Llibre d'equacions

lloc: CFA Jacint Carrió i Vilaseca
Curs: Aula d'autoaprenentatge de matemàtiques
Llibre: Llibre d'equacions
Imprès per: Usuari convidat
Data: dissabte, 21 de març 2026, 23:05

Descripció

Expressions algebraiques, equacions de primer grau senzilles i amb parèntesis

El llenguatge algebraic

En moltes ocasions les matemàtiques les relacionem únicament amb els nombres i les seves operacions, però les matemàtiques són molt més que això.

L'àlgebra és una branca de les matemàtiques que combina nombres amb lletres que designen quantitats desconegudes. Aquesta part de les matemàtiques té molt d'interès i molta utilitat i ajuda a modelitzar situacions de molts tipus. Presentem les principals definicions i regles del llenguatge algèbric.

El llenguatge numèric serveix per expressar operacions en les que només apareixen nombres.

El llenguatge algebraic és un llenguatge matemàtic que utilitza lletres i nombres units pels signes de les operacions aritmètiques. Les lletres designen nombres desconeguts o genèrics, podem utilitzar qualsevol lletra tot i que les més usuals són la x, la y , la z...Aquest llenguatge és molt útil per la resolució de problemes quotidians i també és molt utilitzat en moltes branques de la ciència on intervenen fórmules per expressar relacions entre magnituds.

Aquest llenguatge (com tots els altres) es regeix per unes normes que cal conèixer per tal que tots ens entenguem i l'utilitzem amb correcció. Les més importants són:

  • No posarem el signe de multiplicar entre un nombre i una lletra ni tampoc entre dues lletres : Així per posar 2 multiplicat per x escriurem 2x en lloc de 2·x. Per posar a multiplicat per b posarem ab en lloc de a·b.
  • Per expressar la multiplicació entre un nombre i una lletra escriurem el nombre davant. Així escriurem 2x i no x2 (tot i que representen el mateix).
  • Com sabem que multiplicar per 1 no afecta no escriurem l'1 o el -1 que multiplica a una lletra. Així posarem x en lloc de 1·x o bé -x en lloc de -1·x.
  • Les potències indiquen la multiplicació d'un nombre per ell mateix diverses vegades. Així escriurem x² per indicar x·x o bé a³ per indicar a·a·a. Cal però considerar que no escriurem mai l'exponent 1, és a dir en lloc de posar x¹ escriurem x o bé a en lloc de a¹.

El que caldrà per plantejar problemes serà saber "traduir" el llenguatge quotidià a llenguatge algebraic. Això no sempre resulta fàcil, però cal practicar-ho perquè és essencial a l'hora de fer problemes.

Vegem-ne alguns exemples:

Llenguatge quotidià Llenguatge algebraic
si la meva edat actual és x fa tres anys tenia x menys 3
el doble de l'edat que tenia fa 3 anys 2 parèntesi esquerre x menys 3 parèntesi dret
el doble de la meva edat, menys tres 2 x menys 3
la meitat d'un nombre fracció x entre 2
el producte de dos nombres diferents x y
el quadrat d'un nombre, més el doble d'un altre x al quadrat més 2 y
el quadrat de la suma de dos nombres obre parèntesis x més y tanca parèntesis al quadrat


Monomis

Són expressions algebraiques formades pel producte d'un nombre per una o diverses lletres. Exemples: 2xy, 3x², -4y, -5x³, x, -y...

El nombre s'anomena coeficient i les lletres part literal. El grau d'un mononomi serà la suma dels exponents de les lletres tenint en compte que quan no hi ha exponent equival a exponent 1, és a dir x és el mateix que x¹ per això el grau és 1.

Atenció x és un monomi i el seu coeficient és 1 que com hem dit abans no l'escrivim , és invisible, la seva part literal és x i el seu grau és 1. De la mateixa manera -y també és un monomi i el seu coeficient és -1 , la seva part literal és y i el seu grau és 1.

Els nombres sense lletres es poden considerar monomis de grau 0. Així podríem dir que 3 , -4, 10 són monomis de grau 0.

Els monomis que tenen la mateixa part literal (inclosos els exponents) es diuen monomis semblants. Així per exemple 2x i -5x són semblants; 4y³ i -y³ són semblants; però 2x i 3y no són semblants i tampoc 2x i 3x².

Només podrem sumar i restar els monomis que siguin semblants i ho farem operant els coeficients i posant la mateixa part literal.

Exemples:

  • 2x+5x es poden sumar doncs són semblants. Sumarem els coeficients (2+5) i posarem la mateixa part literal. Per tant el resultat serà 7x
  • 6a-5a es poden restar doncs són monomis semblants. Restarem els coeficients (6-5) i posarem la mateixa lletra. Per tant el resultat serà 1a , però recorda que no escriurem l'1 i per tant posarem senzillament a.
  • 7y+y-10y es poden operar en ser semblants. Operem els coeficients (7+1-10) i escrivim la lletra y. El resultat doncs serà -2y
  • 4x²-6x²+2x² es poden operar en ser semblants. Operem els coeficients (4-6+2) i com el resultat seria 0x² escriurem senzillament 0 doncs 0 multiplicat per qualsevol cosa sempre dóna 0.
  • 2x+5y no es poden sumar en no tenir les mateixes lletres.
  • 2x-4x² no es poden restar en no tenir la mateixa part literal.


Polinomis

Li direm polinomi a la suma o resta de monomis no semblants. Cada un dels monomis que el formen li direm termes. El grau d'un polinomi és el grau més alt del termes que el formen.

Exemples:

  • 2x²-3x+2 és un polinomi amb tres termes i té grau 2
  • 6y⁵-5x²+4x-8y és un polinomi amb 4 termes i té grau 5
  • 6x+5y-2y és un polinomi però només té 2 termes ja que 5y i  2y són semblants i en operar-los quedaria 6x+3y i té grau 1.

Quan treballem amb expressions algebraiques procurarem sempre reduir els termes semblants, és a dir que si tenim termes semblants sumats i/o restats els ajuntarem en un sol monomi.

Per exemple, considerem l'expressió  2x - x² + 3x - 5x²  per a reduir-la hem d'ajuntar els termes de grau 1 entre ells i els de grau dos entre ells i quedaria 5x - 6x².



Expressions algebraiques amb parèntesis

De la mateixa manera que amb el llenguatge numèric, un nombre davant d'un parèntesis indica que aquest multiplica a tot el de dins, aplicant la propietat distributiva (veure la primera part de Equacions amb parèntesis). Quan escrivim expressions algebraiques cal vigilar si ens cal o no fer ús dels parèntesis i també cal tenir cura de desenvolupar bé les expressions. Quan tenim expressions amb parèntesis aplicarem la propietat distributiva per eliminar-los.

Veiem un exemple: Suposem que tinc x anys

Quina diferència hi ha entre 2(x+1) i 2x+1 ?

A la primera expressió el dos multiplica a tot el de dins del parèntesis, per tant a la x i a 1, en canvi a la segona el 2 només multiplica a la x.

Quina de les dues expressions diu : "el doble de l'edat que tindré l'any vinent"?

Doncs la primera 2(x+1). Fixem-nos que cal multiplicar per 2 ( per fer el doble) l'edat que tindré l'any vinent , que serà x+1. Per desenvolupar l'expressió i eliminar el parèntesis faríem: 2(x+1)= 2·x+2·1 i per tant queda 2x+2.

Per cert, com "llegiríem" 2x+1, si x és la meva edat actual? Podríem llegir-ho així: "el doble de la meva edat, més 1" . Fixa't amb la coma, què és molt important!

A la pàgina Propietat distributiva i igualtats notables d'aquest mateix llibre podràs ampliar aquest concepte.

El valor numèric

Les lletres en una expressió algebraica designen a nombres desconeguts o variables, però un cop li donem a aquestes lletres un valor concret l'expressió algebraica passa a tenir un valor al qual anomenem valor numèric.

Atenció!:  el valor numèric d'una expressió algebraica és un nombre.

El trobarem substituint la o les lletres pel valor que ens diguin i fent l'operació que quedarà indicada. Cal vigilar molt en fer bé les operacions tenint en compte la jerarquia que segueixen, la llei dels signes, etc. Aquests conceptes corresponen a l'apartat d'aritmètica, per tant els pots practicar en aquesta secció si veus que et cal.

Jerarquia de les operacions.

Quan hagis de fer operacions combinades les faràs en aquest ordre:

  1. Operacions dins dels parèntesis (si n'hi ha )
  2. Potències
  3. Productes i divisions (d'esquerra a dreta)
  4. Sumes i restes (d'esquerra a dreta)

Regla dels signes per la multiplicació  divisió de nombres enters.

Es multipliquen o divideixen els nombres sense signe i després s'aplica la regla: signes iguals positiu, signes diferents negatiu.

Potències amb base negativa

Cal recordar que una potència a elevat a n no és res més que una multiplicació de la base a per ella mateixa tants cops com indica l'exponent n.

Per tant quan la base és negativa, cal vigilar el signe del resultat final, seguint la llei dels signes.

