El creixement d'una ciutat: el cas de Sabadell

Crisi i lluita obrera i veïnal

Tot i les dures condicions de vida inicials, per a la majoria de persones que van arribar a Sabadell la seva perspectiva de millora era més gran que no pas la que tenien a la seva terra d'origen. Amb tot, des del principi van haver de lluitar per aconseguir condicions de vida dignes. Aquesta lluita es va fer a través de diferents organitzacions:

• Les demandes per a les millores als barris es van canalitzar a través de les associacions de veïns que es van anar creant a finals dels anys 60 a tots els barris de la ciutat. Eren legals però mal vistes pel govern.
  
• Les demandes per a millors condicions laborals es van anar gestant a través de la lluita sindical, que va ser prohibida pel franquisme fins el 1977. Comissions Obreres fou la principal organització sindical, tot i que la majoria de vagues obreres es duien a terme a través del sistema assembleari.
  
• També eren il·legals i fortament perseguits els partits polítics de l'oposició. El més important a l'àrea metropolitana de Barcelona fou el comunista PSUC.

A mitjans anys 70 la crisi econòmica va arribar a l'estat espanyol i l'atur es va disparar. El 1979 a Sabadell hi havia un índex d'atur del 40% (el 2015 és del 17%). Això, juntament amb la mort del dictador, va provocar un gran moviment social i polític per a poder conquerir els canvis i les millores que durant tants anys havien estat negats pel franquisme.

Les associacions de veïns van començar a organitzar protestes exigint millores per als barris i moltes empreses van iniciar vagues en defensa dels seus llocs de treball. Aquest moviment va culminar el 1976 amb una vaga general a Sabadell que va durar prop d'una setmana i que és una de les grans fites del moviment obrer en la transició.

El 4 d'abril de 1979 es celebraren les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments. A Sabadell, com en moltes altres localitats de l'àrea metropolitana, les guanyà el PSUC, gràcies al vot massiu de la població dels nous barris treballadors. Des dels ajuntaments governats pel PSUC s'inicià una tasca social que en una dècada permetria fornir els nous barris creats als anys 50 i 60 dels serveis públics que els pertocaven.