Fogates al solstici d'estiu

El foc, com altres forces de la natura, ha estat sempre present en els rituals de la història de l’home. En aquest sentit el costum d’encendre fogates amb l’arribada del solstici d’estiu abastava tot el continent europeu, de nord a sud i d’est a oest. Es tracta de ben segur d’un ritus precristià, que l’Església, després d’una prohibició inicial, igual com va fer amb totes les pràctiques i supersticions paganes, intenta cristianitzar convertint la diada en la celebració del naixement de Joan, conegut amb el nom del Baptista, ja que fou el profeta que va batejar Jesús.

Tradició a les dues bandes del Mediterrani

És també una tradició arrelada des de molt antic a les dues ribes del mar Mediterrani, amb fogueres cremant a les dues bandes del mar.

“La festa de Sant Joan la celebren també a Moreria, al Magrib, tant berbers com àrabs; és l’ánsâra. Fan fogates en patis i eres, en cruïlles, als camps. En realitat, és la pervivència d’una festa solar mediterrània anterior a l’Islam, de calendari lunar; en la lluna plena més propera al solstici d’estiu, commemoren el naixement del profeta Mahoma, com la Cristiandat celebra el naixement del profeta Joan Baptista. A Bugia (Algèria) és on més se celebra: encenen fogueres a les platges i als camps, les salten i fan saltar-hi el bestiar; i cremen candeles o bugies –nom d’etimologia àrab- a l’ampit de les finestres i als terrats.” Joan Soler i Amigó. Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana.