternoon I watch a new movie with them and at night we go to Sips cocktail bar, the best in the world, and that's the end of the big day.

Thesummer

It is a nice summer. My school holidays start, doing things outside the house. I love it!

I travel with my parents and brothers. It is a car journey. I like it a lot. A long journey.

Let's go to my grandparents home!

We are all ready at my grandparents ´home. My aunts, uncles and cousins are also there.

A great adventure begins for me.

1 Morning

Sant Jordi 2024 revista literària
CFA Montserrat Roig 16
Fernando López English Rick Muñoz Aicart English 1 Morning Toni Canés English

Goatsandmusic

It is the Christmas holidays. I am in a rural house in the mountains. It is cold.

I go up to a nearby castle and when I go down, I see a stressed and lonely herd of a thousand goats, in an enclosure. I want to calm them. I start to sing a song very loud: «Puff, the magic dragon lived by the sea...».

So, slowly the herd of goats calms. This makes me happy. I keep on singing, not in the rain but in the sun.

Margarida Pugés

English 1 Morning

Mystory

Flying and singing.

I'm dreaming. I don't want this to end. I paint my hands and face blue.

Suddenly, a fast wind takes me and I start flying in an infinite sky and I fly and I sing.

Ramón Chillón

English 1 Morning

Asweetbutsadmemory

It is 2017, I see a boat with a woman, two children and someone driving it.

And, I remember what happened 17 years ago. I was in a boat in this lake with my mother, my sister and my cousin. My cousin was driving the boat.

This was a beautiful day: it was sunny and we were going to see my grandmother. But this time the weather turned into a big storm and strong wind.

My mother was thinking that we would die. She said "Goodbye my children, we will meet at Paradise" we all hugged each other, closed our eyes and started to cry. Then we heard the boat hitting something.

We opened our eyes and we saw "Shimol". Shimol is the village near my grandmother’s house. The people from Shimol helped us. The next day, with changed clothes, we went to my grandmother's house.

Now 17 years later I am on the same lake, in a boat, going to see my grandmother. She is still alive, but not my mother:

"A sweet but sad memory".

Abul Kalam Azed

English 1 Morning1

revista literària 17 CFA Montserrat Roig
Sant Jordi 2024

Oooooooohgrandfather!!!

I am very happy today, because my daughter tells me I will be a grandfather.

I imagine a blonde girl like her father. I like children.

I want to play, walk, eat, cook, and buy candies with her.

I drive the car and go home very happy.

Mydreamcomestrue

My dream is to go to Nepal because I like the Himalaya mountains

So one day I decide to travel to Nepal to do the Everest trekking

First I choose a travel agency Then they make a small group with a guide and a sherpa

Finally we fly to Nepal The flight is very tiring because we have a stopover in Doha. It is a long flight, but it is worth it. The first day of our trekking we take an airplane to Lukla, a small village located high up in the mountains at 2.860 meters. We fly over the Himalayan mountains with wonderful views

From there, we start to walk. We cross some villages where their people are poor and live without electricity and running water, but they seem happy because they always smile at you

We also visit a fascinating Buddhist monastery at 4 800 meters We can contemplate beautiful Himalayan peaks, for example: The Ama Dablam at almost 7.000 meters.

We walk for twelve days and at last we arrive to the summit of Kala Pattar at 5 545 meters From there we can see the highest mountain in the world: The Everest at 8.848 meters.

Finally, my dream comes true!!!

Jordi 2024 revista literària
Sant
Magda Calsina English 1 Morning
CFA Montserrat Roig 18
Jordi Rodríguez English 1 Morning

Myholiday

I like when I don’t work because I can do things I usually don’t.

I love having dinner with my boyfriend and watching a film. I also visit my children. It’s a wonderful moment for me.

Other times I go shopping with my friend in the city centre. After that, we went to a restaurant.

On my free days, I go to the beach. It's a nice moment because I like running a lot, I feel happy!

Atripwithmyfamily

In 2022 me and my family travel to Spain, we go to Port Aventura.

This day is the best day of my life because is very funny and it is a beautiful day in the summer.We stay every day in the park.

After this we go for dinner with a friend of my parents. We eat a paella and drink a wine, we go back to the hostel and the next day we go to the beach of Sitges.

Beautifulday

Hi, My name is Miguel Guerrero, I am from Venezuela, and I work as a gardener every day. My job is in Valldoreix.

I like playing soccer on Sunday. My day is nice when I go to the gym because it is very good for me. I watch TV at night every day.

On Monday and Wednesday, I study English. My teacher is funny, but her English class is very difficult.

I love action movies. I drink coffee with milk in the morning.

Abasketofhapiness

Today is the 6th of January 1965. It is the Wise-Men day and l am very happy. My mother gives us baskets. They are made of cardboard and glossy paper. They are full of chocolate figures and many sweets. It is a gift that my brothers and I received that day.

My mother hides the baskets, and every 6th of January, l remember that gift with great love.

l enjoy this moment!!

Sant Jordi 2024 revista literària 19 CFA Montserrat Roig
Rufina García English 1 Evening Alan Ferreira English 1 Morning Miguel Guerrero English 1 Evening Pilar Jiménez English 1 Evening

Ahappychild!

My son Marc was four years old when we celebrated our wedding He was very happy with his parents' marriage. That day was very special and particularly for Marc

At the ceremony, with everyone silent, He said:

Long live the bride and groom! Long live the bride and groom!

It is a memory forever !

Agoodweekend!

Saturday is my favorite day because I don’t work.

A good moment for me is lunch because I speak with my Mum. We enjoy this moment.

I love eating.

I watch the movies on Netflix.

It is wonderful at night.

FantasticWednesday

Today is Wednesday.

I like the cinema at night because it is wonderful. Or in the morning I have to work in the house. I work as an administrator.

I have in my bag: glasses, Keys and coins.

On Monday, I have an English class at 7:00 pm.

On Tuesday, I go to the GYM.

Jordi 2024 revista literària
Sant
Yuleidi Guerrero English 1 Evening
CFA Montserrat Roig 20
Manuel Garrido English 1 Evening Laura Villagra English 1 Evening

Myhappyday

Sunday is my best day because my family comes home. My family has lunch together

Firstly, I go to Barceloneta. I love walking along the beach I like feeling the sun

Afterwards, I have lunch with my family I like cooking for my family. We like Italian food. Our favorite dessert is “tiramisu”

Finally, we watch a wonderful film on TV

I love staying with my family and also with my white rabbit.

Differentdaysinmylife

The best day in my life is every day because I’m retired.

One beautiful day for me is Tuesday because I go to music class. My favorite day is sunny, and walking in the mountains.

I like reading books every morning, after lunch because I sleep at night.

One happy day, for me, is one day with my family at home.

Myniceday

Hi, my name is José.

I go to work from Monday to Friday. I work from 10 am to 4 pm . I finish work and I go home.

I go to football at night. I watch a film.

My day is beautiful. It's great.

Encarna Fernández English 1 Evening
Sant Jordi 2024 revista literària 21 CFA Montserrat Roig
José Luis English 1 Evening Edwin Trejo English 1 Evening

Rememberwhen...

The best day for me is when I go to the airport.

I like travelling. I remember the countries and the cities that I have visited.

Their monuments, their typical food, it's a nice postcard on my mind. I like knowing other cultures, walking along the streets, and speaking with local people.

I remember my trip with my grandchildren to Disneyland. They are very happy and I feel great.

I want to continue travelling and always remembering my trips because for me, travelling is a dream

Lidia Ballesteros

English 1 Evening

Chocolate

4th of February 2023. My visit to the Chocolate factory I enter into the factory. Yummy!! Sweet smell !!.

I see machinery, workers, and a table. On the table, I see a lot of chocolate:

Milk chocolate

Black chocolate

Orange chocolate

Salt chocolate

Pepper chocolate

I love chocolate, it's delicious!

A great day!

Anna Salazar

English 1 Evening

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 22

English 2 students’ pleasant memories

Aspecialmemory,Summer2007

I remember the year that I travelled to the Caribbean Island Havana residents say that everything can happen on the Malecon.

The agony of the sun in the morning , contrasts with the soft afternoon breeze in this great avenue.

The sun and the breeze are both for a declaration of love or for a good summer swim

To say Malecon is to talk about rumba, boleros, generosity, love Cubans are friendly and enthusiastic

In Havana there is the richest colonial complex in Latin America that the passage of time has been destroying The only buildings that are in good condition are the Government buildings and the best hotels for tourists

There, I was able to taste the famous mojito cocktail, enjoying at the same time the joy that the people transmit with their Cuban music.

I would love to travel to Cuba again

Aspecialmemory

As I pondered which memory to write about, I realised how difficult it would be to choose just one. I took a long and detailed journey into my past. I remembered places and moments that I hadn't visited in a while.

I realised that many of my memories are in black and white, as it time had discoloured them.

I decided to focus on those that are still colourful and bring me joy, such as my wedding, the birth of my daughter... Then I chose the memory that ultimately decided my present: my first trip as an adult to Barcelona.

To say I fell in love with the city is an understatement. I loved everything | saw, especially how it breathed culture everywhere! Not to mention the kindness of my family, who showed me other cities besides Barna, such as Tarragona, Salou, Reus, Sant Cugat... They also showed me the habits and customs of Catalonia. It was an incredible month, full of emotions and a sense of belonging.

After that trip, I decided that if I ever had to move to a city or country, I would live here, where my history, culture and family are. And am I not here? With my husband, my daughter, my dog, my memories, my past, building new memories in a city that has turned from a memory of the past into an experience of the present.

Sant Jordi 2024 revista literària 23 CFA Montserrat Roig
Ana Díaz English 2 Morning A Claudia Muntaner English 2 Morning A

Memories

One of my happiest memories is my first cruise. The trip was a celebration of my 25th wedding anniversary. The ship sailed through the Mediterranean and we visited beautiful Italy.

We visited the city of Rome where we could see works of art and through them know the history.

We walked through the city and could feel and see its pretty streets transporting us to another time.

Another very interesting city is Napoles where we visited the Vesuvius volcano, and saw the ruins of Pompeya.

I could continue telling you beautiful things about these places but my advice is that you visit them.

MytriptoRome

It was in the summer four years ago.

It rained every day but we visited the Vatican City, Saint Peter’s Basilica and we walked through the Roman ruins. It was like living in that time. We visited museums, churches, monuments, ruins, everything was beautiful.

We travelled with my family, my son planned the routes and it was fantastic. We rented an apartment to have more privacy and be together.

On the visits we were accompanied by guides who used to be students.

We ate pizzas, pasta, cakes, wine, everything was very good. It was a wonderful trip!

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 24
Adelina Martínez English 2 Morning A Aurora Vázquez English 2 Morning A

Myparents’house

I remember the house in a little village in León in the 1970s

This was a house made of mud and adobe. My parents gave it a layer of cement and painted it It did not have running water until the 1980s. It had a garage where my father repaired farm tools. It had an entrance to the kitchen, dining room and bedrooms. And it had another entrance for the horses, the haystack and the barn. It had a henhouse with chicken and little rooms for the pigs and rabbits. It had a staircase to go up to the second floor where there were three rooms. It had a cave to store the wine, potatoes and other vegetables that the family collected from the garden It was next to the mountains

Afunnysummer

The first time I had a vacation was when I was 13 years old. For different reasons my parents didn't take vacations

When my parents died, we demolished the house and built a new house for the two brothers, with heating and a fireplace. When we go on holiday, we hear the church bells and see the storks in the tower’s nest We also bathe in the river

Youth memories

That summer was a very happy time in my life. At that time I went camping with some friends for ten days. It was a lot of fun for me.

When I returned home, my parents and brother were waiting for me and we went to my mother's town in the mountains of Madrid. In this town I met a lot of friends and I remember those days today I will never forget that summer

Sant Jordi 2024 revista literària 25 CFA Montserrat Roig
2
Amador Pisabarro
English
Morning A
English 2 Morning A
Luisa Bou

Astone

This morning I was walking on the beach and the memory without permission has brought me back to a trip that I did a long time ago.

I remember it for the special experiences and teachings of people who lived in a communist government.

One day I went swimming to the beach. I found a precious blue and green stone, it had a very special shape and it was probably made by the waves of the sea.

When I came back to Barcelona, I invited some friends to dinner at home. I explained to them my experience and what the stone taught me. One of them told me, “Can you give it to me?”, my answer was no, for me it was important!

He insisted a lot, and I didn’t know how to say no, so I finally said yes.

A few days later we met again, my surprise was that he gave me a box, when I opened it, I saw the stone with a note: “Thank you for teaching me the love of incorporeal things”.

Amatchday

Wednesday, May 20, 1992, a working day but something special was in the air.

At seven o’clock in the afternoon, we met at my parents’ house, the whole family, grandparents, parents and children.

First, the dinner and then, the big event. The Champions League Final. Barça against Sampdoria.

It was a difficult match and Barça won in extra-time with a great goal from Ronald Koeman.

We hugged, we kissed, we had been waiting all our lives for that trophy. Finally, F.C. Barcelona had won the longawaited Champions League.

Barça has won more European Cups and I hope they win many more. But that night was special, it cannot be repeated.

Not all of us were able to be there and others have joined the family but that night will always be alive in our hearts.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 26
Rosa Cajigos English 2 Morning A Josep Mª García English 2 Morning A

Anunforgettabletrip

I am from Lima ,Perú, but I have lived in Barcelona since 2016. I really like living in my new city. The first two years were not easy because I really missed my family, my country, my friends a lot, but time flew and did its job and made me love my new life.

Last January, I decided to visit my family in my country because I needed to reconnect with my culture and my history and I flew with my sister to” Machu Picchu”, wonder of the world.

The trip was awesome, the people were very friendly, the food was terrific and the weather was perfect. The only thing that was not good or maybe yes, was that there was a local strike that did not allow us to go up to Machu Picchu, I could not believe it.

Fortunately, the day that I had to go up to the mountain the buses were working and we saw the “Wonder of the World” with few people, we took a lot of pictures, we enjoyed the beautiful views and the magic of the place.

Waterfallsfromthesky

Yesterday when I went out from the subway to the street I stopped Suddenly a large poster was in front of my eyes

"Water doesn't fall from the sky", with big letters, and below a photo of a red bucket.

Walking home I couldn't stop thinking about the red bucket, without water, empty At the same time I need to drink water How thirsty!

In my village school, the teacher said to us : " The water has no taste, smell or colour " .

There, there was a fountain where everyone went every day to get water and we laughed, screamed and ended up wet

How many hours we spent around it!

At home we had a red bucket I really liked to see and hear how it was filled with water falling from the sky, so I really enjoyed a lot with the rain. Also, I played with the mud, with the puddles It was wonderful!

Blessed memories about the water, without which there is no life

Thanks!

Sant Jordi 2024 revista literària 27 CFA Montserrat Roig
Inma Barbero English 2 Morning A

Englishmemories

It was 1973 and I had my first contact with the English language. It was an extracurricular subject on Tuesday and Thursday from six to seven p.m.

Mr. Martínez, the teacher of the subject, was also the Spanish and French teacher but he was a better teacher during the English subject. I’m sure he loved English.

At that time, those of us who studied English were strange people. I began singing Christmas carols in a language other than Catalan or Spanish. The Magic Kings of Orient brought me my first English dictionary.

And now in 2024, I am convinced of the importance of speaking various languages.

Smallchanges

Memories are acquired through learning, experiences... or through pictures that we retain from everyday life with a story around them.

I will write about a small memory, one of those pictures.

It was an afternoon, a long time ago, it was dark and it was raining a lot. We left the school, on the way home, the group of friends was dispersing, each one to their house.

Next to the Cathedral of Barcelona, I was already alone, the rain had intensified. The umbrella was useless. I decided to close it and get wet. There was no one in the street. I started running and jumping over the puddles of water.

I felt like I could fly. Curtains of water fell off the top of the buildings, the streetlights and their light reflected on the ground of the street.

Suddenly something changed, my perception of what it was around me. I arrived home completely wet, shoes, socks, pants, jacket...

Next morning I had a cold and my mother was a little angry with me.

I was about twelve years old. Just a kid.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 28
Xavier Bernat English 2 Morning A Josep Manel Sandalinas English 2 Morning A

WhenIstartedworkingfor thepostalcompany(Correos)

It was a long time ago, the day I entered the postal company (Correos). I was at home with my mother when the telephone rang. I was in the kitchen, I went to pick up the phone in the room, when I picked it up, it was my coworker. She told me that the people who passed had been announced. She told me that she had come in. I congratulated her.

I asked her how she knew that, she said I had to go to the website. I turned on the computer and went to the website. I entered the ID and I saw I passed. I was a very happy person.

My mother was very happy too. I told my brother and my sisters.

A

Memoriesofateenager

When I was younger I spent my summer vacation in a town in València where we had the family house.

We didn't have lessons, there wasn’t school, for me they are happy memories because it was a more relaxed way of living

I had freedom of movement that I couldn't have in my city.

I remember that the doors of the houses were always open, we all knew each other, and I felt happy, played and walked with friends quietly.

There was a summer cinema outdoors that was only open during the summer months There wasn’t TV, young people, families and children went to the cinema. The best moment was when we went to the river to bathe

After that when it was dark, the path took us to a small hermitage and we sat and we could see the perseids because it was August

Here we call them "tears of Sant Llorenç”

Sant Jordi 2024 revista literària 29 CFA Montserrat Roig
Cristina Berlana English 2 Morning Montse Moliner English 2 Morning A

Memoriesofmylife

When I was 6 years old, the night of the 5th of January, I remember that I saw Baltasar king at the top of the stairs

He was taller than my father and wore a cape Baltasar was the least popular king, but he was my favourite He gave me the gift I asked for in my letter I was really happy. The next morning I understood that it was a dream

The doll he gave me was blonder, bigger and prettier than the one I had It was the best present I had I have the best memories from that day.

The next morning my mother made “chocolate with churros'' for breakfast It isn’t the healthiest breakfast but for one day a year it is okay

I played with my doll all day and later at night I told my parents I saw Baltasar king, and they were happy for me I told them that Baltasar was bigger than I thought, and that he wore the longest cape His crown was the shiniest and he had the most brilliant brown eyes

Today I still remember my dream as if it was real I have a good memory to tell my family.

MyholidayinCanaryIslands

I remember many situations in my life.

My holiday in the Canary Islands, my favourite island is Tenerife, it is very nice and interesting. It has a lot of vegetation, it is an explosion of greenery and colour but the beach is another story I like ours better, the sand in general is more black than ours

The mountain Teide is marvellous, it’s a spectacle

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 30
Maria Montalban English 2 Morning A Anna Gillué English 2 Morning A

Funnydayvacations

I remember when I was little and I went on vacation with my cousins. We had a lot of fun. They always had crazy ideas.

One day, we went swimming in a small river. I didn't know how to swim.

Then they told me... "If you eat little fish alive, you will learn to swim."

Of course I ate some of the little alive fishes and I didn't learn to swim. But I went home happy, because I had a lot of fun.

This is just one of the little stories from my vacation with my cousins. Now when we meet, we laugh a lot about the things we did when we were young.

Oneday

One day, many years ago, I woke up with a strange feeling I didn’t recognise my body My arms were longer than I remembered and my legs too. At the beginning, I wanted to be quiet

I turned the light on and I saw, when I opened my eyes, that I was another person I couldn’t believe it. I looked like a monster.

Then the alarm rang

Theriver

I'm from an inland town When I was a little girl, I bathed with my father in the river We were careful with the river, because it is very big and it has a strong current. We bathed on a short beach Its water was quiet

That memory is sweeter than the water from that river

Isitme?

I am a little flame that is born inside my heart. I am a divine illusion. I am passion, a sweet obsession. I would like to have it always. the most seductive sensation.

My name is “smile”.

And for me it is good living it, my memory is when I was a girl.

And an older and dear woman my godmother always told me stories interesting to me.

Sant Jordi 2024 revista literària 31 CFA Montserrat Roig
Marta Avanci English 2 Morning B Karmela English 2 Morning B Albert Baguena English 2 Morning B Lola Maragliano English 2 Morning B

WhatlivinginBarcelonais?

If you live in Barcelona in an apartment with a terrace, then this is great luck.

I like to stand with my face up before going to bed. Several stars allow me to admire them. A breeze will blow from the sea, but it will not bring the smell of the sea.

