Els campaners i la nit de Tots Sants

ELS CAMPANERS I LA NIT DE TOTS SANTS

Antigament, els campaners tenien una gran importància durant la nit de Tots Sants, ja que havien de passar-se la nit tocant a morts. Es considera que durant aquella nit era quan tocaven amb més cura i devoció per tal d’acontentar les animetes dels difunts. De la feina dels campaners se’n conserven diferents llegendes i tradicions. Ja heu vist aquella que relaciona la seva feina amb la popularització de la castanyada. El gran folklorista Joan Amades, en el seu Costumari Català, ens explica la següent tradició o llegenda relacionada igualment amb els campaners:

“La tradició parla d'un campaner una mica beverri que, enterbolit pel vi, no tocava amb prou respecte ni amb prou mirament, i que, afanyós per fer la castanyada, feia els tocs més curts. Un any, en sortir de casa seva per anar al campanar, va veure una ombra blanca que, proveïda d’un fanalet, li seguia les passes. Tot espantat, va seguir vies i carrers estranys per tal de veure si aconseguia desfer-se d' aquella ombra, però el va seguir fins al cim del campanar, i, mentre ell tocava, es va asseure a un dels finestrals. En baixar, l’ombra li manà que el seguís. El va conduir al bosc, on, amb una destral que li va donar, li va fer aterrar un arbre, fer-ne posts i construir-se un taüt, que li va dir que fóra per a ell. Després el va conduir al cementiri, li va fer cavar una fossa d'una bona fondària, i també li digué que era la seva. Llavors, van tornar al campanar. L'ombra va despenjar la campana i, en el seu lloc, va penjar el campaner, a qui va fer giravoltar a tall de campana, fent-li tocar a morts. Li va dir que tocava pel seu enterrament. Quan hagué tocat prou, es va desprendre de la polleguera, va anar a caure a dins de la caixa que ell mateix s'havia fet i va trobar-se dins de la fossa que s'havia cavat. Per tal que no els passi com al protagonista de la tradició, els campaners s'afanyen tant com poden per tocar bé.”Joan Amades, Costumari català. Volum V.