Les herbes màgiques

El poder de les plantes. D’entre les creences i costums que popularment tenien una gran importància durant la nit de Sant Joan, en trobem una bona colla que tenen com a protagonistes herbes i plantes. Antigament eren moltes les persones que coneixien les propietats de moltes plantes. Es creia que calia collir-les durant aquesta nit, fet que contribuïa que augmentessin les seves propietats, la majoria relacionades amb el seu poder guaridor.

Hi havia, però, plantes que se’ls atorgaven altres virtuts com portar bona fortuna o que ajudaven a l’enamorament. El refrany ens ho indica de manera ben clara:

Les herbes de Sant Joan

tenen virtut per tot l’any.

Plantes, creences i rituals. “Les herbes, les plantes i els arbres juguen un paper molt important durant la nit i la matinada de la diada de Sant Joan. La virtut que, segons la creença, tenen els vegetals durant la revetlla i la matinada s’estén a totes les plantes, però especialment les remeieres que durant aquells moments les augmenten. Explicaven que, en general, les herbes de Sant Joan s’havien d’agafar amb els ulls clucs o embenats; llavors servien per tots els mals dels homes i dels animals i, fins i tot, servien contra les bruixes, els mals esperits i els temporals. Les herbes s’han de collir a la mitjanit, o fins a la matinada, abans que no surti el sol, si es vol que tinguin la màxima virtut.

Hi havia hagut moltes creences sobre els vegetals collits o plantats a la nit de Sant Joan. Per exemple, era creença que les malves, les cols i els clavells plantats al punt de la mitjanit naixien l’endemà mateix.

Les plantes collides tenen molts diversos usos depenent del que es pretenia. Se’n feien olis per curar mals (especialment l’oli de cop), se les assecava per a infusions, es guardaven amb poms o en forma de creu (per guardar dels esperits i les tempestes), s’enramaven (per regalar a l’enamorada) o macerar-les amb esperit de vi per fer la ratafia.” Xavier Roviró i Alemany. La festa de Sant Joan. Fitxes didàctiques. Tradicat.