But from the pizzeria on the corner, the smell of something burnt will spread throughout the neighborhood.

The neighbor noisily lowers her blinds at night. The local population does not know how to sleep with the windows open, as is customary in the part of the planet where I was born.

From the roof of the house opposite comes a drawn-out voice: cla-cla...

Some bird has built a nest there, either an albatross or a cormorant. The chicks persistently remind her of parental responsibilities with their squeaks.

Down on the sidewalk, tourists' suitcase wheels rattled. Another family checked into the hotel opposite. A motorcycle roared past, disrupting the evening harmony. A minute later the roar began to recede, finally disappeared completely and there was silence.

Only from someone’s open window can hear the sounds of a TV, there is someone watching the results of the day...

Agreatmemoryforme

Just now I remember a special great moment for me from my childhood.

It was a sunny evening in winter. I left class and walked to my house. When I arrived, my mom was mending white sheets that were ruined in the dining room. She left her job and prepared a snack for me. That was a big slice wet in wine and sugar with chocolate.

Afterwards, I sat on the balcony of my house and started doing my homework sunbathing and I combined my snack with homework.

It was a delicious moment and a memory that helps me in difficult situations.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 32
Victoria Shepel English 2 Morning B Pepi Ricart English 2 Morning B

TheThreeKings’Day

One of the days that I remember with more illusion, was the Kings' day from when I was little.

First of all, I wrote the letter to the King with my parents and gave it to the Royal Page. We always went to see the parade, and then, we came back home.

After this, I left the slippers, a dish with nougat and water on the balcony. Then I went to sleep early, very nervous.

The next morning, I got up early, all nervous, I ran to the dining room, and when I saw the gifts, I ran to my parents' room. There I opened the gifts, one by one, they are unforgettable moments.

Memoriesofmychildhood

English 2 Morning B

MemoriesofSaintGeorge’sDay

I always had a good memory of Saint George’s Day

I remembered at first, when I was a child, that my parents brought me to Barcelona to celebrate this day so important for the city

I also remembered that it was very exciting to see through my eyes of child

There were lights, colours, it smelled very good and I saw a lot of roses Also around me, a lot of people brought books and waited for the writers

For that, I always loved all Saint George's Day

English 2 Morning B

Childhood, laughs, feeling of freedom, going to school without the company of adults, without mother, grandmother To meet female friends, then the girls played with the girls and the boys with the boys. Hear the hours in the church clock, the sound of the chapel bells at midday tell you that it's time to go to have lunch at home

In the afternoon, when it was five o'clock and I left the school, I went running home, I found my mother who gave me a snack. Then immediately I met with my friends to go play and run in the countryside, in the forest, at mountains until the church bell clock told it's time to go home for dinner

These memories bring me back to my childhood and it makes me sad that my children and grandchildren didn't live this experience

English 2 Morning B

Sant Jordi 2024 revista literària 33 CFA Montserrat Roig
Marta Serra Montse Muñoz Ricart Rosario Velilla Alegre

Youarealways

She was a happy child She had a fantastic father He had a lot of qualities, all of them perfect for her daughter He was big, handsome, funny, and had a lot of fantasy for telling stories and a good singer She had her favorite song.

The child became a beautiful girl and she lived her adventures The girl became a woman

One day, she had a baby, a beautiful baby. She was very happy and very busy The days went on and one day with her baby in her arms she thought: “This man is the pear” ( She thought in Spanish) He hasn't seen my baby yet

And in this moment she remembered that he only was in her memory In her person, in her way of being

Because he taught her forever.

Barcelona

Thirty two years ago, Barcelona had a great event, the Olympic Games

Before them, it was a city with a lot of dark buildings, the people couldn't access the beach because the railway was parallel to it and also had more industries nearby, neither had a walk

After the Olympic Games, the city changed, being more beautiful and more pleasant for the people

So to me, it became a great touristic city

Agoodstart

Many years ago, I decided to study Italian by choosing an online course

After many months studying I did my first travel outside of Brazil and I was scared but also very excited I went to Italy starting my trip in Rome and then traveling to Milan, the city where I met my husband!

I saw many things, I ate delicious plates, I loved the architecture, the museums, every place, but I loved it very much when I saw my future husband for the first time in front of the cathedral of Milan.

It was the first step for a great adventure of love and the beginning of many new houses in many countries and cultures

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 34
Yolanda Conesa English 2 Morning B Javier Picón Saez English 2 Morning B Vasti Gemelgo English 2 Morning B

Familyvacation

Long time ago, my family and I had a great holiday. It was in July 2018. My sister and I organized everything.

First, we bought plane tickets for my parents, and we reserved a house in the mountains for one week. This vacation was wonderful but was expensive for us, too.

My family lives in different countries and it is difficult for us to be together. When my sister, my brother-in-law, my nephew, and my niece traveled to Barcelona, my parents had arrived.

When we were all together, we rented a car because my husband and I own a small car for only five people. So, we needed a car bigger than ours. We organized all the food, the clothes, the first aid kit, sunscreen, etc. for one week. When we arrived at the house, we divided the rooms and the housework. We had a barbecue, then played board games and stayed in the pool all day.

They were wonderful days. It was the last day, and we had to go home. We were sad. So, when we came back, we decided to change plans and we went to Ebro delta.

MyreturnbyplanetoBarcelona

During my last summer holidays in Brussels, when we were returning to Barcelona by plane in the evening, we were told that the flight was cancelled.

We were upset because at first, they didn’t give us an explanation, and we were worried because we were going to sleep at the airport.

A moment later, they took all of us to an office and gave us information, and we went to a luxury hotel to spend the night until we had a place on a plane.

In the morning we already knew our flight time and before going to the airport they served us an extensive buffet breakfast that included local specialities, fresh fruit, cafés, cheeses, juices, gofres and cava.

The end of the trip had a happy ending!!!

Sant Jordi 2024 revista literària 35 CFA Montserrat Roig
Ruth Azorsa English 2 Morning B Núria Córdoba English 2 Evening

TheArticle

Yesterday, sitting at my desk, I was thinking about what to write to submit my daily article to the newspaper

Then I saw a book on the shelf, I took it and read “Diary of a War ” It made me remember those notebooks that everyone calls “Diary,” which are details of life, usually from the adolescent perspective, of many people.

I also thought of people who, throughout their lives, wrote notes of events they experienced, including impressions that later allowed them to remember past moments.

I wrote them, but I always thought this was very dangerous

In my opinion, it is an open door to the past that allows you to know if you did right or wrong on some occasions under your criteria And can reveal secrets that affect other people without their permission

Talk about famous people, such as politicians or journalists, who, based on the diaries they wrote, have edited and sold their memories for the enjoyment of general readers, but never said, however, that memory is treacherous and tends to distort memories. Half-memories, inducing them towards that which most satisfies the writer

The article would show that I was never a big fan of these types of stories, perhaps because the "German friend" had not knocked on my door yet. Well, maybe the readers would have liked me to tell them some of my memories, I thought as I finished the article, I smiled, I probably said to myself, I'm sorry, but my memories are mine, not theirs.

Pasttime

During the first part of my life I lived in a grey street in Poblenou I was born there. I remember, when I was a child maybe eight or seven years old, in the morning a fisherman arrived just in front of my house My mother bought him the blue little fish, very cheap and very fresh. One year, the street store caught fire, and one man died I was very impressed

When I was young, I lived in Sagrada Familia neighborhood in a big flat. I lived alone for about fifteen years Very well!

Sant Jordi 2024 revista literària
CFA Montserrat Roig 36
Manel Soler English 2 Evening Àngels Gallardo English 2 Evening

Myfirstturbulentflight

The first time I flew in my life was terrible. It was during my honeymoon trip to Cancun. The flight from Barcelona to Madrid was uneventful. However, things took a turn when we reached Madrid to catch our connecting flight to Miami. Oh, my God! I remember it as a terrible day.

Arriving at the airport in Miami, there was a tropical storm raging outside. Inside the plane, it was unbearably hot. The sky outside was dark, with heavy rain and numerous lightning strikes.

Charlie'sAngels

We ended up sitting on the plane for three hours without any water or refreshments. We couldn't see anything through the windows due to the storm.

Eventually, we were allowed to continue our journey to Cancun, but the flight was plagued with turbulence. The seats were shaking, and it felt like a roller coaster ride.

Overall, it was a dreadful experience for me.

This is a real story I was a child, I was 10 years old. It was summer, one afternoon, some time ago, in 1977 or 1978 Oh my goodness! I remember it very well

My friends and I loved the TV series of TV "Charlie's Angels". That afternoon, my friends and I were at a small police station because the policeman was our friend It’s possible he would have children in our age That afternoon we asked about one episode of Charlie's Angels, very interesting.

After this, we decided to watch the streets We thought: is it possible, is there any murder or criminal activity at the park? We stopped at the corner and the guns and the licenses we saw at that moment: Stop - Police. We were "Charlie's Angels" We watched over the streets

Oh! I have nice memories of my childhood Now, I have the name of my old friend (since we were 3 years old) on my phone as Cris Monroe I was Kelly Garrett Well, Charlie's Angels names: Kelly Garrett, Cris Monroe, Jill Monroe, and Sabrina Duncan Forever

Sant Jordi 2024 revista literària 37 CFA Montserrat Roig
Montse Lara English 2 Evening Paqui Baena English 2 Evening

Ihadadream...

When I was young, I dreamed of knowing France. I accumulated newspaper articles and magazines that my father, a great reader, usually bought. And one day, the dream came true: I was a student at Psychology University and the opportunity arrived: “the Erasmus scholarship”.

I was 9 months in Toulouse, South of France I knew people from all over the world. I shared my French class with people of different nationalities: Chile, Vietnam, Iran, Mexico, Greece, Sweden I have wonderful memories.

Today I keep a good friend from Mexico (Tijuana). Together, we travelled around Italy (Venice, Milano.) and different towns in France ( Avignon, Côte Azur, ) We had a lot of fun and sometimes “strange” experiences.

I also remember the meat at the restaurant at the University was horrible I didn’t like the French timetable I didn’t like the bad weather

But I advised and encouraged myself to experience crossing borders!!

TheTapia’sChristmas

I open my eyes, and I see the Christmas tree, my nieces, and my cat. I look around, and the house is beautifully decorated, it feels cosy, a home full of harmony and love

I turn around and see my mom with my sisters in the kitchen, they are preparing hallacas while Ponche Crema was prepared by my mother, listening to Pastor López. And all that mix, each dish, the smoke from the stove, the Ponche Crema, the beer and the Ron, even the music takes part of the sensations of the smells, making the moment truly magical I feel so happy and fulfilled, and I think: -this is happiness. I wish time could freeze and stay like this forever

I close my eyes and tears well up in my eyes, tears of happiness, but now they turn into tears of sorrow

I open my eyes and find myself in the middle of the living room, crying, in an empty house, without family or friends around There are no Christmas trees, no nieces,

Just the cat looking at me without understanding what's happening.

Next Christmas will be better

Sant Jordi 2024 revista literària
CFA Montserrat Roig 38
2 Evening
Farina Dubraska English
2 Evening
Olga Ferré Soto English

Anicedaytoremember

A few years ago I had a nice day

My friend Nuria and I decided to go to Girona to see “Temps de Flors” It was the first time

We took the train early. The train station is in the center of the city We walked for about twenty minutes to go to “Barri Vell”, what we saw was ¡incredible¡ the whole “old neighbourhood” was decorated with wonderful flowers, the stairs of the Cathedral, “El Call”, “Els Banys Arabs” all!

We walked for many hours. Finally, we took the train back home very, exhausted with the phone full of photos and very happy

Now I have a nice day to remember.

Montserrat Sánchez

English 2 Evening

WhenIwasyoung

My favorite memories are the summers I spent with my friends on the beach during the holidays.

I wake up and have breakfast, then head to the beach with my friends until lunchtime. We talk, laugh, and play together all day long. We spend hours in the water and sand, playing until lunchtime.

Afterwards, I rest for two or three hours before rejoining my friends in the afternoon. We stroll through the streets of the village, play football, visit our friends' houses, and swim in the pools.

As the sun sets, I return home for dinner and get ready for the night's party. It's time to have a drink and hit the discotheque. We dance until late before walking back home. Those were days filled with joy and love with my special friends. Now, those memories make me smile as I recall the simple moments I lived and the friendships I forged during the summer. And today, those friends are still close to me.

English 2 Evening

Many years ago I remember, in my village, Tornabous, when I was still a child, in a nice Christmas Day morning, I was in my bed. I heard the bells, they woke me up. My bedroom was cold, there was no heating, and the smell of toast and bread got me.

I got up and went to the dining room Oh! Incredible, wonderful, nice Through the window, I noticed that everything was covered with snow

I didn’t see the boxes of the gifts on the Christmas tree. I didn’t see the “Tió”. I went to the yard to play with the snow

This was the best gift of my life

There is my story Thebestgift

English 2 Evening

Sant Jordi 2024 revista literària 39 CFA Montserrat Roig
2
Paqui Baena
English
Evening
Jordi Casany Rius
Susana Paredes Ros

Smallthings,bigmoments

Many years ago, in 1991, I went on a journey with my husband and some friends to Nepal and Tibet A very special trip

We were able to share our experience with people who had nothing to eat They were happy and smiling at us

A little boy of two or three years old followed me for a long time, repeating: "I love pen", "I love pen" When I gave him a pen, some sweets and some coins, his face changed: a smile appeared on his face, from ear to ear. It also appeared in mine to make him happy.

I understood that little things make you happy and grateful to life

Mywonderfulmemory

My wonderful memory is my first cruise with my friend Lluisa

Everything was a new adventure for me

We met different people and we discovered other customs It was very interesting.

Every day we visited different cities and we enjoyed all the information from all the guides

After that cruise I have done more, but I remember with great affection my first cruise

I have many memories from my childhood By the way, I was only three or four years old when this happened, however, I remember it as if it was today

I went with my mother to a street in the old town of Barcelona The two of us went to buy cookies at a factory I was holding my mother's hand, chatting about something, I don't remember what, when I smelled the cookies. That smell was almost better than eating the cookies

It is a smell that always reminds me of that day, my mother and my happy childhood because it is a good memory

English 3 students’ fond memories

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 40
Teresa Gil English 3 Morning Silvia Fombuena English 3 Morning Puri Moltó English 3 Morning

Averyhappytime

In 1991 we bought a caravan and we went camping all the weekends, with my husband and my son to different places in Catalonia. We made a lot of friends.

Later we started camping in high mountains so my son started to learn how to ski As we were bored waiting for the ski lessons to finish, we decided to take ski lessons too It was wonderful!! Skiing is a very healthy sport because you’re in the middle of the nature and you have a feeling of absolute freedom.

Every morning we got up very early and we drove to the ski station We spent all day enjoying the snow and we also decided to participate in the Social Course of Caravan Club which we belonged to And the years passed

When my son was 23 years old, he decided to travel to New Zealand where he lives now We continued camping and skiing for another year and then finally we decided to sell the caravan and travel to other places.

It was a very happy time and I remember it with a lot of love

Awonderfulsurprise!

At almost 66 years old there are many memories that I have treasured for years: good, bad, from childhood, from adolescence…

Although it is very difficult to choose, finally I have decided to explain the day I turned 50.

Every year with my whole family (parents, children, brothers, cousins…) we rent a rural house to spend a weekend together That year, 2008, we chose to go to Oix, a small village in La Garrotxa region. It was the May long weekend It was the best time to celebrate my birthday all together!

That Saturday, after lunch, some of us went to rest, and the others went on an excursion around the rural house It was spring and the fields were beautiful: green grass with thousands of wild flowers of many colors

When we returned to the house, I opened the living room door and I saw a huge 50 made of candles on the floor and happy birthday music was playing…What a wonderful surprise: All my friends had come!!!

My children, my sister and my friends prepared many games, food, music, dances and it was…Amazing!!

It was an incredible surprise that I will never forget!

Sant Jordi 2024 revista literària 41 CFA Montserrat Roig
Paulina Salvador English 3 Morning
Mª Àngels Boada English 3 Morning

Asummerholiday Afreespirit

His name was Josep.

They gave him this name because he came to live in Catalonia, although he had Andalusian origins. His height was medium, he had white hair, black eyes with intense gaze. His voice was beautiful, like a baritone. He had a great personality, he was very brave and enjoyed nature.

He wasn't scared of climbing up high mountains, swimming in rivers or going through difficult paths. We were together for ten years but he was still very scared of people and of me, sometimes. I think he had a difficult past. We did many things, like going on trips to the mountains. Several days, we took all our luggage with us. Twice we travelled by train.

We were happily together for many years but we had to say goodbye because he was old. He needed to be in the nature for his health. He wanted to live in the mountains and the heaths. There, he passed away.

I have a big picture of him in my living room.

Every day I remember him and I continue to dream of the freedom we experienced riding.

Always in my MEMORY, my great horse Josep.

When I was twelve years old I travelled to a little village in the province of Avila. Its name is Fuentes de Año, very close to Arévalo.

The reason for the trip was that my mother has asthma and her doctor recommended her to stay in a place with a dry climate, because the wet atmosphere of Barcelona was bad for her health.

We travelled there with my aunt Maria, my mother's sister, my sister and my cousin Paco. We stayed in an old house made from cement and wood. The house had stairs that creaked all the time when we went up and down.

My cousin and I went to a little pool to swim and refresh because the weather was very hot.

Also, we went to the village bar and we both asked for a "chato" that was red wine with soda water. The regular customers looked at us and they were shocked because we were only twelve and eight years old!!

Sant Jordi 2024 revista literària
CFA Montserrat Roig 42
English 3 Morning
Marta Solé
English 3 Morning
José Luis Vázquez

Mymemoryofaspecialday

A daughter who lived in Barcelona was very excited because Sant Jordi’s Day was coming up. This day was very special for her because every year visited the city center with her father and spent a great time enjoying this day.

Early in the morning they woke up, the daughter wore a beautiful dress with a flower in her hair. While they were walking around the stalls, they looked at some old books and decided to buy two. They stopped to admire the paintings of Sant Jordi and she was fascinated by the legend and how he had defeated the dragon to save the princess.

At the end of the day they felt happy and had enjoyed a wonderful day together and created some memories forever. As every year Sant Jordi’s day is special for them.

SantJordiinBarcelona

That’s the way we celebrated St. Jordi when I was young.

Sant Jordi is an important day in Catalunya, the city where I live is Barcelona and this day is transformed into a charming scene impregnated with books and flowers.

Early in the morning , the streets are filled with book stalls where literature lovers can choose from a wide variety of books.

There are also many stalls selling roses, specially red ones. A large amount of people mingle with the smell of flowers and the papers of the books creating a unique atmosphere.

Couples and friends will follow the tradition, giving roses and books as a sign of friendship and love.

When it gets dark the celebration continues in the bars and cafés with long conversations.

For Barcelona it is a very special day where you can breathe the essence of culture , love and friendship.

Sant Jordi 2024 revista literària 43 CFA Montserrat Roig

Abadstep

A few years ago, we went to Menorca and one of the days, we decided to visit one of its wonderful coves

We took the rental car and after driving a few kilometres and some bends, we arrived at our destination, that desired cove

We took the towels and chairs out of the car and as we were walking along the sandy beach, suddenly, I heard my wife scream What's the matter? I asked her and when I looked at her face I saw a pained expression, she was crying, she looked at her right foot, it was bleeding.

A piece of glass that was on the ground and sticking out of the sand had stuck her

Quickly, I grabbed a towel and covered the wound, putting it around her foot

Walking slowly and limping, we walked back to the car and we went to the nearest hospital

We spent three and a half hours in the emergency room, they treated the wound very well and then we went back to the hotel where we were staying.

What we had planned as a happy day at the beach turned out to be one of the worst days in Menorca

But still, Menorca is beautiful.

FantastichoneymoontriptoEgypt

In November 1989 we took a trip to Egypt

It was the best trip of my life with Jordi, my new husband

We were very nervous with the preparations for it because it was the first time that we traveled together by plane

All the members of the group were newlyweds like us. The atmosphere throughout the trip was very funny and full of emotions

When we saw the pyramids for the first time it was increíble and watching the sunset was very romantic!!

During the Nile cruise we did a lot of fun activities ,like dressing up as Arabs performing a play with dance and songs included How well we did belly dancing

We met a lot of interesting people.

