Unitat 2

El creixement industrial de Catalunya

Catalunya havia viscut un procés d’industrialització des de finals del segle XVIII. Això l’havia anat convertint, durant tot el segle XIX, en una societat cada vegada més industrial i més urbana. Tan a finals del segle XIX com a finals dels anys 20, Barcelona ja havia viscut l’arribada de moltes persones procedents d’altres indrets de l’estat espanyol que venien a treballar en moments de creixement econòmic.

Després de la Guerra Civil, Catalunya i l’estat espanyol visqueren quinze anys d’estancament econòmic i penúries socials. Però Catalunya va poder aprofitar el creixement econòmic europeu per a obrir nous sectors industrials i revitalitzar els ja existents. Així, aparegué el sector de l’automòbil -simbolitzat per la fàbrica SEAT- i el sector químic, que en pocs anys tingueren un gran creixement. El turisme fou també un altre gran focus d’atracció que aparegué als anys 60. Els europeus aprofitaven el seu creixement econòmic per a viatjar, i l’estat espanyol els oferia una destinació molt barat i amb atractius de sol i platja immillorables. Tot aquest creixement econòmic també esperonà el creixement del sector de la construcció.

La demanda de mà d'obra que això va generar no es va poder completar amb la gent que ja vivia a Catalunya. Alhora, la situació de pobresa i manca de treball als camps del sud d'Espanya persistia. Per tant, es va generar un gran flux migratori de més d'un milió de persones que van passar de viure dels pobles del sud d'Espanya a les ciutats catalanes, i de treballar al món agrari a fer-ho a la indústria i la construcció.