Unitat 1

4.1. Les causes

Catalunya, un país poc poblat

La població a Catalunya a l'Edat Mitjana es va mantenir estable, sense créixer. Fins i tot, en èpoques de grans epidèmies, aquesta població disminuïa. Precisament, eren les epidèmies les que provocaven principalment que la població no cresqués. Quan a partir del segle XVIII a tot Europa va començar a créixer la població, va ser perquè les grans epidèmies van anar desapareixent.

La població a l'Edat Mitjana no es comptabilitzava com avui en dia. De fet, comptabilitzar la població és una activitat vinculada a la recaptació d'impostos. A l'Edat Mitjana, els impostos es pagaven per família, amb la qual cosa no tenia cap sentit fer recomptes de persones, sinó que es recomptaven el número de cases habitades. Aquest recompte pren el nom de focs o fogatges (des d'antic s'ha associat la casa i el foc que dóna escalfor).

Amb els recomptes de focs* que ens han arribat avui en dia, tenim les següents dades a Catalunya:

*Nombre de cases habitades existents a Catalunya. Per a fer el càlcul de població, hi ha disparitat d'opinions. Alguns historiadors atribueixen una mitjana de 4,5 persones per casa, mentre que altres augmenten aquesta quantitat fins a 15.

En general, però, podem concloure que Catalunya no era un país gaire poblat durant l'Edat Mitjana

Occitània, un país immers en conflictes socials i religiosos

A Occitània hi havia una situació demogràfica, econòmica i política que feia pràcticament inevitable que una part de la seva població decidís emigrar:

• Les terres del nord dels Pirineus estaven sobrepoblades, mentre que Catalunya patia un dèficit de població i necessitava mà d'obra.
• Les terres occitanes d'on provenien els immigrants eren més pobres que Catalunya.
• França patí un seguit de guerres de religió (catòlics contra protestants) que l'empobriren i forçaren a fugir a milers de persones.
• Les històriques relacions entre Occitània i Catalunya feien que aquesta darrera fos l'espai natural on es dirigia l'emigració occitana.