Many years have passed but it seems like yesterday when I discovered this wonderful country and its ancient culture

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 44
Blas Ovejas English 3 Morning Sixta Rodríguez English 3 Morning

MyfriendTheeradet

When I was 13-15 years old I used to go to school by bicycle because at that time there was no public transport. My school was about 8 5 km from my village

We were 10 students from the same village Every morning we used to meet at the meeting point At 7 a m we used to leave the village. This was what we used to do every day On the road to my school there was only a forest, there were no houses until the Kilometre 6. The way to my school was a dirt road.

While we were riding our bicycle we could hear birds singing all the way and also could hear sounds of wild animals We were very happy and never got tired going to school.

One day we raced to see who would get to school first. My friend Theeradet always wanted to win. He was going very fast and when he was crossing the bridge which was old, made from wood, narrow and without railing, he fell off the bridge. He and his bicycle were in the river asking for help Luckily, he was not injured We laughed a lot and helped him to go up. As he was embarrassed and all wet, he decided to return home

Every time we passed over that bridge, we made jokes about him and we laughed non-stop Although 35 years have passed and my friend Theeradet is not anymore with us I still keep very good memories of that time When I think about that day I always smile and feel like surrounded with my friends

Poko

English 3 Morning

Sant Jordi 2023

MyChildhoodinavillage

When I was little, I spent my holidays in a small town with my grandparents and cousins My best memory is being outside in nature.

Near our house there was a river and a forest and the houses had farms with chickens, pigs,sheep and donkeys

I have special moments in my memory, like nights by the fireplace, the rainy days when after we put on our boots, went looking for snails From all of this, the most important thing was the feeling of freedom, open houses and well known neighbourhoods

I can remember the smells, the games and pranks with my cousins and little friends and above all, loving my parents, the mark they left on me is indescribable.

I would like my daughters to have such good memories of their childhood

English 3 Morning

revista literària 45 CFA Montserrat Roig
Sant Jordi 2024
Silvia Membrado

Myfirsttrip

I was 14 years old when I first left my country, it was in 1969.

At that time I lived in the province of Girona, I was very excited to travel to Italy and go on a tour of the country visiting the most important cities, it was documented and I knew what I wanted to visit but the feeling I had was one of great sadness.

I saw a big difference between Spain and Italy over the whole way of living the individual freedoms they had, being with an Italian family for two weeks in Rome and visiting Milan, Venice, Turin, Florence etc. It was an unforgettable experience but when I thought of my country I didn’t want to return, I wanted to continue in Italy although it was impossible.

The worst part of it was coming back to see the same things in contrast with the reality I had known. Dictatorship imposes rules without culture and democracy allows you freedom and the possibility of choosing anything.

Lostamales

There was a market just in front of my house. Manuela took care of us because my mom worked in the drugstore which was under my home.

One day, she needed to buy some items to prepare “Tamales“ on Candelaria's Day, which is a traditional celebration. Suddenly it began to rain. Every time it happened we took an umbrella and rain boots and we were preparing for a real adventure because the ground was not paved and we could find puddles and ditches, we could slip and fall on the wet floor.

In the mill, there were many items such as flour, dried chillies and banana or corn leaves which were very important to prepare them.

I remember with joy the taste and smell. We prepared them for many days to celebrate birthdays or simply a weekend outing with the whole family.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 46
Josep Congost English 3 Morning Rafael Gómez Rovelo English 3 Evening

Thefantasticmovementofmylife

It was the day I fell in love at first sight. Her name was Chidera.

I was new to a secondary school named Fountain of Knowledge. She was an old student in that school. When I was about to climb the stairs, I saw her. I couldn't remove my eyes.

She was tall and dark in complexion, and she had red lips. I was like: “Wow! I am going crazy!” At that moment, besides her body movement, someone was staring at her immediately. I was focused on my destination for the class.

A few hours later, I couldn't feel comfortable. I said in my mind “I must approach this girl”, but I realized I didn't have a speech for her at the moment.

However, I gathered the confidence to speak to her. My face was facing the ground when I was speaking, but in fact she had the same feeling for me, she said. I was going to see God, although what got me scared at first was, I never in my life felt that way before. I thought I was sick.

Thepath

Last week I took part in a master class. The teacher told us it was important to remember the things we loved when we were children: for instance, birds, drawing, watching films, drawing, etc... because among these things, we can find the things which are significant for us, and the direction to our future to study and work.

I agree, we can't decide whom to fall in love with, and we can't decide the things we are passionate about.

Remembering things that are important when you are a child can be an answer to be happy.

What things do we love? It is important, to connect with our inner children and see if they bring us to the right path or if we take another direction, come back to the path!

Which things make us happy?

Sant Jordi 2024 revista literària 47 CFA Montserrat Roig
Joseph Oriaki English 3 Evening

Seashellsmakemehappy

When I was a child I used to spend summers in a coastal town in Cádiz, San Fernando, where my father was born.

Every day I went to the beach with my cousins, and we spent the whole day We were the happiest children in the world playing on the sand, swimming and collecting shells on the seashore: this was our favorite activity over the rest

Three summers ago, I went on holiday to Senja, a Norwegian island above the Arctic Circle, where you can experience many activities in the wild and magnificent nature

One day, I took a small boat trip to experience the midnight sun at sea. We stopped at a tiny uninhabited island with a white sandy beach of crystal turquoise waters It was difficult to believe we were in the Arctic because it looked like any beach in the Tropics until you touched the water and remembered where you were!

But the most amazing thing was that the beach was full of shells, it was a coral beach

I collected that night some shells with incredible shapes and colors for more than an hour, walking on the white sand on that endless day The peace, the light, the sea, the sky of the midnight sun all was magic

That day brought me such happy memories!

In the end, that day made me again the happiest person in the world, as I was in my childhood summers in Cádiz.

Carmen

English 3 Evening

Myemotionalanchorage

When I was young, approximately 9 years old, I began to swim, and I participated in many competitions around Catalonia. I was a good swimmer, but the responsibility of being the best was too much for me

My parents came with me to different pools, and my mother suffered for me, but my father thought of who he could help me, with the Catalonia Championship, when I was at the starting point, and when the referee said ”One moment please, so I can check out”, at that moment, when the swimming pool was in silence, my father stood up from his seat, and shouted me: “COME ON GLORIA” I looked at my father and I thought ¿What should people think?, but the energy I felt at that moment was unstoppable.

In this Championship, I was the first, and these “three words” have accompanied me all my life. When I need to make an important decision, when I don’t feel good, and in many negative situations in my life, I always remember these three words

Nowadays, I have one granddaughter and one grandson. They are athletes too, and I have explained my experience to them and recommended to them the importance of having an EMOTIONAL ANCHORAGE in life

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 48
Grosso Glòria Molins English 3 Evening

MyvisittoMallorca

When I was a child, I used to go to the beach with my family in Barcelona because the weather was warm.

Once, It was a summer when my parents decided to go to Mallorca with my sister and me We took a big ship

The journey was at night. It was great because We could see the blue water and beautiful moon

I couldn't sleep that night I was nervous because there were many people on the ship The atmosphere was happy because there was a fantastic party on the ship People were dancing and singing all night

The next day, in the morning, we arrived in Mallorca. We stayed in a fantastic hotel near the beach

Every day, my family and I go to the beach I also visited beautiful places, there were so many people on the island.

I will never forget that summer

English 3 Evening

Myfantasticdiscovery

Some time ago I traveled to Italy. The target was visiting an Expo about trams, my hobby.

First of all, I arrived in the city of Turin. This was a great discovery . I knew nothing and I had no idea about this wonderful city. Its buildings, its palaces, its squares,etc. They aroused my interest in this wonderful culture.

That night I went to sleep at the hotel , fell in love with the city. This was an unexpected and incredible experience.

The day after I went to the Expo. I liked it a lot because I like collecting trams. I also thought I had the opportunity to discover this extraordinary country.I remember that that day was the beginning of my passion for this land.

Around Torino, its people, its food, its wonderful cakes, chocolates, its old cafes, its culture… all the things around me that I could smell.

After this, I decided that I should make a trip every year. Due to that decision, I have traveled along Italy during the last years, for instance, the Alps, the unique "Lago Maggiore", and also Sardinia where "Alghero" is located, the city where even today, people speak Catalan.

Sant Jordi 2024 revista literària 49 CFA Montserrat Roig
Montse Ferré Jordi Aymerich
English 3 Evening

Cuando era pequeño...

…no me gustaban los deberes

me gustaba comer chocolate. …soñaba con vivir en Barcelona

…recuerdo recoger flores en el campo. …recuerdo hacer manualidades con mi hermana.

…no llevaba gafas

…me gustaba ver dibujos animados

…jugaba a criquet.

…recuerdo cantar canciones infantiles

recuerdo hacer deporte

…no me gustaba levantarme temprano para ir a la escuela

me encantaba jugar con videojuegos

…recuerdo reunirnos toda la familia para comer juntos los viernes

NO QUERÍA SER MAYOR

iba al cine con mi madre y mi hermana.

…me gustaba mucho dormir. recuerdo vivir en una casa grande

…recuerdo visitar a mis abuelos en el norte.

no me gustaba cuando llovía mucho

…iba al parque todos los días después de la escuela. jugaba en la calle recuerdo disfrutar mucho con mis amigos en la escuela.

…recuerdo ir al mercado con mi padre a comprar frutas, verduras, dulces…

revista literària CFA Montserrat Roig 50 Sant Jordi 2024

Tiempoconmipadre

Cuando era pequeño iba a pescar con mi padre. Podía pasarme todo el día sin pescar ningún pez, pero no me importaba, porque podía pasar el tiempo con mi papá. Me gustaba mucho pescar. Ahora no me gusta porque mi papá ya no está aquí.

Lacalidezdelafamilia

Cuando era joven me encantaban las reuniones familiares, especialmente en Ramadán. Pero este año extrañaré todo ese hermoso ambiente y la calidez de la familia porque, por primera vez, no estaré con ellos debido a las circunstancias de la vida.

MisdíasenlaIndia

Recuerdo los días en que era niño, me gustaba mucho el criquet y jugar con mis amigos todo el día.

Cuando era un niño vivía en una casa muy pequeña con mi padre, mi madre y mis hermanos. Mi casa estaba en una calle pequeña que no tenía electricidad por la noche. Las calles eran silenciosas y horribles por la noche.

Cuando era niño durante el festival Diwali, la fiesta de las luces, yo solía ir al mercado con mi padre y hermanos a comprar dulces y petardos. Durante el festival Holi, la fiesta de los colores, yo solía jugar con mis hermanos y amigos con los colores y el agua.

Al recordar los días con mi familia y amigos me emociono mucho.

HongKong

Cuando era pequeño, mis primas y yo íbamos a Hong Kong a ver a mis otros primos y mis tíos. En Hong Kong hacía frío porque era invierno. Recuerdo pasar un buen tiempo con mis primos. Jugábamos a videojuegos y al tenis. También conseguí probar muchas comidas en Hong Kong pero no recuerdo su nombre. También iba a algunos museos de arte en Hong Kong.

Sant Jordi 2024 revista literària 51 CFA Montserrat Roig
Yerlan Sapargaliyeh Castellà 1 Besòs Vikash Gajraj Castellà 1 Besòs Basma Touiri Castellà 1 Besòs Emmett Wynn Castellà 1 Besòs

Elúltimoabrazo

Recuerdo el último abrazo que di a mi abuela cuando vine a estudiar a España Lloramos mucho, ella estaba muy emocionada ese día porque estaba muy apegada a nosotros La extraño mucho y espero volver a verla pronto.

Miprimerapelícula

Cuando era pequeña jugaba con mi hermana, solíamos ir juntas al parque y éramos muy felices. Recuerdo el primer día que fuimos al cine junto con mi madre y mi hermana a ver una película infantil que se llamaba ‘La ciudad de las ratas”. Fue una experiencia muy buena y me gustó mucho.

Ahora que soy madre, me gustaría tener una experiencia así con mi hija para que en un futuro tenga un recuerdo feliz de su infancia.

Cuandoeraniña

Recuerdo que cuando era niña me interesaba mucho el dibujo

Todas las mañanas iba a la escuela muy ordenada y limpia, pero cuando regresaba a casa estaba completamente desordenada con la ropa y las manos manchadas

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 52
Maheen Afzaal Castellano 1 Besòs Neda Manavi Zadehl Castellano 1 Besòs Negin Manavi Zadeh Castellano 1 Besòs

Vamosalaplaya

Hoy vamos a la playa Mi hija, mi esposo y yo estamos muy emocionados. Llevamos mucho tiempo planeando este momento. Mi hija había estado enferma y no podía ir a la playa Luego me enfermé yo y no pudimos ir Hoy estamos bien y con ganas de ver el mar. El día está lindo. Hace sol y mucho calor Es verano

Después de tomar nuestro café, nos vamos a la parada del autobús Llevamos una bolsa con comida y ropa extra Estamos contentos Es la primera vez que disfrutaremos de unas horas en una playa de Barcelona. Hoy será un día maravilloso

Carnaval

Mis amigos y yo vamos a la montaña. A nosotros nos gusta hacer snowboard en los Cárpatos.

El pueblo donde vamos se llama Slavske. Practico snowboard hasta el almuerzo. Comemos a las dos y descansamos.

Uno de nuestros amigos no regresa de la montaña. Lo esperamos tres horas y, por fin, vuelve. Se había perdido en el bosque, no supo escapar de la niebla.

Por la noche mi amigo nos dice que fue muy divertido, pero que ahora ya no le gusta la niebla. Por suerte, todo terminó bien.

Castellà 1

VacacionesenGrecia

Mi tío vive en Grecia. Él tiene dos niños. Voy a su casa todos los años en vacaciones Paso mucho tiempo con los dos hijos de mi tío. La comida en Grecia es muy buena, tiene playas maravillosas y discotecas muy divertidas Todos los años me lo paso muy bien con la familia de mi tío

Pero hace dos años, mi primo tuvo un accidente de moto muy grave y estoy muy triste desde ese día porque ahora está en silla de ruedas y ya no podemos hacer las cosas como antes porque no está en buenas condiciones

Estoy muy triste por la desgracia que pasó y mis vacaciones en Grecia ya no son lo mismo

Mis vacaciones en este país siempre estarán en mi mente tanto por las cosas bonitas como por los malos momentos

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 53
Milena Barros Castellà 1A Albina Bicaku Castellà 1A

Elrobodemiperro

Recuerdo un día divertido en el que llevé a mi perro Charlie al trabajo. Era pequeño y sólo tenía cuatro meses. Mi esposa no sabía que me lo había llevado. Ella entró en pánico y estaba muy preocupada al ver que no estaba. Mi móvil no funcionaba y no podía localizarme. Ella pensó que unos ladrones lo habían robado y llamó a la policía. Cuando ella se enteró de que me había llevado al perro, se enfadó mucho. Sólo más tarde nos reímos de lo sucedido.

Carnaval

Fue un día increíble que pasamos con nuestras nietas. ¡Fuimos a un carnaval! El carnaval tuvo lugar en la Rambla de Poblenou. Las personas vestidas con trajes tan coloridos y hermosos creaban una atmósfera inigualable de celebración y diversión en el evento. Los disfraces exclusivos sorprendían y deleitaban no sólo a los niños, sino también a los adultos. Tocaban muchos tambores y todos cantaban y bailaban. La fiesta trajo mucha diversión, emociones positivas y deleite para todos los participantes. Después, fuimos a un restaurante a cenar. ¡Fue un gran día!

1A

Miciudadfavorita

Yo tengo muchos amigos a quienes quiero mucho. Algunos vienen a verme a Barcelona desde Turquía. Me gusta llevarles a lugares turísticos, a restaurantes, a museos y al Born por las noches Sus lugares favoritos son Gracia, Poble Nou y el Hospital de Sant Pau, lugar donde se celebran muchos festivales. En Barcelona hay muchos conciertos en las calles Mis amigos dicen que esta es su ciudad favorita Hace muy buen tiempo durante la semana Hay gente haciendo deporte en las playas

Llega el momento de regresar a Turquía Recojo mi coche del estacionamiento Vamos al aeropuerto Tenemos un accidente No es grave, pero tengo que esperar. Mis amigos tienen que caminar hasta el aeropuerto que está a 2 km Caminan con sus maletas y siguen felices El conductor del coche con el que tuve el accidente no está contento ni yo tampoco Esperamos a la policía.

Mis amigos caminando a lo lejos dicen: "Barcelona es mi ciudad favorita, gracias por todo" Y desaparecen en la oscuridad

Dogan Sovuksu

1A

Sant Jordi 2024 revista literària 54 CFA Montserrat Roig
Andrew James Yao Castellà 1A Castellà Valentina Anbushinova Castellà

ViajeaKyiv

Recuerdo un día divertido en el que fui a Kyiv. Visité a mis amigos durante dos días El primer día fue muy aburrido Fui a muchos museos y parques Comí muchos platos tradicionales: pierogi, zurek y un postre muy bueno. Me gustan mucho los platos polacos Pero no vi a mis amigos Ellos estaban trabajando ese día

Otro día salimos a cenar juntos al mejor restaurante japonés de la ciudad Después fuimos a un karting. Lo pasamos de maravilla. Yo me perdí, pero fui muy feliz Me gustan mucho las carreras de coches Más tarde fuimos a casa a dormir, pero nos dimos cuenta de que se nos habían olvidado las llaves en el karting y ya estaba cerrado Esto no fue un problema y nos fuimos a una discoteca antes de coger mi avión a Barcelona a la mañana siguiente

Al día siguiente me levanté en mi cama y pensé en el buen sueño que había tenido

Mykola Trokhymovych

Castellà 1A

Veranoenelpueblo:cartasyrecuerdos

Tengo nueve años. Paso otro verano con mis abuelos en su pueblo Es tiempo de vacaciones escolares. Mi hermano y mi prima están también en el pueblo. Muchos de mis amigos también visitan a sus abuelos. Pasamos momentos muy agradables y divertidos. Vamos a la playa del río cada día, jugamos y hacemos deporte. Por la mañana ayudamos a mi abuela en el campo y por la tarde vemos la TV. Muchos de mis amigos viven en otras ciudades. Veo a mis amigos sólo en verano. Durante el invierno nos escribimos cartas porque no tenemos teléfono móvil ni internet.

Guardo esas cartas. Son un recuerdo muy bonito de mi infancia.

9defebrerode1990

Mi nombre es Neucy. El 9 de febrero de 1990 fue el día de mi boda. Ese día yo estaba muy feliz y los invitados a la boda también estaban felices. Fue una fiesta realmente genial. Me sentí la mujer más feliz del mundo.

Ese día pasaron muchas cosas: llegamos tarde a la boda y mi esposo dijo “sí” antes de tiempo. Ese día fue un sueño hecho realidad.

Sant Jordi 2024 revista literària 55 CFA Montserrat Roig
Neucy Leandro Castellà 1A Anastasiya Khadasevich Castellà 1A

Micumpleaños

Recuerdo mi cumpleaños del año 2021, fue un día muy especial. Mi marido me llevó al acuario para ver tiburones, mis animales favoritos Fue un día increíble en el que pasamos una bella mañana en el acuario y después fuimos a almorzar a un restaurante delante de la playa.

Después de salir del restaurante, subimos al teleférico y vimos un paisaje increíble. Salimos del teleférico y fuimos a comer un helado a la Rambla de Cataluña. Luego dimos un paseo por el centro y cenamos Después me regaló un lindo anillo.

Finalmente, fuimos para la estación de tren e hicimos un buen viaje de vuelta hasta Manresa.

Así fue el día de mi cumpleaños.

Varsovia

Mi amiga vive en Varsovia con su marido y su hijo pequeño. A menudo me invita a visitarla. Naturalmente, yo no puedo decir que no.

Me gusta visitar esta ciudad porque me recuerda a mi ciudad natal. Quiero mucho a mi amiga y a su familia, y siempre que voy me quedo en su casa para pasar más tiempo con ellos.

Pero hay un problema. Ellos siempre duermen con las ventanas abiertas y yo les visité en abril y diciembre del año pasado. Ella y su familia deben de ser muñecos de nieve. Hace mucho frío en su casa. Sólo cierran las ventanas si la temperatura exterior es inferior a diez grados bajo cero. ¿Qué? ¡Madre mía! ¿Cómo es posible? No lo sé. ¡Cada vez que vuelvo de Varsovia tengo fiebre durante dos semanas!