Així per exemple:

parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret elevat a 2 espai fi elevat igual parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret igual més 4
parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret elevat a 3 espai fi elevat igual parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret igual menys 8
parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret elevat a 4 espai fi elevat igual parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret igual més 16
parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret elevat a 5 espai fi elevat igual parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret per parèntesi esquerre menys 2 parèntesi dret igual menys 32

En podem treure la següent norma:

negreta parèntesi esquerre negreta menys bold italic a negreta parèntesi dret elevat a negreta n negreta espai negreta igual negreta més negreta espai bold italic s bold italic i negreta espai bold italic l bold italic a negreta espai bold italic n negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic p bold italic a bold italic r bold italic e bold italic l bold italic l
negreta parèntesi esquerre negreta menys bold italic a negreta parèntesi dret elevat a negreta n negreta espai negreta igual negreta menys negreta espai bold italic s bold italic i negreta espai bold italic l bold italic a negreta espai bold italic n negreta espai bold italic é bold italic s negreta espai bold italic s bold italic e bold italic n bold italic a bold italic r


 I ara alguns exemples:

  • Donada l'expressió algebraica  2x-4y trobem el valor numèric per x=3 i y=-2.
    Substituïm la x per 3 i la y per -2 i després farem l'operació resultant. Cal recordar que el coeficient multiplica a la lletra per tant: 2· 3- 4· (-2)= 6+8= 14
    El valor numèric en aquest cas és 14.

 


 

  • Donada la mateixa expressió anterior calculem ara el valor numèric per x=-5 i y= 1.
    Actuem de la mateixa manera que abans i obtenim : 2·(-5)-4·1=-10-4=-14
    El valor numèric en aquest cas és -14.

 


 

  • Donada l'expressió 3x²+5 calcular el valor numèric per x=-6.
    Substituirem  la x per -6. Recorda com es calculen les potències (-6)²= (-6)·(-6)=+36
    Així doncs obtenim: 3·(-6)²+5 = 3·36 + 5 =108 + 5 =113
    El valor numèric en aquest cas és 113.

 

També estem calculant un valor numèric quan substituïm les dades d'un problema en una fórmula científica així per exemple:

  • Sabent que l'àrea d'un triangle es calcula segons la fórmula A igual fracció numerador b espai x espai a entre denominador 2 fi fracció, essent b la base del triangle i a l'alçària del mateix,  calculem l'àrea d'un triangle de  15 cm  base i una alçària de 4cm.
    Fixem-nos que això és equivalent a calcular el valor numèric de la fórmula quan b=15 i a= 4.
    Per tant A igual fracció numerador b espai x espai a entre denominador 2 fi fracció igual fracció numerador 15 espai x espai 4 entre denominador 2 fi fracció igual 30

    Diem doncs que l'àrea és de 30 cm².

 


 

  • Quina densitat té una substància que té una massa de 3 g i ocupa un volum de 1,3 cm³ si saps que la fórmula de la densitat és d igual fracció m entre V ?
    Per calcular la densitat només caldrà calcular el valor numèric de la fórmula quan m=3 i V=1,3, així doncs: d igual fracció numerador 3 entre denominador 1 coma 3 fi fracció igual 2 coma 31 (arrodonint a la centèsima)
    Per tant la substància té una densitat aproximadament de 2,31 g/cm³.

 


 

  • Quin volum té una esfera de 2,5 m de radi sabent que la fórmula del volum d'una esfera és V igual fracció numerador 4 per pi per r al cub entre denominador 3 fi fracció?
    Només caldrà substituir a la fórmula la r per 2,5 i el nombre pi (π) per 3,14 (valor aproximat) i calcularem el valor numèric que resulti de fer l'operació indicada.
    Així doncs tenim V igual fracció numerador 4 per pi per r al cub entre denominador 3 fi fracció igual fracció numerador 4 per 3 coma 14 per 2 coma 5 ³ entre denominador 3 fi fracció i operant resulta 65,416666.
    El volum de l'esfera és aproximadament de 65,42 m³.

Equacions

Una equació és una igualtat entre dues expressions algebraiques.

Per exemple: 2x + 3x + 1 = 4x -10 és una equació doncs iguala dues expressions algebraiques 2x + 3x + 1 i 4x -10 als quals anomenem respectivament primer i segon membre de l'equació.

En canvi 2x + 3y - 7 + x no és una equació doncs no tenim cap igualtat.

Les lletres que apareixen són les incògnites i el grau és l'exponent més alt entre els termes que la formen.

Així : 2x + 3x + 1 = 4x - 10 és una equació de primer grau amb una incògnita, la x.

Resoldre una equació consisteix en trobar el valor de la o les incògnites que fan que la igualtat sigui certa.

Les equacions de grau 1 que són les primeres que estudiarem només tenen una lletra sense exponent (és a dir amb exponent 1) i nombres. La lletra sol ser la x, però podem trobar que sigui un altre.

4t - 7= 2t - 1 + 3t és també una equació de primer grau amb incògnita t

Resoldre una equació consisteix en trobar el valor o valors de la o les incògnites que fan que la igualtat es verifiqui. Si l'equació és molt simple, aquest valor el podrem trobar a "ull", però si l'equació és més llarga o complexa ens caldrà un mecanisme  per  a resoldre-les.

Per exemple:

x + 8 = 10---> Quin valor ha de prendre la x per a que es verifiqui la igualtat? És a dir, quin nombre hem de sumar a 8 per que doni 10? Sabem ràpidament que la solució és x =  2, perquè 2 + 8 =10.

2t = 10 ---> Quin valor ha de prendre la t per a que es verifiqui la igualtat? És a dir, quin nombre multiplicat per 2 dóna 10?  Això també és fàcil,  la solució és t =  5, perquè 2·5 =10.

Però que passa quan parlem d'equacions més llargues o complicades?

Per exemple quin valor cal donar a la x per a que aquesta igualtat 2x + 3x + 1 = 4x - 10 sigui certa ?

Trobar aquesta solució a "ull" ja no és tan fàcil.

Ara aprendràs un mecanisme que et permetrà transformar aquestes equacions en equacions més simples fins que les puguis resoldre fàcilment.

Equacions equivalents

Dues equacions són equivalents si tenen la mateixa solució. Caldrà tenir present les següents propietats de les equacions:

  • Si sumem o restem un mateix terme als dos membres d'una equació obtenim una equació equivalent a la primera.
  • Si multipliquem o dividim per un mateix nombre (diferent de zero) els dos membres d'una equació obtenim una equació equivalent a la primera.

L'objectiu per a resoldre una equació serà fer passos adients que ens permetin arribar a equacions equivalents a la inicial però cada cop més fàcils de resoldre. En realitat estarem aplicant les propietats anteriors, però a la pràctica ho farem d'una forma molt mecànica que es coneix com a transposició de termes.

Treballarem fins aconseguir que a un membre de l'equació ens quedi només x i a l'altre només un nombre de manera que ja tindrem la solució: x= nombre.

Comencem amb alguns exemples senzills per explicar la transposició de termes:

  • x + 3 = 10   observem a "ull" que la solució és 7 doncs 7+3=10, però anem a fer-ho pas a pas.
    Volem que la x estigui "sola" a un membre de l'equació , per tant ens destorba el 3, així doncs restarem 3 als dos membres obtenint una equació equivalent a la inicial.

    x + 3 - 3 = 10 - 3   com 3-3 =0 tenim (*)

    x = 10 - 3      "sembla" que el 3 que estava sumant a un membre de l'equació hagi passat restant, això es coneix com a transposició  de termes.
    Per tant la solució és x = 7.

    (*) a la pràctica aquest pas ja no el farem, i directament passarem a fer la transposició: el 3 sumat el passem a l'altra costat restat.


  • 12 = x - 5   ara per tenir la x sola a un membre ens destorba el -5, per treure'l sumarem 5 als dos membres de l'equació.

    12 + 5 = x - 5 + 5    (*)com - 5 + 5 és 0 tenim

    12 + 5 = x "sembla" que el 5 que estava restant al segon membre passi al primer membre sumant i ja tenim la solució
    17 = x ,   observem que efectivament 12=17-5

    (*) a la pràctica aquest pas ja no el farem, i directament passarem a fer la transposició: el 5 restat el passem a l'altra costat sumat.


  • 3x = 15 ara per tenir la x sola cal eliminar el 3 que multiplica a la x (recorda que tot i que no posem el punt · el coeficient està multiplicant a la x) , això ho aconseguirem si dividim els dos membres de l'equació per 3

    fracció numerador ratllat diagonal cap amunt 3 per x entre denominador ratllat diagonal cap amunt 3 fi fracció igual fracció 15 entre 3   (*) com fracció 3 entre 3 igual 1 ja tenim la x aïllada


    x igual espai fracció 15 entre 3 igual 5  "sembla" que el 3 que multiplicava a un membre de l'equació hagi passat a dividir a l'altre membre
    x= 5   és la solució, provem-ho: 3·5=15

    (*) a la pràctica aquest pas ja no el farem, i directament passarem a fer la transposició: el 3 que multiplica el passem a l'altra costat dividint.


  • fracció negreta x entre negreta 4 negreta igual negreta menys negreta 5  en aquest cas ens cal desfer-nos del 4 que divideix la x, per fer-ho multiplicarem els dos membres per 4

    fracció numerador ratllat diagonal cap amunt 4 per x entre denominador ratllat diagonal cap amunt 4 fi fracció igual menys 5 per 4   (*) com fracció 4 entre 4 igual 1queda


      x igual menys 20  "sembla" que el 4 que dividia a un membre de l'equació hagi passat multiplicant a l'altre membre i així doncs
    x= -20  és la solució, provem-ho   fracció numerador menys 20 entre denominador 4 fi fracció igual menys 5 efectivament!

    (*) a la pràctica aquest pas ja no el farem, i directament passarem a fer la transposició: el 4 que divideix el passem a l'altra costat multiplicant.


Transposició de termes

Fixem-nos que la transposició de termes la podríem resumir així: 

Quan passem els termes d'una equació d'un membre a un altre (d'un costat a un altre) tenim:

    • Els termes sumats-------> passen a restar
    • Els termes restats-------> passen a sumar
    • Els nombres multiplicats-------> passen a dividir
    • Els nombres dividits -------> passen a multiplicar

Et recomano que miris aquest vídeo per acabar d'entendre  de la transposició de termes


Adaptació visual: https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=Fd2ucsxh0cs

Equacions senzilles amb diversos termes


Anem ara a resoldre equacions on apareixen més de dos termes. Es tractarà de fer transposició de termes per tal d'aconseguir tenir totes les x a un membre de la igualtat i tots els nombres a l'altra membre. Un cop aconseguit només caldrà operar per reduir termes i finalment aïllar la x.

Especifiquem els passos.

    1. Utilitzant la transposició de termes agrupem tots els termes que tenen x a un membre (costat) de l'equació i tots el nombres a l'altra (recordar que quan canviem de membre un terme, aquest canvia de signe: suma <---> resta)
    2. Reduïm els termes semblants, és a dir sumem o restem les x entre elles i els nombres entre ells.(Cal tenir un bon domini dels càlculs amb enters)
    3. Aïllem la x per trobar la solució (passant el nombre que multiplica a la x, a l'altra membre dividint).
    4. Simplificar la solució, si no ho estava.

Anem a fer alguns exemples. Cal que practiquis molt fins que aprenguis el mecanisme, ja veuràs que és ben fàcil.

  • 3x - 9 = 5x - 3x + 12 utilitzem la transposició de termes per deixar totes les x a un membre (per exemple a l'esquerra) i els nombres a l'altra. Recorda que això de forma ràpida suposa que si passem un terme d'una banda a l'altra de la igualtat es canviarà de signe.
    3x - 5x + 3x = 12 + 9 destaquem en vermell els signes que han canviat. Ara cal operar, les x entre elles i els nombres entre ells : (3-5+3)x = 12+9
    1x = 21, per tant en aquest cas ja estem la solució és x = 21

  • 6x - 4x + 3 = 10 + 3x + 5 procedim de la mateixa manera, passem les x a l'esquerra i els nombres a la dreta
    6x - 4x - 3x = 10 + 5 - 3 ara operem, és a dir reduïm termes (6 - 4 - 3)x =10 + 5 - 3
    -x = 12 , per tenir la x en positiu només cal canviar de signe tota l'equació (és a dir multiplicar-la tota per -1)
    x = -12
    Nota: Aquest darrer pas també el pots pensar així si ho prefereixes:
    -1x = 12----->x igual fracció numerador 12 entre denominador menys 1 fi fracció igual menys 12  és a dir, el -1 que multiplica a la x, el passem a l'altra banda dividint

  • -5x + 12x -3 + 8 = 3x + 1 agrupem termes amb x i nombres
  • -5x + 12x - 3x = 1 + 3 - 8 ara reduïm termes
      4x = -4 i finalment aïllem la x passant el 4 que multiplica a la x a l'altre membre dividint
    x igual fracció numerador menys 4 entre denominador 4 fi fracció igual menys 1 observeu que reduïm la fracció, en aquest cas dóna un enter.

  • 8 -7x + 9x -4 = 12 - 5x + 3x + 4 + 2x - 8x agrupem a l'esquerra els termes amb x i a la dreta els nombres
    -7x + 9x + 5x - 3x - 2x + 8x = 12 + 4 - 8 + 4 reduïm
    10x = 12 i aïllem la x
    x igual fracció 12 entre 10 igual fracció 6 entre 5 observem que en aquest cas no dóna enter però donem la fracció irreductible, tot i que també es podria donar el resultat decimal 1,2.

  • 5t - 4t- 9 = 1 + 7t + 12 transposem termes
    5t - 4t - 7t = 1 + 12 + 9 reduïm termes
    -6t = 22 i finalment aïllem la t
    t igual fracció numerador 22 entre denominador menys 6 fi fracció igual menys fracció 11 entre 3 fixem-nos que la fracció resultant s'ha simplificat (dividint numerador i denominador per 2) i hem posat el negatiu davant de la fracció


Mira't aquests vídeos on trobaràs més exemples.

Adaptació visual:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tGlBf2bEDqI

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=5qc_82CFH4I


Enllaços d'interès

Pots practicar amb aquest activitat Jclic dissenyada per Victòria Xifré (requereix Java)

Clica damunt la imatge per accedir-hi.

Equacions de grau 1 amb parèntesis

Pugem un graó més de dificultat per passar a resoldre equacions on apareixen termes entre parèntesis.

Només cal tenir en compte que un nombre davant d'un parèntesi està multiplicant a tot el de dintre ( tot i que no es posi el punt de multiplicar). Per eliminar el parèntesi aplicarem la que es coneix com a propietat distributiva.

estil mida 18px bold italic a negreta parèntesi esquerre bold italic b negreta més bold italic c negreta parèntesi dret negreta igual bold italic a negreta per bold italic b negreta més bold italic a negreta per bold italic c fi estil

estil mida 18px bold italic a negreta parèntesi esquerre bold italic b negreta menys bold italic c negreta parèntesi dret negreta igual bold italic a negreta per bold italic b negreta menys bold italic a negreta per bold italic c fi estil

Exemples:

  • 3(x+4)=3x+3·4=3x+12
  • 5(-1+2x)=5·(-1)+5·2x=-5+10x
  • -3(4+2x)=-3·4-3·2x=-12-6x

També convé aclarir que el signe menys davant d'un parèntesi canvia de signe tot el de dintre, de fet és com tenir el -1 multiplicant al parèntesi.

Així:

estil mida 18px negreta menys negreta parèntesi esquerre bold italic b negreta més bold italic c negreta parèntesi dret negreta igual negreta menys bold italic b negreta menys bold italic c fi estil

estil mida 18px negreta menys negreta parèntesi esquerre bold italic b negreta menys bold italic c negreta parèntesi dret negreta igual negreta menys bold italic b negreta menys negreta parèntesi esquerre negreta menys bold italic c negreta parèntesi dret negreta igual negreta menys bold italic b negreta més bold italic c fi estil

Exemples:

  • 3(x-4) = 3x + 3·(-4) =3x - 12
  • 5(-1-2x) = 5·(-1) + 5·(-2x) = -5 - 10x
  • -3(4-2x) = -3·4 -3·(-2x) = -12 + 6x
  • -(4x-2) = -4x+2

Un cop eliminat els parèntesis l'equació ja quedarà com els cassos anteriorment explicats i per tant es resoldrà de la mateixa manera.

Podríem per tant resumir els passos per a resoldre una equació amb parèntesis de la següent forma, senzillament afegint un pas previ als que ja teníem:

  1. Eliminem els parèntesis usant la propietat distributiva.
  2. Agrupem termes amb x a un membre de l'equació i els nombres a l'altre membre usant la transposició de termes.
  3. Reduïm els termes semblants operant.
  4. Aïllem la x per trobar la solució.
  5. Simplificar la solució si no ho estava.

Passem a fer-ne algunes a mode d'exemple.

  • 2(x - 5 ) + 1 = - (4 - x) per eliminar els parèntesis multipliquem el 2 per x - 5 i el signe negatiu canvia els signes de 4 - x,
    2x - 2·5 + 1 = -4 + x fem el producte de nombres
    2x - 10 + 1 = -4 + x i ara ja tenim una equació senzilla i seguim agrupant termes amb x a un membre i nombres a l'altre
    2x - x = -4 + 10 - 1 reduïm
    x = 5 ja tenim la solució


  • 9 - 2(3x+1) = 7(3-x) + 1 eliminem els parèntesis aplicant la propietat distributiva
    9 - 2·3x - 2·1 = 7·3 - 7x + 1 fem les multiplicacions entre els nombres
    9 - 6x - 2 = 21- 7x + 1 ja no tenim parèntesis, ara agrupem termes amb x a un membre i nombres a l'altre
    -6x + 7x = 21 + 1 -9 + 2 ara reduïm termes semblants
    x= 15 i ja tenim la solució


  • 8(5-3x) = -4x eliminem parèntesi aplicant la propietat distributiva
    8·5 - 8·3x = -4x fem les multiplicacions de nombres
    40 - 24x = -4x agrupem els termes amb x a un membre i els nombres a l'altre
    40 = -4x + 24x reduïm els termes semblants
    40 = 20x i finalment aïllem la x dividint l'equació per 20
    x igual fracció 40 entre 20 igual 2
    i ja tenim la solució

Enllaços d'interès:

clica damunt la imatge i accediràs a equacions resoltes pas a pas de diferent nivell de dificultat.

