Unitat 2

Una reforma agrària fracassada

Aquesta situació de desigualtat entre pagesos pobres i grans propietaris va generar una forta tensió social. Cada vegada era més generalitzat, especialment entre els grups polítics d’esquerres i republicans, la idea que era imprescindible fer una reforma agrària.

Una reforma agrària és un seguit de lleis que pretenen canviar qui és el propietari de les terres per tal que aquestes siguin més productives i permetin que en pugui viure més persones. En el cas del sud d’Espanya, la voluntat era expropiar les terres dels latifundistes i repartir-les entre els pagesos que les treballaven per tal que aquests les fessin més productives i poguessin millorar les seves condicions de vida.

Amb l’arribada de la República a Espanya, el 1931, les demandes d’una reforma agrària s’intensificaren, i el govern aprovà una reforma agrària el 1933 que satisfeia parcialment les demandes dels jornalers. Això provocà la reacció dels latifundistes, que passaren a animar i a finançar les conspiracions per acabar amb la República.

La Guerra Civil esclatà per moltes causes. Al bàndol feixista s’hi aplegaren tots aquells que estaven en contra de les polítiques de la República. Els empresaris que veien com els obrers cada cop guanyaven més drets; els catòlics que veien com l’Església havia perdut el seu estatus de religió de l’estat; els espanyolistes que veien malament que Catalunya tingués una autonomia… i els latifundistes que veien com amb la reforma agrària es posava en perill el seu patrimoni.

Per contra, a les files de la República hi combateren aquells que la seva vida havia millorat o les seves idees havien avançat amb la República. Entre tots aquests hi havia molts jornalers que defensaven les millores aconseguides amb la reforma agrària i que volien aconseguir encara un major repartiment de les terres, sota el lema “La terra pel qui la treballa”.

Andalusia i Extremadura, les dues principals regions latifundistes, caigueren en mans del bàndol feixista des del principi de la guerra. S’hi aplicà una repressió salvatge contra els republicans i, en especial, contra els jornalers.

Amb la instauració de l’estat franquista, el 1939, els latifundistes recuperaren els seus privilegis i continuaren mantenint en condicions al límit de la pobresa als jornalers. Aquests havien perdut el dret a protestar i a organitzar-se, i havien patit una dura repressió.