Por todo eso me encanta ir a Varsovia, pero al mismo tiempo tengo miedo de ir. No sé qué hacer, pero la próxima vez trataré de ir en marzo. Gracias a Dios, la próxima vez que nos veamos será en Barcelona y la ventana de mi casa está rota y no se abre.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 56
Claudiane Peres Neo Castellà 1A Daria Sivka Castellà 1A

ColoniaGüell

Fuimos a un lugar nuevo con mi amigo el sábado. Es la Colonia Güell y no es un lugar muy turístico

Tomamos una bebida de chocolate muy rica en la cafetería, se llama "Cacaolat". Caminamos por las calles Vimos la fábrica, la escuela y la iglesia

Los edificios de Antoni Gaudí eran impresionantes. Mi amigo me contó la historia de ese lugar

Crecí en un lugar exactamente como este. Por esta razón, fue un día muy lindo para mí

Özge Ketme Castellà 1A

CenaenGràcia

Mis amigos y yo ayer comimos un menú del día en un restaurante de comida catalana en Gracia, Barcelona. La comida estaba muy rica, pero todas las personas que estaban en el restaurante eran muy viejas Comí humus negro con pulpo

Yo no bebo alcohol, así que bebí té y hablé en español con la camarera Mi español no es muy bueno, pero descubrí que la camarera era escocesa

Yifat Gazal Castellà 1A

Minieta

Tiene seis años y se llama Diana. Vamos a la playa. Ese día aprende a nadar y a bucear. Le gusta mucho nadar. En el mar vemos pececillos y medusas. En la orilla damos de comer a los pájaros.

No quiere irse de la playa, pero un buen día también tiene un final. Volvemos a casa cansados y felices. Fue un día precioso y lo recordaré durante mucho tiempo.

Valerii Anbushinov Castellà 1A

Unviajedecumpleaños

Hoy es el cumpleaños de mi esposa. Le doy un regalo sorpresa: un viaje. Vamos a Sitges, nos alojamos en un bonito hotel art decó, paseamos por la ciudad y junto al mar. Por la noche, vamos a una cena de gala y tomamos mejillones y vino blanco. Por la mañana, regresamos a Barcelona.

Sitges está sólo a 35 km de casa, pero, aun así, se siente como un verdadero viaje.

Sant Jordi 2024 revista literària 57 CFA Montserrat Roig
Slava Timoshenko Castellà 1A

Misvacaciones

Recuerdo un viaje que hicimos a la costa, donde alquilamos una lancha para dar un paseo de inmersión con los peces Fue un día espectacular.

Por la noche salimos a cenar una paella maravillosa. Luego dimos un paseo en coche y paramos en un parque para jugar a la pelota. Al día siguiente, fuimos a otro pueblo, subimos a una montaña que tenía una vista espectacular.

Al final del día volvimos a Barcelona y se acabaron las vacaciones.

Christophercumpleseisaños

Es un día muy especial para mi Mi nieto cumple seis años Su nombre es Christopher. Ha invitado a sus amigos para celebrar su cumpleaños Recibe muchos regalos Él y sus amigos juegan con ellos Todos toman helado y beben jugo. A Cristopher le felicitan familiares y amigos de Almaty y de Moscú Mi nieto invita a todos a visitarlo.

A mi nieto le gustó mucho su cumpleaños Fue un día muy divertido

Tatyana Senko

Unapequeñaaventura

Un día, mi marido, mis dos hijas, nuestra perra y yo volvimos de Rusia a Serbia. En el aeropuerto nos pidieron que le quitásemos la correa a la perra. Ella estaba feliz y corrió tan rápido que se escapó por el aeropuerto.

Al final, la encontramos en una tienda. Ella estaba sentada escondida debajo de un estante. Al vernos, agitó su cola felizmente. Le pusimos la correa y la sacamos de la tienda. ¡Estábamos muy contentos de haber encontrado a nuestra perra y de que estuviera con nosotros nuevamente!

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 58
Alailson Mário Rodrigues Neo Júnior Castellà 1A Castellà 1A Galina Kuznetsova Castellà 1A

Elrecuerdoqueestáenmialma

Nací hace muchos años en 1961 en un pequeño pueblo ucraniano. A veces recuerdo en mi infancia: Mis padres trabajan todo el día en una fábrica Juego todo el día en la naturaleza . Todo lo que recuerdo es hierba, bosque, arroyos, caminos, lagos, nieve, barrancos Ahí es donde paso todo mi tiempo

Ahora soy un adulto. Tengo tres hijos que viven en diferentes países Paso mucho tiempo con mis nietos, tengo cinco Tengo muchas cosas que hacer en mi vida. Viajo mucho.

Pero cuando recuerdo en mi infancia huele la hierba, el polvo, las flores de primavera, el murmullo de un arroyo Veo el amanecer en el bosque, escucho el canto de los pájaros

Estos recuerdos están en mi alma para siempre

Liudmyla Torba Castellà 1B

Undíamaravilloso

El día que más me gusta es el viernes, voy al campo de fútbol y juego fútbol Ya que necesito hablar con el jugador, estudio español en una escuela de idiomas

Después del partido de fútbol vamos con mis amigos a comer y hablamos mucho Me gusta mucho la comida china En mi ciudad hay muchos restaurantes chinos, pero uno de ellos que se llama YIGUO y es el mejor. A todos nos gusta. La comida en el restaurante es deliciosa Ese es un día maravilloso Ojalá todos los viernes fueran así

Xudong Castellà 1B

Unidosporlamagiadelfútbol

Cuando era niño en Brasil, las Copas del Mundo eran momentos de pura alegría compartida con familia y amigos.

Recuerdo que cada cuatro años, el país entero se convertía en un estado de euforia y festivo. Las calles se llenaban de banderas verdes y amarillas, los comercios estaban con decoraciones temáticas y los televisores se convertían en la emoción colectiva. Estábamos siempre reunidos en casa o en las plazas para animar a nuestra selección con pasión. Cada gol era motivo de celebración explosiva, con abrazos, gritos y el sonido ensordecedor de los petardos. La atmósfera alegre se contagiaba en cada minuto de un partido. Era una intensidad y tensión emocional al todo momento.

La verdad que aquellas Copas del Mundo no solo fueron eventos deportivos y sí también experiencias que fortalecieron nuestros lazos familiares y amistad, llenándonos de felicidad y orgullo por ser parte de la gran familia brasileña.

Arthur de Souza Castellà 1B

Sant Jordi 2024 revista literària 59 CFA Montserrat Roig

Lainesperadaauroraboreal

Hay una pequeña ciudad, qué se llama Kirovsk Está en la península Kolski y está al norte del Círculo Polar Por eso hay una posibilidad de ver la aurora boreal en esta ciudad

Un invierno mi familia y yo vamos a Kirovsk para esquiar. Una noche, después de esquiar, salimos a caminar El cielo está despejado y sin nubes No esperamos ver algo inusual, pero en un espacio abierto vemos una luz en el cielo Estamos esperando, y en unos minutos una franja de luz se extiende por el cielo. Tiene muchos colores, es dinámico y muy fascinante Dura unos 10 minutos y desaparece Vemos la aurora boreal por primera vez en la vida y somos muy felices.

Alexander Ignatov Castellà 1B

UnhermosodíaenBarcelona

Un día importante en Barcelona fue cuando visité la Sagrada Familia

Aunque no recordaba en absoluto a una iglesia, ¡admiré el talento de Gaudí! ¡Tenía tanta inspiración e imaginación! ¡Su obra pasará a la historia por la magnificencia y la conexión que hizo entre Dios y la naturaleza! Espero que termine para poder visitarlo nuevamente

Por supuesto me pregunto cuánto costará el billete, ya que ya es muy caro Pero creo que vale la pena, ya que es algo único

Sotiria

Castellà 1B

MiprimerañoenBarcelona

Este es un día muy importante para mí.

Me levanto muy alegre porque es el día de SANT JORDI Este es mi primer Sant Jordi Tenemos un plan: ir al restaurante con la familia El restaurante está cerca de Glòries y mi mujer me explica qué es Sant Jordi. Este día hay que comprar una rosa para las chicas

Tenemos una reserva a las 14 00 en el restaurante. Antes de ir al restaurante , tengo que comprar 4 rosas, pero no sé dónde hay una tienda de rosas Por esta razón, tengo prisa Mi esposa me dice: "No te preocupes porque hay muchas tiendas"

Cuando vamos de camino al restaurante , buscamos tiendas para comprar la rosa, pero no hay ninguna en la calle del restaurante No sé qué hacer Después voy a ir a Glòries Busco en el "GOOGLEMAPS" y encuentro un lugar. Finalmente, compro 4 rosas. Las regalo a las mujeres Comemos muy bien

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 60

Vacacionesconmihermana

Recuerdo un día bonito en el que mi hermana y yo vamos de vacaciones.

La ciudad de Granada es muy bonita Hay tiendas, cafeterías y el mercado Es una ciudad pequeña, pero hay muchas cosas interesantes para explorar. Por la mañana, vamos a la Alhambra y nos gusta mucho Por la tarde vamos a comer tapas con amigos Además, el fin de semana vamos a las montañas de Sierra Nevada En invierno hace frío y hay mucha nieve y nosotras esquiamos.

Durante las vacaciones yo disfruto mucho porque paso tiempo con mi hermana y mis amigos

Magdalena Castellà 1B

Futbolero

Recuerdo un día bonito en el que juego a fútbol con mis amigos Estamos en la playa y jugamos un partido tres contra tres.

El equipo que va a perder tiene que pagar cervezas frías. Es un juego duro con muchas faltas

Al final pierde el otro equipo y podemos disfrutar las cervezas frescas. Más tarde, vamos al estadio Olímpico Vemos un partido de la Champions League El partido va bien y vemos muchos goles.

Después de esto, estamos muy cansados y por eso vamos a la casa. El día termina y yo estoy cansado

Ilja Castellà 1B

Losdíaslindos

Uno de mis días más lindos es cuando estoy con mi familia. Recuerdo que hace dos años estamos juntos en la casa del pueblo, afuera nieva y estamos calentitos en casa. Recordamos nuestra infancia y nos reímos mucho. Dos años después, vivo en España y me gusta vivir aquí porque trabajo y estudio, pero si me preguntas qué quiero…

“Quiero sentarme en la casa del pueblo con mi familia y recordar los días bonitos” Espero en un futuro que estemos de nuevo todos juntos en mi pueblo.

Undíaespectacular

El día que más me gusta es el día que vengo a Barcelona .Es viernes. Todo aquí en Barcelona parece muy diferente a mi país Me gusta mucho el ambiente aquí, y recuerdo un día bonito: es que necesito ir a la iglesia y no sé cómo utilizar el tren y tengo mucho miedo de entrar. Probablemente este sea el problema para mí pero está bien

En primer lugar, durante las vacaciones aquí en verano me gusta como la gente va a diferentes lugares Además voy al supermercado, quiero pagar pero no sé cómo comunicarme con la cajera Todo fue divertido Me gusta mucho ahora porque voy a la escuela y hablo mucho español.

Sant Jordi 2024 revista literària 61 CFA Montserrat Roig
Ana Meshveliani Castellà 1B Joseph Oriakhi Castellà 1B

Els records dels alumnes de Castellà 2

Unsábadocualquiera

Este sábado me levanté temprano y me costó mucho preparar el desayuno. Así que compré algo en la panadería para hacer el desayuno Últimamente me gusta dar largos paseos. Estaba planeando ver un partido de fútbol de mi equipo favorito a las 5 de la tarde

Por eso fui a dar un paseo antes del partido. Caminé desde el Poblenou hasta la Plaza Espanya y luego volví por el mismo camino Llegué a mi casa antes de que empezara el partido Mi equipo ganó 2-1 en el último minuto Por eso me alegré

Estaba pensando en descansar esa tarde. Pero una amiga que conocí en la aplicación Tándem me invitó a salir de noche Decidí salir porque fue una oportunidad para pasar tiempo con la gente local Estuve con un grupo de 7 catalanes y españoles Y tuve la oportunidad de practicar en español.

Fue un día bueno pero agotador para mí

MiprimerdíaenÁfrica

Tenía veinte años. Desde niño había querido viajar y conocer mundo

Ese día, cogí el avión para Senegal Un sociólogo me había invitado a trabajar con él La compañía aérea, Air Afrique, me ofreció un cambio de clase - no sé por qué - con champagne y canapés Pero no pude comer ni beber, estaba muy emocionado

Por la mañana, a la llegada al aeropuerto de Dakar Yoff, salí del avión un poco adormilado. Bruscamente, el calor y los olores invadieron mi cuerpo y mi mente Después, ¡el ruido y los colores!

Era mi primer día en África.

Después viviría allí 18 años

LanochedeSanValentín

El día de San Valentín por la noche fui a la playa con mi esposa Paseamos por la orilla del mar y hablamos de nuestro pasado Recordamos momentos especiales que habíamos compartido y nos reímos juntos. Después, fuimos a un restaurante cercano al mar y disfrutamos de una deliciosa paella Finalmente, regresamos a casa y pasamos el resto de la noche disfrutando de nuestra compañía. Para terminar la noche vimos una película.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 62
Bernard Charlery Castellà 2A Castellà 2A Semih Ketme Castellà 2A

LaÍndia

En 2020 viajé a la India. Hice un viaje desde Brasil con un grupo de siete personas. El guía de la excursión era un indio que vivía en Brasil desde hacía más de veinte años.

Empezamos por Nueva Delhi, la capital del país, que tiene un tráfico muy caótico. Nuestro colega Eduardo se quejaba mucho del ruido excesivo de los coches y del comportamiento de las personas. Nuestro guía le decía que hay que aceptar estas cosas porque eran cosas propias del país. ¡Si no fuera así, no sería la India!

Después de tres días en Nueva Delhi fuimos a Agra a visitar el Taj Mahal que es grandioso, un palacio increíble.

Desde Agra fuimos a Jaipur, conocida como la ciudad rosa debido al color de sus edificios, especialmente sus palacios. En Jaipur saqué una foto de un encantador de serpientes. ¡Por suerte la serpiente no me mordió! je, je, je. Seguimos nuestro viaje hacía Pushkar. Allí, desde nuestro hotel, pudimos ver el lago, una imagen inolvidable.

Después fuimos a Amritsar, la principal ciudad de la región del Punyab, donde se concentran los sikhs. Para mi fue el lugar más interesante. El “Golden Temple” es majestuoso y muy bonito. Participamos en la lectura del libro sagrado de los sikhs. Además de las grandes salas de oración, me llamaron la atención las enormes cocinas donde preparan comida para la gente. Allí puede comer todo el mundo, tanto los ricos como los pobres, sin pagar.

En la ciudad de Haridwar, nuestro grupo vio una procesión en el río Ganges, lleno de luces y colores.

Por último llegamos a Rishikesh, la ciudad del yoga. Allí nuestro atrevido colega Eduardo se bañó en el río sagrado, el Ganges. ¡Yo no me atreví!, je, je, je.

Fue un viaje inolvidable y tuvimos suerte de volver a Brasil justo antes de la pandemia.

Sant Jordi 2024 revista literària 63 CFA Montserrat Roig
Estela Castro de Souza Castellà 2A

Eldíademiboda

En un moderno palacio de Casablanca, testigo de tantas historias como la nuestra, 300 personas presenciaron un nuevo enlace el 23 de junio de 2023

Dos mundos se unían para tejer un vínculo eterno: el amor

Yo, con mis diferentes vestidos de colores, y él, con su traje negro y un vestido tradicional marroquí, nos dimos el uno al otro

La familia española de mi esposo se entregó a la magia de Marruecos con una sonrisa en los labios. En cada gesto, en cada mirada de nuestros seres queridos, se reflejaba la belleza de dos tradiciones que se abrazaban en armonía

ViajeaGrecia

En 2017 viajamos a Grecia con mi primo Pasamos allí 10 días Visitamos muchas islas Nos quedamos en Santorini donde alquilamos un quad para recorrer toda la isla. Es una isla excavada en una roca, increíblemente hermosa

Vimos el atardecer en playas preciosas Las puestas de sol son increíbles.

También buceamos y descubrimos un mundo completamente nuevo sumergidos en el mar Fue una experiencia inolvidable Tomamos muchas fotos fantásticas

¡Qué lugar tan increíble! Nos encantó esta experiencia

Khatia Aphrasidze Castellà 2A

Nuestra boda en Marruecos no solo unió nuestras vidas, sino que también fundió dos culturas en una celebración única e inolvidable Bailamos al ritmo de la música bajo los aromas de la cocina marroquí fusionados con sabores de occidente En cada detalle de la fiesta se respiraba la emoción de la diversidad y el poder del amor para superar fronteras

Y así, en aquel rincón del mundo, firmamos nuestro destino con la promesa de caminar juntos y celebrar por siempre nuestra historia

Sanaa Sajidi Castellà 2A

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 64

Nuncaesdemasiadotarde

Un pequeño piano negro

Mi primer juguete

Mi primera alegría infantil. Tocaba el piano, primero con un dado Y luego, con los dedos de una mano

Y eso fue todo

Mis padres no sabían qué tipo de talento tenía, yo tampoco

Pero tenía talento para la música Padres, escuchad el corazón y el alma de vuestras hijos, ayudadlos a encontrar su camino

¿Qué hay de mi ?

Me voy a apuntar a clases de piano. NUNCA es demasiado tarde.

Natalija Danicic Castellà 2A

Snowboard

Cuando conocí a mi novio, fuimos a los Cárpatos para hacer snowboard.

Nunca lo había hecho antes Al principio fue difícil, me caí muchas veces y tenía moretones en las rodillas que parecían pequeños universos Pero con la práctica, aprendí a hacer ‘snowboard’ y juntos exploramos muchas montañas, creando recuerdos geniales en cada viaje

Todas las montañas que hemos conocido son especiales y la pasión por ella nos une Además, disfrutamos de lugares tranquilos y vistas hermosas, simplemente admirando la naturaleza uno al lado del otro

Sant Jordi 2024 revista literària 65 CFA Montserrat Roig
Iulia Aziabina Castellà 2A

Veinteañosdespués

Hace dos años y medio llegué a Barcelona porque me casé con un español.

Hasta ese momento vivía en Grecia. Un día recibí un mensaje de un amigo con quien no había hablado durante los últimos 20 años. Fuimos novios en nuestra juventud, pero luego tomamos caminos separados.

Veinte años después, me encontró y ahora vivimos juntos y nos amamos. Nuestra vida está llena de sorpresas y recuerdos, buenos y malos.

Deseo que todos tengamos buenos recuerdos.

MividaenÁfrica

Cuando era joven estuve con mis padres viviendo en Tanzania durante diez meses. Mi padre trabajaba en la universidad. Vivíamos cerca de la ciudad de Dar es-Salam. La ciudad es grande, con muchas tiendas y, también, mercados. Es una ciudad cosmopolita y hermosa.

África es famosa por sus fantásticos safaris para ver muchos animales salvajes. Sin embargo, lo que yo recuerdo es una escuela muy estricta, mucha pobreza, muchos insectos y serpientes, gente por la calle enfermos de lepra, malaria… Yo solo tenía ocho años, me sentía muy triste.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 66
Natalia Zeaticova Castellà 2A

Undíademiinfancia

Creo que la infancia es un período maravilloso en la vida de cada persona No tienes que pensar en cosas serias, en problemas cotidianos.

Nací en un hermoso pueblo Bielorruso en la orilla del río Berezina

Mi madre siempre trataba de vestirme muy bien. Yo tenía mi vestido favorito, con una exuberante falda de gasa, decorada con fantásticas hojas de arce Ese día mi madre me vistió con él Me puso grandiosos lazos blancos en el pelo como una verdadera princesa Íbamos a ir a la ciudad!, pero antes mis padres me dejaron dar un paseo por el pueblo durante 30 minutos En menos de 30 minutos me las arreglé para conquistar a todos los chicos del vecindario

Yo era la que más tiraba trozos de tierra. Fue genial! Como una tormenta atravesé los charcos más intransitables Después de todo ¡Soy una princesa! y tengo que demostrarlo a todos

Y al final subí encima de una valla. Yo estaba a salvo, pero mi vestido estaba roto

Cuando llegué a casa no había una princesa delante de mis padres Mi vestido estaba sucio y roto, los lazos de lado parecían trapos sucios, mis sandalias también sucias, algunos moratones y arañazos complementaron mi imagen

No recuerdo si mis padres me regañaron o no Pero te diré con seguridad que no fui a la ciudad ese día.

Sviatlana Haiduk

Castellà 2B

Lastardesdeverano

Fueron días muy calurosos Al mediodía corríamos las gruesas cortinas del salón e intentábamos refrescar la habitación La luz del sol que se filtraba a través de las cortinas creaba patrones lineales en el suelo. Son como las calles de mi mapa mental

No sé porqué mi madre y yo tuvimos una oportunidad especial y única que no habíamos tenido otros veranos

Esos días que pasé con mi madre me parecieron largos, como si abarcaran toda mi vida. Ella decidió coser y prepararme tres trajes para el verano. Y yo estaba cosiendo ropa para mis muñecas con los retales sobrantes de tela.

Mientras ambas cosíamos en la habitación, a veces reinaba un silencio y otras veces llegaba el tintineo de las tazas de té y la música de la radio

El olor a galletas recién horneadas, el sonido de las tijeras, los pájaros que cantan por la tarde ¿Fue un día o duró todo el verano? El tiempo parecía estirarse como un calcetín No recuerdo haber vuelto a vivir un verano tan largo con momentos pacíficos de creación al lado de mi madre

Quizás por eso, toda mi vida me han encantado las tardes de verano en las que las calles están desiertas En estas calurosas y lentas tardes que calentaban mi corazón sentía un presagio de cambio.

Deniz Ozgur Castellà 2B

Sant Jordi 2024 revista literària 67 CFA Montserrat Roig

Enmemoriademipadre

Hoy miro al horizonte y veo que mi padre no está. Pero me digo a mi misma que me podrán quitar todo, podré quedarme sin nada, mi padre ha muerto y me cuesta aceptar su partida, pero la herida que tengo es difícil de cerrar.

Papá, el primer amor de mi vida, aquel amor que no me ha traicionado. Mi padre fue mi refugio, mi protector, mi ángel de la guarda. Hoy ya no está conmigo, solo queda su recuerdo, que guardo en lo más profundo.

Lossueñossehacenrealidad

Mi viaje a San Francisco y Stanford en septiembre de 2023 quedará marcado en mi memoria como una experiencia inolvidable.

La ciudad vibraba con energía y diversidad cultural. Pasear por el Muelle de los Pescadores, sentir la brisa en el Puente Golden Gate y explorar barrios como Chinatown fueron momentos que se grabaron en mi mente.

Hoy he comprendido que no es nada fácil ser padre y es ahora cuando de verdad más lo valoro. Las enseñanzas y el amor de mi papá eternamente permanecerán en mi corazón hasta que llegue mí día y vuelva a verlo. Gracias papá por todos los sacrificios que ha tenido que hacer por mi bienestar, por sacarme siempre adelante, por escucharme, apoyarme y creer en mí.

Gracias padre querido, tu recuerdo me acompaña y nunca te olvido, es triste ver cómo pasa el tiempo y no te puedo abrazar. ¡Te amo por siempre, papá!

La visita a Stanford, con su arquitectura impresionante y su ambiente académico dejó una huella duradera. En cada rincón de la universidad emanaba un sentido de excelencia y tradición educativa.

Entonces todavía no podía imaginar que mis sueños de estudiar en Stanford se harían realidad en tan solo seis meses, y ahora ya comencé mis estudios en esta universidad. San Francisco y Stanford se han convertido en experiencias que han enriquecido mi vida y han dejado una marca imborrable en mi corazón.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 68
Souhila Kermad Castellà 2B Oleksandr Karas Castellà 2B

Misrecuerdosdelaño2023

El año pasado me dejó recuerdos imborrables Uno de ellos fue el proceso de obtención del permiso de conducir en España. La experiencia supuso un reto y un hito en mi desarrollo e integración en este país

La formación en la autoescuela fue un proceso apasionante. Las nuevas normas de circulación, la barrera del idioma y la cultura diferente me permitieron ampliar mis horizontes Practicar en las estrechas calles de Barcelona fue una lección inolvidable de habilidad y paciencia

La culminación del proceso fue el examen teórico Un sentimiento de responsabilidad y emoción se mezclaron cuando vi las preguntas del examen de la DGT Tras superarlo con éxito, me di cuenta de que había superado no sólo las nuevas normas de circulación, sino también mis miedos Por delante me queda un examen práctico de conducción y, finalmente, la obtención del permiso de conducir español De esta forma podré viajar con seguridad a diferentes ciudades de España y Europa en coche.

El año pasado me enseñó perseverancia, autocontrol y la importancia de aprender en un entorno nuevo.

Me ha dejado recuerdos vivos que me acompañarán en futuras aventuras por las carreteras de España al volante de un coche

Elaromadelamandarinas

Sólo un olor y un recuerdo viene a mi mente, es el aroma de las mandarinas, quizás las primeras de la temporada La imagen es muy clara, un precioso recuerdo del pasado. Debía tener siete u ocho años, está oscuro, es invierno, se acerca la Navidad

En la calle hay muy poca gente, vuelvo a casa con mi madre y mi hermana mayor Mi madre tiene las dos bolsas de compra en las manos y yo estoy pegada a ella y puedo oler un delicioso aroma de esta fruta Miro a mi madre, la veo fuerte, grande y hermosa. Me siento feliz y protegida a su lado

Sant Jordi 2024 revista literària 69 CFA Montserrat Roig
Pedro Ryabov Castellà 2B Lina Carta Castellà 2B

Eldíamásfelizdemivida

Lo recuerdo como si fuera hoy, fue el día más feliz de mi vida.

El día que todas las dudas, todas las especulaciones se hicieron realidad: el día que nació mi hija Valentina. Fueron días y meses de espera. Recuerdo las noches que yo no podía dormir por el tamaño de mi barriga, pensaba casi todos los días cómo vendría a este mundo.

Todos los exámenes, consultas con el obstetra y la ansiedad era cada día más fuerte. Hasta que el 18 de marzo de 2017, nueve meses tras tanta espera, ¡la vi por primera vez! Estaba tan graciosa, nació rosada y su pelo era muy negro. Me quedé emocionada, no podía creerme que el bien más valioso, que la bendición más preciosa, naciera de mi ser.

Lloraba mucho hasta que la puse en mis brazos y la hice que se conectara con el momento más tierno y mágico de amamantar. ¡Fue espléndido!

Guardo maravillosos recuerdos de su nacimiento y de momentos increíbles que hemos vivido.

Manoela Batista Oliveira Castellà 2B

Perro-salchicha

Cuando mi hija tenía 7 años, le compramos un perro. Es un perro salchicha y se llama Shim. No le gustan los otros perros, pero le encantan las personas. Especialmente aquellos que le dan queso.

Un día fuimos de visita, y nuestro perro se quedó solo en casa, cogió el jersey de nuestra hija, se puso encima y se quedó enganchado a la manga. Cuando volvimos a casa nos encontramos a un perrito completamente triste y en un apuro.

En otra ocasión se subió a la mesa de la cocina y engulló una tarta entera de manzana, directamente del molde. A partir de aquel día empezamos a cerrar la puerta de la cocina por si intentaba hacerlo de nuevo. Otra vez robó un paquete de pañuelos de papel, unos 200, y los esparció por toda la habitación. No los masticó.

Ahora vive con mis padres y le echamos mucho de menos.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 70
Nadya Riabova Castellà 2B

Vacacionesenlacuarentena

Los recuerdos son como un puente a través del cual puedes regresar al pasado. Para volver allí donde estábamos, felices o tristes Solo en nuestros recuerdos viven personas cercanas a nosotros que hace tiempo que pasaron a otra vida No quiero recordar lo triste ahora Actualmente quiero recordar los momentos felices. Mis mejores momentos están relacionados con mi familia

Cuando el terrible virus COVID 19 arrasaba el mundo nuestra familia abandonó inmediatamente la ciudad tras el anuncio de la cuarentena y nos trasladamos todos a nuestra casa de pueblo

Fue un periodo extraordinario de mi vida Ya nadie tenía prisa. La vida parecía haberse detenido indefinidamente Durante el día cuidábamos el campo de lavanda plantado hacía un año Por las noches tres generaciones de nuestra familia nos reuníamos alrededor de la gran mesa. Hacíamos barbacoas, admirábamos el curso del sol , hablábamos y bromeábamos mucho

Por las mañanas nos despertábamos con el canto de los pájaros y observábamos amaneceres espectaculares. Los nietos estaban felices cuando construían castillos de arena, jugaban con mascotas y andaban en bicicleta Fue un buen momento que ayudó a unir la familia

Jardínbotánico

Era el 23 de junio de 2021, y estaba en el jardín Botánico Tropical Fairchild con mi familia Ese día hacía mucho calor, pero eso no arruinó nuestro emocionante viaje por el hermoso jardín.

Allí vimos muchos árboles, flores y mariposas diferentes Caminamos mucho y mis nietas Stefania y Melania decidieron relajarse Se acercaron a un banco de madera en el que se sentaba día y noche una dulce anciana, hecha de metal, pero que parecía viva

Mis nietas la saludaron y le pidieron permiso para sentarse a su lado Mientras tanto, su abuelo se escondió detrás de un banco y empezó a hablar con la voz de la abuela. La nieta mayor entendió todo pero la menor observó atentamente los labios de la abuela Y luego le preguntó a Stefania:

- ¿Por qué la abuela habla, pero no se mueve? ¿Está marchita?

Todos nos reímos a carcajadas Luego fuimos a un café a comer un helado y recordamos este momento durante mucho tiempo

Sant Jordi 2024 revista literària 71 CFA Montserrat Roig
Liudmyla Kazakova Castellà 2B

Fiestafloral

En mayo de 2022, mi familia y mis amigos fuimos al festival de flores "Temps de Flors" en Girona.

Viajamos desde Barcelona en el tren AVE, el viaje fue rápido. Desde la ventana, vimos hermosos paisajes de Cataluña. Estábamos muy emocionados por este evento, ya que habíamos oído hablar mucho sobre él.

La ciudad nos encantó de inmediato. Las calles antiguas estaban decoradas con flores, había hermosas composiciones florales por todas partes.

Primero fuimos a la Catedral. Su fachada estaba decorada con una alfombra gigante de flores y esculturas.

Luego caminamos por el Barrio Judío. Después de pasar por un laberinto de calles estrechas, nos encontramos en un patio tranquilo. En el centro había una fuente que fluía y alrededor olía a jazmín y pensamientos.

Por la noche, mis amigos, mi familia y yo fuimos a un restaurante con estrella Michelin, donde probamos platos tradicionales catalanes.

El festival de flores de Girona nos dejó un recuerdo inolvidable. Estamos muy contentos de haber podido asistir a este evento.

Recuerdosmágicos:UndíaespecialenelzoológicodeSingapur

Recuerdo con cariño mi tiempo en Singapur en 2008. Fue un periodo emocionante de mi vida, lleno de nuevas experiencias y aventuras. Uno de los momentos más especiales fue cuando visité el zoológico de Singapur en 2010 con mi esposa, ya que nos casamos ese mismo año.

La visita al Zoológico de Singapur fue un día de magia y maravilla. Desde el encuentro con leones majestuosos hasta alimentar elefantes pacíficos, cada momento estuvo lleno de amor.

El punto culminante fue el espectáculo de Criaturas de la Noche bajo el cielo estrellado, donde los animales nocturnos nos deslumbraron con sus talentos.

Al irnos, cansados pero contentos, sabíamos que guardaríamos estos recuerdos para siempre.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 72
Ivan Chmykh Castellà 2B Suresh Pabbisetty Castellà 2B

Cuandomehicehermanamayor

Sucedió cuando tenía siete años, dos meses antes de mi cumpleaños.

Mi abuela vino a nuestra casa Ella vivía en otra ciudad, por lo qué rara vez nos veíamos Mi abuela vino a ayudarnos en casa porque mi madre se fue al hospital para dar a luz.

Y también nos ayudó a cuidar al bebé durante una o dos semanas cuando mamá regresó

Ese día, 4 de junio de 2012, mi abuela y yo nos sentamos en la cocina toda la tarde mirando el reloj y el teléfono Estábamos esperando que mi papá llamara Cocinamos mucho porque estábamos muy nerviosas La espera fue muy agotadora Y así, a las cinco y media o a las seis y media, no recuerdo muy bien, nos llamó mi padre. Dijo que todo había salido bien y mi madre y mi hermano estaban sanos Mi abuela y yo empezamos a bailar, tomadas de la mano Grité alegremente “¡Nació Nikita!” y “¡Ahora soy hermana mayor!” Mi abuela se rió y compartimos la alegría Estaba muy feliz y no podía esperar que llegara el día en que vería a mi hermano por primera vez

Aunque mi hermano a veces me molesta, lo quiero mucho.

Yelyzaveta Romanchenkok

Castellà 2B

BajolasolasdeFiji

Hace unos años tuve la oportunidad increíble de bucear en las islas Fiji La experiencia de buceo con tiburones fue inolvidable Durante esas vacaciones exploré las profundidades del océano pacifico y descubrí la diversidad maravillosa de la vida marina en la región Uno de los momentos más impresionantes fue interactuar con los tiburones, incluso acariciarlos

Descubrí que en Fiji hay ocho tipos de tiburones, cada uno fascinante a su manera, desde grandes tiburones toro hasta pequeños tiburones punta blanca Sin embargo, la verdadera sorpresa llegó en el último día de mis vacaciones

Durante la parada de descompresión, un tiburón tigre apareció Los instructores conscientes de que no se había visto un tiburón tigre en este lugar desde hacía dos meses, tomaron medidas de seguridad

En lugar de alejarlo, decidieron alimentarlo para evitar comportamientos impredecibles La adrenalina corría mientras observaba cómo los expertos bajaban cubos de comida del barco y alimentaban al tiburón con calma

La mezcla de emoción y respeto hacia estos depredadores majestuosos creó en mí un recuerdo imborrable. Estas vacaciones en Fiji no solo fueron una fiesta para los sentidos, sino que también me dejaron con la apreciación profunda de la belleza y la imprevisibilidad del mundo submarino

Dareia Georgountzou Castellà 2B

Sant Jordi 2024 revista literària 73 CFA Montserrat Roig

Minuevoamigo

Siempre he tenido miedo al agua. Sé nadar, me gusta relajarme cerca del agua, pero siempre ha supuesto un peligro para mi.

Mi marido y mi hijo estaban buceando y yo preferí esperarlos en la orilla de la playa. Pero un día decidí cambiar eso y empecé a estudiar en la academia de navegación.

Las clases de teoría eran muy interesantes para mi. Aprendí a tejer nudos marinos y crear rutas de mar.

Un año después empecé la práctica. Fue en Croacia, en el mar Adriático y tenía que pasar siete días en el barco. A mi alrededor sólo había desconocidos y mi miedo. Empecé a conocer el mar. Me pareció que el mar tenía humor: un día estaba tranquilo, azul y claro y al día siguiente, debido a una tormenta, el mar estaba negro y peligroso. Después de unos días, me di cuenta de que podía ser amiga del agua.

¡Puedo nadar en mar abierto y no tener miedo! ¡Puedo soportar las olas y usar la fuerza del viento para mis velas!

Nunca olvidaré este sentimiento. A menudo recuerdo mi aventura. Recibí formación y ahora soy asistente de capitán de barco con velas y ahora el mar es mi amigo.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 74

els records dels alumnes de

Castellà 3

Lafuerzadelrecuerdo

El médico se dió cuenta que llevaba un reloj deportivo y me preguntó: “Victoria, ¿haces deporte? Imagina que estás corriendo una maratón y estás muy cansada, pero sólo queda un kilómetro ¡Tienes que reunir fuerzas!”

Nunca había corrido una maratón, pero recordé la carrera intercontinental de natación por el Bósforo

Aprendí a nadar seis meses antes de inscribirme en la competición Todos los nadadores que conocía soñaban con participar, pero sólo unos pocos lo consiguieron: las plazas se agotaron en diez minutos. Tuve suerte y fui a Estambul para sumergirme en las aguas turquesa del estrecho en la parte asiática del Bósforo, y llegar a la costa europea seis kilómetros después

Fue puro placer nadar dos tercios de la distancia ¡Una corriente poderosa, agua agradable, un sentimiento de libertad y felicidad!

De repente el sol desapareció, hizo mucho frío y se elevaron grandes olas Y en lugar del penúltimo punto de referencia, vi ¡la meta! Pero yo no estaba junto a ella, sino casi en la orilla opuesta. Perdí el rumbo. Sentí una melancolía helada por dentro En el Bósforo hay una corriente increíblemente fuerte: entendí que ya no era posible llegar a la meta, estaba demasiado lejos. ¡Pero no iba a rendirme antes de tiempo! Con todas mis fuerzas, comencé a bracear hacia la meta Nadé entre corrientes heladas, montones de basura y manchas de gasolina ¡Y terminé! Apenas unos minutos antes parecía que no tenía sentido pelear Pero no me rendí y ¡gané!

Un par de años más tarde, en la sala de maternidad, cuando ya no me quedaban fuerzas, el médico vió un reloj deportivo en mi muñeca y me preguntó: "Victoria, ¿haces deporte?" Entonces me acordé del Bósforo y encontré la fuerza necesaria Unos minutos después di a luz a mi hija

Sant Jordi 2024 revista literària 75 CFA Montserrat Roig
Victoria Pyatygina Castellà 3

Unavisitaespecial

Una de mis fotos favoritas es una en la que somos cuatro generaciones. Mi hijo, mi madre, mi abuela y yo. La hicimos el año pasado en la playa de Castelldefels cuando mi abuela nos visitó en octubre. Hacía frío, pero ella se bañó varias veces.

Se llama Zhanna y vive en Kyiv, Ucrania. En julio cumplirá 85 años. Siempre soñé con vivir cerca de mi abuela para disfrutar del tiempo libre con ella y celebrar todas las fiestas juntos.

Pero debido a la pandemia, desde el 2020, no nos hemos visto casi nunca y solo nos hemos comunicado por videollamadas. Aunque yo siempre quise que mi hijo la conociera y la recordara.

Cuando era niña y paseaba con su madre por Kyiv resultó herida, fue durante la Segunda Guerra Mundial, por eso siempre ha tenido mala visión. Pero es muy curiosa y siempre le ha gustado leer, incluso ahora lo hace con una lupa. Desafortunadamente, ahora no ve casi nada, pero a pesar de ello, decidió venir a vernos. Viajó sola en autobús durante 48 horas de Kyiv a Barcelona y como tenía poca conexión telefónica nos preocupamos mucho.

Para nuestra familia fue un gran evento reunimos de nuevo porque nuestro último encuentro fue antes de que empezara la guerra. Hicimos muchísimas cosas cuando estuvo aquí: nos bañamos en la playa, visitamos museos, fuimos al Liceu, viajamos a Girona y visitamos el Monasterio de Montserrat. También enseñó a mi hijo a jugar ¡al dominó!

¡Nunca olvidaré esos días, nuestras emociones y aventuras! Mi abuela es una persona increíble, siempre ama y disfruta la vida pase lo que pase.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 76

Empezaraaprenderespañol

Hace un año, mientras estaba mudándome a Barcelona, de repente, me di cuenta que sería muy útil poder de hablar español con la gente local

En aquel tiempo mi español no era muy bueno y me daba vergüenza comunicarme con los españoles. Por esta razón empecé a aprender el idioma con compromiso Practicaba mucho en casa, con aplicaciones y leyendo textos o noticias El proceso de aprender ha conseguido que me sienta más seguro y cómodo con las situaciones del día a día. Desde entonces, ya no tengo tanto miedo a hablar y conocer gente nueva como lo había tenido antes Aprender un idioma nuevo me ha enseñado que prestar atención a algo y hacerlo con frecuencia siempre nos trae resultados y tenemos que tener paciencia hasta que los podamos notar.

Antes de empezar a aprender, dudaba de si conseguiría o no el nivel suficiente, pero ahora puedo ver que cada día he dado un paso más hacia mi objetivo. Parcialmente he cumplido mi meta y todavía estoy aprendiendo

En resumen, estoy orgulloso de mí mismo por haber empezado a aprender y no haberlo dejado hasta ver los resultados.