Equacions amb fraccions

Ens queda un pas més de dificultat: com resoldre equacions en les que apareixen denominadors?

Els passos a seguir seran aquests:

  1. Calcular el m.c.m de tots els denominadors (els termes que no tenen denominador és com si tinguessin denominador 1).
  2. Multiplicar tots els temes de l'equació pel m.c.m. i simplificar-ho de manera que desapareixen els denominadors.
  3. Treure els parèntesis (si n'hi ha) aplicant la propietat distributiva.
  4. Agrupar els termes amb x a un costat i els nombres a l'altre.
  5. Reduir termes semblants.
  6. Aïllar la x.

Observa que un cop hem fet el pas 1 ja ens trobem amb una equació com les ja treballades i seguim els passos dels casos anteriors.

Veiem alguns exemples resolts

fracció numerador 2 x menys 1 entre denominador 2 fi fracció igual fracció 5 entre 3

Calculem el mcm(2,3)=6

Multipliquem per 6 tots els termes:

6 per obre parèntesis fracció numerador 2 x menys 1 entre denominador 2 fi fracció tanca parèntesis igual 6 per fracció 5 entre 3

Ara fem primer les divisions abans de fer els productes i d'aquesta manera eliminem els denominadors.

negreta 6 per obre parèntesis fracció numerador 2 x menys 1 entre denominador negreta 2 fi fracció tanca parèntesis igual negreta 6 per fracció 5 entre negreta 3

fracció 6 entre 2 igual 3 i fracció 6 entre 3 igual 2 per tant queda

negreta 3 per parèntesi esquerre 2 x menys 1 parèntesi dret igual negreta 2 per 5

Eliminem el parèntesi fent els productes:

6 x menys 3 igual 10

Transposem termes

6 x igual 10 més 3

i operem

6 x igual 13

Aïllem la x .

x igual fracció 13 entre 6

com ja tenim la fracció reduïda, ja hem acabat.


fracció x entre 4 menys 2 igual fracció 9 entre 2 menys 3 x

calculem el m.c.m (4,2)=4

Multipliquem tots els termes per 4

4 per fracció x entre 4 menys 4 per 2 igual 4 per fracció 9 entre 2 menys 4 per 3 x

Fem les divisions i els productes per eliminar els denominadors:

negreta 4 per fracció x entre negreta 4 menys 4 per 2 igual negreta 4 per fracció 9 entre negreta 2 menys 4 per 3 x

x menys 8 igual 18 menys 12 x

Agrupem termes, reduïm i aïllem la x

x més 12 x igual 18 més 8

13 x igual 26

x igual fracció 26 entre 13 igual 2


Observacions a tenir en compte

    • El signe menys davant d'una fracció afecta a tot el numerador
      Per exemple:     menys fracció numerador x menys 1 entre denominador 2 fi fracció igual fracció numerador menys x més 1 entre denominador 2 fi fracció
          
    • En el cas que l'equació només tingui un terme a cada banda, el pas 1 equival a multiplicar en creu, és a dir , la resolució final equival a fer-ho seguint el mètode general
      Exemple:
      fracció numerador 2 menys x entre denominador 3 fi fracció igual fracció numerador 3 x menys 1 entre denominador 2 fi fracció
      Multipliquem els denominadors en creu


      negreta 2 negreta per negreta parèntesi esquerre negreta 2 negreta menys bold italic x negreta parèntesi dret igual negreta 3 negreta parèntesi esquerre negreta 3 bold italic x negreta menys negreta 1 negreta parèntesi dret ara que ja no tenim denominadors, continuem els passos
      eliminem els parèntesis negreta 4 negreta menys negreta 2 bold italic x negreta igual negreta 9 bold italic x negreta menys negreta 3
      transposem termes negreta menys negreta 2 bold italic x negreta menys negreta 9 bold italic x negreta igual negreta menys negreta 3 negreta menys negreta 4

      ajuntem x i nombres negreta menys negreta 11 bold italic x negreta igual negreta menys negreta 7
      i finalment aïllem la x i simplifiquem el resultat: bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 7 entre denominador negreta menys negreta 11 fi fracció negreta igual fracció negreta 7 entre negreta 11


En aquests vídeos pots veure la resolució d'altres equacions amb fraccions.


Adaptació visual:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=KBXwQLjeFf4

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=KDxvfarGL98

Què és un sistema d'equacions?

Un sistema d'equacions de primer grau és un conjunt d'equacions amb diverses incògnites (x, y, z). Resoldre el sistema consisteix en trobar quins valors de les incògnites fan que es compleixin totes les igualtats, és a dir: busquem solucions comunes per totes les equacions.
El nombre d'equacions i d'incògnites varia d'un sistema a un altre, tanmateix  de moment ens centrarem en els sistemes lineals (de primer grau) de dues equacions amb dues incògnites. La solució d'aquests sistemes seran parelles de valors, un valor per la x i un per la y.
Nota: tot i que utilitzem les lletres x i y perquè són les més usades, les lletres podrien ser qualssevol: m i n, u i v, etc.
 
EXEMPLE
 
obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la x més y igual 5 fi cel·la fila cel·la 2 x més y igual 8 fi cel·la fi taula tanca
 
 
Si pensem a vista quins valors x i y compleixen la primera equació veiem que n'hi ha molts: 
  x=2 i y=3 ja que 2+3=5
  x=0 i y=5 ja que 0+5=5
  x=1 i y=4 ja que 1+4=5 
  x=-1 i y=6 ja que(-1)+6=5                                                                               
  x=3 i y=2 ja que 3+2=5.....i infinites possibilitats més.
 
Però cal que també verifiquin la segona igualtat provem si alguna d'aquestes parelles ho verifiquen.
  x=2 i y=3  2·2+3≠8 no és solució de la segona equació
  x=0 i y=5  2·0+5≠8 no és solució de la segona equació
  x=1 i y=4  2·1+4≠8 no és solució de la segona equació
  x=-1 i y=6  2·(-1)+6≠8 no és solució de la segona equació
  x=3 i y=2  2·3+2=8 sí que  és solució de la segona equació
 
Per tant podríem concloure que la solució del sistema és la parella x=3 i y=2
Ja es veu que aquest mètode no seria massa pràctic, podríem anar provant i provant infinitament, pensa que les solucions (si n'hi ha) no tenen perquè ser nombres enters.
Per tant, ens calen mecanismes que ens ajudin a resoldre aquests tipus de sistemes.
 
Per resoldre un sistema de dues equacions amb dues incògnites, ho podem fer de dues formes, gràficament o bé, analíticament.

Resolució gràfica

Una equació de grau 1 amb dues incògnites representa una recta del pla.
Per dibuixar-la podem seguir aquests passos:
  • Busquem algunes parelles (x,y) que verifiquin la igualtat (n'hi ha prou amb dues, tot i que és recomanable trobar-ne alguna més). Per fer-ho: aïllem la y de l'equació i construïm una taula de valors donant valors (qualssevol) a la x i per cada x calculem la y corresponent.
  • Dibuixem en els eixos coordenats les parelles (x,y) de la taula (recordar x correspon a l'eix horitzontal i y al vertical)
  • Unim els punts formant una recta. (Per això convé donar diversos valors, doncs si aquests punts no sortissin alineats voldria dir que ens hem equivocat en el càlcul).
Per resoldre gràficament un sistema de dues equacions amb dues incògnites dibuixem les dues rectes seguint les indicacions anteriors. Ens podem trobar amb tres situacions:
  • Les rectes es tallen en un punt. Aquest punt pertanyerà a les dues rectes i com a conseqüència els valors de les corresponents coordenades (x, y), seran la solució del sistema. Per tant el sistema tindrà una única solució. Direm que és un sistema compatible determinat
  • Les rectes són paral·leles i per tant no tenen cap punt comú. Llavors, el sistema no tindrà solució. Direm que és un sistema incompatible.
  • Les dues rectes són la mateixa , les rectes tenen tots els punts en comú. Només obtindrem una recta. Per tant tots els parells de valors (x,y) seran solució. Com a conseqüència, el sistema tindrà infinites solucions. Direm que és un sistema compatible indeterminat.
  rectes que es tallen en un punt             rectes paral·leles                                  rectes que coincideixen
  solució única (punt de tall)                      sense solució                                        infinites solucions

Cal comentar que aquest mètode no és el més ràpid, però si que és molt visual quan les solucions són enteres.

