El creixement d'una ciutat: el cas de Sabadell
El creixement de la ciutat 1950-1980
Els nous barris
La immigració als anys 50 es va anar assentant en zones perifèriques de la ciutat. Els seus primers habitatges foren barraques i cases d’autoconstrucció. Als voltants del riu Ripoll, centenars de persones s’establiren a viure en coves. En aquesta fotografia podem veure com eren les coves de Sant Oleguer.
El barraquisme, però, tot i que s'allargà fins ben entrats els anys 80, va ser substituït progressivament per noves formes d'habitatge. El nous barris on s’assentava la població immigrada eren de dos tipus diferents:
Les cases d’autoconstrucció (habitualment de planta baixa), eren pròpies dels barris de Torre-Romeu, Ca n’Oriac i Can Puiggener.
En canvi, entre finals dels anys 50 i principis dels anys 60 van néixer els primers barris de blocs de pisos. Els barris de La Concòrdia, Campoamor i els Merinals es van formar amb la successiva construcció de promocions d’habitatges socials en grans blocs de pisos.
En aquesta foto es pot veure a primer terme un seguit de cases d'autoconstrucció del barri de Ca n'Oriac, i al fons les obres d'uns grans blocs de pisos.