Regalosorpresa

Últimamente mi marido y yo casi no hemos podido descansar Trabajamos y aprendemos muchísimo para mejorar nuestra vida en España A veces, estoy triste por ese motivo Mi marido, por supuesto, se dio cuenta de mis sentimientos y, hace poco, organizó una sorpresa para mí.

Dos semanas antes de mi cumpleaños me dijo que haríamos un viaje de tres días En ese momento, fue la mejor noticia para mi No tenía ni idea de a dónde íbamos a ir. Iríamos de vacaciones y eso era suficiente para sentirme feliz y satisfecha

El día X llegamos a ¡Sitges! Pasar unos días allí, realmente, era un sueño para mi Nos gusta mucho esa ciudad y vamos allí a menudo Por eso conocemos los mejores restaurantes y cafeterías y siempre disfrutamos con la comida, la arquitectura, la naturaleza y el ambiente de la ciudad

Y, exactamente, por eso pasamos tres días muy a gusto en Sitges en un hotel de estilo Art Deco Todos los días paseábamos a lo largo de la playa, comíamos marisco, íbamos de compras un poquito y dormíamos mucho

Fue un merecido descanso y hemos decidido hacer viajes cortos con más frecuencia.

Sant Jordi 2024 revista literària 77 CFA Montserrat Roig
Anna Díaz Castellà 3

ViajeaFormentera

Quiero contarles sobre un viaje increíble y divertido. La historia ocurre en la isla de Formentera. A finales de junio de 2022 volamos en avión a Ibiza y de allí tomamos un taxi hasta el puerto donde cogimos un barco y al cabo de treinta minutos llegamos a la Formentera.

Había muy pocos turistas, solo lugareños. Había una tienda y un restaurante bastante caro, por lo que comimos en casa muy a menudo.

Nuestros hijos pescaban mucho y los gatos de al lado, cada día veían y esperaban su rica comida. Pescado fresco ¡qué maravilla! Nunca antes había visto peces de tantas especies diferentes.

Todos los días nadábamos en el mar de aguas cristalinas porque hay una alga, que se llama Posidonia, que limpia el agua. La arena de la playa era blanquísima.

Casi cada día alquilamos bicicletas y, después del almuerzo, dábamos varios paseos por lugares pintorescos.Vimos muchos paisajes bonitos, conejitos y erizos en el bosque. También dimos varios paseos en barca alrededor de la isla. Al final de las vacaciones hicimos un paseo en un catamarán muy grande.

¡Qué emocionante! ¡Qué precioso! ¡Qué isla tan bonita e increíble! Nos gustó muchísimo ese viaje.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 78
Oleg Skuridin Castellà 3

Ungranpaso

Me acuerdo, con mucha alegría, del día que compré mi primer piso

Hacía sol, estaba trabajando en mi despacho cuando la antigua dueña vino a verme para firmar los papeles y cobrar Firmé, le pagué y recibí las llaves Estaba muy emocionado

Desde allí llamé por teléfono a mi novia y quedamos en encontrarnos en la puerta del nuevo piso Era un apartamento en una quinta planta, pequeñito, de sólo 35 metros cuadrados

Yo tenía tan sólo 24 años, así que lo alquilamos para ahorrar y poder casarnos Después de 2 años nos casamos y fuimos a vivir allí Éramos muy felices allí, pero al cabo de seis años nos mudamos a otro más grande

Fue el primer gran paso que di en mi vida

Unasandaliayunpez

Cuando era pequeña, cada verano iba a visitar a mi abuela a su pueblo.

Me quedaba allí durante un mes y me encantaba porque tenía muchos amigos para jugar Uno de los días que fuimos a jugar estaba lloviendo y el lago se desbordó. Había muchos peces en los charcos Mucha gente cogió peces y yo decidí coger uno también Mientras caminaba por los charcos, perdí una sandalia Volví a casa con una sandalia en una mano y un pez en la otra Esa noche, ¡cenamos pescado! Estaba preocupada por el incidente pero mi abuela no me regañó en absoluto

Unencuentroconlodivino

Era un día lluvioso Como casi todos los días en Dublín Estaba sola en casa

La tristeza invadía mi corazón, gritaba de dolor Sentía como si el mundo se derrumbara sobre mi cabeza

Buscando sentirme mejor decidí dar un paseo por el maravilloso parque natural Marley Park

Cuando empecé a caminar por el parque, el sol apareció tímidamente entre las nubes y su luz adentraba en el verde de los árboles, dándole un brillo único a aquella escena El sonido, el olor, la luz, los colores y el aire de la naturaleza fluía en la más perfecta armonía

En ese momento me detuve, respiré hondo y sentí la magnífica presencia de Dios que tocó mi corazón y una voz suave me susurro al oído: “Calma tu alma y tu mente, porque estoy contigo todos los días de tu vida ” Sentí una paz tan profunda que comencé a llorar y toda la tristeza se fue

A partir de ese momento, entendí que ante todas las dificultades, tenemos que ser fuertes y valientes, porque hay un Dios que nos cuida y protege

Sant Jordi 2024 revista literària 79 CFA Montserrat Roig

ElcaféLaie

En 2010 vine por primera vez a Barcelona a visitar a mi hijo que estaba trabajando aquí. ¡Me encantó descubrir esta estupenda ciudad!

Uno de mis descubrimientos fue la cafetería

Laie en la calle Pau Claris Tenía un concepto muy especial para la época, podías llevar tu ordenador y tomar el café de tu elección con un trozo de pastel Un día, mientras tomaba un café, vi en la pared algunas citas de Josep Pla, el gran escritor catalán del siglo XX Leí: “Todo pasaba, entonces, en los cafés y lo que no pasaba en los cafés no existía El café agudiza la inteligencia y reaviva la sociabilidad

La decadencia del café implica la decadencia de toda una civilización.” Estas frases fueron sumamente importantes para mi, es más, cambiaron mi vida

En Francia, cada vez que hablaba con la gente en un café me sentía mejor el resto del día, cada vez que leía me sentía en armonía con las personas de mi alrededor Pero por otro lado, desgraciadamente, en Francia no está bien visto que una mujer vaya sola a un café

Saliendo de la Laie decidí que, mi marido y yo, nos mudariamos a Barcelona cuando estuviésemos jubilados De este modo, podríamos ir siempre a tomar un café tranquilamente. Mejor, por fin, ¡podríamos vivir!

Unagransorpresa

Un día, durante la epidemia de COVID, estaba hablando con mis amigos por videollamada. Yo estaba en Barcelona y ellos en Minsk, Bielorrusia.

Hablamos mucho tiempo de lo difícil que se había vuelto viajar y de que sería genial si pudieran venir. El fin de semana siguiente celebraba mi cumpleaños y les dije que sería genial verlos y celebrar juntos.

¿Y qué creéis que pasó entonces?

La mañana de mi cumpleaños, sonó el timbre. ¡Imagínense mi sorpresa cuando me acerqué al interfono y vi las caras felices de mis amigos allí!

No sé cómo lograron vacunarse, conseguir todos los documentos y comprar los billetes tan rápido… ¡pero lo hicieron y fue una gran sorpresa!

En conclusión, esto es lo que creo: es genial cuando tenemos almas gemelas que nos aman y quieren complacernos. Hoy en día es muy fácil sentirse solo incluso entre muchas personas, pero una persona necesita a otra persona.

No necesitamos mucho para ser felices.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 80
Pascale Wagner Castellà 3 Tatyana Shutsko Castellà 3

CapaSanFrancisco

Català 1

Jo recordo quan vaig provar per primera vegada els calçots a Barcelona. (Isamar Da Costa)

El meu primer record és quan vaig sortir de passeig amb la meva mare a Marroc (Fátima El Amrani)

El meu record més feliç és amb els meus fills (Felicita Poche)

Recordo la meva primera impressió de Barcelona Vaig sentir molt fred en comparació amb la temperatura del Brasil (Guilherme Sousa)

El meu primer record aBarcelona és el barri de Besòs Mar. (MoustaphaGueye)

Elmeuprimerrecordd’Espanyaés deMàlagaambelsmeusamicsde Somalia.(ThioubCheikk)

El meu primer record aBarcelona és el carrer Marsalla. (Ousmane Gaye)

El meu primer record de BarcelonaésPlaçaEspanya.(Alba Montes)

ElmeuprimerrecordaEspanyaés l’estaciódeBilbao.(AhsanIqbal)

El primer record

El meu primer record a Manresa és de l’estació d’autobusos. (Muhamed Yassine Daaikar)

El meu primer record de petita és el meu aniversari. (Celia Paiva)

El meu primer record de Barcelona són la Sagrada Família, el mar i els Jardí Botànic (Najim Asbai)

Jo recordo la meva primera vegada a la platja de Barcelona amb els meus amics (Eliana Guerra)

El meu primer record de Barcelona és l’estació de Sants. (Imaad Daaikar)

El meu primer record és el meu germà, que plora molt i era molt petit (Faiqa Liaqat)

El meu primer record a Barcelona és quan vaig visitar el centre de la ciutat Vaig gaudir molt amb la meva família (Arshdeep Kaur)

El meu primer record a Barcelona es el clima (m’agrada molt) i l’hospitalitat de la gent. (Rafia Ghafoor)

El meu primer record de Barcelona és l’estació de Plaça Catalunya. (Madeem Ahmad)

Sant Jordi 2024 81 CFA Montserrat Roig
Ornella Català 1A Farina Català 1A

Lescosesnosemprepassencomvolem

Tinc un record inoblidable. Recordo la meva àvia.

És la dona que mai s'asseu quieta, que es preocupava per tothom menys per ella mateixa. Recordo els seus ulls... el foc als seus ulls. Li encanta la vida, la vida activa, plena de rialles i alegria, plena de viatges amb la seva família. Té una família molt gran i sempre organitza un sopar familiar cada diumenge; tres besnéts petits amb els que sempre juga. Té una casa amb un jardí ple de flors, baies, fruits i verdures, on passa molt de temps. Ella sempre té moltes coses a fer i no té mai por. L'única cosa que li fa por és ser encadenada a un llit.

Però les coses no sempre passen com volem. Recordo què li va passar al darrer tram de la seva vida; va estar al llit vivint la seva gran por. Això mata el foc als ulls més ràpid que qualsevol malaltia.

Per què? Per què es mereix això? Per què viu la seva pròpia por? El seu darrer alè va ser un sospir d'alleujament. Recordem, amem, plorem…

“Morriña”

Amb l'arribada del bon temps i la calor pensem en les nostres vacances. Vacances per mi significa poble, significa llar i muntanya. El poble i els estius estan plens de records. Preparo la meva enorme maleta, plena de roba, que per descomptat mai em posaré. Els vestits per les festes i les sabates per poder recórrer cada camí possible.

Estem tot l'any preparant les nostres desitjades festes. Desitjant fer gaudir a la gent que estimem. Menjar i compartir temps amb la meva família i ballar amb les gaites fins que els peus aguantin.

El poble recull les ganes de tornar a veure a la meva família i els meus amics temps després. La il·lusió de reunir-se i de gaudir del dia calorós i la freda nit que caracteritza Lleó.

Cada any els meus ulls tracten de recollir tots els capvespres possibles per poder veure'ls en el meu cap cada dia. Per mi, els capvespres més bonics del món.

Però els estius acaben i l'únic que ens queda són els records. Sentiment que defineix bé la paraula "morriña". Com dic jo cada agost: anar-se'n per tornar aviat.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 82
Lena Zakharova Català 1A Nerea Rodriguez Català 1A

Elmeuàngel

El protagonista d'aquesta història és el meu pare, es diu Eduard, d'origen peruà. Gràcies a ell, jo desconeixia les necessitats de la gent de fora, no sabia res de la gana, ni del fred; era un pare exemplar, com un àngel Va ser un gran mestre, els seus consells em van ajudar a fer front a la vida i a ser millor persona per a les meves filles

També li agradava l'art culinària, en els temps lliures ens feia degustar els seus deliciosos potatges Que feliç era!

Treballava molt, a mesura que passava el temps es feia més gran, ja no era ell mateix, fins que va emmalaltir i no va poder resistir No s'ho podia creure; per què a ell?

Avui no és aquí, la mort és així: dura, injusta i traïdora. No vaig poder ser present quan el meu pare va morir, ni acomiadar-me'n per última vegada d'ell

Guardo a la meva memòria els valors que em va ensenyar i no oblido les dificultats que per mi va passar. De vegades somio amb aquest somriure angelical, continua sent el mateix

Per això sempre dic: te'n vas anar, però ets i sempre seràs el meu superheroi!

ElmeuprimerdiaaBarcelona

Recordo molt bé el meu primer dia a Barcelona, tot i que han passat cinc anys.

Em vaig traslladar amb la meva família, el meu marit i els nostres fills. Abans del nostre trasllat mai vam visitar Barcelona ni Espanya. Era l'estiu, un dia molt lluent, sense núvols ni pluja. A mi m'encanten els dies assolellats.

Em van sorprendre els edificis; sens dubte l'arquitectura de Barcelona és magnífica i preciosa. Hi havia molta gent de diferents nacionalitats, és evident que a Barcelona hi ha molts turistes.

En arribar al nostre apartament ens vam passar d'estació de metro i vam baixar a la següent. Llavors vam caminar una bona estona. Malgrat això, vam estar contents i feliços.

Sant Jordi 2024 revista literària 83 CFA Montserrat Roig
1A Yunusova Rashida Català 1A

Unviatgealesestrelles

Quan vaig conèixer la meva parella, jo sempre deia que volia llençar-me en parapent, malgrat que li tinc por a les altures, però això no importava Van passar uns mesos i jo complia vint-i-sis anys.

La meva parella tenia una sorpresa per al meu aniversari Em va dir: anem a un lloc que és fred i calent, has d'empacar roba per a aquests climes Jo no sabia on anàvem Això va ser un cap de setmana; estava intrigada i tenia molta curiositat Ell va anar a casa meva i vam iniciar el viatge, però jo no sabia cap a on anàvem.

Vam trigar tres hores a arribar al lloc, era un poble Ell es va anunciar a l’hostal Van confirmar les seves dades i el seu paquet de viatge Quan el recepcionista va confirmar el nostre paquet de viatge vaig escoltar que hi havia una sessió de parapent

Jo estava espantada i vaig plorar, la meva parella va pensar que m'agradaria el regal, no esperava aquesta reacció

Finalment, vaig assistir a la sessió de parapent i vaig superar la meva por

Músicaperalamemòria

Un dels meus millors records és del primer concert de música clàssica del meu fill. Els instruments que toca el meu fill són el baix, el contrabaix i el piano.

El seu primer director d'orquestra va ser: Gustavo Dudamel i la seva primera interpretació va ser: " Danzon No.2" del compositor Mexicà Arturo Márquez.

Va ser el dia més feliç de la meva vida a Veneçuela.

Lamevafillaielfollet

Un dia com qualsevol altre, ens en vam anar a banyar al riu sense la meva filla perquè feia molta calor La vaig deixar amb la mainadera En tornar a casa ella em va dir que no la localitzava, em vaig posar molt nerviosa i vam començar a buscar-la

La finca era molt gran amb molts arbres Per aquells anys, la benzina la portaven en cilindres grans, va ser en aquests cilindres que vaig trobar a la meva filla, estava plena de fang i no plorava Era gairebé impossible que la meva filla pogués ficar-se sense ajuda.

Va ser la meva mare qui va dir que els follets li van fer pujar al cilindre, li van pintar tot el cos amb el fang i es van posar a jugar amb ella, i quan van escoltar els nostres passos, van decidir deixar-la sola al cilindre.

A la meva ciutat d'origen (Cusco-Perú) existeix la creença que els follets rapten els nens i nenes per jugar amb ells Mai no oblidaré aquells moments d'angoixa

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 84
Mariela Emperatriz Català 1A Ivonne Álvarez Català 1A

Nototeslesprimeresvegadessóndolentes

Alguna vegada has tingut el veritable sentit de la por i del desig de supervivència? Això és el que vaig sentir la primera vegada que vaig viatjar fora del meu país, Colòmbia

Tot va començar el 2009 Amb quinze anys vaig viatjar als Estats Units amb la meva família perquè la meva cosina, la Laura, va casar-se, però jo vaig haver de tornar abans, pels meus estudis

A la sala d'espera de l'aeroport tot sol, mentre pensava en tots els records que m'havia deixat aquest viatge, mirava l'hora en el meu mòbil i vaig veure que faltava molt per a embarcar En preguntar a una hostessa, em va dir que el meu vol havia sortit una hora abans. En veure el meu mòbil, vaig veure que estava amb la zona horària de Colòmbia

És aquí quan el meu desig de supervivència fa que el meu anglès flueixi millor que en qualsevol examen oral del passat Vaig aconseguir un vol per al següent dia sense pagar de més

Al final, em vaig tornar un guia expert en un aeroport, vaig passar la nit amb el meu germà després d'un viatge de tres hores i vaig poder posar a prova el meu nivell d'anglès

No totes les primeres vegades son dolentes

Juián Forero

Català 1A

Elnaixement

Mai oblidaré el dia que va néixer la meva nena. Era un 7 de març de 2013 i jo l'esperava nerviós a l'hospital Tot estava en silenci, em vaig posar impacient, tenia la maleta amb la robeta del meu nadó

Després de moltes hores, una tarda molt bonica, vaig escoltar la veu de la infermera que em deia: Fabián! Enhorabona! Tens una nena molt bonica Em va dir que passés i l'agafés, era la primera vegada que era pare.

En veure-la no sabia si plorar o riure de tanta alegria

Veure l'espera de nou mesos val la pena Sentir i tocar a la meva filla tan petita... no sabia com sostenir-la Dono gràcies a Déu per portar-la al món, tan bella, tan sana, amb una mirada molt tendra Vaig sentir el meu cor sacsejar-se i la meva filla va somriure; la contemplava amb emoció.

A tots els deia que no era possible el que m'estava passant; estava en xoc no ho sé Jo em vaig quedar amb aquest somriure i ulls marrons, pell color canyella. Quin dia tan meravellós! Mai ho oblidaré

Em quedaré amb aquest somriure, ja té onze anys i vull veure la seva graduació

Sant Jordi 2024 revista literària 85 CFA Montserrat Roig
Fabián Giraldo Català 1A

Laplaçapossible

Durant anys vaig saber de la plaça de les Glòries. Un lloc on passava per l'autopista amb el cotxe. Mai hauria pensat que un dia vindria a viure al costat d'aquesta plaça, que té una història molt interessant.

Sovint sento dir: "Aquesta plaça no s'acaba mai"

Des de la meva nova casa, miro les obres i la imatge que veig en el meu imaginari és semblant a quan el meu fill jugava amb els Playmobil, homenets amb casc i màquines desplaçant-se amb ajuda de la mà del meu fill.

Veus el moviment, però no canvia res. Doncs segueixo...no perdin el fil...

Una nit vaig somiar que aquests mateixos homenets i màquines que jo m'imagino quan miro per la finestra, en el meu somni van cobrar vida, i de forma màgica la plaça va estar acabada.

Ara podia contemplar un lloc verd, tranquil, per una banda i sorollós per un altre, on estan els jocs infantils i de pilota, amb nens i adults gaudint d'aquell espai.

Em vaig sentir molt contenta, per mi i per tots els veïns que durant anys han estat patint les obres.

Quan em vaig despertar, la realitat em va assaltar, però no perdo l'esperança, continuaré mirant fins que al final es faci realitat.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 86

CapaSanFrancisco

Visc a Estocolm, una ciutat tant bonica com freda Treballo com a matemàtica a la Universitat. De sobte, m'ofereixen l'oportunitat de viure a San Francisco durant quatre mesos

Estic tan contenta que passo dues nits sense dormir. Marxo: el viatge és molt llarg, més de 15 hores Quan arribo, estic completament cuita Però l'aventura estava a punt de començar!

Després de revisar el meu passaport i els documents, la policia decideix aturar-me i portar-me a un altre lloc per interrogar-me! Una situació de pel lícula!

Els agents sempre em fan les mateixes dues preguntes:

1 Quin és el motiu del viatge?

2. Quin és el número exacte del vol de retorn?

Clar que no recordo aquest número: per sort, ho tinc al correu electrònic, només falta la contrasenya del wifi Ells arriben a demanar-me que hackegi la wifi de l'aeroport! Quina por! Al cap de dues hores intenses, em deixen anar i diuen: "She's ok!"