EXEMPLES

x+y=5-------->Aïllem la y i obtenim y=5-x
2x+y=8------->Aïllem la y i obtenim y= 8-2x
Fem una taula de valors per cadascuna:

x y=5-x x y=8-2x
-1 5-(-1)=6 -1 8-2·(-1)=10
0 5-0=5 0 8-2·0=8
1 5-1=4 1 8-2·1=6
2 5-2=3 2 8-2·2=4

Un cop fetes les taules dibuixem les dues rectes:

  • Assenyalem en els eixos coordenats els punts: (-1,6); (0,5); (1,4); (2,3) i els unim. La recta que en resulta és l'expressió gràfica de la primera equació.
  • Assenyalem en els eixos coordenats els punts: (-1,10); (0,8); (1,6); (2,4) i els unim. La recta que en resulta és l'expressió gràfica de la segona equació.
Tal com es veu a la imatge , les dues rectes es tallen en el punt (3,2) (assenyalat en vermell). Això vol dir que (3,2) és un punt de les dues rectes, és un punt que verifica les dues equacions i per tant és la solució del sistema.
Solució: x=3 i y=2
Aquí tens uns vídeos per il·lustrar aquest mètode:

Adaptació visual:
https://youtu.be/Xin8wKp1CjA
https://youtu.be/wsbCGZGKrhA?list=PLZJyzMB9ScxU9BYeQ_P0R4H1kr9algQga

Sistemes d'equacions resolució analítica

Per a resoldre analíticament un sistema de dues equacions amb dues incògnites, hi ha tres mètodes: substitució, igualació i reducció.

Cal remarcar que qualsevol mètode és bo. Val la pena conèixe'ls tots i després triar en cada cas el que ens sembli més adient o bé el mètode amb el que ens sentim més còmodes.

És convenient abans de començar a aplicar qualsevol dels mètodes posar totes les incògnites al primer membre de les equacions i els nombres al segon membre utilitzant la transposició de termes i després reduir fins obtenir una expressió com la següent:

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la negreta a negreta x negreta més negreta b negreta y negreta igual negreta c fi cel·la fila cel·la negreta d negreta x negreta més negreta e negreta y negreta igual negreta f fi cel·la fi taula tanca claus

Mètode de substitució

    • Aïllar una incògnita en una de les dues equacions. (la que resulti més fàcil)
    • Substituir l’expressió obtinguda en l’altra equació. (Ens queda una equació amb una sola incògnita).
    • Resoldre l’equació obtinguda. (Amb això ja sabrem el valor d'una de les incògnites).
    • Calcular el valor de l’altra incògnita tornant a la primera equació.

EXEMPLE

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la negreta x negreta més negreta y negreta igual negreta 5 fi cel·la fila cel·la negreta 2 negreta x negreta més negreta y negreta igual negreta 8 fi cel·la fi taula tanca claus

  • Comencem per aïllar la y de la primera equació (podríem aïllar la x de forma anàloga)

y=5-x

  • Ara substituïm la y de la segona equació per l'expressió obtinguda:

2x+(5-x)=8 hem obtingut una equació de primer grau amb una sola incògnita.

  • La resolem amb els mecanismes ja coneguts:

aplicant la transposició de termes posem les x a l'esquerra i els nombres a la dreta 2x-x=8-5

reduïm els termes semblants x=3 i ja tenim la x aïllada.

Tornem a la primera equació i substituïm la x pel seu valor:

3+y=5 i per acabar aïllem la y

y= 5-3=2

Ja tenim la solució del sistema: x=3 i y=2

Aquí tens alguns vídeos que il·lustren aquest mètode:


Adaptació visual:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=kLFo10a_NY8

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=h9q5rLcW73Y

Mètode d'igualació

    • Aïllar la mateixa incògnita de les dues equacions.
    • Igualar les dues expressions obtingudes. (Ens queda una equació amb una sola incògnita)
    • Resoldre l’equació obtinguda. (Amb això ja sabrem el valor d'una de les incògnites).
    • Calcular el valor de la segona incògnita, substituint el valor trobat de l’altre incògnita, en qualsevol de les dues equacions.

Exemple

Seguim amb el mateix exemple:

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la negreta x negreta més negreta y negreta igual negreta 5 fi cel·la fila cel·la negreta 2 negreta x negreta més negreta y negreta igual negreta 8 fi cel·la fi taula tanca claus

  • Aïllem la mateixa incògnita a les dues equacions, ho farem amb la y però cal remarcar que es podria fer amb la x si fos més senzill l'aïllament.

x+y= 5------> y= 5-x

2x+y= 8-----> y= 8 - 2x

  • Ara igualem les dues expressions obtingudes: 5-x= 8-2x observa que això és una equació amb una sola incògnita , la x en aquest cas.
  • Procedim de la forma habitual per a resoldre-la:

Apliquem la transposició de termes: -x+2x= 8-5

Reduïm les termes semblants: x=3 i ja tenim la x.

  • Ara tornem a qualsevol de les dues equacions inicials i canviem la x pel valor obtingut. (Ho fem a la primera, però es podria fer exactament igual a la segona)

3+y= 5, ja només cal aïllar la y

y=5-3=2

  • Ja tenim la solució del sistema: x=3 i y=2

Aquí tens alguns vídeos per il·lustrar aquest mètode.

Adaptació visual:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=IBsJAFUpV2c

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=lTRANviJWEY

Mètode de reducció

  • Multiplicarem tots els termes d'una o les dues equacions per algun nombre fins a aconseguir que que les dues equacions tinguin un terme oposat (canviat de signe). És a dir que els coeficients de les x o bé de les y a les dues equacions siguin iguals però amb signes canviats.
  • Un cop aconseguit haurem de sumar les dues equacions amb l'objectiu que desaparegui una de les incògnites.
  • Ens quedarà una equació amb una sola incògnita que resoldrem pels mètodes habituals.
  • Substituirem a una de les equacions inicials el valor ja trobat per aïllar l'altra incògnita.

Exemple

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la negreta 2 negreta x negreta més negreta 3 negreta y negreta igual negreta menys negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta 4 negreta x negreta més negreta espai negreta y negreta igual negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta 3 fi cel·la fi taula tanca claus

El primer que ens hem de plantejar és quin terme volem fer canviat de signe. El terme el tries tu , procurant que sigui fàcil, però que quedi clar que podries començar de diferents maneres.

Per exemple: volem que els termes de les x siguin oposats. Què hem de fer? A la primera equació el coeficient de la x és un 2 i a la segona és un 4. És clar que si la primera equació la multipliquem per -2 aconseguirem un -4 i tindrem el desitjat. Ara bé, cal multiplicar tota l'equació per -2.

Procedim: Multipliquem la 1ª equació per -2 i la segona la deixem tal com està:

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la negreta menys negreta 4 negreta x negreta menys negreta 6 negreta y negreta igual negreta 2 fi cel·la fila cel·la negreta espai negreta espai negreta espai negreta 4 negreta x negreta espai negreta més negreta espai negreta y negreta igual negreta 3 fi cel·la fi taula tanca claus

Ara cal pensar que el nostre objectiu és eliminar les x, com els termes són oposats ens cal sumar les dues equacions:

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la ratllat diagonal cap amunt negreta menys negreta 4 negreta x fi ratllat negreta menys negreta 6 negreta y negreta igual negreta més negreta 2 fi cel·la fila cel·la ratllat diagonal cap amunt negreta 4 negreta x fi ratllat negreta més negreta espai negreta y negreta igual negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta 3 fi cel·la fi taula tanca claus fletxa doble dreta bold italic s bold italic u bold italic m bold italic e bold italic m negreta espai bold italic l bold italic e bold italic s negreta espai bold italic d bold italic u bold italic e bold italic s negreta espai bold italic e bold italic q bold italic u bold italic a bold italic c bold italic i bold italic o bold italic n bold italic s negreta espai bold italic i negreta espai bold italic q bold italic u bold italic e bold italic d bold italic a negreta espai negreta menys negreta 5 bold italic y negreta igual negreta 5

Aïllem la y bold italic y negreta igual fracció numerador negreta 5 entre denominador negreta menys negreta 5 fi fracció negreta igual negreta menys negreta 1

Un cop ja tenim una de les incògnites resolta tornem a una de les equacions , qualsevol de les dues, la que et sembli més fàcil d'operar.

Si a la segona equació canviem la y pel valor que hem obtingut -1 , tenim : negreta 4 bold italic x negreta menys negreta 1 negreta igual negreta 3

Treballem fins aïllar la x: negreta 4 bold italic x negreta igual negreta 3 negreta més negreta 1 negreta espai negreta fletxa dreta negreta espai negreta 4 bold italic x negreta igual negreta 4 negreta espai negreta espai negreta fletxa dreta negreta espai bold italic x negreta igual fracció negreta 4 entre negreta 4 negreta igual negreta 1

Ja hem acabat, la solució del sistema és la parella bold italic x negreta igual negreta 1 espai espai espai espai i espai espai espai negreta espai bold italic y negreta igual negreta menys negreta 1

Anem a resoldre el mateix sistema, també pel mètode de reducció però començant de forma diferent, així veus que el procediment no és únic hi ha diferents opcions per fer-lo

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la negreta 2 negreta x negreta més negreta 3 negreta y negreta igual negreta menys negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta 4 negreta x negreta més negreta espai negreta y negreta igual negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai negreta 3 fi cel·la fi taula tanca claus

Abans hem operat per aconseguir que la x de les dues equacions sigui oposada. Ara procedim per aconseguir que el coeficient de la y sigui oposat en ambdues equacions.

