Sortida a collir castanyes

Sóc la Júlia i faig 4t d’ESO. Avui ens han demanat que expliquem algun record de quan fèiem primària. M’ha fet molta il·lusió que ens fessin fer aquesta redacció perquè el que explico és un dels millors records que tinc d’aquells anys.

Quan tenia 9 anys vaig marxar del meu país, Equador, per venir a viure a Catalunya. L’escola ja feia uns dies que havia començat. Recordo que em costava molt entendre els nens i les nenes i encara més la gent gran. El meu mestre, en Quim, era molt alegre. Parlava, però, molt ràpid i gairebé no l’entenia. Quan feia uns dies que anava a escola i començava a entendre algunes coses, en Quim ens va donar un full que deia: “Sortida a collir castanyes”. Si us he de dir la veritat, ben poca cosa vaig entendre d’aquell paper. Sóc molt tímida i tinc força vergonya i no em vaig atrevir a preguntar-li res. Quan es van acabar les classes de la tarda, en Quim em va cridar, i em va explicar que aniríem d’excursió a “collir castanyes” i que a casa ja ho sabien. Aquella excursió per mi va ser fantàstica perquè vaig fer el mateix que tothom i en Quim sempre em buscava i m’ajudava. Però si una cosa recordo que em deixà més contenta que cap és que vaig saber què volia dir “collir castanyes”. No cal que us digui que encara ho recordo més, perquè l’endemà van venir uns avis, van fer foc a dins d’uns bidons de ferro i van torrar les castanyes. Després els de 6è, vestits de castanyeres, ens en van repartir a tots. Jo, que no sabia què eren les castanyes, que no sabia que es podien menjar i que torrades eren tan bones, vaig marxar de l’escola més feliç que mai.

De tot el que vaig viure i descobrir aquells dies, sempre he recordat la sorpresa que per mi va suposar que aquelles “boles” dures i fortes, les castanyes, que havíem recollit a terra, al bosc, es poguessin menjar. Curiosament, sobretot a l’hora d’estudiar, m’agraden molt tots els temes que es refereixen al bosc, les feines que s’hi fan, els animals, plantes i arbres que hi viuen.

Hi tindrà a veure en aquest meu interès aquesta experiència tan joiosa d’aprendre què volia dir “collir castanyes”?

Per cert, tampoc us penseu que sóc un “bitxo rar”, perquè, com a tothom, també m’agrada molt sortir, anar de marxa, connectar-me a internet i sobretot quedar amb els amics i les amigues.