Per fi soc lliure i vaig a la meva nova llar Trobo la clau sota l'estora i me'n vaig a dormir.

L'endemà em llevo, esmorzo i agafo l'autobús Vaig al meu despatx que està dalt d'un turó. Miro per la finestra: les àguiles volen, l'oceà Pacífic està tranquil i veig tota la ciutat de San Francisco, envoltada de boira En aquest moment m'enamoro.

Nostàlgia

Va trucar a la porta el fantasma del meu primer amor, simplement el vaig convidar a passar. Mirant-me fixament als ulls, em va explicar que havia vingut per dir-me que sempre pensava en mi, que d'alguna manera li feia mal que no estiguéssim junts. Recordant, vam riure, vam plorar i ens vam posar seriosos rememorant els moments no tan agradables. Vaig ser envaïda per la seva nostàlgia i les seves ganes d'haver tingut una història diferent.

Van tornar a trucar a la porta. La meva sorpresa en obrir-la: el fantasma del meu segon amor. Aquest amor va ser més adult i molt diferent. Només el vaig fer passar sense pensar. Els escoltava a tots dos amb els seus somnis no realitzats i les seves nostàlgies. Tenien una vida, una vida on jo no cabia ni fragmentada en un milió de trossos. La situació em va deixar de semblar graciosa. Va ser aquí quan vaig adonarme'n i els vaig acomiadar als dos. El problema era jo, estava malalta, era portadora asimptomàtica.

Tenia la malaltia de la nostàlgia, pura i sincera, aquella que et fa plorar sense raó en els moments menys adients.

Sant Jordi 2024 revista literària 87 CFA Montserrat Roig

Lamevamilloramiga

Acabava de començar a estudiar a la universitat, tenia 17 anys.

Estava al bany de la universitat amb la cara i tots els meus ulls vermells de tant plorar, quan va entrar una noia que em va preguntar què em passava, que perquè plorava tant.

Li vaig dir que m'havien posat una mala nota al primer examen i que em sentia molt malament per això.

De sobte va començar a riure i em va dir, no m’ho puc creure!, plores tant perquè et va anar malament un examen? li vaig dir que sí, que jo havia estudiat molt.

Va continuar rient i davant la meva sorpresa em va contestar que aquest seria el primer de molts dels meus exàmens, que tant de bo els aprovés tots però que si fallava no m'amargués tant i que la propera vegada sortiria bé!.

Jo amb 17 anys i escoltar aquelles paraules d'una companya de la meva mateixa edat, em va tranquil·litzar.

Vam començar a conversar i a conèixer-nos i a partir d'allà es va convertir en la meva millor amiga i germana de l'ànima com sempre la defineixo jo.

Recordo que vam començar la carrera d'estudis el mateix any i la vam acabar el mateix dia i amb la mateixa matèria.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 88
Claudia Bedoya Català 1B

Bellesaioportunitat

En la memòria de cada persona hi ha dies especials, plens d'emocions i impressions. Per a mi, un d'aquests dies va ser la primera vegada que vaig arribar a Barcelona, el febrer del 2010. Després d'un hivern llarg a Rússia, ple de dies grisos i plujosos, en arribar a Barcelona vaig sentir la calor i la brillantor del sol.

L'aeroport ens va rebre amb els seus immensos edificis de vidre, penetrats pels raigs del sol.

En pujar al taxi, vaig sentir la respiració de la nova ciutat, el seu ritme i energia. De camí al centre, la ràdio encesa comentava un partit de futbol en català, les paraules no les entenia, però l'atmosfera al cotxe era plena d'emoció i entusiasme.

Vam parar al barri de Clot, i aquest barri em va conquerir immediatament amb la seva calidesa i encant. Passejant pels seus estrets carrers, respirava els aromes de les flors de primavera i sentia com cada pedra , cada casa amagava la seva pròpia història.

Aquest dia el recordaré per sempre com un meravellós record del meu primer a Barcelona, del dia en què vaig sentir que el món estava ple de bellesa i oportunitats.

L'últimNadalambells

L'últim Nadal amb tota la meva família va ser l’any 2020. Va ser a Veneçuela, és un record molt especial per a mi perquè va ser l'últim Nadal amb els meus avis, el Bartolo i el Nemesio. Tota la família de la meva mare ens vam reunir amb molta alegria. Tots vam sopar, riure, parlar i celebrar junts el Nadal amb el meu avi Barto.

Quatre dies després el meu pare, la meva mare, el meu germà i jo vam viatjar cap a una altra ciutat que es diu Mérida a casa del meu avis paterns, el Nemesio. Recordo les passejades pel poble, els i àpats familiars. Vam passar vuit dies molt feliços que van passar molt ràpids. Quan ens vam adonar ja havia passat el Nadal i havíem de tornar a casa.

Ens vam acomiadar, com tots els anys, però aquell va resultar ser l'últim Nadals que passaríem amb els meus dos avis perquè els dos van morir l’any següent.

Han passat un parell d’anys i quan ho recordo em sento una mica malenconiós però m’alegro d’haver estat allà i poder recordar-los sempre.

Sant Jordi 2024 revista literària 89 CFA Montserrat Roig

Els records del alumnes de Català 2

El meu record és d’un viatge als Estats Units l’any 2015 Va ser el meu primer viatge en cadira de rodes. Estava amb un amic a Montreal i volia viure una experiència sol i vaig decidir anar a Boston, Chicago i Detroit A Chicago vaig veure un partit de bàsquet al carrer i estava molt trist perquè, abans d’anar amb cadira de rodes, m’agradava molt jugar i em va frustrar molt no poder fer-ho. Per animar-me, vaig decidir fer una bogeria Al couchsurfing on dormia, vaig veure que hi havia una foto de gent a dalt d’una torre alta i vaig decidir que volia anarhi malgrat el meu vertigen.

Vaig pujar al 113 pis d’un dels gratacels, el més alt del mon, on hi havia un balcó de vidre al qual es podia sortir: el skydeck de la Willis Tower Fins i tot el terra era de vidre i vaig tenir una sensació increïble.

Era tan alt que vaig perdre la sensació d’alçada i el meu vertigen va desaparèixer Vaig tenir èxit en la meva aposta i realment em va pujar la moral i l’ànim

Elmeuprimerdiacomaculé

Des de petit, jo he tingut una passió molt gran pel Barça, perquè es on van jugar els millors jugadors brasilers que jo he vist mai: Romário, Ronaldo, Rivaldo i Ronaldinho.

Jo tinc un record de quan vaig anar al Camp Nou per primera vegada a veure un partit del Barça. Era l’any 2013 i jo encara vivia al Brasil, però estava de vacances i vaig viatjar a Barcelona per primera vegada

Jo tenía una ilusió molt gran de veure de prop els millors jugadors del món, com Messi, Neymar, Xavi i Iniesta I quan jo estava a Barcelona, hi havia només un partit al Camp Nou: el clàssic Barça contra el Real Madrid amb el Cristiano Ronaldo.

El Camp Nou estava ple de gom a gom i tothom estava molt animat El Barça va jugar molt bé i va guanyar 2-1, amb un gol del brasiler Neymar i un altre del xilè Alexis Sanchez. Jo estava molt content de poder veure amb els meus ulls aquell partit històric. Em sentia com un culé

Ara jo visc a Barcelona i també he anat el Camp Nou moltes vegades, però el primer partit quedarà per sempre a la meva memòria.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 90
de
Pasion Català 2
Guilherme
la

L’Estartit

Me'n recordo plenament quan vaig arribar a la platja de L’Estartit, era la primera vegada que veia el mar Mediterrani i jo tenia molta il·lusió per trobar-me amb ell

La meva amiga em va acostar amb el cotxe fins allà, em va deixar i va marxar amb la seva família

Em vaig quedar tot sol, anava molt abrigat perquè era l’hivern de l’any 1999, feia poc temps que havia arribat de Mèxic ,encara que portava una jaqueta, un gorro i guants tot i així, encara tenia fred ja que el vent bufava molt fort.

Per a mi va ser molt sorprenent perquè al meu país mai anava tan tapat a la platja, al contrari.

Jo vaig caminar una estona observant el paisatge, les illes Medes es veien a l'horitzó, el vent pujava la sorra fina i em dificultava la visió

Tot i això vaig començar a recollir conquilles petites, pedres amb forma de cor, sempre m’ha agradat recollir-les per recordar aquests moments

Elnostreestiu

Recordo la teva olor

de dies calents d'estiu, dies de platja

D'estar tombades al sol

Recordo com em miraves

Com tot fluïa,

Amb el so de les onades del mar

Com somiàvem despertes

Com vam veure el nostre futur

Després de la primera trobada

Com ens endevinàvem a cada moment

Recordo

La teva veu dolça quan arribaves

Les nostres riallades

La nostra complicitat

La nostra simplicitat

Les nostres llargues converses

Les nostres emocions

Aquest va ser el nostre primer estiu

I encara el recordo

Estic al present, cada dia

Desitjant veure el nostre futur

Que trepitja a la teva panxa

Ho recordo tot quan et miro aquest dia

En què compartim tanta alegria

Azul Infinito

Sant Jordi 2024 revista literària 91 CFA Montserrat Roig
Rafael Gómez Rovelo Català 2 Inés De Castro Català 2

Sibèria

L'any 2006 vaig anar a viure a Sibèria durant un any. Acabava els meus estudis a França i volia millorar la meva llengua russa i viure una aventura. Durant aquest any vaig descobrir repúbliques molt poc conegudes de la Federació de Rússia.

Una d'aquestes regions es diu Tuva i es troba a prop de Mongolia, a les muntanyes d'Altai. En aquella època, ja tenia ganes de treballar en el sector turisme i vaig aprofitar aquest viatge per conèixer professionals i crear noves excursions per fer descobrir la Sibèria als viatgers francesos.

Un matí, a l'esmorzar de l'hotel a Kizil, la capital de la república de Tuva, vaig parlar amb una dona russa que parlava molt bé el francès.

La periodista va proposar-me fer una entrevista per explicar que feia aquí, per demostrar el potencial turístic de la regió als inversors. Li vaig dir amb cortesia que no m'interessava.

Després del cafè, es va aixecar i em va dir: Emilie, t’ho deixo pensar. He mirat la previsió del temps i demà farà bo. Hem llogat un helicòpter a l'exèrcit rus i, amb l'equip de televisió, anirem a conèixer els pastors de rens a la Taigà. Si vols, podem fer una entrevista amb tu. Pensa-ho i em dius alguna cosa aquest vespre.

No vaig haver de pensar-ho molt i, ràpidament i fàcilment, vaig deixar les meves creences ecològiques per respondre-li amb un gran "SI".

L’endemà al matí vaig viure una aventura extraordinaria. Vaig sobrevolar una zona natural magnifica amb cavalls salvatges. Els pastors de rens que vaig coneixer no parlaven rus, sino un dialecte altaïc. Un traductor estava amb mi.

Els pastors tenen les galtes molt vermelles perquè mengem solament carn de ren. En aquesta regió és molt complicat de tenir un hort. Desprès vaig beure una llet fermentada de ren a la seva iurta.

Més tard vaig anar amb helicòpter a conèixer un guarda del parc natural que em va preparar una sopa de cap d'os. Sí, sí , de cap d'os ! Pero he de confessar que no la podia beure.

Aquest dia, va ser per a mi un dels records més memorables de tota la meva vida.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 92
Emilie Fauquemberg Català 2

Lamevacasa

Avui m'ha vingut al cap un record de quan era petita vivia amb els meus pares en una casa força gran tenia dues plantes i un jardí petit

Memòriesdetu

Estimar el que ha passat

Estimar allò que ja no tenim

Amb ganes de retrocedir en el temps,

Temps que ja no existeix

Volent tenir el que tenia

Això ja no ho tenim

Poder donar una abraçada, dir t'estimo almenys una vegada més

Però ara ja no puc

Recordo l'època en què et vaig tenir tan a prop

Recordo el temps que vaig poder estar amb tu

Volia una vegada més fer-te una abraçada i dir-te que t'estimo

Vas ser la millor iaia que he pogut tenir

Quina sort tinc de tenir tants records de tu.

Karina de la Pasión Malagori

2

A la primera planta hi havia el menjador i la cuina i al pis de dalt els dormitoris Al jardí hi havia arbres amb aranyes que em feien por

Amb els meus germans jugàvem a fet i amagar aprofitant tots els racons del jardí També teníem un gos que bordava a tothom i una gata petita que tot al dia estava dormint i era molt bona

Sant Jordi 2024 revista literària 93 CFA Montserrat Roig
Català Khadija Samhaoui Català 2

Unallargamigdiada

Una vegada vaig anar a Córdoba ( Andalucía) de vacances i en aquest lloc es fa de nit molt tard, per això jo sempre tornava molt tard a casa meva Un dia vaig fer una becaina com si fos un andalús i quan em vaig despertar vaig pensar que era pel matí i em vaig enfadar molt, però quan vaig mirar el telèfon i vaig veure que eren les 9pm, em vaig posar molt content i vaig anar a jugar a bàsquet amb els meus amics tota la nit

Adrián Fernandez

GES 1

Els alumnes de GES 1

Eldiaenquèvaigconèixerlaneu recorden...

El dia que vaig veure la neu per primera vegada, era un dissabte al matí La meva família i jo vam agafar un cotxe i vam anar a Andorra i quan vaig arribar-hi, per primera vegada vaig trepitjar la neu.

Els meus ulls brillaven com mai abans. Vaig agafar un trineu per baixar d'una muntanya no gaire alta, i quan baixava per la neu quasi vaig atropellar un grup de gent, i quan vaig tornar a casa em vaig posar molt trista perquè em volia quedar més temps, perquè m'havia encantat conèixer la neu.

1

Elretrobamentambelpare

Jo a Colombia lamentablement no vivia gaire bé Estava molt trist, però gràcies a Déu vaig rebre una trucada del pare que em donava l’oportunitat de viatjar a Barcelona i viure amb ell, millorar el meu estil de vida i ser feliç també. Jo no havia vist al meu pare des de feia 13 anys, i estava molt nerviós. Quan vaig aconseguir passar el control de l’aeroport em vaig omplir de molta felicitat. Per fi em retrobava amb el meu pare!

Undiatràgic

Quan era petit, jo estava caminant amb el meu germà. Llavors, un cotxe va xocar contra un mur i el senyor que estava conduint va morir en aquell moment El seu fills i la seva dona estaven ferits. El meu germà i altres persones vam correr i acompanyar a la família cap a l’hospital

Umer Hassan GES 1

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig
Gabriel Argemi GES 1 Kéuri Sabrina Dos Santos GES

Elmeutalentocult

Crec que la infància sol ser el millor moment de la vida perquè no tens estrés M'encanta el temps que passava amb els meus cosins i els trobo molt a faltar.

Recordo que quan ens quedàvem tots a casa de la meva cosina, jugàvem a molts jocs, un d'ells era el "modeling".

És una mica divertit Solíem portar el maquillatge, la roba i les joies de la seva mare. Un de nosaltres solia ser el jutge i ens donava tasques i situacions Després, fèiem el maquillatge segons la situació i fèiem la passarel la Aleshores, ens explicava els nostres errors i seleccionava el millor model

El més curiós era que jugàvem a aquest joc amb les portes tancades i quan algú trucava a la porta, totes les models (nosaltres) corríem i ens amagàvem al bany, sota el llit o darrere de la cortina Crec que jo era la millor model (només estic fent broma)

M'agradaria poder tornar a aquella època

Amargglopdedolçavida

El dia en què els meus pares em van treure del Pakistan per al nostre millor futur va ser un dia molt emotiu, sobretot per a la meva àvia, perquè tots els fills de la meva àvia vivien ja amb les seves famílies

Ella vivia amb la nostra família, per això estava tan lligada a nosaltres. El dia en què marxàvem a Espanya tothom estava a casa nostra, però, literalment, jo només estava mirant la meva àvia. Jo estava tan trista, només plorava, plorava i plorava No podia controlar les meves emocions, les meves llàgrimes

Vam començar a abraçar a tothom per última vegada fins que em retrobéssim. Abraço a tots menys a la meva àvia, perquè no tinc coratge per abraçar-la per última vegada. Finalment ho faig, en aquells moments tothom a casa nostra estava plorant.

Finalment, fa gairebé 2 anys estic a Espanya i que no veig la meva àvia, espero veure-la aviat. Va ser el meu dia més memorable Al final m'agradaria dir que la vida és tan curta, així que viu la teva vida amb la teva persona especial, perquè ningú sap qui hi és i fins quan, no sé si demà seré en aquest món o no, com tu tampoc no saps fins quan hi seràs

Sant Jordi 2024 revista literària 95 CFA Montserrat Roig

RecordsdeLloretdeMar

Un dels meus records més preuats és quan la meva família i jo vam visitar Lloret de Mar. Vam reservar una casa rural durant 5 dies Els dies que hi vam estar ens ho vam passar molt bé, jugant i nedant durant el dia, explorant els carrers i les botigues amb els meus germans, etc.

El primer dia vam comprar records i un regal per als pares. Quan vam tornar a la casa, vam jugar al cricket i ens vam divertir junts. A la nit, vam sortir al carrer a passejar Després vam tornar a la casa, vam sopar (vam fer una barbacoa) i després vam jugar al Ludo amb la família

Aquest és un dels dies més memorables de la meva vida.

Amina Iftikhar GES 1

lamevafilla

El record més bonic de la meva vida és quan vaig ser mare No esperava plorar d’alegria pel que vaig veure, una cosa petita que va canviar el curs de la meva vida Vaig sentir com si fos propietària de l'univers sencer. Encara que no estava preparada per ser mare, vaig aconseguir superar-ho i viure aquell moment que mai oblidaré

Assia Kebiyeb GES 1

Unatemporalvincleambelsamics

Aquell va ser el millor dia de la meva vida, quan anava a tercer de la ESO. Érem tres amigues, anàvem al mateix institut i sempre anàvem i tornàvem juntes. Anàvem a l'escola caminant.

Un dia que sempre serà el meu preferit i memorable, que sempre em dona un somriure és aquest:

Feia un dia de pluja, nosaltres tornàvem de l'escola i plovia. Una de les meves amigues va començar a jugar amb fang, em va tirar una mica de fang i jo vaig tirar a la meva altra amiga. Vam començar a jugar amb fang. El nostre uniforme era de color blanc però va tornar-se marró. Ens vam tirar fang les unes a les altres.

Per això, vam riure juntes, encara ho recordo. Hi vam jugar una hora i quan vam tornar els nostres pares ens van renyar, però tot i així, va ser el millor record. Un recordatori de que els millors records solen ser moments simples compartits amb bons amics.

CFA Montserrat Roig 96
Sant Jordi 2024 revista literària
Kainat Hussain GES 1

Quanteniacatorzeanys...

Em costava molt respirar. Vaig anar al metge, i em va dir que m’havien d’operar.

Vaig tornar a casa i vaig començar a plorar, després em vaig cuidar i el metge em va aconsellar que em fes l'operació després d'una setmana. Després de l'operació vaig estar bé, però cinc dies després em van començar les hemorràgies nasals.

Quan vaig anar al metge, em va dir que era només un efecte secundari de l'operació Una de les venes del nas se'm va trencar, i em va sagnar el nas contínuament durant un mes Van intentar aturar l’hemorràgia, però només ho van aconseguir fent-me una operació, per la qual cosa encara tinc molts problemes respiratoris

Mareperprimeravegada

Vaig passar de ser una nena a cuidar d'un bebè. Vaig decidir seguir endavant malgrat els riscos i estigmes que envoltaven la meva decisió entre la por i l'amor. L’opció de no tenir-lo no estava a la meva ment, ja que veure'l en ecografies durant nou mesas era una sensació inoblidable.

Va arribar el dia més esperat de la meva vida, i vaig ingressar d’emergència a l'hospital. Els doctors em van fer la cesària perquè havien sorgit complicacions. Era tan inesperat! Sentia que m'inundava el cor amb tota classe d'emocions, no té comparació amb res!

A l'instant vaig escoltar el seu primer plor. Se'm caigueren les llàgrimes; estava anestesiada, no tenia la capacitat de sentir dolor i moure'm. Els doctors el van estrènyer contra el meu pit, el món es va detenir, tota la resta mancava de valor, el cor semblava voler sortir-me del pit Ja la tenia als meus braços, ja podia mirar-la i perdre'm en el seu rostre.

