La cançó que teniu a continuació, amb lletra de Joan Lluís Bozzo i música de Jaume Sisa, que forma part de l'espectacle La Nit de Sant Joan de Dagoll-Dagom, expressa molts dels elements d'aquesta nit màgica i única, i que vosaltres heu anat descobrint en els temes anteriors.

Us proposem que amb la persona que us fa la música penseu com podeu treballar primer la lletra i després la música de la cançó. Si a l'escola es fa una festa de final de curs podríeu pensar que alguns nens i nenes en facin un playback i que la part de la tornada la canti tota la classe alhora.

La nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
 estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia,
Si arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa:
la porta de l’any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres
i augmenten les virtuts herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa
cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris,
fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
petons i venjances, ensenyo encanteris.
A les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant,
per passar l’estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut i què més?
Sóc immortal!

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Darrera modificació: dimecres, 3 d’agost 2011, 11:42