A la primera equació el coeficient de la y és un 3 i a la segona és un 1. Si multipliquem la segona equació per -3 aconseguirem el que ens proposem.

Així doncs: 1ª equació la deixem igual i la segona la multipliquem per -3

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la negreta 2 negreta x negreta més negreta 3 negreta y negreta igual negreta menys negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta menys negreta 12 negreta x negreta menys negreta 3 negreta y negreta igual negreta menys negreta 9 fi cel·la fi taula tanca claus

Com ara tenim els coeficients de les y oposats, per tal de que desaparegui la incògnita caldrà sumar les dues equacions.

obre taula atributs alineació columna right fin atributs fila cel·la negreta 2 negreta x negreta més ratllat diagonal cap amunt negreta 3 negreta y fi ratllat negreta igual negreta menys negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta menys negreta 12 negreta x negreta menys ratllat diagonal cap amunt negreta 3 negreta y fi ratllat negreta igual negreta menys negreta 9 fi cel·la fi taula tanca claus negreta fletxa doble dreta bold italic s bold italic u bold italic m bold italic a bold italic n bold italic t negreta espai bold italic l bold italic e bold italic s negreta espai bold italic d bold italic u bold italic e bold italic s negreta espai bold italic e bold italic q bold italic u bold italic a bold italic c bold italic i bold italic o bold italic n bold italic s negreta menys negreta 10 bold italic x negreta espai negreta igual negreta espai negreta menys negreta 10 negreta fletxa doble dreta negreta espai bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 10 entre denominador negreta menys negreta 10 fi fracció negreta igual negreta 1

Un cop trobada la x , anem a qualsevol de les dues equacions inicials per trobar la y

Per exemple anem a la segona equació i canviem la x pel valor obtingut, 1

negreta 4 negreta per negreta 1 negreta més bold italic y negreta igual negreta 3 negreta espai negreta espai negreta fletxa dreta negreta espai negreta espai negreta 4 negreta més bold italic y negreta igual negreta 3 negreta espai negreta espai negreta fletxa dreta negreta espai bold italic y negreta igual negreta 3 negreta menys negreta 4 negreta espai negreta fletxa dreta negreta espai bold italic y negreta igual negreta menys negreta 1

La solució del sistema és la parella bold italic x negreta igual negreta 1 espai espai espai espai i espai espai espai negreta espai bold italic y negreta igual negreta menys negreta 1

Aquí pots veure uns vídeos on es resolen sistemes pel mètode de reducció.

Adaptació visual:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=hIYhtq8e8jA

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=411n0TnBl38


Enllaços d'interès:

Clica damunt la imatge i accediràs a exercicis i teoria de sistemes de equacions.

Equacions de grau 2

Entrem ja amb les equacions de grau dos. Les distingirem perquè tindrem un terme amb x² i aquest serà el grau més gran que surt a l'equació. Per exemple: 3 x ² més 5 x menys 7 igual 0 espai o menys 2 x més 6 igual espai 3 x menys x ² són equacions de grau 2.

Per resoldre les equacions de grau dos, tenim una fórmula i només caldrà aplicar-la. Però per fer-ho, haurem de tenir l'equació escrita en la seva forma general que serà d'aquest tipus: bold italic a bold italic x elevat a negreta 2 negreta més bold italic b bold italic x negreta més bold italic c negreta igual negreta 0 on a, b i c seran nombres qualsevol (la a no serà zero, perquè si no ja no tindrem una equació de grau 2).

Un cop escrita així caldrà identificar molt bé qui són en el nostre cas la a, la b i la c i després aplicar la següent fórmula:

bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més-menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció

Observa que aquesta fórmula ens dóna dues possibilitats amb el signe ± i d'aquí en traurem en general dues equacions de l'equació.

bold italic x subíndex negreta 1 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció i bold italic x subíndex negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció

L'ordre en que les calculis no té importància, excepte quan estiguis responent un qüestionari. Allí si que has de posar els dos valors que obtinguis en l'ordre que es diu a l'enunciat, perquè la correcció és automàtica i si no ho fas tal com es demana no es corregirà bé.

El valor de dins l'arrel es diu discriminant i es denota Δ , així doncs negreta increment negreta igual negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c

Segons el valor del discriminant podrem afirmar si l'equació té o no solució i si en té, quantes en té de diferents.

    • Si el discriminant és Δ>0 l'equació té dues solucions diferents.
    • Si el discriminant és Δ=0 l'equació té una solució repetida
    • Si el discriminant és Δ<0 l'equació no té solució

Observacions:

    • en el cas que el valor del discriminant sigui positiu tindrem dues solucions que vindran del doble signe (sumar i restar) que tenim davant de l'arrel.
    • és important en aquest tema tenir un bon domini de la calculadora a l'hora de fer l'arrel quadrada i la resta d'operacions. Si amb la calculadora fem l'arrel d'un nombre negatiu, la calculadora ens retornarà Error i això vol dir que aquesta arrel no existeix i per tant que l'equació no té solució.
    • És recomanable per evitar errors que facis les operacions pas a pas i vigilis molt la llei dels signes i la prioritat de les operacions:
      - primer calcula el valor de dins de l'arrel
      - després fes l'arrel
      - calcula separadament el valor del numerador i el denominador (recorda que tindràs dos numeradors un amb el + i l'altra amb el - )
      - finalment fes la divisió del numerador entre el denominador i obtindràs les solucions (en cas d'haver-n'hi).
    • Si et cal repassar què és l'arrel quadrada d'un nombre et donem alguns enllaços, no cal aprendre l'algoritme perquè les podràs fer amb calculadora:

-Com es calcula una arrel quadrada? Edu365.cat
-Definició d'arrel quadrada (Sangakoo)
- La raiz cuadrada de un número entero (vitutor)


Enllaços d'interès

Segueix aquesta ruta:

http://www.toomates.net

Un cop dins la pàgina tria Recursos >>Equacions>>Equacions de segon grau

Hi trobaràs diversos exercicis interactius.

Tenint present la fórmula:

bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més-menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció

Anem a aplicar-la en alguns exemples.

Exemple 1


bold italic x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 2 bold italic x negreta menys negreta 3 negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai cal tenir present que si no tenim cap nombre davant de la x² és perquè es tracta de l'1, per tant el que tenim és:

negreta 1 bold italic x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 2 bold italic x negreta menys negreta 3 negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai i espai p e r espai t a n t negreta espai bold italic a negreta igual negreta 1 negreta espai negreta coma negreta espai bold italic b negreta igual negreta menys negreta espai negreta 2 negreta espai bold italic i negreta espai bold italic c negreta igual negreta menys negreta 3 negreta espai (vigilar molt els signes)

Apliquem la fórmula:

bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més-menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 2 negreta parèntesi dret negreta més-menys arrel quadrada de negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 2 negreta parèntesi dret elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta 1 negreta per negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 3 negreta parèntesi dret fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta 1 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta més negreta 2 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 4 negreta més negreta 12 fi arrel entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual
negreta espai negreta espai negreta espai fracció numerador negreta 2 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 16 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta 2 negreta més-menys negreta 4 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x subíndex negreta 1 negreta igual fracció numerador negreta 2 negreta menys negreta 4 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 2 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual negreta menys negreta 1 fi cel·la fila cel·la negreta x subíndex negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta 2 negreta més negreta 4 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual fracció negreta 6 entre negreta 2 negreta igual negreta 3 fi cel·la fi taula tanca


Aquesta equació té dues solucions -1 i 3.


Exemple 2

negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta més negreta 5 bold italic x negreta menys negreta 1 negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai o n espai negreta espai bold italic a negreta igual negreta 2 negreta coma negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic b negreta igual negreta 5 negreta coma negreta espai negreta espai negreta espai bold italic c negreta igual negreta menys negreta 1 negreta espai


Apliquem la fórmula i substituïm pels valors

bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més-menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 5 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 5 elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta 2 negreta per negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 1 negreta parèntesi dret fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 5 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 25 negreta més negreta 8 fi arrel entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual
negreta espai negreta espai negreta espai fracció numerador negreta menys negreta 5 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 33 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 5 negreta més-menys negreta 5 negreta coma negreta 74 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x subíndex negreta 1 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 5 negreta menys negreta 5 negreta coma negreta 74 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 10 negreta coma negreta 74 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual negreta menys negreta 2 negreta coma negreta 685 fi cel·la fila cel·la negreta x subíndex negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 5 negreta més negreta 5 negreta coma negreta 74 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta 0 negreta coma negreta 74 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual negreta 0 negreta coma negreta 185 fi cel·la fi taula tanca

Observeu que ara l'arrel no és exacta i hem aproximat el resultat amb dos decimals.

Aquesta equació té dues solucions que són -2,685 i 0,185.


Exemple 3

 

bold italic x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 12 bold italic x negreta més negreta 36 negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai o n espai negreta espai bold italic a negreta igual negreta 1 negreta coma negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic b negreta igual negreta menys negreta 12 negreta coma negreta espai negreta espai negreta espai bold italic c negreta igual negreta 36

Apliquem la fórmula i substituïm pels valors

bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més-menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 12 negreta parèntesi dret negreta més-menys arrel quadrada de negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 12 negreta parèntesi dret elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta 1 negreta per negreta 36 fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta 1 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta 12 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 144 negreta menys negreta 144 fi arrel entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual
negreta espai negreta espai negreta espai fracció numerador negreta 12 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 0 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta 12 negreta més-menys negreta 0 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x subíndex negreta 1 negreta igual fracció numerador negreta 12 negreta menys negreta 0 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual fracció negreta 12 entre negreta 2 negreta igual negreta 6 fi cel·la fila cel·la negreta x subíndex negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta 12 negreta més negreta 0 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual fracció negreta 12 entre negreta 2 negreta igual negreta 6 fi cel·la fi taula tanca

Observeu que en aquest cas, com el discriminant ha donat 0, les dues solucions obtingudes són la mateixa.

Aquesta equació té una solució (doble) x=6.


Exemple 4

 

negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta més bold italic x negreta més negreta 3 negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai o n espai negreta espai bold italic a negreta igual negreta 2 negreta coma negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic b negreta igual negreta 1 negreta coma negreta espai negreta espai negreta espai bold italic c negreta igual negreta 3 negreta espai

Apliquem la fórmula i substituïm pels valors

negreta 1 bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més-menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta a negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 1 elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta 2 negreta per negreta 3 fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 1 negreta menys negreta 24 fi arrel entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual
negreta espai negreta espai negreta espai fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més-menys arrel quadrada de negreta menys negreta 23 fi arrel entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més-menys negreta no existeix entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual bold italic n bold italic o negreta espai bold italic p bold italic o bold italic d bold italic e bold italic m negreta espai bold italic s bold italic e bold italic g bold italic u bold italic i bold italic r

Observeu que en aquest cas, com el discriminant ha donat negatiu,no existeix l'arrel quadrada.

Aquesta equació NO té solució.

Equacions de segon grau incompletes

Si l'equació té els tres coeficients a, b i c no nuls l'equació es diu completa i aplicarem la fórmula per resoldre-la. Però si algun dels coeficients b o c són 0 direm que l'equació és incompleta i tindrem un mètode més curt per resoldre-la (tot i que també podrem fer servir la fórmula de sempre).

-Si bold italic b negreta igual negreta 0 l'equació queda bold italic a bold italic x elevat a negreta 2 negreta més bold italic c negreta igual negreta 0, en aquest cas es diu incompleta i la podem resoldre aplicant la fórmula o bé així bold italic a bold italic x elevat a negreta 2 negreta igual negreta menys bold italic c negreta fletxa dreta bold italic x elevat a negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta c entre denominador negreta a fi fracció negreta fletxa dreta bold italic x negreta igual negreta més-menys arrel quadrada de fracció numerador negreta menys negreta c entre denominador negreta a fi fracció fi arrel

-Si bold italic c negreta igual negreta 0 l'equació queda bold italic a bold italic x elevat a negreta 2 negreta més bold italic b bold italic x negreta igual negreta 0, en aquest cas es diu incompleta i la podem resoldre aplicant la fórmula o bé traient factor comú.

bold italic x negreta parèntesi esquerre bold italic a bold italic x negreta més bold italic b negreta parèntesi dret negreta igual negreta 0 negreta fletxa doble dreta obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x subíndex negreta 1 negreta igual negreta 0 fi cel·la fila cel·la negreta a negreta x negreta més negreta b negreta igual negreta 0 negreta fletxa dreta negreta x subíndex negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b entre denominador negreta a fi fracció fi cel·la fi taula tanca

Exemple incompleta amb b=0

negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 8 negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai negreta espai bold italic a negreta igual negreta 2 negreta espai negreta espai bold italic b negreta igual negreta 0 negreta espai bold italic i negreta espai bold italic c negreta igual negreta menys negreta 8

Fixa't que aquesta equació no té coeficient amb la x, això vol dir que aquest coeficient és 0, per tant es tracta d'una equació incompleta. La podem resoldre de dues maneres:

Forma 1

negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 8 negreta igual negreta 0 negreta fletxa dreta negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta igual negreta 8 negreta fletxa dreta bold italic x elevat a negreta 2 negreta igual fracció negreta 8 entre negreta 2 negreta fletxa dreta bold italic x negreta igual negreta més-menys arrel quadrada de fracció negreta 8 entre negreta 2 fi arrel negreta igual negreta més-menys arrel quadrada de negreta 4 negreta igual negreta més-menys negreta 2

L'equació té dues solucions -2 i +2.

Forma 2

Aplicant la fórmula habitual

negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta menys negreta 8 negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai o n espai negreta espai bold italic a negreta igual negreta 2 negreta coma negreta espai negreta espai negreta espai negreta espai bold italic b negreta igual negreta 0 negreta coma negreta espai negreta espai negreta espai bold italic c negreta igual negreta menys negreta 8 negreta espai


Apliquem la fórmula i substituïm pels valors

bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més-menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta 2 negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 0 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 0 elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta 2 negreta per negreta parèntesi esquerre negreta menys negreta 8 negreta parèntesi dret fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 0 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 0 negreta més negreta 64 fi arrel entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual
negreta espai negreta espai negreta espai fracció numerador negreta 0 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 64 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta més-menys negreta 8 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x subíndex negreta 1 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 8 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual negreta menys negreta 2 fi cel·la fila cel·la negreta x subíndex negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta més negreta 8 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual negreta 2 fi cel·la fi taula tanca

Exemple incompleta amb c=0

negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta més bold italic x negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai negreta espai bold italic a negreta igual negreta 2 negreta espai negreta espai bold italic b negreta igual negreta 1 negreta espai bold italic i negreta espai bold italic c negreta igual negreta 0

Fixa't que aquesta equació no té terme independent, això vol dir que aquest coeficient és 0, per tant es tracta d'una equació incompleta. La podem resoldre de dues maneres:

Forma 1

negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta més bold italic x negreta igual negreta 0 negreta fletxa dreta negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta més negreta 1 bold italic x negreta igual negreta 0 negreta fletxa dreta bold italic x negreta parèntesi esquerre negreta 2 bold italic x negreta més negreta 1 negreta parèntesi dret negreta fletxa dreta obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x negreta igual negreta 0 negreta fletxa dreta negreta x subíndex negreta 1 negreta igual negreta 0 fi cel·la fila cel·la negreta 2 negreta x negreta més negreta 1 negreta igual negreta 0 negreta fletxa dreta negreta x subíndex negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual negreta menys negreta 0 negreta coma negreta 5 fi cel·la fi taula tanca

L'equació té dues solucions 0 i -0,5.

Forma 2

Aplicant la fórmula habitual

negreta 2 bold italic x elevat a negreta 2 negreta més bold italic x negreta igual negreta 0 negreta espai negreta espai negreta espai bold italic a negreta igual negreta 2 negreta espai negreta espai bold italic b negreta igual negreta 1 negreta espai bold italic i negreta espai bold italic c negreta igual negreta 0


Apliquem la fórmula i substituïm pels valors



bold italic x negreta igual fracció numerador negreta menys negreta b negreta més-menys arrel quadrada de negreta b elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta 2 negreta per negreta c fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta a fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 1 elevat a negreta 2 negreta menys negreta 4 negreta per negreta 2 negreta per negreta 0 fi arrel entre denominador negreta 2 negreta per negreta 2 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 1 negreta més negreta 0 fi arrel entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual
negreta espai negreta espai negreta espai fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més-menys arrel quadrada de negreta 1 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més-menys negreta 1 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual obre claus taula atributs alineació columna left fin atributs fila cel·la negreta x subíndex negreta 1 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta menys negreta 1 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 2 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 entre denominador negreta 2 fi fracció negreta igual negreta menys negreta 0 negreta coma negreta 5 fi cel·la fila cel·la negreta x subíndex negreta 2 negreta igual fracció numerador negreta menys negreta 1 negreta més negreta 1 entre denominador negreta 4 fi fracció negreta igual fracció negreta 0 entre negreta 4 negreta igual negreta 0 fi cel·la fi taula tanca

Per poder aplicar la fórmula de resolució d'una equació de 2n grau cal tenir l'equació en forma general, és a dir: bold italic a bold italic x elevat a negreta 2 negreta més bold italic b bold italic x negreta més bold italic c negreta igual negreta 0

Això farà que en alguns exercicis necessitis aplicar la propietat distributiva amb expressions algebraiques.