Sant Jordi 2024 revista literària 97 CFA Montserrat Roig
Melany Alfonso GES 1

Unanitestranya

Era de nit Jo tenia dotze anys i no hi havia ningú a casa nostra excepte uns quants cosins. Ells em van dir que hi havia una altra persona a la casa a més de nosaltres.

Primer vaig pensar que era una broma, però després vaig veure que els meus cosins agafaven una arma de l'habitació del meu tiet, cosa que em va espantar Aleshores, vaig pensar que potser sí que hi havia algun intrús.

Vaig anar a la meva habitació plorant i vaig tancar-m’hi a dins Els meus cosins em van dir que estaven de broma, que obrís la porta Vaig obrir la porta plorant i em van demanar que no digués res a ningú del que havia passat Però, quan els meus pares van tornar a casa, els vaig explicar el que havia passat i van castigar als meus cosins

Sukhran Munir GES 2

Els alumnes de GES 2 recorden...

Elmeuavi

Tots tenim molts records i volem conservar els millors, i els més divertits i positius per molts anys Voldria escriure unes línies i compartir un record que sempre m'acompanya No és un lloc, no és una experiència, ni una aventura o anècdota El meu record és d'una persona molt especial que tinc en el meu pensament cada dia, el meu avi Ramon

Ell ens va deixar fa cinc anys, però per mi continua estant molt present. La gent que el coneixia el descrivia com un home seriós, i molt treballador, però aquesta era només una part del meu avi Em sento molt afortunada d’haver conegut el seu costat més familiar i entranyable

Em feia riure molt, jugava a nines amb mi i m'explicava moltes de les seves ''aventures '' de quan era petit i vivia al poble. Podria dir que era un segon pare per mi Quan els meus pares es van divorciar, la meva germana i jo passàvem un mes de les vacances a Vilanova vivint amb els meus avis,

Ens cuidava molt bé, m'ajudava a fer els deures d'estiu, em llegia contes i em recitava poemes que, a vegades, havia escrit ell

L'estimo molt. Per això, porto un tatuatge per ell Em va venir molt de gust fer-me'l És una frase d'una cançó catalana: ''sense tu, jo no puc''

Júlia Massip GES 2

revista literària CFA Montserrat Roig 98

Elrecorddelmeuaniversari

Recordo aquella sorpresa que em va fer la meva mare pel meu aniversari.

Aquell matí em vaig despertar i vaig anar a veure a la meva mare amb ganes que em felicités i em dones el meu regal, però no m'esperava que ella no se’n recordés que era el dia del meu aniversari Ella em va mirar com si no passés res, i tot el matí va actuar com si fos un dia normal.

Sense dir res i a punt de començar a plorar, vaig sortir de casa i vaig anar a l’escola Allà, tots els meus amics em van felicitar i em van donar petits regals. Això em va posar molt contenta, ja que ells no s’havien oblidat del meu aniversari com ho havia fet la meva mare

En sortir de l’escola em vaig acomiadar dels meus amics i professors, i me’n vaig anar a casa Quan vaig obrir la porta, em van començar a cantar “FELIÇ ANIVERSARI” La meva mare em va abraçar i em va portar un pastís. Després vaig bufar les espelmes i, com cada any, vaig demanar un desig

Finalment, tots ens vam menjar el pastís i vam celebrar junts el meu aniversari

Eldiaenquèhovaigsaber

Amb divuit anys, em trobava, com qui diu, a la flor de la vida. Un dia assolellat a la meva Colòmbia natal, on l’estiu és continu i, sospitant que alguna cosa estava passant al meu cos, havia de comprovar si aquesta percepció era correcta. Ningú no sabia res. Em sentia una mica sola, però em vaig armar de valor i vaig anar al centre de salut.

La infermera em va fer el test d'embaràs. Estava inquieta, dubitativa, encuriosida, expectant i confosa. El lloc era una mica trist i fosc, mancat de calidesa. Poc després d'arribar, la infermera em va confirmar la notícia: estava embarassada. El meu cor va bategar amb força, per l'alegria de saber que una petita personeta creixia dins meu A partir d'aquell moment, vaig començar a imaginar com seria la seva vida, pensant per dos.

Aquell dia va marcar un abans i un després. Mai no vaig tornar a ser la mateixa. Un salt de maduresa; de ser poc més que una adolescent, a ser responsable d’una nova vida fràgil i innocent.

Començava una nova etapa que, ben segur, estaria plena d'experiències intenses.

Sant Jordi 2024 revista literària 99 CFA Montserrat Roig
2
Yudis Ospino GES

Joambelmeuamic

Una vegada, vaig anar al mar com una persona i vaig tornar com una altra Em vaig asseure molt de temps sola, vaig caminar sola i vaig mirar al mar sola, lluny del soroll del món Des de llavors, em vaig tornar addicta a anar al mar.

Només per mirar el mar, seure davant d'ell, sentir la seva brisa, compartir les teves preocupacions i tristors amb ell i submergir-te en el teu propi món, és com viure una fantasia

Dins el mar, sento que m'assemblo a ell en el silenci i la força Com ell, siguin quines siguin les circumstàncies, jo seré forta i el silenci m'acompanyarà per donar-me pau.

Undiaenunparcaquàtic

LaprimeravegadaalesfontsdeRoya

Era molt petit, no recordo la meva edat, potser tenia tres o quatre anys, potser menys, qui ho sap. Estava a Sevilla. El meu pare em va portar a visitar unes famoses fonts de la ciutat. Es diu que l'aigua que emana d’aquestes fonts és la més pura del món i que és un lloc meravellós. Els rumors no enganyaven. Les fonts em van fascinar per l'arquitectura que tenien, tan divertida i minimalista. Vam omplir unes garrafes i vaig provar aquella aigua. Era neta i refrescant. Després, vam anar a veure la catedral de Roya, encara que jo vaig estar jugant al parc amb el meu cosí. Més tard, vam travessar el riu entre rialles i felicitat.

Un dels millors dies dels quals tinc record va ser quan amb uns vuit anys els meus pares em van portar a un parc aquàtic Ens vam llevar molt aviat per quedar amb part de la meva família, els meus oncles i el meu cosí per estar al parc com més aviat millor Vaig pujar a diversos tobogans que al principi em feien por, però, a poc a poc, la vaig anar perdent i cada vegada gaudia més de tirar-me per ells. A més a més, recordo que vam parar una estona per descansar i vam menjar truita.

Ja s'estava fent tard, però, així i tot, pujava corrent als tobogans per llançar-me totes les vegades possibles abans de marxar, ja que estava passant-m'ho molt bé Lamentablement, ja tocava anar-se'n després d'aquell meravellós dia Estava tan cansat que em vaig adormir tot el viatge de tornada

2024 revista literària CFA Montserrat Roig 100
Sant Jordi
Chema Soley GES 2 Ilham Berhili GES 2 Eric Bellamy GES 2

Perprimercopalamuntanya

El 6 de desembre de 2023 al matí, molt d’hora, vam decidir a anar d'excursió els meus fills i jo a la muntanya de Montserrat Quan vam arribar al poble de Montserrat entre les gegants muntanyes, em preguntava si podria pujar al cim

El sol sortia tímidament sobre els pics de Montserrat, mentre els meus fills i jo ens aventuràvem pels seus senders A mesura que pujàvem el paisatge canviava, revelant misteris ocults entre les roques erosionades i la vegetació abundant.

Un mirador ens va oferir una vista impressionant de valls verdes i cims bells Al llarg del dia vam compartir menjar, rialles i converses. Vam descobrir la força de la connexió entre la natura i l’home

Vam acabar amb els cors plens de gratitud. Vam marxar a casa amb l'emoció d’haver compartit un dia inoblidable.

Elmeumillorrecord

La vida està plena de molts records Cada cop que tanco els ulls, se’m comença a omplir el cap de diferents imatges, persones, llocs, experiències que han deixat empremta en la meva vida

El moment en què vaig rebre el meu premi a la millor estudiant de l'any, vaig estar molt contenta i em van plorar els ulls perquè la meva mare, asseguda entre el públic, també es va emocionar. Tots estàvem feliços i va ser el millor moment de la meva vida.

Undiaalaplatja

Un dia, vaig anar a la platja amb els meus amics El sol brillava molt i les ones eren suaus. Jugàvem i rèiem. Sentíem el soroll dels venedors de gelats Ens banyàvem al mar i el temps semblava que s’hagués aturat

Aquest moment, amb rialles i olor de mar, va quedar gravat a la meva memòria per sempre Va ser un dia perfecte, amb moments senzills, però inoblidables.

Després d'això, vam anar a un restaurant pakistanès i vam sopar junts El menjar estava deliciós i vam parlar molta estona Més tard, cadascú va tornar a casa seva. Va ser un dia molt bo

Sant Jordi 2024 revista literària 101 CFA Montserrat Roig
Zubaria Nassem GES 2 Rabi Issa GES 2 Muhammad Khuzaima Khan GES 2

Recuerdos

Recuerdo el día en que nos dijimos adiós, en la entrada del metro. Sus ojos negros brillaban mientras mis manos temblaban al despedirme Me prometió que no se olvidaría de mí, que nuestro amor sería eterno. Pero el tiempo pasó, los mensajes dejaron de llegar y los recuerdos se desvanecieron como lágrimas en la lluvia.

Ahora, me encuentro sentado en el banco del parque, recordando lo que una vez fue Cierro los ojos y trato de recordar su risa, su olor, su ternura Pero todo se desvanece, como si se tratara de un sueño del que despierto con el corazón roto

A veces, me pregunto si aún recuerda aquellos momentos compartidos, si guarda en su memoria nuestra historia de amor. Y me consuela pensar que, aunque los recuerdos se desvanezcan, el amor que una vez sentimos siempre permanecerá en un rincón de nuestros corazones.

Elsprofestambéhihemparticipat!

(il’Anna,il’Ismael...)

Sabries dir qui ha escrit cada text?

Eldiesbonics

Any post pandèmia De sobte, una trucada “urgent” dient que l’oportunitat ha sortit Tot just, aquest juliol? - penso dintre meu, mentre s’apodera de mi un sentiment estrany entre l’alegria i la por

Assajos plens de rialles amb el Fermí i el Manel Gràcies, Jordi- penso constantment- per la teva autoria i per pensar-hi en mi

64 sessions de 20 minuts en 4 caps de setmana a Madrid Totalment terapèutic, tot i l’embolic de l’allotjament i el viatge Conèixer aquesta ciutat esplèndida , gràcies a una benvinguda i una acollida que, sense la Sonia, mai hauria estat possible. - Què important aquesta acollida, amiga!. Passejos: La Latina, Lavapiés, el Retiro, Madrid Río, Puerta del Ángel, museus, tapes - vull dir Molt bones tapes!- converses de tot tipus, hilaritat, molt de riure i una gran, petita sala de Microteatre

Entre 9 i 11 persones cada 20 minuts, van compartir en aquella sala fosca i subterrània amb nosaltres la nostra bogeria, disbauxa, desgavell, xerinola, rauxa I sobretot ,el riure

I és que la vida- sempre hi penso- ha de ser amb humor i amb amor, perquè sinó,no pot ser.

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 102

L’ampollad’anísilacullera

De petita sempre desitjava que arribessin festes per retrobar-me amb tots aquells familiars del sud que eren contagiosament divertits. La casa dels avis a Aragó s’omplia de rialles, crits i xerinola.

Només comptaré els cosins per no avorrirvos: tres aragonesos, quatre andalusos, dotze més de l’altra tieta del sud (sort que aquests no venien sovint perquè era fins i tot difícil recordar... tots els seus noms!) i nosaltres dues, les catalanes.

Aquella nit, per descomptat, l’ocurrent del meu tiet Agustí, com sempre, en va organitzar una de bona! Jo tenia uns sis o set anys, eren les vacances de Nadal i d’improvís després de sopar va començar a repartir objectes de la cuina, alguna pandereta, tamborí de joguina i castanyoles. A mi em va tocar l’ampolla d’anís i la cullera Quina gresca vam fer cantant nadales i tocant aquells instruments amb totes les nostres forces i entusiasme pels carrers del petit poble. La nostra felicitat era palpable i aquella nit màgica se’m va quedar gravada.

I ara, si en algun moment em sento trista, tanco els ulls i busco aquella imatge que té el poder d’animar-me i tornar a dibuixar en el meu rostre el somriure perdut.

Encaraavui

Encara avui quan tanco els ulls un record em ve al cap com un tresor enterrat a la meva memòria: l’olor a gessamí que inundava l'aire quan entrava al jardí de la meva àvia al poble.

Encara avui sento com si el mateix aire es transformés en un delicat perfum al creuar el portal de ferro vell quan entrava en aquell espai verd que la meva àvia havia creat amb tanta cura. Encara avui visualitzo les petites flors blanques de gessamí, amb els seus pètals delicats i la seva aroma embriagadora, omplint l'espai amb una fragància que mai podré oblidar.

Encara avui, quan tanco els ulls i recordo aquella olor, veig la meva àvia amb mi, recordant-me que la bellesa de la vida resideix en els petits detalls, com la fragància d'una flor que floreix en un jardí.

Encara avui, aquella olor a gessamí em transporta a un estat de pau i tranquil·litat, com si tots els meus problemes i preocupacions es desvanissin, com si el mateix jardí em convidés a deixar-me portar per la bellesa del moment present i a gaudir de la vida amb tots els sentits.

Sant Jordi 2024 revista literària 103 CFA Montserrat Roig

Lessegonesoportunitats

Vaig obrir els ulls lentament Tenia una sensació de levitat, d'adormiment Sentia de fons les converses despreocupades d'infermeres i auxiliars: si acabarien el torn més tard, si tenien els nens malalts, cap a on marxaven de vacances per Setmana Santa Al box tancat només veia unes cortines groguenques i sentia aquella companyia indolent de rerefons, immersa en la seva rutina de la no rutina. No sabia res. Només que havia sobreviscut a una operació d'alt risc i que estava viva Però sentia el cos adormit i ningú em deia si tornaria a caminar o no

Quan va arribar la infermera per revisar les constants, tampoc em va informar Això, em va dir, era cosa del metge Després d'una espera eterna, em van treure del box De sobte, vaig sentir la mà càlida del meu marit agafant la meva. Somrient i amb llàgrimes als ulls em va dir: "ha anat tot molt bé, tornaràs a caminar " Durant una bona estona vam plorar junts amb llàgrimes de felicitat La felicitat immensa que donen les segones oportunitats.

Vacances

Olor a mar i a sorra. El meu avi camí de la platja El soroll de les onades. Els primers raigs de sol que entren per les finestres i que, per un moment, ceguen els ulls. Els meus germans i els meus cosins corrent cap a la porta per sortir els primers i ésser els guanyadors de la cursa a un dia ple de jocs i rialles, de descoberta del fons marí, de trobar crancs i petxines, de muralles de sorra als peus del mar i de torres sobre el mateix, com castellers que enlairen el més alt dels castells.

L´ànima plena de felicitat…han arribat les vacances!!

Mainoéstardperestudiar

Sempre, des de petita havia somiat amb ser periodista Treballar de reportera en països llunyans, fer entrevistes a personatges interessants Però malauradament la carrera de periodisme durava cinc anys, i els meus pares no tenien prou recursos per pagar-me aquests estudis A més, el meu pare tenia clar que jo havia de ser mestra Així que adéu a les meves il lusions de recórrer el món llibreta i llapis en mà, i, au, cap a Magisteri.

Més de vint anys més tard, amb temps i moltes ganes, vaig decidir matricular-me a la universitat a distància, i estudiar un grau de Llengua i literatura castellanes. En principi són un estudis que duren quatre anys, i jo vaig trigar-ne sis en acabar Cal tenir en compte que jo també treballava i, a més, volia fer les coses ben fetes i gaudir de les assignatures i, sobretot, aprendre molt! Renoi, quina experiència més maca i recomanable! A més d’aprendre, vaig tenir l’ocasió de conèixer companys que avui en dia s’han convertit en amics, gent més jove que jo, d’altres ciutats, d’altres orígens, que em va rejovenir, aportant-me nous punts de vista sobre la vida i el món I el millor de tot, per fi tenia un grau universitari! I potser sí que el meu pare tenia raó i jo havia de ser mestra. Mestra de persones joves i no tan joves que pensen el mateix que jo: mai no és tard per estudiar!

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 104

Elcaliud’unatrobadafamiliar

Ens vam reunir tota la familia per passar uns dies al bonic poble de Madremanya, a l’antiga masia del s.XIV rehabilitada amb molt d’encant, al peu del massís de Les Gavarres al Baix Empordà.

Entre camps de girasols i boscos verds, ens vam trobar amb aquest petit poble medieval, immers en la tranquil·litat i la bellesa de la comarca de la Selva. El motiu de la trobada era l’aniversari de casament dels meus tiets però en el fons el motiu real era reunir-nos i compartir uns dies de vacances junts, tots vint.

Durant la nostra estada ens vam desplaçar per la zona per gaudir d’algunes activitats. Una d'elles va ser la visita teatralitzada a les ruïnes d'Empúries, una experiència que ens va fer sentir com si haguéssim viatjat en el temps fins a l'antiguitat romana i grega.També vam anar a visitar les instal·lacions modernes i ecològiques del celler Ecoccivi a Sant Martí Vell.

Recordo compartir molts moments plens de rialles, així com instants emotius i de celebració, els quals sempre conservaré a la memòria amb tendresa i gratitud.

Cuandolalluviabailaconlatierra

Cuando la lluvia baila con la tierra, el recuerdo del olor se desvanece como un poema efímero.

Recuerdo el pueblo, la infancia en cada gota, cuando el aroma de la tierra mojada embriagaba los sentidos y los sueños se tejían como hilos de esperanza.

Ahora, en la ciudad, el parque urbano es un refugio de naturaleza bajo el manto de cemento. El olor a tierra se entrelaza con el humo de los coches, una sinfonía discordante que me lleva de vuelta al pasado.

La lluvia sigue cayendo, pero el olor es diferente, como una melodía conocida con nuevas notas. Mientras busco la esencia perdida entre el asfalto y el acero, encuentro consuelo en el recuerdo, un tesoro que nadie puede arrebatarme, la esencia intangible de un tiempo perdido.

Sant Jordi 2024 revista literària 105 CFA Montserrat Roig

Quèmengenelspeixos?

No vaig ser especialment feliç de nen Tot i que cap neguit enfoscava els meus tendres dies, no obstant això, no era un nen feliç. Essent encara molt petit, vaig dir-li a ma mare que desitjava ser una pedra, ja que les pedres no pateixen

Recordo però un dia especialment alegre. Quan tenia uns sis anys, passàvem les vacances d'estiu a Mojácar tota la família. Estàvem cada dia a la platja pescant amb unes canyes fetes pel meu pare amb espadanyes, i feiem servir prunes d'esca Una vegada, la meva germana va pescar un besuc, però va deixar el cubell on estava el peix molt a prop de la vorera del mar En tombar la mirada enrere, vam veure que el besuc havia aconseguit escapar, però de sobte jo vaig pescar de nou el mateix besuc! Un record molt bonic…

Dotze anys després, rememorant l'anècdota amb ma mare, sobtada em va confessar que aquell besuc el va posar el meu pare a la canya bussejant, i que, de fet, ni tan sols era un besuc sencer, sinó el cap d'una sardina que ell havia guardat del seu sopar És clar! Potser mengen prunes els peixos? Què mengen els peixos?

El meu record més feliç... una mentida!

Demaresnomésn’hihauna?

Mai oblidaré el moment en el qual en última instància vaig sentir “T’estimo, fill” d’una mare que no és mare

La parca tirava amb un braç mentre amb l’altre, adoptant la forma de tubs connectats a màquines que emulen òrgans, la retenia en aquest món

Enmig, la encara viva manifestació de l’alegria i la bondat. Cuidant-me amb la mirada, com si no fos conscient del context en què ens trobàvem O potser si.

Ara, només existeix en el meu cor, la meva ànima, el meu ésser. Presa d’un parany d’altres records del que espero no pugui sortir mai

Sant Jordi 2024 revista literària CFA Montserrat Roig 106
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.