Com analitzem una pel·lícula des del punt de vista històric?

Les pel·lícules des d'un punt de vista històric

Totes les pel·lícules ens descriuen un argument. Aquest argument està composat de diferents coses. Habitualment es tracta d'un seguit d'històries personals ambientades en un lloc i en una època (que pot ser des de la prehistòria fins a un futur llunyà, passant pel present). Per tant, gairebé totes les pel·lícules, en major o menor mesura, ens expliquen una societat d'un lloc concret en un temps concret.

Hi ha pel·lícules volgudament històriques o socials. És a dir, que el seu objectiu central és explicar-nos un fet històric o retratar-nos una societat concreta. És per exemple el cas de La Piel Quemada, la pel·lícula que treballarem en aquest mòdul.

Altres pel·lícules posen més l'accent en una història personal. Tot i així, com que aquesta història personal es desenvolupa en un lloc i moment concrets, també hi apareix, amb menor o major intensitat un context històric. Un exemple d'aquesta combinació és Casablanca. Una pel·lícula que gira al voltant del dilema entre fer el que calgui per recuperar la persona que estimes o fer allò que és just. Un dilema que es construeix al voltant d'una història d'amor entre Rick (Humphrey Bogart) i Ilsa (Ingrid Bergman), però fortament inserida en el context de la Segona Guerra Mundial. En la següent escena hi preval la història personal, però emmarcada en uns fets històrics.

Fins i tot les pel·lícules que es basen en fets fantàstics o de ciència ficció transmeten una part d'aquests elements. Tot i que no puguin transmetre de forma realista una època concreta, sí que ho fan sovint a través del significat de parts de l'argument. Per exemple, el darrer gran èxit en dibuixos animats, Frozen, explica una societat en què les dones governen, són autosuficients i el personatge del príncep blau va a la baixa. Està retratant, amb totes les contradiccions i matisos, el canvi en la paper social de la dona en les darreres dècades respecte altres clàssics dels dibuixos animats com Blancaneus rodats dècades enrere i que mostren les dones com a personatges subordinats als homes.

Per a poder analitzar una pel·lícula en la seva vessant històrica (què explica sobre un lloc i una època), podem fixar-nos en un seguit d'elements:

• El context
• Els personatges
• El missatge

Tot seguit passarem a veure exemples de com a través d'aquests elements podem veure com una pel·lícula retrata un determinat moment històric.

El context

El context és l'explicació de les circumstàncies històriques, polítiques, socials, econòmiques o culturals d'una determinada època en un determinat lloc. Això es plasma en tota pel·lícula a través de l'ambientació, els fets -principals o secundaris-, les relacions entre els diversos personatges i en mil i un detalls de les escenes. L'observació de l'espectador és essencial per a poder fer aquestes relacions.

Per a poder analitzar el context d'una pel·lícula ens basarem en quatre elements:

• Les relacions socials.
• Les condicions de vida.
• La situació política.
• Les vivències col·lectives.
  

Les relacions socials

En les relacions entre els diferents personatges, es pot observar com està construïda una determinada societat. Relacions de poder/submissió entre amos i treballadors, entre homes i dones, entre autòctons i nouvinguts... Tot això apareix a moltíssimes pel·lícules i tot sovint es condensa en escenes molt concretes que en realitat estan descrivint tot el funcionament d'una societat.

Los Santos Inocentes és una pel·lícula que retrata les dures condicions socials en què vivien els jornalers extremenys i la forma com eren tractats pels "señoritos" (els propietaris dels latifundis). En aquest fragment de la pel·lícula es pot veure la relació de desigualtat i submissió dels jornalers als propietaris dels latifundis:

Les condicions de vida

Les pel·lícules, si estan ben ambientades, permeten mostrar amb profusió de detalls les condicions de vida d'una classe social en un moment determinat.

Malaterra és una pel·lícula que explica la història d'una família de l'Alta Provença durant la Primera Guerra Mundial. En la següent escena es veu com viva fa cent anys la pagesia humil en indrets on encara no havia arribat l'electricitat.

*Recordeu quan al primer lliurament vam parlar de la immigració d'occitans a Catalunya durant el segle XVI, i de la llengua occitana? Aquesta escena és en occità i subtitulada al francès. Si pareu l'orella sentireu com moltes frases són molt similars al català.

La situació política

En moltes pel·lícules hi apareixen escenes que expliquen la situació política d'un determinat país en un determinat moment. No es tracta de simbolitzar les relacions socials o les condicions de vida, sinó que explícitament hi apareixen fets que parlen de política.

Novecento és una pel·lícula que explica la història d'Itàlia entre 1901 i 1945. Ho fa a través de la història de dos nois que neixen el mateix dia en una gran propietat rural de l'Emília-Romanya, al centre-nord d'Itàlia. En el transcurs de la pel·lícula hi apareixen ben representats diferents moments de la història política d'Itàlia.

En la següent escena podem veure com quan cau el feixisme el 1945, els treballadors passen comptes amb els amos. En aquesta escena, podem veure com Olmo Dacco (interpretat per un jove Gerard Dépardieu) acusa els amos de ser els que van finançar i donar suport als feixistes. S'hi explica, doncs, una situació política molt determinada: la de la Itàlia de 1945 on, amb la caiguda del feixisme, els comunistes van guanyant suports entre els treballadors i els pagesos pobres.

Vivències col·lectives

Molt sovint en un determinat moment històric hi ha vivències per les quals ha passat una part important de la població. Quan una pel·lícula vol explicar aquest moment històric, habitualment mostra com els protagonistes passen per aquesta mateixa vivència per la qual han passat desenes de milers de persones que van viure aquella època.

Un exemple el podem trobar a la segona part de la coneguda pel·lícula El Padrino. Es tracta d'una obra de ficció sobre el naixement i desenvolupament d'una família mafiosa d'origen italià a Nova York. 

Gran part de l'emigració que a principis de segle XX arribava al port de Nova York, havia de passar per Ellis Island, una illa on es feia el control dels immigrants, es posava en quarantena els sospitosos de ser portadors de malalties i es prohibia l'entrada als sospitosos de ser agitadors polítics.

A El Padrino II, per explicar l'arribada del jove Vito Corleone a Nova York com a immigrant, fan que el personatge hagi de viure el pas per Ellis Island, tal com en la realitat l'havien viscut desenes de milers d'immigrants italians.

Aquesta és l'escena:

Els personatges

En la majoria de pel·lícules, els personatges acostumen a tenir un seguit de simbolismes associats. Quan es vol reflectir una determinada situació social a través d'una història particular, allò més habitual és que cada personatge encarni un seguit de valors col·lectius, una classe social, una manera de pensar, una forma de viure...

D'aquesta manera es pot explicar una realitat social a partir d'uns personatges molt concrets.

Un exemple d'això és la pel·lícula Le Havre. És la història d'amistat i solidaritat entre un home vell i un adolescent africà, immigrant il·legal perseguit per la policia a la ciutat francesa de Le Havre. En aquesta història, cada personatge representa uns valors i un sector social molt marcat:

• El vell Marcel Marx representa els antics valors de solidaritat de classe, de fraternitat i d'igualtat.
  
• L'adolescent africà representa alhora la ingenuïtat dels nens i la necessitat de sobreviure dels immigrants il·legals.
• El veí que sistemàticament denuncia l'adolescent immigrant a la policia cada cop que el veu representa els valors de la intolerància i, en definitiva, els votants del Front Nacional.
• El comissari Monet, que perseguirà el jove immigrant fins al final de la pel·lícula, representa la insensibilitat de l'estat davant la tragèdia de la immigració il·legal.

En el següent vídeo podeu veure el trailer d'aquesta pel·lícula:

El missatge

Totes les pel·lícules transmeten una visió del món, uns valors, una manera de veure les coses... Algunes, a més, transmeten un missatge molt marcat. Aquest missatge pot estar relacionat amb valors personals (per exemple, la importància de l'amistat), amb idees socials (per exemple, la necessitat de l'organització dels treballadors) o amb missatges polítics (per exemple, la necessitat de combatre la ultradreta).

Aquest missatge pot ser explícit o implícit. És a dir, el pot expressar obertament un protagonista, o es pot expressar implícitament a través d'imatges, metàfores o situacions simbòliques. En veiem un exemple de cada, en dues pel·lícules molt similars.

A El Gran Dictador, Chaplin fa una sàtira del nazisme. La pel·lícula explica com un barber jueu acaba suplantant un dictador amb una clara semblança a Hitler. Quan al final de la pel·lícula el protagonista es veu empès a fer un discurs davant la població, en comptes de fer el discurs d'un dictador, fa un discurs cridant a la pau i la igualtat. L'escena es va gravar pocs mesos després que comencés la Segona Guerra Mundial.

La pel·lícula Dr. Strangelove (títol que es va traduir al castellà com "¿Teléfono rojo? Volamos hacía Moscú") és una ferotge crítica contra l'escalada militarista de la Guerra Freda i els efectes que podria suposar una guerra nuclear. A partir de la histèria anticomunista desfermada, un militar nordamericà decideix atacar la Unió Soviètica. Quan s'adonen de l'acció, intenten demanar als russos que destrueixin els avions, però aquests els expliquen que no poden perquè el seu sistema de missils respondrà de forma automàtica i, per tant es desfermarà una guerra nuclear. Finalment, demanen consell a un científic, antic nazi, sobre com sobreviure a un holocaust nuclear.  L'escena final mostra el científic explicant com serà aquesta nova societat, juntament amb explosions nuclears.

El missatge, en aquest cas implícit, és que la carrera nuclear és una bogeria que condueix a un món molt similar al que havien somiat els nazis.