Propietat distributiva

estil mida 18px bold italic a negreta parèntesi esquerre bold italic b negreta més bold italic c negreta parèntesi dret negreta igual bold italic a negreta per bold italic b negreta més bold italic a negreta per bold italic c fi estil

estil mida 18px bold italic a negreta parèntesi esquerre bold italic b negreta menys bold italic c negreta parèntesi dret negreta igual bold italic a negreta per bold italic b negreta menys bold italic a negreta per bold italic c fi estil

Aquí tens alguns exemples amb els passos detallats per ajudar-te. Cal tenir en compte que el que hi ha davant d'un parèntesi multiplica a tot el de dintre i que després cal simplificar-ho al màxim.

Exemples

    • x per x igual x al quadrat
    • x parèntesi esquerre x més 1 parèntesi dret igual x per x més x per 1 igual x al quadrat més x
    • x parèntesi esquerre 2 x més 4 parèntesi dret igual x per 2 x més x per 4 igual 2 x al quadrat més 4 x

    • 2 x parèntesi esquerre x menys 3 parèntesi dret igual 2 x per x menys 2 x per 3 igual 2 x al quadrat menys 6 x
    • x parèntesi esquerre 2 x més 4 parèntesi dret igual x per 2 x més x per 4 igual 2 x al quadrat més 4 x

En exemples següents caldrà aplicar la propietat distributiva doblement.

    • parèntesi esquerre x més 2 parèntesi dret parèntesi esquerre x menys 4 parèntesi dret igual x per parèntesi esquerre x menys 4 parèntesi dret més 2 per parèntesi esquerre x menys 4 parèntesi dret igual x per x menys x per 4 més 2 per x menys 2 per 4 igual x al quadrat menys 4 x més 2 x menys 8 igual x al quadrat menys 2 x menys 8
    • parèntesi esquerre 3 x menys 7 parèntesi dret parèntesi esquerre 2 menys x parèntesi dret igual 3 x per parèntesi esquerre 2 menys x parèntesi dret menys 7 per parèntesi esquerre 2 menys x parèntesi dret igual 3 x per 2 menys 3 x per x menys 7 per 2 menys 7 per parèntesi esquerre menys x parèntesi dret igual 6 x menys 3 x al quadrat menys 14 més 7 x igual menys 3 x al quadrat més 13 x menys 14
    • parèntesi esquerre x més 4 parèntesi dret al quadrat igual parèntesi esquerre x més 4 parèntesi dret per parèntesi esquerre x més 4 parèntesi dret igual x per parèntesi esquerre x més 4 parèntesi dret més 4 per parèntesi esquerre x més 4 parèntesi dret igual x per x més x per 4 més 4 per x més 4 per 4 igual x al quadrat més 4 x més 4 x més 16 igual x al quadrat més 8 x més 16
    • parèntesi esquerre 2 x menys 3 parèntesi dret al quadrat igual parèntesi esquerre 2 x menys 3 parèntesi dret per parèntesi esquerre 2 x menys 3 parèntesi dret igual 2 x per parèntesi esquerre 2 x menys 3 parèntesi dret menys 3 per parèntesi esquerre 2 x menys 3 parèntesi dret igual 2 x per 2 x menys 2 x per 3 menys 3 per 2 x menys 3 per parèntesi esquerre menys 3 parèntesi dret igual 4 x al quadrat menys 6 x menys 6 x més 9 igual 4 x al quadrat menys 12 x més 9
    • parèntesi esquerre x menys 7 parèntesi dret parèntesi esquerre x més 7 parèntesi dret igual x per parèntesi esquerre x més 7 parèntesi dret menys 7 per parèntesi esquerre x més 7 parèntesi dret igual x per x més x per 7 menys 7 per x menys 7 per 7 igual x al quadrat més ratllat diagonal cap amunt 7 x fi ratllat menys ratllat diagonal cap amunt 7 x fi ratllat menys 49 igual x al quadrat menys 49

A les tres últimes expressions haguéssim pogut aplicar unes fórmules que es diuen igualtats notables que fan aquest procediment més curt

estil mida 18px negreta parèntesi esquerre bold italic a negreta més bold italic b negreta parèntesi dret negreta ² negreta igual bold italic a elevat a negreta 2 negreta més negreta 2 negreta per bold italic a negreta per bold italic b negreta més bold italic b elevat a negreta 2 fi estil Quadrat d'una suma

estil mida 18px negreta parèntesi esquerre bold italic a negreta menys bold italic b negreta parèntesi dret negreta ² negreta igual bold italic a elevat a negreta 2 negreta menys negreta 2 negreta per bold italic a negreta per bold italic b negreta més bold italic b elevat a negreta 2 fi estil Quadrat d'una resta

estil mida 18px negreta parèntesi esquerre bold italic a negreta més bold italic b negreta parèntesi dret negreta parèntesi esquerre bold italic a negreta menys bold italic b negreta parèntesi dret negreta igual bold italic a elevat a negreta 2 negreta menys bold italic b elevat a negreta 2 fi estil Suma per diferència

Anem aplicar aquestes fórmules en alguns exemples, en el darrer pas reduïm els resultats

    • parèntesi esquerre x més 5 parèntesi dret al quadrat caldrà aplicar la fórmula del quadrat d'una suma amb la a=x i la b=5 , llavors queda: estil mida 18px negreta parèntesi esquerre bold italic x negreta més negreta 5 negreta parèntesi dret negreta ² negreta igual bold italic x elevat a negreta 2 negreta més negreta 2 negreta per bold italic x negreta per negreta 5 negreta més negreta 5 elevat a negreta 2 negreta igual bold italic x elevat a negreta 2 negreta més negreta 10 bold italic x negreta més negreta 25 fi estil
    • parèntesi esquerre 3 menys x parèntesi dret al quadratcaldrà aplicar la fórmula del quadrat d'una resta amb a=3 i b=x , llavors queda: estil mida 18px negreta parèntesi esquerre negreta 3 negreta menys bold italic x negreta parèntesi dret negreta ² negreta igual negreta 3 elevat a negreta 2 negreta menys negreta 2 negreta per negreta 3 negreta per bold italic x negreta més bold italic x elevat a negreta 2 negreta igual negreta 9 negreta menys negreta 6 bold italic x negreta més bold italic x elevat a negreta 2 fi estil
    • parèntesi esquerre 4 més x parèntesi dret parèntesi esquerre 4 menys x parèntesi dret caldrà aplicar la fórmula de suma per diferència amb a=4 i b=x, llavors queda estil mida 18px negreta parèntesi esquerre negreta 4 negreta més bold italic x negreta parèntesi dret negreta parèntesi esquerre negreta 4 negreta menys bold italic x negreta parèntesi dret negreta igual negreta 4 elevat a negreta 2 negreta menys bold italic x elevat a negreta 2 negreta igual negreta 16 negreta menys bold italic x elevat a negreta 2 fi estil

Resoldre problemes amb equacions

En matemàtiques una de les coses que més costa als alumnes , però alhora una de les més interessants i útils és la resolució de problemes.

Molts problemes es poden resoldre utilitzant equacions.

Per resoldre un problema mitjançant equacions caldrà seguir els següents passos:

    1. Llegir amb molta atenció l'enunciat fins a comprendre'l perfectament. Aquest pas, que pot semblar obvi, és bàsic i si no hi ha comprensió no es pot resoldre el problema.
    2. Identificar la incògnita o incògnites del problema. És a dir saber allò que estem cercant i anomenar-la amb una lletra (o lletres), habitualment la x, y, ...
    3. Escriure les dades de l'enunciat si cal en funció d'aquestes lletres.
    4. Plantejar la o les equacions que resolen el problema. És a dir: cal "traduir" el que diu l'enunciat a llenguatge algebraic fins obtenir-ne una equació. Aquest pot ser el pas més difícil , però el més important.
    5. Resoldre la o les equacions usant els mètodes ja coneguts.
    6. Un cop tenim la solució de l'equació cal pensar si té sentit amb el que demana el problema i respondre a totes les preguntes que ens fa l'enunciat. Cal escriure una frase o frases amb la resposta no limitar-se a escriure x=a.
    7. Per últim cal provar que la solució obtinguda és correcte comprovant que compleix l'enunciat. No és suficient provar l'equació, doncs es pot donar el cas que l'equació estigui ben resolta però que no sigui la que respon al problema. I si veiem que no és correcte, caldrà tornar a revisar tots els passos.

La millor manera d'aprendre a resoldre problemes és fer-ne molts, mirar exemples per aprendre estratègies, confiar en un mateix i sobretot no defallir i perdre la por.

Vídeos de problemes resolts

Alguns vídeos amb problemes resolts mitjançant equacions

En aquest vídeo un professor dóna consells clau per a plantejar bé els  problemes (Julio profe)

Problema d'edats resolt amb una equació de primer grau (Xavi mates)

Resolució d'un problema amb un sistema d'equacions (Xavi mates)

Resolució d'un problema amb una equació de grau 2 (Xavi mates)