Unitat 1

2.2. Una població que creix massa ràpid: europeus cap a les colònies

Amb la Revolució Industrial, al segle XIX la població europea va créixer de forma espectacular. Les causes foren la desaparició de moltes epidèmies, millores en l'alimentació, la disminució del número de guerres, millores en la sanitat i en la higiene, i també millores en els conreus que feren disminuir la pèrdua de collites. Com a exemples d'aquest creixement podem fer una ullada al següent gràfic:

Tot i així, el creixement demogràfic no anava acompassat al desenvolupament de la industrialització. És a dir, no sempre es creaven suficients llocs de treball per a poder ocupar una població que creixia constantment. Això provocà que en diverses zones d'Europa i en diverses èpoques hi hagués una part de la població a qui li era molt complicat trobar feina o poder progressar.

Aquestes persones van trobar sortida marxant a viure fora d'Europa, tant a les diverses colònies dels països europeus a Àfrica o Àsia com als nous estats independents d'Amèrica. En aquests territoris la població originària vivia marginada respecte els colons. Aquests emigrants europeus van permetre ocupar i poblar territoris que fins aleshores havien estat dels pobladors originaris. Això va ser un fenòmen total i absolut a Amèrica, i també es va intentar tant al nord d'Àfrica com al sud d'Àfrica, amb menys impacte sobre la població autòctona.